LES INFINITES FORMES DE LA RESISTÈNCIA

Dignitat. L’Associació d’Afectats 1-O, apel·la a la dignitat de tots els catalans per denunciar i divulgar les brutalitats exercides per membres de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional durant el referèndum de l’1 d’Octubre de 2017. L’AA1-O es va crear el gener de 2018 a partir d’una iniciativa sorgida dels afectats per les càrregues policials a Dosrius. El seu objectiu ha estat treballar i de seguir treballant en la defensa dels drets humans fonamentals –entre els quals el dret de vot i de la llibertat d’expressió–, així com d’exigir responsabilitats polítiques sobre les actuacions violentes contra els ciutadans a desenes de municipis de Catalunya.
Virgínia Martínez, la presidenta de l’entitat, va resumir en la contumaç trobada dels dilluns a la plaça de la Vila, davant de més de prop de 500 persones, els objectius de l’entitat:

  1. Testimoniar i denunciar, a títol personal o col·lectiu, la vulneració dels drets humans l’1-O per part de les forces de seguretat espanyoles.
  2. Donar suport a les víctimes perque mantinguin les seves denúncies. Proporcionar un recolzament presencial quan han de presentar-se als jutjats i també ajuda psicològica quan es necessiti.
  3. Denunciar i demanar responsabilitats als qui van ordenar les càrregues.

Per tot això compten amb l’assessorament jurídic altruista del grup Advocats pels Drets Humans.

Com a fets concrets cal destacar que s’hagin corroborat les denúncies davant la jutgesa; la declaració de quatre membres de l’Associació, entre els quals la pròpia Virgínia Martínez, en el judici del Suprem contra el Procés independentista –va dir que això no va ser cap mèrit, sinó que ho va considerar com un privilegi–, i l’elaboració d’un informe contra l’Estat espanyol presentat a l’Alt Comissionat de l’ONU pels Drets Humans. En aquest informe es denuncien i detallen cadascuna de les actuacions policials l’1-O a diferents indrets de Catalunya, des de l’ús de gasos nocius a tocaments sexuals a les dones.

Virgínia Martínez va insistir en que cal persistir i no esperar que et diguin què pots fer, continuar sense mirar enrere ni lamentar-nos. “Sovint –va concloure– no veus cap camí, però si tots plegats caminem malgrat tot, darrera de nosaltres apareix un nou camí.”  I va etzibar amb contundència: “1’Octubre, ni oblit ni perdó; 11 de Setembre, objectiu la Independència.”

Per qui estigui interessat en saber més coses o en col·laborar: afectats1o.cat

QUATRE CARTES DES DE LA PRESÓ

En una emocionada intervenció, Mercè Sesé va fer un breu resum de les cartes de resposta de Dolors Bassa, Josep Rull, Jordi Turull i Raül Romeva.

Romeva va incloure una imatge, que ja corre per les xarxes, amb una autocaricatura en que apareix traient el puny fermant un pom de flors a través dels barrots. A cadascun dels costats, quatre divises: ‘Mirada llarga’, ‘Verb serè’, ‘Mà estesa’ i ‘Cap alt’.

En la seva carta, Rull agraeix les mostres d’admiració del seu llegat, i respon amb paraules adreçades a tots: “Éreu vosaltres els qui parlàveu davant el tribunal. Sou la nostra força més valuosa.” Respecte a com se senten a la presó Rull diu: “Ens mantenim ferms i serens; les nostres conviccions i determinació es mantenen intactes i ni ens faran callar ni ens vinclaran.” Diu que un sol dia a la presó, “i en portem quasi dos anys”, és una ignomínia per a les nostres llibertats fonamentals.

La missiva de Dolors Bassa, en paper groc, parla d’una soledat de l’estiu que trenca les cartes que es reben perque ajuden a mantenir la fermesa i la serenitat. “Aquí –escriu– és com el dia de la marmota. Cada dia el mateix, fent activitats que em distreguin de les cabòries, lectura, escriptura i esport.”

Jordi Turull agraeix la recepció de cartes. “Ens ajuden molt més del que es pugui imaginar; ens ajuden a fer més suportable el nostre injust empresonament i ens omplen de força per a poder anar amb el cap ben alt i la dignitat i les conviccions intactes.”
Respecte a la sentència Dolors Bassa diu que espera a veure què passa quan al setembre es faci pública la sentència. “Espero que totes i tots trobem la manera de construir una resposta compartida, transversal i contundent. Per a Rull l’única sentència justa és l’absolució. “Sisplau, ajudeu-nos a explicar-ho.” Turull: “Cal que entre totes i tots persistim i persistim per a poder culminar allò que vam començar l’1 d’Octubre. Patirem i costarà, sí, però si anem a la una de debò i ens amarem d’aquell esperit que va fer possible allò que molts veien impossible, ens en sortirem.”

TEATRE PER LA REPÚBLICA

TeatRe amb R de República va sorgir després de 1 d’Octubre d’una plataforma preexistent de Teatre pel Referèndum. És una associació que presideix Joan Lluís Bozzo i que aplega a coneguts actrius i actors –entre els quals Frank Capdet–, i que s’ofereix als col·lectius que fan coses per la llibertat, la democràcia i la República. Han fet representacions i llegit poemes i manifestos a molts indrets de Catalunya i a València. A Barcelona són cada setmana a la plaça del Rei (“per què no canviar-li el nom pel de plaça del Reo?”, es pregunta Capdet) i a la plaça Molina. I afegeix que ho continuaran fent.

