CARME FORCADELL, LA DIGNITAT DEL PARLAMENT

“Vosaltres i nosaltres persistirem, persistirem i persistirem, perquè persistir és guanyar. I que ningú ho dubte: guanyarem. Us estimo moltíssim.” Amb aquestes engrescadores i sentides paraules la presidenta Carme Forcadell es va acomiadar de les més de 300 persones que érem ahir a la trobada de la plaça de la Vila de Gràcia organitzada, com cada dilluns, per la plataforma GràciaLlibertat.

Maria Catà, de la sectorial de Dones de l’Assemblea Nacional de Catalunya, va ser l’encarregada de presentar a una convidada excepcional: l’honorable presidenta Carme Forcadell, que va ser rebuda per un fort i perllongat aplaudiment. Maria va recordar les seves dues últimes presidències: la de l’Assemblea Nacional Catalana i la del Parlament de Catalunya clausurat per l’article 155 de la Constitución española. Al front de l’ANC va organitzar manifestacions multitudinàries com mai s’havien vist abans: Catalunya, nou Estat d’Europa (2012), la Cadena humana per la Independència (2013), i la Via Catalana (2014). Va ser al final d’aquesta última quan va demanar unitat als partits independentistes i va pronunciar una frase que s’ha fet viral: “President, posi les urnes!” D’aquí va sorgir la idea de que la independència era possible. Com deia també la recordada Muriel Casals, “nosaltres som el poble”.

Com a presidenta del Parlament, Carme Forcadell va defensar i facilitar que es pogués parlar de tot en el santuari català de la democràcia. El dia 6 de setembre de 2017 va permetre el debat sobre la llei de Transitorietat Jurídica que es va aprovar al dia següent i que obria la via del Referèndum de l’1 d’Octubre. Per aquest fet va ser condemnada pel Tribunal Suprem a 11 anys i sis mesos de presó i inhabilitació pels delictes de sedició i malversació.

El que s’ha fet amb ella, conclou Maria Catà, no té nom, recordant que el 23 de març farà tres anys que no gaudeix de llibertat. “No és justícia, és una venjança contra l’independentisme. Avui més que mai hem de clamar llibertat, Carme, preses i presos polítics, exiliades i encausades”, crida acollida per llargs aplaudiments.

“El que s’ha fet amb Carme Forcadell no té nom”
Maria Catà

“MAI DEIXAREM DE SER INDEPENDENTISTES”

Carme Forcadell comença, emocionada, donant les gràcies per haver-li brindat l’oportunitat de compartir l’acte amb tots els veïns i veïnes. “Actes i actituds com aquestes son les que ens ajuden a nosaltres a suportar millor el malson que estem vivint.” Recorda, un a un, a tots els companys de Lledoners, injustament empresonats. Cada nom –Cuixat, Forn, Jonqueras, Romeva, Rull, Turull, Sànchez–, mencionat és seguit d’aplaudiments. En referència al dia internacional de la Dona afirma que tindria que avergonyir que en una societat democràtica més de la meitat de la població estigui discriminada pel sol fet de ser dona. “Per acabar amb aquesta discriminació volem la independència, una república que liquidi la xacra de la violència masclista –afirma–, perquè la república lliure, justa i solidària no serà si no és feminista.” Tothom ha de tenir molt clar que tenim lleis, però no tenim justícia. Per això tenim presos, exiliats i represaliats per tribunals injustos fortament polititzats per ànsies de venjança que supera amb escreix l’ànsia de justícia. “Per a ells és més important la unitat d’Espanya que la justícia”, etziba.

Forcadell es va fer ressò de les paraules de Maria Catà, però afegint que no estava a la presó per haver permès que el Parlament votés les lleis del Referèndum i de Transitorietat, sinó per haver estat presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, una associació que havia aglutinat unanimitats per aconseguir la independència de Catalunya. “Per haver facilitar l’aprovació d’unes lleis –especifica– hauria d’haver estat jutjada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya com els meus companys de la Mesa del Parlament. Que quedi molt clar: la diferència entre ells i jo és que jo era presidenta de l’ANC.”

