DOS CALBOTS EN LA BATALLA DE L’EXILI I UN COMIAT

Plaça de la Vila, 11 de gener de 2021. Un altre dilluns des del dilluns 16 d’octubre de 2017, més de 170 setmanes –algunes absències justificades pel covid– recordant i demanant la llibertat pels presos polítics, pels exiliats i pels represaliats pel sistema policial i judicial de l’estat espanyol. La concurrència no ha fallat mai malgrat el fred intens, i altres meteors, com el d’avui. Recordem: 1.170 dies a l’exili, més de tres anys, del president Puigdemont, Lluís Puig, Antoni Comín, Meritxell Serret i Clara Ponsatí, i també l’Anna Gabriel i la Marta Rovira, amb més de mil.

En l’apertura de la trobada de la plaça organitzada per Gràcia/Llibertat, Pere Folguera apunta dues bones notícies, positives en principi, perquè no se sap mai tenint en compte l’hecantoquir que tenim davant. Una és la recent sentència de la justícia belga desestimant l’ordre de repatriació de Lluís Puig, conseller de Cultura del Govern del president Puigdemont. No sols això, sinó que la sentència afegeix que el Tribunal Supremo és incompetent per jutjar a Puig –i per extensió a altres exiliats polítics– ja que no estava garantit que tindria un judici just a Espanya. Un nou sonor calbot pel jutge Pablo Llarena, paradigma de la ineptitud professional.

L’altra notícia, coneguda avui mateix, és que l’Adrià Carrasco, l’activista dels CDR ha tornat a Catalunya després de que s’arxivés la causa en la que se l’acusava de terrorisme, rebel·lió i sedició. Un altre calbot, aquest contra la Guàrdia Civil, perquè es considera que en l’informe policial hi havia “manca de proves”. L’Adrià ha passat gairebé tres anys exiliat a Bèlgica.

PARAULA DE MARE

Seguidament, la plaça va escoltar en respectuós silenci les paraules de Núria Tarrés. Un sentit, sincer i emocionant testimoni d’una mare que, d’entre d’altres coses, qualifica de “bestial” tot el que li ha passat al seu fill Adrià i a tota la família. La Núria parla de ràbia, impotència, por i d’incertesa però també de solidaritat, estima, aprenentatge, abraçades, esperança, valentia i de gratitud. Aquest malson, afirma, li ha portat l’oportunitat de reelegir l’història, “de saber el que volem, de compartir lluita i el patiment, de compromís amb qui ho necessita”. Considera que han estat mesos de dignitat i de saber aprofitar “aquesta merda que t’ha tocat viure per fer-te encara millor persona” i que no hi ha altre camí que el de seguir lluitant contra un Goliat malvat i poderós que imparteix una justícia “a favor dels forts i no de la veritat”.

Com els atacs seguiran produint-se, la Núria fa una contundent advertència als qui mouen els fils dels que sembren aquest pànic: “Sapigueu que moltes vegades la vostra eina del terror no funciona perquè ens feu més forts i convençuts. Tot el dolor que sembreu són llavors de futures generacions, no ressentides sinó molt més compromeses i encara més combatives. Les veritables víctimes sou vosaltres, que esteu atrapats en l’odi que genereu.” Considera que si les seves mares sabessin “l’odi i maldat” que estan fent, s’avergonyirien. “Sou molt poderosos –concreta–, ho teniu tot a favor, i si desplegueu tota la venjança sobre nosaltres es perquè tenim la força de la raó. Si al que fa una injustícia no se li remou l’ànima es perquè està mort per dins”.

Una advertència per a tots aquells que es creuen lliures de perill de les urpades de la “bèstia ferotge”, perquè son capaços de tot, de destrossar vides d’una manera gratuïta. Però encara que ens hagin convertit en enemics d’una manera barroera, “la por no ens farà tirar enrere, i recordeu sempre que si ens toquen a un o a una, ens toques a tots i a totes”.

