1001 DIES DE DIGNITAT I LLUITA CONTRA LA INJUSTÍCIA, LA IGNOMÍNIA, L’OFENSA I LA VENJANÇA

Mil dies, dos anys i nou mesos, 143 setmanes, 24.000 hores. Aquestes són les xifres, arrodonides, del temps que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart porten a la presó des del dilluns 16 d’octubre de 2017. Xifres que, traduïdes en paraules, són les de la injustícia, la ignomínia i de la venjança, com es va fer palès en la trobada a la plaça de la Vila de Gràcia del passat dilluns dedicada, com totes, a recordar als presos, exiliats i als centenars de represaliats polítics. Un acte que en aquesta ocasió va comptar amb la presència destacada del Pere i la Núria, pares del Jordi Sànchez; de Pol Leiva, nebot de Jordi Cuixart, i de Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, i de Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium Cultural.

Anna Crosas ho va deixar clar en l’apertura de l’acte: els Jordis són injustament a la presó per haver defensat pacíficament la democràcia, una cosa que també “vam fer tots els que estem aquí, i per això tots estem avui aquí”. Va posar èmfasi en que els Jordis no estaven sols, i els hi va donar les gràcies pel seu exemple de dignitat.

FAMILIARS I AMIC

Joaquim Jubert, va llegir un missatge del seu amic del Jordi Sànchez en que agraeix el suport i solidaritat de les trobades de la plaça de la Vila, que l’havien fet més fort. Va confessar que els dies de presó l’havien fet perdre la por i contribuït a consolidar els seus principis, valors i conviccions. Es mostra esperançat en que aviat podrà compartir la plaça per celebrar “la vostra dignitat”.

Pol Leiva va traslladar les paraules del seu oncle Jordi Cuixart de què els llargs dies de Soto del Real i de Lledoners havien estat més suportables gràcies a la companyia i dignitat de tots els que recordaven, de diferents maneres i llocs, el seu confinament forçós. I que també manté la voluntat de ser un dilluns amb la gent de Gràcia, el seu “barri adoptiu”.

PALUZIE: EL PODER DE LA SOCIETAT CIVIL

Per Elisenda Paluzie la qüestió és meridiana: són mil dies d’ignomínia, de vulneració flagrant dels drets fonamentals, un càstig que afecta no només als empresonats i reprimits, sinó a tot el moviment independentista. També és evident que l’objectiu de l’empresonament era aconseguir que els líders independentistes abandonessin la lluita, cosa que no s’ha assolit. Les sentències violen drets fonamentals tal com han reconegut organismes internacionals com Amnistia Internacional, l’Organització Internacional contra la Tortura o el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides. Amnistia, per exemple, exigeix no sols la anul·lació de la sentència sinó també la del judici. Aquesta ofensiva jurídica que es fa fora d’aquí ha de prosseguir fins a que “l’Estat espanyol sigui condemnat pels tribunals internacionals per la seva repressió del moviment independentista”.

Però també, des de la societat civil independentista es poden fer moltes més coses com, per exemple, contribuir a pal·liar –en les formes que es pugui– les conseqüències socials del coronavirus. Al recordar les campanyes de l’ANC i d’Òmnium, destaca el Rebost Solidari i la Xarxa de Suport Mutu com a referents. A diari l’Estat dona més arguments per a tornar a sortir al carrer i, sinó es pot, treballar per internet. A la vulneració dels drets humans, de les sentències i de la repressió s’afegeix l’absoluta manca d’eines per poder garantir la sanitat i la salut públiques. Paluzie al·ludeix a l’actuació d’una jutgessa de Lleida segons la qual la Generalitat no pot decretar un confinament, només pot fer-ho el Gobierno o el Congreso.

La societat civil també s’ha de preparar en la lluita no violenta, perquè la resistència civil no violenta “ens farà més forts”, com es va demostrar l’1 i el 3 d’octubre de 2017.

