GRÀCIA SOLIDÀRIA
La capacitat de mobilització del barri

22 de juny de 2020. Fa 120 setmanes que ens trobem a la plaça de la Vila cada dilluns. En el període que va des del dilluns 16 d’octubre de 2017 solament hem faltat 11 setmanes, i no per manca de ganes, sinó pel maleït Covid-19. El que no va poder la pluja, el vent, la neu, la calor o la por, ho ha aconseguit el confinament. El dilluns 1 de juny ens vam tornar a concentrar. I seguirem, per fidelitat, esperança i el convenciment de que aquesta vegada, més tard o més d’hora, guanyarem la llibertat. Sobre qualsevol altra consideració, recordem que aquest 22 de juny, els Jordis ha fet 131 setmanes que són a la presó. Per no oblidar ni perdonar.

Quarta trobada després del confinament, tres de les quals dedicades a la capacitat solidària que ha demostrar tenir Gràcia, especialment en circumstàncies difícils. En aquesta ocasió dedicada a les Xarxes de suport mutu del barri, multiplicades i eficaces en temps de pandèmia. Hi ha moltes maneres i ocasions de lluitar des de Gràcia per la independència de Catalunya. Una de les quals és contribuir en el foment de xarxes de cures, de gènere, de solidaritat i de totes aquelles que fan teixit de barri.

“OPERACIÓN JUDAS”
Però abans un breu parèntesis introduït pel Pere Folguera per anunciar que la Audiencia Nacional havia cridat a declarar a les nou persones detingudes el 23 de setembre –set de les quals van passar 9 mesos a la presó– i quatre més que van detenir els Mossos no fa gaire. Els set detinguts havien estat acusats inicialment per terrorisme segons l’informe de la guardia civil amb el lema “Operación Judas”. A partir d’aquest nom, el Pere va fer un paral·lelisme bíblic entre Judes Iscariot i Judes Tadeo. El primer era el traïdor de les 30 monedes i babau necessari perquè es pogués desenvolupar el martirologi, “possiblement una traïdoria que buscava la GC”. L’Iscariot es va suïcidar i el Tadeo, fidel a les seves creences, va morir a cops de maces pels seus botxins. Va quedar palesa la voluntat de “resistir i d’insistir en defensar” a tots aquells represaliats per policies i jutges espanyols.

Per causes tècniques no va ser possible passar un àudio de Jordi Alemany, el company que serà jutjat perquè en el primer aniversari de l’1-O va despenjar una bandera espanyola de la façana de l’ajuntament de Girona. Li demanen cinc anys de presó.

GRÀCIA SOLIDÀRIA
Primer –8 de juny–, reconeixement de les Cosidores de Gràcia. Van començar a treballar tot just començat el confinament per pal·liar les carències de mascaretes –més de 15.000– i equips de protecció pels col·lectius més vulnerables no sols del barri sinó de Barcelona i Catalunya. Van comptar amb les ajudes, personals i materials, de molts veïns i veïnes i dels Sanitaris per la República i amb la seva estructura de transport. Es van repartir més de 15.000 mascaretes.

Segon –15 de juny–, Rebost i alimentació solidària. Uns 250 voluntaris segueixen treballant per atendre les demandes de parròquies i serveis socials de l’ajuntament. Malgrat que en l’actualitat s’està atenent a unes dues mil persones, creixen les sol·licituds d’aliments i productes d’higiene. No van deixar de treballar inclús en els moments més severs de la reclusió. S’està estudiant la possibilitat de crear un mercat solidari.

Els carrers seran sempre nostres”, “Només el poble salva el poble”, “Lluitar, crear, construir poder popular” són les tres frases que millor resumeixen el que s’ha fet, es fa i es seguirà fent Gràcia, peti qui peti. Com el poble necessita salvar-se a ell mateix, la gent s’organitza per pal·liar les mancances o desídies de govern, propi o alier, etzibà el Pere.

LA XARXA DE SUPORT MUTU

Tercer, que tanca el cicle Gràcia Solidària. Es va desenvolupar al llarg dels més de tres mesos de confinament. Com les altres dues, la Xarxa de suport mutu va ser un conjunt d’accions d’empoderament popular que van ajudar a veïns i veïnes a suportar el confinament. La Clàudia i la Lican la van explicar amb pèls i senyals.

