Aquesta setmana hem decidit reproduir íntegrament el text d’introducció a l’acte de la plaça de la Vila en substitució de la crònica que fem habitualment, Es tracta d’un text consensuat entre els organitzadors de l’acte.

Bona nit i bona hora,

Fa uns dies algú va fer una pintada aquí a prop, al carrer Penedès, al voltar de la cantonada de la Plaça.

Diu “No tenim por”

Per alguns una certesa, per altres segurament un desig de ja no tenir més por davant de les agressions i violències que ens venen d’un estat demofòbic. Aquests dies hem vist que molta gent ha perdut la por i ha emprès un camí cap endavant que no té aturador.

Els experts en no-violència en diuen “un moment de remolí”: una acció, un esclat d’energia col·lectiva que desencadena un moviment múltiple i imparable que se’ns endú a tothom.

A començaments d’aquesta llarga i intensa setmana, a les xarxes es va fer viral un tuit que potser heu llegit i que deia:

“Han vingut a pegar a les iaies, i s’han trobat amb els nets”

Aquests nets i fills nostres tenen noms i ràbia, desig i esperança; per ells i per tots nosaltres. Disposats fins i tot a pagar un preu alt per la llibertat de tots plegats, a posar els cossos i les idees pel davant, a denunciar la injustícia i les agressions, a acabar si cal a la presó:

Aquests nets i fills són aquí i tenen noms:

Es diuen Laura, Joan i David, empresonats a Tarragona
Es diuen David, Álvaro, Xènia i set preses més a Barcelona
Es diuen Robert i Pau i 3 preses més a Girona
Es diuen Martí i 4 preses més a LLeida
Es diu Dani, presoner a Madrid

24 presos polítics més, a afegir als 16 pels quals reclamàvem la llibertat el passat dilluns de les sentències infames. 40 presos polítics que seguirem defensant aquí i arreu. 40, 400 o 40.000: No tenen prou presons pel desig inalienable de llibertat.

Hem hagut de sentir però que érem nosaltres els violents, i hi insistiran perquè ja no tenen arguments de cap altra mena que la mentida repetida fins al fàstic. Certament hem vist coses que a molts no han agradat; focs, trencaments, pillatges, vandalismes, destrosses a les que no estàvem acostumats com en altres llocs; actes aïllats que s’han produït al final d’algunes manifestacions i que no podem aprovar col·lectivament; i que hem estat precisament nosaltres, amb les nostres accions pacífiques, actives, no-violentes, festives, imaginatives, amb les assegudes, els cordons, la persistència i l’autodefensa qui hem sabut controlar; no ho han fet pas ells -les forces del desordre- provocant incendiàriament, s’han infiltrat, han rebentat ulls, destrossant testicles, colpejat arreu, atropellat manifestants…

Perquè tots sabem d’on ve la violència de veritat, la Violència en majúscules:

La violència ve de la Policía Nacional i la Guàrdia Civil, que han vingut “a por ellos”, ens han atacat indiscriminadament i il·legalment i han hagut de retirar-se i amagar-se al cau davant de la pressió popular, de la gent que no ha tingut por i els ha plantat cara

La violència també ve del Gobierno Español (més disfuncional que en funcions), que comanda, ordena i utilitza la seva policia; que menteix, enganya i oculta el cap sota l’ala de la vergonya i la incompetència. El seu ridícul i la seva ignorància no es ens fan por.

La violència dels Mossos d’Esquadra, dels BRIMO, no al servei del nostre país, sinó a les ordres de Madrid, comandats per titelles del 155 que haurien de tenir els dies comptats al nostre govern si vol seguir sent el nostre govern. Si no heu de ser amb nosaltres, no us tindrem por.

La violència venjativa i prevaricadora de la presumpta Justícia Espanyola i el seu Tribunal Suprem Salvapàtries, dels seus fiscals, jutges, tribunals i tribuneros que van enterrar la veritable justícia a les cunetes fa ja massa anys. Els seus rictus solemnes i les seves pompositats no ens fan ja cap por. No n’esperem res d’ells.

La violència dels mitjans d’in-comunicació al servei de la mentida i la tergiversació, de l’ocultació de la veritat, del relat únic; mitjans entre els quals també hi haurem de comptar els que ens pensàvem que havien de ser els nostres. Ja hem creat xarxes de comunicació al marge dels interessos de governs, empreses i partits. Ni ens espanten, ni ens calen.

La violència que ve de la casta política instal·lada i interessada, pecant dia sí dia també de pensament, paraula, obra, omissió… d’immoralitat o covardia. Ja cap vot a la por, cap vot per la por.

I la violència d’una obsoleta Monarquia, imposada, impostada i impostora, falsa i irreal, exemple màxim de totes les ignoràncies i impotències d’un Estat que persisteix en viure en una realitat paral·lela, ignorant el que tot el món està veient i sap. Una monarquia en caiguda lliure, sense paracaigudes ni fanal on arrapar-se. Bordaran però no espantaran ningú.

I aquí som nosaltres, sense por…

… perquè mentre tots aquests violents ens ignoraven i menyspreaven, nosaltres érem aquí, i ara hi seguim, i som als carrers, a les carreteres, als aeroports, a les estacions de tren, a les fronteres, a les Delegaciones, Palaus, Comissaries i Presons; som arreu i no marxarem.

Perquè mentre uns giraven en cercles, les pillaba lejos, feien un pas al costat, o molts passos enrere, nosaltres hem fet ara un salt endavant; sense partits, sense polítics, sense lideratges. Hem estat Plaça, hem estat Poble i hem estat República, perquè hem estat republicans al servei del país que volem.

Ahir algú va ampliar el tuit que deia abans amb una nova frase
“Han vingut a pegar a les iaies i s’han trobat amb els nets;
Han pegat als nets, i ara vindrem les mares a defensar-los”

Lluitem, defensem-nos, ja no tenim por, no ens aturaran, mai més

Visca la terra!

Gràcia Llibertat
Plaça de la Vila de Gràcia
República de Catalunya
21 d’octubre de 2019

Fotos: Josep Casas

Vídeo: Joan Bussé

MANIFESTACIÓ A LA CONCLUSIÓ DE L’ACTE

Aquesta setmana es va decidir que faríem una manifestar com a cloenda de l’acte que fem cada dilluns per exigir la llibertat dels presos, el retorn del exiliats i la fi de la repressió. Va discórrer pels carrers Goya, carrer Gran, Astúries, Verdi i va finalitzar a la plaça de la Revolució.

Fotos: Josep Casas

Fotos: Joan Bussé