Nova concentració, com cada dilluns, tot i ser en ple mes d’agost i enmig d’una situació de pandèmia, convocada per la plataforma Gràcia Llibertat per a reclamar la llibertat dels presos polítics, el retorn dels exiliats i la fi de la repressió.

L’acte ha començat amb els habituals cinc minuts de silenci, per seguir amb la interpretació del Cant dels Ocells, aquesta vegada en versió enregistrada perquè aquest dilluns malauradament no hem pogut comptar amb el músics que toquen en viu cada setmana.

A continuació en Pere Folguera ha llegits unes paraules del bisbe Pere Casaldàliga, recentment traspassat, que ha rebut el reconeixement dels assistents en forma d’una perllongada ovació.

Seguint el fil de l’acte de dilluns passat, en que veïns del barri varen llegir diversos escrits penjats a les xarxes socials dels presos polítics, aquest dilluns hem fet el mateix però dedicat a l’exili, concretament a l’exili de Bèlgica. Concretament s’han llegit piulades del president Puigdemont, els consellers Lluís Puig, Clara Ponsetí, Toni Comín i Meritxell Serrat, l’activista Adrià Carrasco i el raper Valtonyc, que reproduïm al final d’aquest entrada.

Per acabar també hem recordat a d’altres exiliats i represaliats,a l’Anna Gabriel i la Marta Rovira a l’exili de Suïssa, als represaliats i exiliats interiors: Als 9 de Lledoners, als de la Mesa del Parlament, als Síndics electorals, a les companyes del CDR del 23S, als nois d’Altsasu, al Marcel i a tant d’altres. S’ha fet una menció especial per en Dani Gallardo, en presó fa més de sis mesos per participar en una manifestació a Madrid en suport a la causa catalana, que aquest 29 d’agost serà el seu aniversari i el moviment antirepressiu ens demana que li enviem felicitacions i suport econòmic per a pagar la seva defensa.

L’acte s’ha clos amb l’habitual recordatori de la resta d’actes de la setmana i el cant dels Segadors.

Josep M. Jené

Fotos: Josep Casas

Un poble només és lliure quan és independent, autònom i sobirà.

En amor, en fe i en revolució no és possible la neutralitat.

L’expressió “no-violència” no ha de ser sinònim de passivitat.

No hi ha veritable pau si no està fonamentada en la justícia. Aquell que no és totalment honest en el seu dia a dia, no pot arreglar el món.

La causa indígena m’ha fet més català. Les tribus prohibides m’han ajudat a retrobar la meva sempre maltractada tribu. El fet de ser català m’ha tornat més sensible al problema de la llengua i la identitat dels indis i m’ha ajudat a no caure en l’imperialisme cultural.

Sigueu lúcids, sigueu ferms, Estigueu units. Responeu a la persecució amb esperança. Respongueu a la por amb unió.

Pere Casaldàliga, in memoriam

Avui hem conegut la primera sentència de la causa de l’1-O per part de la justícia belga: anul·la el procediment perquè el Suprem no és el tribunal competent. Revés important per la injustícia espanyola perquè implica altres encausats

La meva petició és que davant de tants fracassos, s’anul.li immediatament la causa que ens té condemnats a centenars des de fa 3 anys. I que reparin danys: volem votar per un país millor

Em pregunto si, a més de recórrer aquesta sentència, la Fiscalia -que ya sabemos de quién depende- emetrà una ordre de detenció a qui sí que s’ha fugat delinquint.

La nostra és una lluita compartida a favor dels drets i de les llibertats del nostre poble, a favor de poder decidir. La nostra causa és, per damunt de tot, la voluntat de ser.

Lluís Puig

Rei busca país. Si hi ha algun país que busqui rei, jo d’ells m’ho pensaria dues vegades…

Una victòria judicial extraordinària. Una més. Celebrem-ho molt, amic @LluisPuigGordi. Agraïment màxim als advocats que ho han fet possible.

Un cop més la justícia d’un estat de dret europeu posa al seu lloc la justícia d’un estat europeu que no coneix l’estat de dret.

Ens vam equivocar en aquesta taula no posant condicions prèvies i no negociant-la tot l’independentisme abans de la investidura. Per què no vam fer una plataforma de negociació i vam posar unes condiciones per a la investidura molt més exigents?.

L’Estat només té dues opcions: negociar o reprimir. No pot ser una democràcia i un estat de dret sense negociar el dret d’autodeterminació de Catalunya.

Toni Comín

Han estat [més de] dos anys de resistència i desobediència, de no legitimar la justícia espanyola en el sentit de no posar-me a la seva disposició per ser jutjat per uns fets que no considero que hagin de ser perseguits en un estat democràtic. Els fets dels quals m’acusen són totalment legítims i formen part de l’exercici dels meus drets fonamentals: llibertat d’expressió, d’associació i de manifestació.

La repressió és inherent a l’estat i, per tant, afecta tota la societat i, en concret, la gent del carrer, la classe treballadora. Reivindicar la llibertat d’una persona en concret no té sentit. Utilitzem l’altaveu que tenim arran del meu cas per catapultar el discurs de reivindicació dels drets de les preses polítiques, exiliades i preses socials, que són víctimes del capitalisme. I això és indestriable de la lluita per a l’amnistia.

Quan arriba la repressió, des de la militància s’ha de donar una resposta contundent per a demostrar que no ens poden trepitjar com voldrien. Ser aquí dalt impedeix que jo pugui fer-ho amb la meva gent, i em causa frustració perquè és una mica el mateix que van venir a fer-nos a mi i a la Tamara. Que no m’atrapessin a mi i no ens tinguessin a tots dos ha influït una mica en el fet que ho intentessin per segona vegada, d’una manera molt més bèstia. És totalment frustrant i a la vegada em reafirma en el pensament de no defallir, que si ens arronsem vindran amb més força. Com que la repressió no para, hem de continuar lluitant, alçant la veu i reivindicant el dret de protesta.