La xarxa va néixer amb l’objectiu de combatre l’aïllament, d’enfortir la comunitat i crear-ne allà on no existia. És a dir, donar una resposta popular i solidària per pal·liar les retallades, el col·lapse de la sanitat pública i altres carències que afecten a molt veïns i veïnes més enllà de la pandèmia. La crisis econòmica, fruit d’un capitalisme desenfrenat, amenaça a milers de famílies.

Aquesta força solidària es va aconseguir, com a primer pas, habilitant un correu electrònic per donar-se a conèixer i poder arribar a més llocs. Es tractava de disposar d’una eina d’autoorganització, proporcionant cartells per penjar a les escales apel·lant als voluntaris i proporcionant informació, amb l’assessorament del Sindicat d’Habitatge i de la Coordinadora Obrera Sindical, per donar respostes a les necessitats més bàsiques, especialment de cures, d’aliments, laborals, d’habitatge, educatives i psicològiques, creant estrets vincles de comunitat.

En resum, les Xarxes de suport han demostrat la necessitat de la unió, organització i decisió de seguir lluitant pels drets de tothom. Han estat només els primers passos per fer front als efectes del coronavirus, uns efectes que seran “més profunds, més crus i més accelerats del que pot semblar”. El Pere va reblar aquest mal presagi tornant a recordar que “només el poble salva el poble” i la urgència de les aportacions econòmiques pels represaliats.

GRÀCIA/LLIBERTAT, POEMES I MÚSICA

GràciaLlibertat, l’organitzadora de les trobades dels dilluns, agrupa a una cinquantena d’entitats, grups o associacions sensibles a les coses que passen al barri i que comparteix tres punts essencials: no a la existència de presos i exiliats i no a la repressió. Encara que són nombrosos els seus integrants, la plataforma aspira a créixer més. En aquest sentit, es va fer una crida a totes les persones que estiguin disposades a organitzar-se per a lluitar per les llibertats, per la qual cosa el divendres dia 3 de juliol està convocada una assemblea als Lluïsos.

La part poètica va estar a càrrec del Celdoni Fonoll i de la Glòria Martí. El primer va recitar el poema ‘Sant Joan’, de Josep Espunya.

Nit de foc de nous solstici,
guerra i cel apleguen cants.
Si la plana diu: “països”,
cada estel diu: “Catalans”

I la Glòria Martí va recitar el colpidor i escaient poema d’Apel·les Mestres ‘La meva llengua’, aquesta que estimem perquè és la nostra.

Com a comiat, el Pere es va referir a la nit de Sant Joan, una festa aquí molt entranyable, “molt dels països que estimen el foc, i que volen cremar les coses obsoletes, inservibles, les coses que no aporten vida.” I va convidar que aquesta nit es faci foc i vida nous, que es faci “una terra nova, la que sigui”.

Visca la terra!

Com és habitual, la banda sonora –el ‘Cant dels ocells’, ‘No ens fareu callar’ i ‘Els Segadors’– la va posar el grup de músics presents des d’octubre de 2017.

Joaquim Coca

No em preguntis per què, però l’estimo
de cor la meva llengua;
no ho preguntis en va, sols puc respondre’t:
“L’estimo perquè sí, perquè és la meva”.

L’estimo perquè sí; perquè eixa parla
és la parla mateixa
que al son d’una non-non, la més hermosa,
bressà amorosament ma son primera.

L’estimo de tot cor, per catalana,
l’estimo perquè en ella,
la rondalla primera em contà l’àvia,
un capvespre d’estiu, mentre el sol queia.

L’estimo de tot cor, perquè en descloure’s
l’exquisida ponzella
de mos vint anys, aquell sublim “t’estimo”,
va dictar-me l’amor en eixa llengua.

L’estimo de tot cor, perquè la parlen
els meus amics de sempre,
els que ploren amb mi i els que amb mi riuen,
els que em criden avant! i avant m’empenyen.

L’estimo de tot cor, perquè cigales,
i espigues i roselles,
i els rossinyols i el mar i el cel i l’aire,
sos grans secrets en català em revelen.

L’estimo de tot cor, perquè no en trobo
de més franca i més bella…
I em preguntes per què? I això em preguntes?
L’estimo perquè sí, perquè és la meva.

Apel·les Mestres

LA MEVA LLENGUA