La mare de l’Adrià acaba donant les gràcies a tota la família, amics, coneguts, entitats, associacions i grups, a la Tamara, al David del “Dormir amb les sabates posades”, a la gent d’Esplugues que ha penjat domassos amb l’Adri, et volem a casa, al Gonzalo Boye i a totes aquelles persones que en carrers i places de Catalunya han recolzat, escoltat i col•laborat en tot moment.

Una prolongat aplaudiment trenca el silenci d’una plaça ara lliure de la forta remor de les taules dels bars.

“No hi ha altre camí que el de seguir lluitant contra un Goliat malvat i poderós que imparteix una justícia a favor dels forts i no de la veritat.”

“Tot el dolor que sembreu són llavors de futures generacions, no ressentides sinó molt més compromeses i encara més combatives.”

“Si al que fa una injustícia no se li remou l’ànima es perquè està mort per dins.”

Núria Tarrés

mare de l’Adrià Carrasco

MISSATGE DE LLUÍS PUIG

I després la veu clara del conseller a l’exili Lluís Puig, que es considera una persona lliure a Europa, “on la justícia espanyola ha acabat el seu recorregut i ha dit ben clarament que el tribunal que va incoar la causa del judici de l’1 d’Octubre no és el tribunal natural que pertocava i que això ha vulnerat els nostres drets”. Uns drets que no l’afecten a ell i a companys d’exili, sinó també a persones que porten anys a la presó. Algun dia el Tribunal Internacional dels Drets Humans tindrà l’última paraula i dirà que el Suprem haurà de declarar la nul·litat del judici de l’1-O.

La justícia belga també alerta sobre el risc de vulneració de la presumpció d’innocència. En resum, Puig declara que la victòria no és solament d’ell, ho és la de “totes les persones que estem mobilitzades constantment, dempeus tossudament alçats i que seguirem persistint, perquè persistint estem guanyant”. La victòria també ho és per totes les persones sotmeses a querelles i altres persecucions.

El missatge conclou enviant una abraçada molt forta a tots els graciencs, “als de la plaça de la Vila i a tots els altres, i al músic de cabells llargs que us ajuda a cantar, a qui envio una abraçada i desitjo una ràpida recuperació. Recomana que ens cuidem tots perquè per persistir davant de la injustícia espanyola cal estar “ferms com a roures i forts com la roca”. [Text íntegre del missatge]

“La set de venjança que es veu en el sistema judicial espanyol farà que no vulguin rectificar i reconèixer que la justícia europea té raó.”

“Qualsevol persona jove o adulta, home o dona, que es presenti davant d’un tribunal ha de tenir la presumpció d’innocència intacta.”

“Cuideu-vos molt tots perquè per persistir davant de la injustícia espanyola cal estar ferms com a roures i forts com la roca.”

Lluís Puig

Conseller de Cultura a l'exili

DESITJOS DE SALUT I GRÀCIALLIBERTAT

Pere Folguera puntualitza que el músic dels cabells llargs és el músic Jordi Fàbregas, company i amic que ara s’enfronta a una dolència que no té res a veure amb el covid. Expressa la seva esperança de que aviat serà de nou a la plaça amb el grup de músics.

També informa de que dues entitats més s’han incorporat a la plataforma GràciaLlibertat, cosa que fa pujar a 53 els membres que la conformen, amb la voluntat de que la trobada dels dilluns continuï sent un acte dels veïns i veïnes. Es tracta de Junts per Catalunya –ja hi era amb el PDeCAT– i del Casal Popular Tres Lliris, que es sumen a la voluntat de lluitar contra la repressió i de construir un país millor. Pere puntualitza que ningú es pot apropiar de l’organització de l’acte perquè és de tots i està per sobre dels interessos partidistes, en especial ara que venen les eleccions. GràciaLlibertat no renunciarà mai a la seva independència i “mantindrà la voluntat de ser un acte per a tots els veïns i veïnes que reclamen, volen i exigeixen la llibertat”.