Forcadell insisteix que a Madrid mai s’entendrà que l’ANC no és el moviment d’una persona o d’un partit polític, sinó que és el moviment d’un poble, paraules que son acollides per un fort aplaudiment. “Estan molt i molt equivocats –sosté– i vosaltres i jo sabem que passi el que passi no deixarem mai de lluitar per la independència.” Les amenaces no faran que els independentistes renunciïn a res, ans al contrari, “serem cada dia més ambiciosos perquè ho volem tot.”

El comiat de la presidenta, insistint en persistir en la lluita i donant les gràcies, va estar respòs amb aplaudiments, visques a la independència i alguna que altra llàgrima.

Els músics toquen la cançó Aquesta terra és la nostra terra, una adaptació de la cançó folk de Woody Guthrie The land is your land (1940).

“Persistirem, persistirem i persistirem perquè persistir és guanyar”

“La república lliure, justa i solidària no serà si no és feminista”

“Els independentistes serem cada dia més ambiciosos perquè ho volem tot”

Carme Forcadell

LLOLL I CELDONI

Entre d’altres agraïments, Carme Forcadell va incloure a la Lloll Bertran i al Celdoni Fonoll, que el 5 de gener de 2019 van actuar, amb el seu fill Isaac, al centre penitenciari del Mas d’Enric. Un episodi farcit de sentiments i emocions anotats en un dietari. El Celdoni en fa una tria:

[…]“Un poble de reixes, reixes i ciment, carcellers vestits de negre, amables dins la foscor del recinte. Una sala ben condicionada. Els espectadors, homes i dones, arriben de mica en mica. Una funcionària amb un llaç groc confessa que és d’Esquerra Republicana i que participa en manifestacions per l’alliberament dels presos polítics però ara li toca vigilar a la Carme. Quina paradoxa tan cruel! La Carme va arribar, elegant i amb tota la dignitat del món. L’actuació va anar prou bé, amb moment estel·lar de la Lloll i l’Isaac del Duetto bufo di due gatti, de Rossini, que van tenir que repetir, amb acompanyament de la platea a la part final[…]”

Més fragments del dietari, ara llegits per la Lloll: […]“Els espectadors eren conscients de que estaven davant de la dona més important de Catalunya i que l’apreciaven de veritat. Sols amb la Carme, es van abraçar efusivament. Els ulls espurnejaven, “et volem a casa”. És una dona valenta, forta, decidida, admirable. Explica coses de la presó i del judici, sempre amb l’emoció a flor de pell. Més abraçades a l’hora del comiat, ulls amarats. Nosaltres marxem de la presó, però ella es queda. Amargor, tristor, emoció i ràbia[…]

“Una carcellera d’ERC amb un llaç groc. Quina paradoxa tan cruel!”
Celdoni Fonoll

“Carme Forcadell és una dona valenta, forta, decidida”
Lloll Bertran

SALVEM LES CASETES D’ENCARNACIÓ

Kari Balbastre i Eva Mestre presenten l’Alzina de Gràcia, una associació que des del mes de gener lluita per la preservació del patrimoni natural, arquitectònic i artístic del barri. El punt de partida va ser les cases del carrer Encarnació números 13, 15 i 17, que incloïa una alzina monumental de més de 200 anys. Des de llavors, la pugna amb l’ajuntament ha estat incessant, especialment a partir del projecte urbanístic municipal que inclou un enderrocament total i la transformació de dos casetes en edificis de quatre plantes. Això sí, l’alzina es salva encara que mig oculta des del carrer.

Kari Balbastre va llegir el manifest que insta a la classe política a rebutjar les maniobres especulatives que malmeten el patrimoni històric i natural, en especial en el barris més mancats de zones verdes. El manifest fa una crida al moviment veïnal per salvar les casetes del carrer Encarnació i reclama una consulta ciutadana al respecte.

Per la seva banda, Eva Mestre explica en detall el projecte del consell de districte que amenaça greu i seriosament la casetes modernistes (una d’elles fou un ateneu republicà). Denuncia que en lloc del projecte de transformació de les casetes, l’ajuntament podria intentar comprar alguns dels 800 pisos buits que queden per tal de pal•liar el dèficit de pisos del barri, una realitat agreujada per la pandèmia. Arremet també per les maniobres especulatives dels fons immobiliaris, molts d’ells estrangers, que fan pujar els preus dels habitatges. L’ajuntament no fa res per parar aquests voltors de les finances.