I, per últim, Paluzie planteja que els ciutadans han d’exigir a les institucions que facin la feina que les pertoca i que estiguin preparades per fer una declaració d’independència efectiva algun dia. Perquè la independència és urgent i necessària, i “la farem com vam fer l’1-O”. La presidenta de l’ANC recorda que per aquesta lluita els Jordis porten més de mil dies a la presó. Proposa que cal mirar endavant amb “la legitimitat democràtica del Parlament, amb un Govern disposat a proclamar-la i amb una ciutadania mobilitzada que la defensi”. Aquest final va estar acollit amb grans aplaudiments i crits de Visca Catalunya lliure!

MAURI: UNA LLUITA SENSE LÍMITS

Després d’agrair les veus que, com les de Gràcia, han recordat a tot el país els mil dies de vergonya, Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium Cultural, va afirmar que la constant reivindicació de la llibertat del presos i exiliats polítics és la millor senyal que es pot enviar a l’Estat espanyol de que ni la seva repressió, ni els empresonaments, ni la seva violència no seran mai “un límit per a seguir lluitant per la llibertat del país”.

Mauri manifesta que mil dies d’injustícia i repressió són també mil dies de solidaritat, de fermesa, de dignitat, de lluita i de voluntat de seguir endavant. I assegura que es seguirà treballant com el primer dia, i es farà per la gent de la presó, de l’exili i del miler de perseguits, malgrat que la repressió de l’Estat no s’ha aturat ni en temps de pandèmia. També recorda que en aquests últims mesos el sistema ha recentralitzat els seus poders, aplicant una mena de 155 i ha enfortit una monarquia corrupta, la d’un Felipe VI, el rei instigador del “a por ellos”. Mauri aprofita la cita per demanar que aquest divendres es torni a sortir al carrer per dir-li al Borbó que no el volem ni que és benvingut a Catalunya. S’ha d’estar atent, doncs, a les xarxes socials. “Res impedirà que el divendres ens puguem mobilitzar i manifestar”, mantenint, això sí, les mesures per preservar la salut.

MISSATGE DE JORDI CUIXART

Mauri va concloure la seva intervenció llegint un missatge de Jordi Cuixart, en aquell moment a Lledoners, recordant que “us estima a tots” i que cada dia la seva dona i els seus fills “són entre vosaltres”.

Entre altres coses, Cuixart diu que l’Estat espanyol s’equivoca pensant que amb mil dies, o mil anys, pot acabar amb la lluita per la república catalana i, si ho pensa, és que no coneix aquest país. Els seus poders mai podran evitar la lluita ciutadana. “Ho tornarem a fer perquè mai hem deixat de fer-ho.” El president d’Òmnium reconeix que Gràcia, “Vila enyorada”, és casa seva, i que per ell és un orgull que els seus fills puguin créixer aquí. Acaba amb el convenciment de que tots ens retrobarem a la plaça de la Vila celebrant la vida i la llibertat.

UNA LLUITA PER SABER TOTA LA VERITAT

Seguidament, l’actriu Pepa Arenós presenta a Javier Martínez, pare de Javier, el nen de 3 anys mort en l’atemptat terrorista de les Rambles del 17 d’agost de 2017. Martínez encapçala una campanya internacional per a saber tota la veritat sobre l’atemptat i per contribuir a que no tornin a passar tragèdies com aquella.

Gràcies a aquest lluita, diferents mitjans estrangers han començat a divulgar irregularitats en les investigacions, plantejant la hipòtesis de connivència entre els serveis d’intel·ligència de l’Estat amb l’imam de Ripoll Es Satty, cap de la trama terrorista i presumptament mort en l’explosió de la casa d’Alcanar. Es dubta d’aquesta mort i es denuncia la desaparició de l’informe que vinculava a Es Satty com a confident de la policia espanyola.

“Saber la veritat és la meva lluita –afirma Javier Martínez–; em neguen la veritat però jo he perdut un fill i no pararé malgrat la lentitud i les traves del sistema judicial.” Molts assistents col·laboren amb la caixa per fer front a les despeses judicials, aquí i a l’estranger.