TESTAMENT DE JOSEP MARIA LOPERENA

En Pere recorda a Josep Maria Loperena, que acaba de deixar-nos. Qualifica a l’advocat, escriptor i home de teatre com a personatge inclassificable, amic dels seus amics, lluitador per les llibertats de tots.

L’actor Pep Munné passa a llegir el seu testament, un escrit pòstum pletòric d’humanitat, emocions i complicitats. Diu que lamenta que se li acabi la corda deixant-nos enmig del terrible malson “d’un món a la deriva i el futur penjant d’un fil” però amb l’esperança de que els que quedem sapiguem seguir empunyant timó com sempre hem fet i que el recordem amb el mateix “esguard de joia, compromís i energia que m’han definit fins a l’últim sospir”. [Text íntegre del testament]

De nou els aplaudiments ressonen a la plaça.

Josep Maria Loperena, lleidatà d’Alguaire, va morir el passat dia 8, als 82 anys. Va destacar en totes les seves facetes d’advocat, director escènic, escriptor i defensor de llibertats. Com a advocat cal destacar la querella que va interposar contra José María Aznar davant el Tribunal Penal Internacional i contra Felipe González per incompliment del compromís electoral. Va defensar a polítics, periodistes i escriptors a l’Audiència Nacional. Va escriure nombrosos llibres d’assaig, en especial sobre casos i temes judicials. Com a director escènic va destacar en els muntatges d’una dotzena d’obres d’èxit representades a teatres de Barcelona i Madrid.

 

“Soc un autèntic privilegiat per la infinitat de boniques coneixences fetes al llarg del camí.”

“Avui he marxat, i ho he fet amb la recança de deixar-vos enmig d’aquest terrible malson, amb el món a la deriva i el futur penjant d’un fil.”

“Us demanaria que, ara que tot just acaba la funció, em recordeu amb el mateix esguard de joia, compromís i energia que m’han definit fins a l’últim sospir.”

Josep Maria Loperena

Advocat i dramaturg

CALENDARI D’ACTIVITATS

Com és habitual, Maria Catà de la sectorial de Dones de l’Assemblea Nacional Catalana, dona les gràcies a tots i totes per omplir la plaça malgrat el fred i també a tots i a totes que l’han fet possible, als músics i al Pep Munné per la seva participació. Saluda al Jordi perquè es recuperi i desitja que Lluís Puig vingui a la plaça a celebrar la tornada com s’ha fet amb l’Adrià Carrasco.

Pròximes activitats:

Dimarts, dia 12, a les 8 del vespre, plaça 1 d’Octubre de Corbera de Llobregat. Celebració de la llibertat de l’Adrià Carrasco.
Es recorda que cada dia, des de en fa més de 300, un grup de veïns de Nou Barris tallen el trànsit a la cruïlla de Meridiana i Fabra i Puig entre les 19:30 i les 21:30 demanant la fi de la repressió, l’alliberament del presos polítics i el retorn dels exiliats. I també per plantar cara al feixisme que, per cert, ha convocat una manifestació pel proper divendres dia 15 al mateix lloc.

També es recorda que pel divendres, dia 15, a les 7 de la tarda, l’Assemblea Nacional Catalana ha organitzat una taula de debat on line amb candidats de partits independentistes a les eleccions del 14 de febrer. De moment estan confirmades les assistències de Maria Sirvent, de la CUP, i d’Ester Capella, d’ERC. Els noms dels representants dels dos altres partits, PDeCAT i JxC, es faran públics en breu. Els particulars podran fer preguntes als candidats. L’adreça la podreu trobar aquí.

Els Segadors i els crits a la independència, com sempre, tanquen la trobada.

Quim Coca

Vídeo de l’acte sencer:

Vìdeo: Joan Bussé

Fotos: Josep Casas

MISSATGE DE LLUÍS PUIG

“Amic i amigues de la vila de Gràcia.

