Firmes per l’amnistia

La concentració de la Plaça es va perllongar més enllà del Cant dels Segadors amb el que tradicionalment es conclou l’acte. Una nombrosa cua es va formar per deixar la signatura per portar al Congreso de los Diputados una iniciativa legislativa popular reclamant l’amnistia.

Abans David Minobis, en nom del col·lectiu «Amnistia i Llibertat» va explicar aquesta campanya on ja compten amb més de 40.000 signatures i que darrerament si ha afegit l’Omnium va explicar que si be altres iniciatives com poden ser l’indult o la reforma del codi penal son respectables, però no resolen un conflicte que ja s’hi veuen afectades més de tres mil persones.

De moment els presos polítics passaran el tercer Nadal a la presó i els exiliats ho faran arreu d’Europa mentre el degoteig de denúncies no s’atura. I es que els jutges espanyols són molt independents, tant que fins i tot són independents de les lleis.

L’acte d’aquest dilluns era una mena de cloenda a la setmana antirepressiva i la van dedicat a la llibertat d’expressió, que van personalitzar en Pablo Hasel i Valtònyc. En homenatge seu es va sentir un fragment de la cançó «Los Borbones son unos ladrones». També es va escoltar l’agraïment del cantant mallorquí, des de Brussel·les, pel la lluita per la llibertat d’expressió i va demanar «que la repressió no ens aturi».

Pere Folguera, després de repassar els actes que s’han fet arreu en la setmana antirrepressiva, va assegurar que la llibertat d’expressió es la única forma de no fer-nos mal. Per això l’ataquen» i va avisar que «la lluita no ha fet més que començar i serà llarga». Va concloure assegurant que «la millor manera de defensar la llibertat d’expressió és expresant-nos».

L’acte també va tenir un aire nadalenc i lúdic. Celdoni Fonoll va recitar el poema de J.V. Foix «Ho sap tothom i és profecia» acompanyat a a guitarra de Jordi Fàbregues. Aquest també va posar música a una original versió del Rabadà que va cantar Lloll Beltran i que acabava amb un «a por ellos van cridar i ens van ben apallissar. És hora de marxar».

També es va llegir una peculiar carta al rei Baltasar on demanava una ajudeta En ella sant Josep estava enfebrat i els altres confinats mentre les forces repressives romanes anaven detenint a moltes figures del Betlem per gosar protestar.

Finalment en les parets de la casa de la Vila es va penjar la carta que es va enviar al regidor del districte per la multa que la guàrdia urbana va posar per pintar en una paret fragments de la declaració dels drets humans. Com per les vies digitals no va respondre, li volien recordar «de manera analògica» una resposta ja que «suposem té entre les seves virtuts i deures ocupar-se dels veïns i veïnes de Gràcia»

Josep M. Orta

Foto: Josep Casas

HO SAP TOTHOM, I ÉS PROFECIA

Ho sap tothom, i és profecia.
La meva mare ho va dir un dia
Quan m’acotxava amb blats lleugers;
Enllà del somni ho repetia
L’aigua dels astres mitjancers
I els vidres balbs d’una establia
Tota d’arrels, al fosc d’un prat:
A cal fuster hi ha novetat.

Els nois que ronden per les cales
Hi cullen plomes per les ales
I algues de sol, i amb veu d’albat,
Criden per l’ull de les escales
Que a cal fuster hi ha novetat.
Els qui ballaven per les sales
Surten i guaiten, des del moll,
Un estel nou que passa el coll.

El coraller ho sap pel pirata
Que amaga els tints en bucs d’escata
Quan crema l’arbre dels escrits;
Al capità d’una fragata
Li ho diu la rosa de les nits.
L’or i l’escuma d’una mata,
Clamen, somnàmbuls, pel serrat:
A cal fuster hi ha novetat.

El plor dels rics salpa pels aires,
I les rialles dels captaires
Solquen els glaços del teulat.
Un pastor ho conta als vinyataires:
A cal fuster hi ha novetat.
El roc dels cims escampa flaires,
I al Port mateix, amb roig roent,
Pinten, pallards, l’Ajuntament.

El jutge crema paperassa
Dels anys revolts, a un cap de plaça,
I el mestre d’aixa riu tot sol.
El fum dels recs ja no escridassa
I els pescadors faran un bol.
Tot és silenci al ras de raça
Quan els ho diu l’autoritat:
A cal fuster hi ha novetat.

Els de la Vall i els de Colera
Salten contents, a llur manera,
I els de la Selva s’han mudat;
Amb flors de fenc calquen a l’era:
A cal fuster hi ha novetat.
De Pau i Palau-saverdera
Porten les mels de llur cinglera
i omplen els dolls de vi moscat.

Els de Banyuls i els de Portvendres
Entren amb llanes de mars tendres
I un raig de mots de bon copsar
Pels qui, entre vents, saben comprendre’s.
Els traginers de Perpinyà,
Amb sang barrada en drap de cendres,
Clamen dels dalts del pic nevat:
A cal fuster hi ha novetat.

Res no s’acaba i tot comença.
Vénen mecànics de remença
Amb olis nous de llibertat;
Una Veu canta en recompensa:
Que a cal fuster hi ha novetat.
Des d’Alacant a la Provença
Qui mor no mor, si el son és clar
Quan neix la llum en el quintà.

La gent s’agleva en la nit dura,
Tots anuncien l’aventura,
Les Illes porten el saïm,
i els de l’Urgell, farina pura:
Qui res no té, clarors del cim.
La fe que bull no té captura
I no es fa el Pa sense el Llevat:
A cal fuster hi ha novetat.

J. V. Foix, El Port de la Selva, Nadal de 1953
Llibre ‘Onze Nadals i un Cap d’Any’ (Primera edició, 1960)