Adrià Carrasco

Per al règim espanyol de qualsevol signe, la venjança és una estructura d’Estat. Amb l’ànima enfosquida per togues salvapàtries i una monarquia corcada, hereva de la dictadura, es manten impassibles en la repressió. Mai no ho oblidarem.

El meu adversari és l’estat espanyol: un sistema en el qual el rei és el vèrtex, amb un aparell judicial, el sistema mediàtic, econòmic, de partits, que han construït una manera de relacionar-se amb el dissident que consisteix en neutralitzar-lo com sigui

Nosaltres hem donat la cara des del primer dia: conferències de premsa, actes públics i per descomptat davant de la justícia. Ens ho hem pagat nosaltres, gràcies a l’ajuda de milers de persones que ho han fet possible. L’Estat no ha parat de perseguir-nos. Com amb el rei, vaja.

Avui és un dia per recuperar muntanyes d’hemeroteca, hores de tertúlies i quilòmetres de xarxes socials des de finals d’octubre de 2017. I per guardar els silencis i les hipocresies d’alguns servils. República sí. Però catalana, que ja se sap que els Borbons sempre acaben tornant.

#Mexplico no està fet per passar comptes amb ningú, apel•lo a la maduresa del ciutadà. Hem d’explicar les coses com són. No em fa por q la gent sàpiga que hi ha hagut moments en què ens hem fet la traveta els uns als altres. No em fa por, sinó al contrari.

Carles Puigdemont

Retratats queden els farsants que han defensat fins ara “la modèlica transició del 78” i encara avui apuntalen el règim. Pels catalans, l’Estat espanyol és un forat negre de repressió i cleptocràcia.

1- La suspensió de 3r grau -iniciativa de la fiscalia a les ordres del gobierno– evidencia la buidor de les promeses de diàleg. Pedro Sánchez el negociador rebenta tota esperança de diàleg i prova un cop més que la llei espanyola no serveix pels DDHH i la justícia sinó per l’opressió.

2- Els arguments per revocar el 3r grau -que els presos no s’han rehabilitat del delicte de sedició i els cal una reeducació política- evoquen els pitjors episodis del segle XX i confirmen que la justícia espanyola té una agenda discriminatòria de control ideològic.

3- La decisió arriba quan AI ha demanat un cop més la llibertat dels Jordis, demanda ignorada de bell nou. El desafiament constant a l’estat de dret del govern espanyol demostra que si som extradits, acabarem a la presó per molts anys. És impossible un judici just a Espanya.

4- El silenci de la UE és una vergonya. Tolerar la politització i el biaix ideològic de la justícia espanyola amenaça l’estat de dret i el futur comú. Si Von der Leyen i el PE defensen l’estat de dret europeu, han d’exigir a Espanya responsabilitats. Encara hi som a temps.

5- Els nostres cors són amb els presos polítics i amb les seves famílies i amics. Junts, obeint el mandat democràtic dels catalans, vam organitzar el referèndum d’independència de l’1 d’octubre del 2017. I ho tornaríem a fer.

Clara Ponsatí

Avui hem tornat a trobar justícia a Bèlgica i l’OEDE contra @LluisPuigGordi s’ha desestimat perquè el Tribunal Suprem no és competent.

Aquest conflicte polític només es resol per la via democràtica i el diàleg polític. No amb repressió judicial.

Belgian Court Rejects Move to Extradite Ex-Catalan Minister. Political problems must be resolved in a political way and not a juridical way. Political adversaries must be fought in parliaments and the press, in public forums, and not in the justice palace.

La cort de justícia belga rebutja extradir l’ex-conseller català. Els problemes polítics cal resoldre’ls de manera política i no jurídica. Els adversaris polítics han de lluitar als parlaments i a la premsa, en fòrums públics, i no als palaus de justícia.

La repressió és la conseqüència de la causa general contra l’independentisme i ambdues només acabaran si es resol el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat. I això passa, necessàriament, per l’amnistia i l’autodeterminació.

Meritxell Serret

Als rapers ens fan judicis per terrorisme i als terroristes no saben jutjar-los. No hi ha dia que una institució espanyola no faci vergonya.

No m’acostum a haver de posar-me davant 3 jutges que no xerren sa meva llengua, a un país que no és el meu, acusat de terrorisme, esperant si decideixen enviar-me a la presó 3 anys i mig per haver fet cançons. Sort que pels jutges belgues aquesta situació és igual d’estranya.

Avui han condemnat a Pablo Hasel a 9 mesos més de presó, demà el jutjat de Gent revisarà el meu cas i al mateix temps 12 rapers més tenen judici a l’Audiència Nacional per ses seves cançons. A quin altre país d’Europa passa això? Feixistes de merda.

És trist veure com els partits polítics per naturalesa desactiven la lluita al carrer per emportar-se-la a les institucions on en 40 anys no s’ha aconseguit res rellevant. Però més trist és veure represaliats i activistes deixant-se utilitzar per aquests partits.

Però que bé li ha vingut a l’esquerra institucionalitzada la pandèmia per no haver de donar la cara i fer-la grossa per això. “Hi ha coses més importants ara”. De mentre, a molts se’ns manté una condemna per injúries a la corona, que si abans no tenia sentit, ara encara menys.

Podrem tornar a casa quan hi hagi una República Catalana amb unes garanties democràtiques. De tribunals espanyols no n’espero res. Us veig massa preocupats amb el que passa al país veí. Que foti el que vulgui el borinot aquell. Estalviem l’energia per a construir i organitzar-nos.

Josep Valtònyc

Fotos: Josep Casas