TROBADA DE DILLUNS 17 D’AGOST DEL 2020 A LA PLAÇA DE LA VILA DE GRÀCIA

Comencem amb els retrobats Músics de la Plaça, que interpreten El Cant dels Ocells. En aquesta Festa Major tant atípica.

Fa la introducció la Pepa Arenós i comença parlant d’en Dani Gallardo, el company espanyol empresonat pel seu suport a la nostra lluita. Recorda que el 29 d’agost és el seu aniversari i encoratja els assistents a enviar-li felicitacions. Segueix amb el record del tercer aniversari dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Cada cop està més clar el nul interès de l’estat a esclarir els fets. Es reclama que es conegui la veritat d’un acte criminal que va causar moltes víctimes, entre elles un nen. Es llegeixen els noms de les víctimes dels atemptats del 17-A. Per acabar, la Pepa rememora els 83 anys de la mort de Federico García Lorca. Assassinat per les seves idees i orientació sexual i les despulles de qui encara romanen al voral d’alguna carretera. Segueix el silenci respectuós dels assistents.

Totseguit, el company Jordi Montanyà, de l’Associació Atenes d’Advocats, ens ha fet una molt interessant i detallada exposició de les conseqüències legals i jurídiques de la sentència del tribunal belga sobre la extradició del Conseller Lluis Puig. La explicació, molt entenedora, ha estat seguida amb interès pels assistents.

La companya Pepa, ens ha recordat que, malgrat tot, som de festa major i ha presentat el company Pep Fornés, que ens ha recitat un poema, compost per ell mateix, dedicat a la Festa Major de Gràcia d’enguany. L’obra, animada i divertida, acompanyada per la música en directe, a càrrec d’en Jordi Fàbregas, guitarra, i l’Enric d’Armengol, flabiol i tamborí, ha estat acollida amb entusiasme per la audiència.

La Pepa clou l’acte fent un breu recordatori de les activitats previstes per a aquesta setmana. Els Músics de la Plaça i la audiència entonen el Cant dels Segadors.

Bona Festa Major, malgrat tot.

Joan Molina

Quan s’acosta el mes d’agost,
quan la llum no dura massa,
hi ha un trosset de món a on
embellim carrers i places.

Si fa fresca a l’hora baixa
anirà en Joan desvetllant
un secret tot fet de caixes,
de filferro i paperam.

Al balcó del senyor Pere
hi ha penjat un elefant,
i entremig d’un món de mones
un reiot el va empaitant.

A la fresca de la tarda
dones hi ha que van parlant
i amb el vano mouen l’aire
a la plaça del Raspall.

Gitaneta, gitaneta
quin vestit que t’has posat!
M’he posat les arrecades
i un clavell al pentinat.

Que a la nit ballem rumbetes,
que al carrer la festa és gran,
que hem quedat amb la Carmeta,
amb en Peret i amb en Joan.

Paperets i serpentines,
que van de balcó a balcó,
llums, ninots i clavellines
omplen el cel de colors.

Au!, anem que ja desperta
la geganta, i ve ballant.
Porta un vano per ventar-se,
per ventar-se amb el gegant.

Au! que fan les matinades,
va! que surten els gegants,
ei! que a plaça fan ballades
i els castells els fan ben alts.

La Maria va amb en Jairo
agafadet de la ma.
El menut ja tot s’ho mira
potser un dia hi pujarà…

Surt en Toni a la finestra,
ara ja no hi sol baixar.
Una valsa com aquesta
ell la solia ballar.

A l’entrada del carrer,
entre el forn i el bar d’en Cisco,
hi ha festaires a recer,
quatre gotes mal comptades.

El vent bufa de tronada,
Collserola es veu tapat,
Gràcia és tota endiumenjada
i a la plaça hi ha envelat!

A la porta, amb lletres grosses,
un bàndol hi ha penjat
que te diu, entre altres coses,
quarts i hores ben tocats:

Al matí gralles i traques,
a migdia hi ha convit,
a la tarda hi ha cucanyes,
i al capvespre esclata el pit.

Que a la nit pertot llumeja,
que avui en Roc troba marit,
la Maria li té enveja
i va amb un noi molt eixerit.

Aquell noi que t’enamora
sembla que ja té xicot
però és de nit, i encara és d’hora
en la festa viu l’amor!

Crits i amunt! que ja comença,
la de Gràcia és festa gran
perquè el poble és qui la pensa
i de nits la va somiant!

Quan sentim que es llança foc
hem de dur màniga llarga,
bon barret, fil de cotó,
i cor calent com una farga!

I sentint el pit batent
xalarem amb qui més plagui,
i en les festes somiarem
quan aquesta ja s’apagui.

Somiarem que demà els Jordis
ja no son a la presó
i que venen amb les preses
a ballar, Revolució!

Somiarem que aquí la gent
d’una ampolla en fa una flor,
d’un retall un guarniment,
d’una idea una il·lusió.

Festa de l’agost de Gràcia,
que enamores tanta gent,
tot l’encant i ta bellesa
fes durar fins l’any vinent.

Perquè a Gràcia es fa la festa,
una festa de debò,
que és la gent qui fa la festa,
i és de totes la Major!

Pep Fornés

Poema de Festa Major

L’activista cultural Josep Fornés ens ofereix aquest poema de Festa Major de Gràcia inspirat en un dels bans que ell mateix va escriure. Aquest poema serà il·lustrat amb fotografies clàssiques de la Festa Major de Gràcia.

(Vídeo publicat a Youtube)

Fotos: Josep Casas