CONSTÀNCIA EN LA DEFENSA DELS DRETS I SOLIDARITAT AMB ELS REPRESALIATS

Vuitanta-vuit dilluns des d’aquell dilluns 16 d’octubre de 2017 en que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van ser empresonats. És a dir, després de 616 dies de segrest, una nova trobada a la Plaça de la Vila per demanar l’alliberament dels presos i preses polítiques, el retorn dels exiliats i la fi de la repressió jurídica i policial contra patriotes catalans.

En aquesta ocasió unes 450 persones (les que faltaven eren camí d’Estrasburg) vam escoltar els arguments de Marta Torrecillas, una represaliada, i de Xavier Monge, un advocat de la munió de professionals de l’organització Alerta Solidària que defensen als perseguits polítics. Els missatges de la Marta i del Xavier coincideixen essencialment en dos conceptes: no es pot defallir en la defensa dels drets humans, polítics i judicials, i és imprescindible mantenir la solidaritat amb els represaliats i represaliades. I també que cal portar aquests dos clams al carrer o on sigui, quan sigui i de la manera que sigui.

Això no va de Marta, és cosa de totes i tots

Marta Torrecilla continua sent víctima de la guerra bruta que els mecanismes de l’Estat, dels seus sicaris i de la caverna mediàtica espanyola té engegada contra el moviment independentista. Malgrat haver estat objecte d’assetjament, escarni, mentides i amenaces de tota mena (més de 7.000 whatsapps), de patir insomni, estrés i tensions, la Marta no ha deixat de lluitar (de moment ja han estat identificades quatre persones, entre les quals un agent de la Guardia Civil, dels centenars o milers que van participar en la campanya de linxament).

“No em dona la gana d’aclucar el cap”, diu la Marta, que des de la tardor de 2017 ha estat present a carrers, places i participat en actes populars, i assegura que no deixarà de fer-ho. Per una banda, “no ens conformarem amb falses promeses ja que no podem oblidar ni perdonar el que ens van fer l’1-O”, i per l’altre, “això no va de Marta, el meu problema és el problema de tots i de totes; si toquen a una ens toquen a totes”. I té molt clar que només lluitant cadascú en el seu espai sense defallir i sense oblidar la situació dels represaliats, farem realitat que la República sigui una realitat.

No passaran i no pararem fins guanyar

En aquests moments Alerta Solidària exerceix la defensa d’unes 200 persones encausades per participar en concentracions, protestes, manifestacions i actes diversos en defensa de l’independentisme des de l’octubre de 2017. A sis persones se’ls hi demana 4 anys i mig de presó i a 12 dos anys i mig.

L’advocat Xavier Monge deixa ben palès que, de fet, la repressió de l’Estat contra la dissidència política no es va acabar amb la transició, sinó que s’ha accentuat al llarg de l’última dècada. És un sarcasme que puguin ser jutjades persones que es van oposar a la manifestació organitzada pel partit feixista Vox o contra la convocada pel sindicat en Justapol a les vespres de l’1-O de l’any passat per homenatjar als companys de l’operació Copérnico que van atonyinar a ciutadans el dia del referéndum.

Monge posa èmfasi en el fet de que la lluita per la República, l’autodeterminació, per la llibertat i pels drets de manifestació i reunió ha de seguir d’empeus per evitar que la repressió aconsegueixi els seus objectius, ara engrescada per l’efecte psicològic del 155. “Si ens desviem dels nostres objectius, la repressió guanya, i això és el pitjor que ens pot passar”, etzibà. Xavier, com la Marta, també té clar que és imprescindible mantenir-nos ferms en la solidaritat amb tots aquells i aquelles que estan patint la repressió, i cal reflexionar en el fet de que algun dia potser ens pugui tocar a qualsevol de nosaltres. “Hem de tenir present que no passaran i de que no pararem fins que guanyem”, conclou. Entre d’altres coses, l’advocat va denunciar la participació d’agents dels Mossos amb policies estatals en les actuacions contra persones que protestaven pels trasllats dels presos polítics.

La campanya de suport als represaliats a les xarxes

MANIFEST A ESTRASBURG

La tercera peça destacada de la trobada va consistir en la lectura [veure text complet adjunt], per part de l’actriu Maria Jesús Lleonard i de l’actor Enric Majó, del Manifest signat per 32.000 persones en defensa dels nostres drets i dels drets dels eurodiputats, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín. Aquest mateix document, impulsat per Pugem i Omplim Estrasburg, es va llegir a l’acte celebrat a Estrasburg davant les 10.000 persones desplaçades el dia 2 en ocasió de la composició del Parlament Europeu.

El manifest denuncia que 1.700.000 ciutadans catalans s’han quedat sense representació al PE a instàncies d’Espanya; que l’Estat espanyol trasllada a la Unió Europea la solució repressiva a la demanda pacífica, cívica i democràtica dels catalans; que Espanya desprecia les conclusions de l’informe de l’ONU que reclama l’alliberament dels presos polítics, i que la vulneració dels drets polítics de Puigdemont, Junqueras i Comín vulnera també els dels 2,3 milions de ciutadans que els van votar.

El document reivindica els drets dels electors catalans i els dels diputats elegits per a que defenssin el dret de l’autodeterminació de Catalunya. I, en conseqüència de tot això, el manifest demana al PE que se oposi a la pretensió de l’Estat espanyol d’impedir que els tres candidats elegits exerceixin el seu mandat, a les institucions europees que assumeixin la iniciativa de promoure i mediar en el diàleg entre Catalunya i Espanya, i al conjunt dels ciutadans europeus que recolzi la lluita cívica dels catalans.

QUÈ VOLS FER QUAN SURTI LA SENTÈNCIA?

Dues urnes al centre de la plaça convidaven als presents a depositar suggeriments i propostes sobre el que s’haurà de fer quan es dicti la sentència. Quina resposta reclamarem al Govern?, què demanarem als partits?, que n’esperarem de l’ANC, Òmnium i dels CDRs?, què estem disposats a fer cadascú/una de nosaltres?, què vol dir “ho tornarem a fer”? El repte de la campanya és majúscul i més que mai son necessaris els compromisos. Per donar resposta es van repartir unes octavetes de color groc per omplir-les amb els missatges que es creguin convenients. El proper dilluns dia 8 tornarà a haver urnes i paperetes. I aviat es faran públics els clams dels ciutadans. Carme, Dolors, Oriol, Joaquim, Josep i els dos Jordis esperen respostes.

I, com cada, dilluns, el toc de la campana, el silenci, el Cant dels ocells, el No, no, no ens mourem d’aquí, amb l’impagable col•laboració musical, i el calendari d’activitats previstes per a la setmana.

Joaquim Coca

Fotos: Josep Casas

Vídeo: Joan Bussé

MANIFEST PUGEM I OMPLIM ESTRASBURG