Recuperar l’anormalitat

Dilluns de nou a la plaça. Els supervivents del virus ens vàrem tornar a trobar tenint cura de mantenir les distàncies i tapats amb mascaretes. Era una manera de recuperar l’anormalitat que en un país que es diu democràtic ens hàgem de mobilitzar des de fa tres anys per reivindicar la llibertat dels presos polítics, el retorn dels exiliats, la fi de la repressió i el dret a decidir el nostre futur.

Aquest cop l’acte estava autoritzat, no com el que havia passat l’anterior setmana, i potser per allò que la justícia es igual per tots, va ser gràcies al fet que el Ministerio autoritzés les manifestacions dels fatxes que no van tenir més remei per mantenir les aparences de permetre la nostra.

L’acte va ser especial i va tenir un lema clar que era una evidència: «No ens fareu callar». Durant el temps de silenci tampoc hem estat callats, bé de manera virtual o de passeigs intencionats per la plaça de la Vila els dilluns a les vuit del vespre. Som tossuts i a la que es va poder, vàrem tornar amb tot el ritual habitual, minuts de silenci, el Cant dels Ocells, la presentació del Pere Folguera, la nova versió del «no serem moguts», revisionada amb un «no ens fareu callar», les poesies del Celdoni Fonoll («no oblidem els presos ni els exiliats, víctimes d’un pervers estat») i la Joana Raspall («respireu fort que aquí estem»).

Folguera va constatar la gran equivocació que van cometre els que pensaven que amb la pandèmia les protestes s’esvairien i els catalans ens oblidaríem de la situació del país. Fent un símil amb les mesures de prevenció que ens imposen les circumstàncies, assegurà que «hem de seguir sent un risc, una amenaça, un perill per a tots els que ens volen presoners i silenciats» i que la flama estava tant encesa com sempre. Aprofitar la comparació tant per criticar «la bona dosi d’incompetència, imprevisió, manca de recursos retallades i indefensió que no podem oblidar» per passar a retre un homenatge als sanitaris, cuidadors, professionals, a la gent que ha possibilitat l’avituallament de la població, dels bombers, mestres, a la solidaritat veïnal… que amb el seu esforç «en molts casos han contribuït al salvar-nos del desastre..» i va anunciar que els dilluns vinents representants d’aquest col·lectius explicaran la seva experiència a la plaça.

Evidetment no podia faltar un record pels presos que han sofert sols aquest confinament i que no se’ls ha permès que passessin el confinament a casa, el que va portar a Folguera a valorar que «la injustícia espanyola, que més que cega és tuerta y torticera no perd l’oportunitat de reblar en la seva venjança sistematitzada» i de pas critica al departament de Justícia «s’agenolli submís i obedient» a les decisions del Tribunal Supremo. «No es això el que esperem de vosaltres», afegí.

Segadors i crits per la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats i el clam per la independència tancaren un acte que recuperà l’anormal normalitat.

Josep M. Orta

Fotos: Josep Casas

Vídeos: L’Independent de Gràcia

Fotos: Josep Casas