“És del tot urgent exigir als nostres polítics el respecte i sensibilitat que es mereix el poc patrimoni que ens queda”
Manifest de l’Alzina de Gràcia

“L’ajuntament no fa res per parar els voltors de les finances immobiliàries”
Eva Mestre

Oriol Francolí tanca la trobada donant les gràcies a tots els presents per la seva constància i en aquesta ocasió en especial per la presidenta Carme Forcadell.

Els Segadors i visques a la independència de Catalunya recorden que la lluita continua.

Quim Coca

Vídeo de l’acte sencer:

Vìdeo: Marià Sust

Fotos: Josep Casas

PRESIDENTA CARME FORCADELL

El dilluns dia 15 Maria Carme Forcadell i Lluís (Xerta, 1955) havia complet 1.088 dies de condemna a la presó. Activista independentista, va col·laborar en la creació de l’Assemblea Nacional Catalana, que va presidir des d’abril de 2012 a maig de 2015 en que va ser substituïda per Jordi Sànchez. Com a diputada de la coalició Junts pel Sí va ser elegida presidenta del Parlament a l’octubre de 2015. Va tornar a ser elegida diputada per Esquerra Republicana en les eleccions de desembre de 2017 convocades des de Madrid sota l’estat de setge del 155.

El tribunal del magistrat Manuel Marchena la va condemnar a 11 anys i 6 mesos de presó i inhabilitació pels delictes de sedició i malversació. Segons els fiscals, va permetre que el ple del Parlament pogués debatre i votar les lleis del procés d’independència, expressament prohibit pel Tribunal Constitucional. La dicotomia entre la desobediència, segons els jutges, i la fidelitat a la sobirania parlamentaria i a la llibertat d’expressió, segons els principis de la democràcia, es va traduir en una duríssima pena de presó.

Possiblement no van tenir res a veure les manifestacions que amb lema Catalunya, nou estat d’Europa de 2012, la Cadena humana de 2013 o la Via Catalana de 2014, les mobilitzacions més singulars i multitudinàries celebrades a Europa des de la II Guerra Mundial.

Carme Forcadell, llicenciada en Filosofia i Lletres i Ciències de la Comunicació, ha passat pels centres penitenciaris de Puig de les Basses, Mas d’Enric, Alcalá-Meco i Wad-Ras, on es troba en la actualitat sotmesa al tercer grau pendent de ser anul·lat pel Tribunal Suprem.

Fotos: Josep Casas

MANIFEST DE L’ALZINA

Associació l’Alzina de Gràcia
Per la preservació del patrimoni natural, arquitectònic i artístic de la Vila de Gràcia.

Aquesta associació, neix amb l’esperit de fer front a la manca de protecció que pateix el nostre patrimoni natural, arquitectònic i artístic per part de les administracions públiques.

Creiem que és del tot urgent exigir als nostres polítics el respecte i sensibilitat que es mereix el poc patrimoni que ens queda, tal com d’altres països d’Europa practiquen des de fa tant.

Necessitem dotar a Barcelona d’unes lleis prou fortes i profundes contra tota mena d’especulació o indefensió que pugui posar en perill el nostre Patrimoni, alliberant d’una vegada la ciutadania del pes i del cost que recau sobre ella cada cop que comença un nou enfrontament veïnal provocat pel dèficit legal.

Comencem a construir entre tots un futur més respectuós també amb el nostre passat!

PRIMERA ACCIÓ. Crida urgent a tot el veïnat de Gràcia.

Des d’aquesta nova associació denunciem la manipulació amb la qual l’ajuntament de Gràcia està utilitzant una lluita veïnal en defensa de l’espai verd i del patrimoni arquitectònic per dur a terme un projecte edificatori de 17 pisos dotacionals (planta baixa + 3) que lluny de solucionar a fons el problema d’habitatge social, pot posar en perill les arrels i la vida de l’alzina i que no respecta la integritat de les cases modernistes.

Treballem per ‘una consulta participativa a la Vila que “inclogui entre les opcions la conservació de l’espai natural i la preservació i restauració de les casetes sense cap nova edificació”

www.alzinagracia.org