CLAM PER UN GOVERN INDEPENDENTISTA

Plovia a bots i barrals i la plaça estava plena. Hi havia una figura estel•lar en la vesprada, Jordi Sánchez, però el protagonisme tant d’ell com de la resta d’assistents se’l va emportar un crit unànime per reclamar que els partits apliquin els resultats de les eleccions i articulin un govern de la Generalitat amb formacions independentistes.

L’horari de la presó mana i la trobada es va avançar mitja hora de l’horari habitual. Després que Celdoni Fonoll recités el vers «Mil dies de presó» com aperitiu, el gracienc Jordi Sánchez, amb més de mil dies empresonat, va dir en nom dels companys empresonats, exiliats o represaliats «gràcies per ajudar-nos a ser forts» per a continuació assegurar que «sabem des del primer dia que no estem sols, quan vàrem entrar a la presó pocs auguraven el que hauria de passar al carrer mentre l’estat està determinat a fer mal vàrem constatar la capacitat de resistència d’un poble». Tot seguit va constatar que el dia 14 «vàrem demostrar que quan toca hi som, malgrat que els errors» i constatà que la gent de la presó desitgen que «mai mes tornem a posar les lluites partidistes per davant del camí que ens farà lliures. Aquesta es la lliçó del diumenge passat».

Jordi Sánchez va tenir un record especial pels milers de represaliats anònims recordant que «un estat que fa això és un estat immoral» i va afegir que des d’un tribunal i una fiscalia tracten d’ofegar el desig d’un país». Va tenir un record molt especial pel nostre company traspassat Jordi Fàbregas, tot recordant la seva visita a Lledoners, i va agrair el suport que es dóna als seus pares, habituals a la plaça, que «viuen una situació molt difícil d’aguantar». Acabà el parlament amb el seu clam ja tradicional «llum als ulls i força al braç».

Tot seguit Eduard Berraondo havia de fer una anàlisi sobre l’estat de la nació però afirmà que «avui tots som analistes, no cal que ningú li vingui a analitzar res» i davant de les negociacions per formar govern «demano que no ens facin patir més, que el resultat de les eleccions va ser molt clar. Gent que esteu en política arribeu a un acord i comencem a construir el país».

Com és habitual la vesprada es va estrenar -després dels rituals minuts de silenci i el posterior Cant dels Ocells amb el parlament de Francesc Rosell. Va començar mostrant la seva indignació per «l’actuació inacceptable de la Brimo el passat dissabte a Gràcia. L’actuació de les forces policials va ser «provocat, premeditat, d’una violència extrema, absolutament desproporcionada, vandàlica i execrable» per concloure que va fer un «flashback del a por ellos dels piolins del primer d’octubre, però ara perpetrat pels antidisturbis dels mateixos mossos».

Tot seguit Rosell assegurar que «nosaltres tenim els vots, les urnes i l’anhel de llibertat, i ells tenen els togats, les porres, les clavegueres i ens recorden que tenen ostatges per fer extorsió i xantatge quan vulguin. Una vegada mes no poden digerir ni tolerar el fracàs de les seves maniobres i constaten impotents com l’independentisme segueix avançant a Catalunya amb el 51% dels vots i 74 diputats» i malgrat que la repressió «ni amb això ens han doblegat».

Tancà els parlaments l’advocada Laia Serra que va portar la defensa d’Esther Quintana i Roger Español. Tot denunciant la violència dels darrers dies va valorar que «s’ha tornat a posar sobre la taula els símptomes però no les arrels del problema». Va demanar que el nou Parlament abordi el model d’ordre públic, que les eines que s’utilitzin per abordar els conflictes no poden ser decisions policials sinó polítiques.

Finalment va recordar que el Congreso fa anys va aprovar una llei Mordassa i la reforma del Codi Penal que castiga durament qualsevol acció i dona unes competències repressores molt grans als cossos policials, els relats dels quals els compren sistemàticament tant fiscals com a jutges.

Josep M. Orta

Vídeo de l’acte sencer:

Vìdeo: Joan Bussé

Fotos: Josep Casas

Fotos: Josep Casas