Soc Lluís Puig, una persona lliure a Europa, on la justícia espanyola ha acabat el seu recorregut i ha dit ben clarament que el tribunal que va incoar la causa del judici de l’1 d’Octubre no és el tribunal natural que pertocava i que això ha vulnerat els nostres drets. No només el meu i el de la resta de persones a l’exili, sinó també de totes aquelles persones que estan a la presó des de fa més de tres anys. Directament o indirecta, això ve a ser la nul·litat del judici. Ja sabem que el Tribunal Suprem espanyol no declararà la nul·litat del judici per iniciativa pròpia, però és evident que algun dia el Tribunal Internacional dels Drets Humans els hi dirà clarament que han de declarar la nul·litat del judici. Simplement que la set de venjança que es veu en el sistema judicial espanyol farà que no vulguin rectificar i reconèixer que la justícia europea té raó.

L’altra petita i gran victòria és el crit d’alerta que fa la justícia belga quan diu que es veu claríssimament els risc de vulneració de la presumpció d’innocència. Com qualsevol persona jove o adulta, home o dona, que es presenti davant d’un tribunal ha de tenir la presumpció d’innocència intacta. Aquest és un altre dret fonamental que no es pot entendre que es vulneri d’aquesta manera. Per tant, la vulneració dels drets que a mi d’alguna manera m’agradaria compartir amb tots vosaltres, no és la meva victòria: és la victòria de totes les persones que estem mobilitzades constantment.

Cadascú deixarà un vot, cadascú en la seva mesura i energies, des del seu àmbit de treball o de relació social. La victòria és per totes les persones mobilitzades des de fa més de tres anys, que segueixen dempeus tossudament alçats i que seguirem persistint, perquè persistint estem guanyant. Per la qual cosa, vagi per tots vosaltres aquesta victòria, sentiu-la vostre i a partir d’ara jo diria que totes les persones que estiguin perseguides per aquesta querella podran reclamar aquesta presumpció d’innocència i cuidar molt perquè quedi demostrada de què també son objecte de la mateixa persecució ideològica. Sigui aquesta victòria tan meva com per totes les persones que, repeteixo, estan sotmeses a querelles i altres persecucions.

Envio una abraçada molt forta a tots els graciencs, als de la plaça de la Vila i a tots els altres, i al músic de cabells llargs que us ajuda a cantar, a qui envio una abraçada i desitjo una ràpida recuperació.

Bon any nou a tots plegats, sobre tot en salut. Cuideu-vos molt tots, amb totes les mesures sanitàries perquè per persistir davant de la injustícia espanyola cal estar ferms com a roures i forts com la roca. Per tant, salut i Bon Any nou a tothom.
Una abraçada, i sempre amb vosaltres.”

Lluís Puig, Brussel·les, 11 de gener de 2021.

COMIAT DE JOSEP MARIA LOPERENA

Estimats companys de viatge.

D’ençà que vaig saltar al mig de la guerra, la meva vida ha estat farcida d’emocions i aventures. Soc un autèntic privilegiat per la infinitat de boniques coneixences fetes al llarg del camí. Amistats forjades entre bambolines i escenaris d’aquí i d’allà. O en les incomptables assemblees on miràvem de canviar el món amb un somriure. Complicitats sorgides en sales de justícia tot defensant causes perdudes, i a les places i carrers d’arreu del meu petit país.

He procurat gaudir sempre amb la intensitat d’aquell que sap que qualsevol dia pot ser el darrer. Fins que, malauradament, aquesta matinada s’ha m’acabat la corda. Avui he marxat, i ho he fet amb la recança de deixar-vos enmig d’aquest terrible malson, amb el món a la deriva i el futur penjant d’un fil. Reconfiant que aviat sembreu per recuperar el timó i tirar endavant com sempre hem sabut fer. Per tot això us demanaria que, ara que tot just acaba la funció, no em recordeu pas amb tristor o melangia, sinó amb el mateix esguard de joia, compromís i energia que m’han definit fins a l’últim sospir.

Eternament agraït.

Josep Maria Loperena Jené.

Fotos: Josep Casas