I ho seguiran fent perquè en algun moment algú va decidir que no es podia “normalitzar” la situació a Catalunya, i que no es podia “normalitzar” la situació dels presos polítics en el sentit de que no es podien acceptar com a normals els atacs als drets que estem patint. “Perquè, això, és clar, no podia ser normal en un estat democràtic.”

Capdet esperona a revertir la consigna, a “normalitzar” la situació. “Si ells ‘normalitzen’ la injustícia –etziba–, cal que nosaltres ‘normalitzem’ la lluita, que no sigui opcional, sisplau.” Recorda que, de fet, en un any i mig hem estat capaços de construir nous hàbits, a la plaça de la Vila o a altres punts de la geografia nacional. “En un any i mig hem fet que els carrers siguin nostres, i continuarem sortint al carrer tantes vegades com calgui.” I esclata un prolongat aplaudiment quan ressalta que “la persistència és la nostra arma perquè ells, amb la policia i el «ejército garante de la unidad de la patria» en realitat només esperen que ens cansem, i que la nostra desídia, el nostre avorriment, és la seva força”.

Capdet explica que ha llegit un ‘meme’ que deia: ‘no tinc por a la repressió de l’estat; tinc por al silenci del meu poble’. “Per això, quan algun pretès company de viatge amb diu que ‘jo passo d’allò de l’11 de setembre perquè ja ens han marejat massa’, sento unes basques immenses.” Llavors fa un esforç abans de vomitar-li a la cara i li diu amb tota la cura possible: “Els que estan a la presó sí que no vindran, perquè no poden, a ells sí que no els espero; però a tu, sí, capcigrany, mou el cul i surt al carrer, ni et plantegis quedar-te a casa” (més aplaudiments).

Podeu trobar a TeaTre amb R de República a twitter i també a teatReambR@gmail.com

A continuació llegeix el poema ‘Et diran que el Negre és Blanc’, de Laura Basagaña, una dels 106 poetes i poetesses per la Llibertat de ‘La Terra Sagna’, i que conclou:

Esquerdes de llum i llibertat,
per les boques dels silenciats.
Un eixam de mans alçades
vetllant per la dignitat.

TSUNAMI DEMOCRÀTIC

Passaran coses perquè la mar és una mar de fons. Una de les primeres coses d’aquesta onada imparable ja ha començat a passar. Es diu Tsunami Democràtic (#tsunamidemocratic) Canviem l’estat de les coses, i ja ha començat a fer-se viral. Pepa Arenós llegeix el manifest que comença al·ludint a les possibles frustracions i desorientacions que patim sobre el significat de les paraules ‘unitat’, ‘referèndum’, ‘democràcia’, ‘drets’, ‘justícia’. Però no cal dramatitzar-lo, perque en el moment en què tot sembla aturat sorgeix un nou impuls; la gent sempre hi ha estat.

El primer avís del tsunami acaba dient que per tornar a generar esperança “cal que ens posem en moviment”. “Hi ho farem –segueix– pacíficament, amb serenor, convenciment, democràticament, amb determinació i de manera organitzada. Conservem una convicció: hi érem, hi som i hi serem. No som una nova organització: som una campanya constant, contínua i inesgotable. Hi ha resposta. Hi ha estratègia. Comença una nova onada i tu n’ets protagonista. Tu ets el TSUNAMI.” [vegeu pdf]

COMIAT I PROPERES MOBILITZACIONS

El representant de GràciaLlibertat, organitzadora de la trobada, recorda que estem al començament d’un nou curs segurament decisiu mentre es perpetua la infàmia que cau sobre els presos polítics, els exiliats i altres represaliats. “Es per això que cal seguir mantenint un alt nivell de mobilització perque la lluita pels drets civils i socials continua.”

En aquest sentit es passa revista a les accions previstes al llarg de la setmana a la plaça del Rei (dimecres, 20 hores), plaça Molina (dijous, 19.30), divendres (plaça Catalunya, 20 hores). El dimecres, dia 4, haurà la projecció del documental de l’ANC ‘Les nostres accions; el nostre poder’ als Lluïsos (19 hores).

També es recorda que durant tota la setmana es podran comprar samarretes de la Diada a la parada de Fontana i a la seu del carrer Robí, 22, tots els dies de 6 a 9 de la tarda.

Com sempre, es tanca amb “Els Segadors” i visques a la Catalunya lliure, a la independència i a la República catalana.

Joaquim Coca

“Si malgrat tot caminem tots plegats, darrera de nosaltres apareix un nou camí.” 

Virgínia Martínez

Associació d'afectats de l'Ú d'octubre

“Cal persistir per a poder culminar allò que vam començar l’1-O” 

Jordi Turull

Conseller de la Generalitat de Catalunya

“La nostra desídia, el nostre avorriment, són la força dels garantes de la unidad de la patria 

Frank Capdet

Teatre amb R de República

“Conservem una convicció: hi érem, hi som i hi serem”

Tsunami Democràtic

Primera onada

Fotos: Josep Casas

Vídeo: Joan Bussé

TSUNAMI DEMOCRÀTIC: EL MANIFEST