UNA TROBADA AMB RITME DE RUMBA CATALANA

L’Associació de Joves Gitanos de Gràcia es solidaritza amb el presos i exiliats polítics

Vila de Gràcia, 17 de setembre de 2018

Diferent, vibrant, engrescadora, alegre, musical. Rumbera. Està clar que la trobada d’aquest dilluns 16 de setembre a la plaça de la Vila ha estat diferent gràcies a la participació de l’Associació de Joves Gitanos de Gràcia i del grup Rumba i Son de Gràcia. I ho han fet com només ells saben fer com ningú: amb música i cantant.

Ezequiel a la guitarra, Joan als bongos i Quique i Israel picant de mans han aixecat els ànims dels concentrats amb els seus corejats ‘Gitana hechicera’ i ‘El meu avi’ i altres peces com ‘Ballant’ o el satíric ‘Senyor Rajoy (en aquesta ocasió canviat per senyor Sánchez): sóc català!’ Gairebé durant un quart d’hora van aconseguir que tothom seguís el ritme d’alguna manera o altra. Fins i tot la Núria, el Pere, la Lloll i la Txell amb el petit Amat en braços. Moments màgics possiblement irrepetibles de solidaritat gitana amb els presos i exiliats polítics.

El vespre va ser gitano. “No volem que això sigui un ‘velatori’”, va anticipar Ricard Valentí, president de l’Associació de Joves Gitanos de Gràcia, que va recordar que els gitanos porten més de 200 anys al barri i que parlava no en nom de l’entitat, sinó com a persones “que, com tots als que avui rendim homenatge, han patit persecucions”. I va afegir-se al clam del barri a favor de la llibertat dels presos polítics perquè “els gitanos estem totalment en contra dels abusos de l’Estat”.

Evidentment que la festa no ens va fer oblidar la realitat de que aquest dilluns feia 336 dies, 11 mesos i un dia, 49 dilluns, 48 setmanes que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, els nostres Jordis, son a la presó. I, una vegada més, hem recordat aquell malhaurat 16 d’octubre de 2017 a la plaça de la Vila. Tant dolor i tanta iniquitat en nom de la raó d’Estat no s’acaba aquí: a més a més dels dos Jordis, altres set persones –Carme, Dolors, Joaquim, Jordi, Josep, Oriol i Raül– acumulaven aquest 17 de juny un total de 2.200 dies de presó (Meritxell Borràs i Carles Mundó en van fer 64). A aquest despropòsit s’han d’afegir els 2.128 dies, també acumulats, que porten a l’exili Antoni, Anna, Carles, Clara, Marta, Meritxell i Lluís. Entre presó i exili, 4.392 dies arrabassats a 19 persones encausades pel delicte de haver estat fidels al clam de llibertat de la ciutadania.

I la pregunta de per què és possible aquesta repressió té una resposta clara: pel poder centralista desfermat d’unes togues negres, que no de la justícia justa.

Com des de fa uns quants dilluns, la plaça va retronar amb força, i cada vegada amb més veus, que

No, no, no, no ens mourem d’aquí,
no, no, no, no_ens mourem d’aquí.
Volem que els presos tornin tots a casa,
no ens mourem d’aquí.

 

Quim Coca