DILLUNS, 1 D’OCTUBRE DE 2018

Un dilluns més, o potser aquesta vegada no. Ni que sigui pel record, encara present, del que van representar les càrregues policials, ara fa un any, i la defensa, amb el cos i l’ànima per part de molta gent, dels col•legis electorals alhora de poder celebrar el referèndum. Ni que sigui perquè una urna va presidir tot l’acte al centre de la plaça, com un testimoni d’uns fets i d’una data que cal no oblidar.
Unes enormes imatges, obra dels artistes per la República, es van instal•lar al peu del campanar. Unes imatges que explicaven, de manera molt gràfica, com des de l’estat espanyol només s’ha entès la política des de la força i la intimidació, malgrat el pas del temps.

L’acte, en si, va començar a les 20h amb cinc minuts de silenci i la interpretació del “Cant dels Ocells.” De la mà de la coreògrafa Montse Colomer, amb música de Delfí Colomer, el cos de dansa format per Miquel Barcelona, Francesc Bravo i Toni Jòdar van interpretar tres danses, una per cada una de les imatges que hi havia el peu del campanar.

Seguidament, Roger Español, al saxo, i la seva companya Nati Ortega, teclats, van interpretar diferents músiques, perquè, en paraules del mateix Roger Español, “la música és la millor de les eines per lluitar contra l’opressió, mentre s’obre el camí cap a la República”.

La felicitació d’aniversari de Jordi Sànchez, empresonat aviat farà un any, va coincidir amb un enlairament de globus grocs cel enllà. La versió del “No serem moguts”, “No en mourem d’aquí” va tornar a sonar a la plaça. Finalment l’acte va acabar amb el “Cant dels Segadors” i crits de llibertat, per part de la gent que, un dilluns més i malgrat els records encara vius, va tornar a omplir la plaça de la Vila de Gràcia, per tal de demanar la llibertat dels presos polítics, el retorn dels exiliats i la instauració de la República catalana.

Jordi Margarit