L’acte s’inicia amb els minuts de silenci habituals i la interpretació del Cants dels Ocells. Tot seguit en Cesc Rosell, en la presentació de l’acte, recorda als assistents les presencies recents a la plaça dels presos Jordi Cuixart, Jordi Sánchez, Jordi Turull i Carme Forcadell i es lamenta de l’absència d’en Josep Rull, qui havia de venir el passat dilluns i, una vegada més, la repressió de l’estat, en aquest cas en forma d’aparell judicial, ho va impedir.

També esmenta les accions empreses per part de fiscalia en forma de noves querelles contra el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, el vice-president Josep Costa i els secretaris Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado.

Per posar en relleu la poca predisposició a dialogar per part de l’estat en Cesc ens recorda les paraules del president Montilla, en una entrevista recent de RTVE, quan li demanaven si la majoria social a les urnes acabaria forçant un referèndum, i Montilla, responia amb una altra pregunta: “Vostè creu que des d’Espanya es facilitaria una convocatòria d’un referèndum per a liquidar Espanya?”.

Acaba la seva intervenció recordant que aquest diumenge 21 de març, coincidint amb l’inici de la primavera, es va celebrar el dia Mundial de la Poesia, i és per aquest motiu que l’acte d’aquest dilluns ha estat dedicat a la lectura de diversos poemes a càrrec dels nostres rapsodes de capçalera.

El recital el comença en Jaume Comas que ens recita un poema d’en Josep-Ramon Bach, poeta sabadellenc mort ara fa un any per la COVID. Ens llegeix a continuació el poema “A Mallorca, durant la guerra civil” de Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Tot seguit ens convida a recitar amb ell una quarteta de Jaume Colell, canonge de Vic:

“No captem el dret de viure,
dret que no es compra ni es ven;
poble que mereix ser lliure,
si no li donen el pren.”

El recital continua amb la intervenció d’en Pep Fornés que ens recita el poema “L’Ametller”, de Joan Maragall i “Rams”, de Joana Raspall.

A continuació la Pepa Arenós ens llegeix un altre poema de Rosa Raspall, “Roses”, i dos poemes del rapsode que l’ha precedit, en Pep Fornés: “Abril” i “Primavera”.

En Celdoni Fonoll intervé recitant-nos tres poemes seus, “L’Enxaneta”, “Oreneta” i “Idus de març” acompanyat per la gralla en el primer poema i amb una flauta de bec en els altres dos per en Pep Fornés. La Lloll canta “La Primavera de Vivaldi”, posant lletra al celebèrrim concert del compositor venecià amb l’acompanyament musical de dos violins, membres del grup de músics de la plaça.

Els músics de la plaça també han intervingut en la festa literària d’avui amb la interpretació de dos de les cançons que ja formen part del repertori habitual de la plaça de la Vila: No serem moguts i Aquesta terra és la nostra terra, dos clàssics de la música folk americana amb lletres adaptades a la nostra situació de repressió.

No tot ha estat poesia i música aquest dilluns a la plaça. Hem tingut un record per en Julian Assange amb la lectura a càrrec de la Carme Sansa. d’un manifest exigint el seu alliberament.

L’acte s’ha clos per part de la Maria Catà amb l’habitual agraïment als participants i amb el record de les convocatòries habituals dels actes antirepresius que es fan cada dimecres a la plaça de rei i a la del Nen de la Rutlla i a la concentració diària que es fa a la Meridiana. La Maria també ens ha anunciat l’acte d’aquest dimarts 23 de març a Sant Cugat, en motiu del tercer aniversari de l’empresonament de la Carme Forcadell i la Dolors Bassa. L’acte consisteix en el lliurament a l’arxiu Nacional de Catalunya de les cartes que ha rebut la Carme Forcadell durant el seu empresonament.

Com sempre, al final s’ha interpretat els Segadors per part dels assistents amb l’acompanyament dels músics de la plaça.

Josep M. Jené

Vídeo de l’acte sencer:

Vìdeo: Joan Bussé

Fotos: Josep Casas

A MALLORCA, DURANT LA GUERRA CIVIL

Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retallen les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s’hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre.

Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.

Barcelona, setembre de 1937

Bartomeu Roselló-Pòrcel

RAMS

M’agraden els rams de flors barrejades
on no predominen classe ni color,
perquè sempre hi trobo, gairebé amagades,
branques o floretes sense cap olor.
Senzilles, discretes, no són vanitoses;
sense elles no fóra el ram tan polit;
omplen les mancances, completen les formes,
sostenen les tiges que s’han afeblit;
fan reposar els ulls de magnificències
com les de l’orquídia, la rosa, el clavell…,
són com el socors de la terra mare
que sosté la vida al mateix nivell.
Branques o floretes d’un matoll o d’arbre
fan com si no hi fossin, però sort que hi són,
ben fermes i útils, per donar equilibri
a les riques toies que són com un món.

