CRÒNICA SOLIDÀRIA A LA PLAÇA DE LA VILA

Vila de Gràcia, 16 de desembre de 2019.

Avui, a la plaça de la Vila, ens ha acompanyat un so especial, un plany profund. De mare pel fill empresonat, de nounat pel pare segrestat, d’esposa per la parella robada, de germana per la germana furtada, de net per l’àvia espoliada… Tots aquests planys en un sol instrument: un violoncel.

Avui potser n’érem menys que altres dies. Són ja més de dos anys i, no ho voldríem, però tal vegada comencem a normalitzar la crueltat de l’estat amb la nostra gent i el nostre poble. Amb el dia d’avui s’inicia una setmana que, molts parlen, podria ser cabdal. Els tribunals europeus comencen a pronunciar-se i confiem que, majoritàriament, ens donaran la raó. De fet, la primera notícia, de Flandes, ja ha estat en la línia esperada.

Però la trobada d’avui, ho deia al principi, ha estat tenyida per un plany diferent. L’Eulàlia Nosàs ens ha acompanyat amb el preciós so del seu violoncel.

Ha començat amb “el cant dels ocells”, la nadala popular que feu mundialment famosa en Pau Casals. La interpretació, al principi sola, després amb els altres instruments i cantada per alguns, ha estat magnífica: més melangiosa, més contundent, d’una tristor més feridora. Un plor, que tot i la seva intensitat, mai podrà descriure el patiment viscut, personalment pels empresonats, exiliats i represaliats, i per tots plegats com a poble.

Més tard, l’Eulàlia ha interpretat la Sarabanda número 1 de Johann Sebastian Bach. Un plor magnífic des de la soledat de la cel·la, des de la llunyania de l’exili, des de la por de la repressió. Ens ha comunicat un munt de sentiments, de profunda bellesa, de pregona tristor; compartits, acompanyats, que mai consolats.

I dos poemes recitats per l’actor Jaume Comas. “Ara és demà”, de Miquel Martí i Pol, i “Ningú més que vosaltres”, de Toni Strubell Trueta.

Finalment ens han recordat que hem de continuar col·laborant amb la caixa de solidaritat, que no para de rajar per tanta persecució d’un estat que, diu, ens empara. D’això se’n diu cinisme d’estat.

Sense vosaltres: pare, fill, parella, germana, àvia… no és Nadal.

Xavier Andreu

Fotos: Josep Casas

Vídeo: Joan Bussé

MUR DE LENNON

La setmana passada en motiu del dia Internacional dels Drets Humans Pícnic per la República va organitzar un Mur de Lennon a la Plaça Catalunya, que va ser retirat ràpidament i de manera incomprensible per la Guàrdia Urbana. Els Murs de Lennon o els Lennon Wall van néixer a Praga com a reacció espontània a l’assassinat de John Lennon, el 1980. Va ser una explosió de graffitis en homenatge al cantant, símbol del pacifisme i la llibertat. A partir de llavors les Lennon Wall s’han estès per tot arreu com a clam per la llibertat d’expressió i en defensa de la lluita no violenta. Per això aquests dies n’han anat construint a la Meridiana i a diferents llocs de la ciutat. Aquest dilluns l’hem fet aquí a la plaça.

Fotos: Josep Casas