DILLUNS 16 DE MARÇ, SEGUIM RECORDANT ELS PRESOS, EXILIATS I REPRESALIATS DES DE CASA

Per primera vegada després de més de dos anys la Plaça de la Vila quedarà deserta els dilluns al vespre. La setmanal reunió solidària I de protesta no es pot fer. El “cuidem-nos” amb el que tantes vegades ens acomiadàvem ara té més sentit que mai i molts estendrem la nostra solidaritat amb en Jordi Sánchez i Josep Rull reduint-nos també a casa. El que no ha aconseguit la pluja, el vent, el fred o la calor, les festes o les vacances ho ha fet possible un maleït coronavirus

Els cinc minuts de silenci amb què estrenàvem la concentració seran molt més llargs i el Cant dels Ocells l’haurem de cantar en la intimitat. La concentració serà tan virtual com el desig de tornar-nos a veure les cares com més aviat millor. La decisió dels convocants, Gràcia llibertat, de suspendre és de sentit comú, no ens calen més màrtirs gratuïts.

De totes maneres la concentració la podem fer individualment a casa, les reflexions que al començar l’acte ens fa en Francesc Rosell les podem intentar reproduir en la intimitat. Material ens n’ha donat a bastament, tant ell com els centenars de convidats que han anat passant per la plaça, des de represaliats, des dels Músics de la Plaça fins actors i actrius, passant per jutges, advocats, familiars dels presos, entitats del barri…

De totes maneres segueixen passant coses que en Cesc de ben segur ens hauria comentat si els elements ho haguessin fet factible. Segurament destacaria -no sóc endeví- les mesures que la Generalitat va prendre abans que ningú molt més restrictives de cara a combatre el ditxós virus i com dies més tard el Gobierno va desoir la seva petició d’aïllar Catalunya i a canvi va aplicar de fet altre cop el ja conegut article 155 llevant les nostres competències, assumint el control dels Mossos i de la Sanitat i fins i tot mobilitzant l’exèrcit, a banda de criticar-nos per insolidaris.

Previsiblement també s’hauria fet ressò de les bufetades que ha rebut l’Estat espanyol d’instàncies internacionals respecte el procés, des de l’informe del relator per a les minories nacionals de l’ONU fins la desautorització del jutge Llarena per part del Tribunal de Justícia de la Unió Europea per impedir que els exiliats tinguessin assistència jurídica en la fase d’instrucció. Mentre els fiscals segueixen tossudament presentant recursos per l’aplicació del ja famós article 100.2 del reglament penitenciari.

I evidentment en aquest pastís cal posar-hi la cirereta de la Casa Reial i els generosos obsequis que presumptament feia Joan Carles a les seves amigues i fins i tot a l’actual rei, amb diners que sembla que tenen un origen poc net. Aquest feia mes d’un any que ho sabia però no ha fet res fins que tot això ha sortit a la llum pública (amb el sospitós silenci dels grans mitjans d’informació). Mentre la Mesa del Congreso ha impedit que es fes una comissió d’investigació.

Aquesta setmana hi havia temes per sucar-hi pa, però el coronavirus ho ha impedit i la concentració haurà estat virtual. De totes maneres la podem acomiadar amb un «cuidem-nos» i cantant Els Segadors en la intimitat.

Josep M. Orta