CLOENDA AMB REPICÓ

Per acabar, Pepa Arenós dona les gràcies a tots i a tots els que han participat i fet possible –tècnics, músics, voluntaris– la trobada d’aquest dilluns, i a “tota la gent de les entitats”. Aquells i aquelles que tots els dilluns, des de fa 1001 dies de “vergonya, d’ofensa, de menyspreu, de venjança”, omplen la plaça de la Vila.

Envia un missatge de solidaritat amb la gent del Segrià i de la Franja i als d’Hospitalet “que van en camí”, no només víctimes del coronavirus, sinó també de jutges i fiscals que, “obedients i submisos, prioritzen la sagrada ‘unidad de España’ per sobre de les vides humanes i la seguretat de tots”.

Recorda que a banda de les trobades habituals de la plaça Molina, la del Rei i dels dilluns, dimecres i divendres a la Meridiana, i a altres llocs, aquesta setmana hi ha programada una ‘benvinguda’ als reis d’Espanya amb diferents accions al carrer i als balcons.

Anticipa que el proper dilluns vindran el Joan Bonanit i el grup de Lledoners.

Joaquim Coca

MISSATGE DE JORDI SÀNCHEZ

“Amigues i amics,

us vull agrair tot el suport rebut i la solidaritat que m’heu demostrat tots aquests dies de presó. Una presó que ha servit per renunciar a la por i per consolidar principis, valors i conviccions.

Amb la vostra constància de cada dilluns m’heu fet més fort. Quan el règim penitenciari m’ho permeti vindré un dilluns a celebrar amb vosaltres la vostra dignitat. Ens veurem aviat.

Gràcies per ser-hi i no fallar.”

Lledoners, 12 de juliol de 2020

Jordi Sànchez i Picanyol

President de la Crida Nacional per la República i ex president de l’ANC

MISSATGE DE JORDI CUIXART

“Estimadíssims amics, veïns i veïnes de Gràcia.

No ha hagut cap dia dels últims 1000 dies que no hàgim estat junts, trencant el silenci, transformant la repressió amb palanca democràtica.

Hem après que des de la presó, des de les places o on pertoqui a cada moment, no defalliríem. Si es pensaven que amb mil dies de presó o cent anys de condemna poden acabar amb la lluita per la república catalana, no coneixen aquest país. Ho tornarem a fer, perquè no hem deixat de fer-ho i perquè els poders de l’Estat no podran evitar mai la lluita de la ciutadania.

Us estimo infinit, família. Gràcia és casa meva, i és un orgull que aquí puguin créixer els meus fills.

Ens retrobarem tots celebrant la vida i la llibertat als carrers d’aquests Vila enyorada.

Visca Gràcia, capital dels Països Catalans! Visca la llibertat!

Lledoners, 12 de juliol de 2020

Jordi Cuixart i Navarro

President d’Òmnium Cultural

Fotos: Josep Casas

Vídeo: Joan Bussé

Fotos: Josep Casas

LES XIFRES DE LA VERGONYA

Dies de segrest legal a 13 de juliol de 2020

Jordi Cuixart. President d’Òmnium Cultural: 1001 dies.
Jordi Sànchez. Ex president de l’Assemblea Nacional Catalana: 1001.
Oriol Junqueras. Vicepresident del Govern de la Generalitat: 984.
Joaquim Forn. Conseller d’Interior: 984.
Raül Romeva. Conseller d’Afers i Relacions Institucionals i Exterior i Transparència: 875.
Dolors Bassa. Consellera de Treball, Afers Socials i Famílies: 875.
Jordi Turull. Conseller de Presidència: 875.
Josep Rull. Conseller de Territori i Sostenibilitat: 875.
Carme Forcadell. Presidenta del Parlament: 844.

Dies d’exili polític

Carles Puigdemont. President de la Generalitat de Catalunya: 987 dies.
Antoni Comín. Conseller de Salut: 987.
Lluís Puig. Conseller de Cultura, 987.
Meritxell Serret. Consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació: 987.
Clara Ponsatí. Consellera d’Ensenyament: 987.
Anna Gabriel. Diputada al Parlament: 874.
Marta Rovira. Secretària General d’Esquerra Republicana de Catalunya: 874