Joana Raspall

ABRIL

A l’ampit de ma finestra
ha piulat un tallarol,
ha aixecat amunt sa testa
i després ha alçat el vol

El seu cant ha fet la festa
de pinsans i abellerols,
de moixons i caderneres,
dels falciots i els oriols

Mes ai! ara a dins de casa,
com que no convé sortir,
ento més que mai com passa
el millor temps, i és aqui!

Llum d’abril del bon Sant Jordi,
que les roses fas florir,
digues al solet que miri
una estona cap a mi

Josep Fornés, 23 d’abril de 2020

Pep Fornés

L’AMETLLER

A mig aire de la serra
veig un ametller florit.
¡Déu te guard, bandera blanca,
dies ha que t’he delit!
Ets la pau que s’anuncia
entre el sol, núvols i vents …
No ets encara el millor temps
pro en tens tota l’alegria.

1904

Joan Maragall (1860-1911)

L'AMETLLER

ROSES

Al llit tinc llençols
estampats de roses;
roses mentideres
que no fan olor.
M’adormo evocant
belles primaveres
i els somnis se m’omplen
de llum i color.

Joana Raspall

PRIMAVERA

Primavera, ja has florit? quan ho facis, fes un crit. Fes venir les orenetes amb ses ales morenetes quan el sol se’n vagi al llit. I que xisclin les falcilles, que amb son vol retallin l’aire anunciant que ja ets aquí. Sant Josep, volem fogueres! Rams i palmes ben guarnits. Jo aquest any no he pas eixit, més per seny que per delit, que plantem cara amb empenta a una pesta molt dolenta que ens tenalla dia i nit. Gent a casa, gent al llit, mans que piquen a les vuit. Són l’ofrena a les valentes que fan feina a les palpentes amb la ciència dels ardits. Cel d’atzur, net i polit, ple d’estrelles en la nit, amoretes que algun dia somniarem quan bufi l’aire, son alè ens farà profit. Sant Josep, volem fogueres! Rams i palmes ben guarnits! Tornaran les orenetes amb ses ales morenetes quan el sol hagi sortit!

Diumenge de Rams de 2020

Pep Fornés

Fotos: Josep Casas

COMUNICAT PER LA LLIBERTAT DE JULIAN ASSANGE

El mes que ve un Tribunal de Londres haurà de dictaminar quin serà el futur de Julian Assange, el periodista i activista informàtic australià actualment pres a Londres. L’any 2010 va fer conèixer al món sencer l’activitat criminal portada a terme per diversos estats –sobretot Estats Units- en el camp de la política internacional i armamentística.

Tot i la bona noticia que vam conèixer el passat 4 de gener segons la qual el tribunal de Old Bailey en denegués l’extradició a Estats Units, la seva situació no és acceptable. D’entrada cal dir que cap demòcrata pot estar d’acord amb la lletra petita d’aquella sentència que continua estigmatitzant i criminalitzant la seva activitat.

No ha de ser per raons de salut que aquesta es denegui, sinó perquè és obvi que Julian Assange no ha comès cap crim. Simplement ha actuat amb una transparència informativa que tot govern democràtic hauria de practicar. Ara, a l’abril, cal confirmar aquesta denegació d’extradició davant el recurs del govern dels Estats Units. Cal obrir una nova etapa en què la llibertat immediata i la rehabilitació de Julian Assange sigui l’única opció plausible. Cal exigir al nou president americà, Joe Biden, que retiri els càrrecs contra aquest valent periodista perquè una societat democràtica mai pot castigar la difusió d’informació que per professió tot periodista està compromès a difondre.

Volem afegir la nostra veu de suport a Assange a una vintena d’organitzacions que ens les darrers setmanes han demanat la suspensió dels carrecs contra Assange. I ho han fet perquè representen una amenaça directa contra la llibertat de premsa i la lliberat de difondre i rebre informació. Entre els firmants hi ha Amnistía Internacional, Human Rights Watch, Reporters sense Fronteres… Després de 8 anys reclòs a l’Ambaixada d’Equador a Londres, Assange porta més de 22 mesos de captiveri a la dura presó de Belmarsh, fet vergonyós per a un estat democràtic com és el Regne Unit.

Igualment és intolerable que l’any 2010 Joe Biden qualifiqués Assange de “terrorista de alta tecnología” quan són precisament els estats els qui més practiquen el terrorisme tecnològic. Recordem que Rebecca Vincent, directora de campanyes internacionals de Reporters sense Fronteres va declarar fa dos mesos que si condemnen Assange, “cap periodista podrà estar segur que no el processaran per publicar informacions com les que va publicar Wikileaks”.

Com a catalans, també tenim un deute extraordinari amb Assange per l’extraordinària solidaritat mostrada abans, durant i després del Referèndum de la Independència que vam guanyar l’1 d’octubre de 2017. Gràcies Julian Assange. Exigim la seva llibertat ja!

Julian Assange

Julian Assange

Julian Paul Assange (Townsville, Queensland, 3 de julioL de 1971), fundador i editor de WikiLeaks.