Una altra concentració setmanal, malgrat les restriccions que ens imposa la pandèmia, a favor de la llibertat del presos polítics, el retorn dels exiliats i la fi de la repressió, convocada pel col·lectiu GràciaLlibertat.

Aquest mes, precisament, s’escau el tercer aniversari de les primeres concentracions a la Plaça, convocades per l’ANC i Òmnium Cultural de Gràcia, les cròniques de les quals podeu recuperar en aquests enllaços, de l’ANC i d’Òmnium.

Passats els cinc minuts de silenci inicial i la interpretació del «Cant dels Ocells», en Pere Folguera, en nom dels organitzadors, va fer la presentació de l’acte. Va començar amb una breu referència als familiars de presos, exiliats i represaliats que ja havien vingut a la plaça, per donar pas a la primera convidada, Montserrat Puigdemont, acollida amb aplaudiments.

La germana del president @mpuigdemontc va iniciar la intervenció amb l’agraïment als organitzadors per haver-la convidada, als assistents per no haver parat mai -ni enmig de la pandèmia- de denunciar la vulneració de drets, i que ens hàgim recordat de tothom, dels empresonats, dels exiliats, dels perseguits judicialment, dels multats injustament i dels seus familiars.

De part del seu germà ens va transmetre la seva gratitud immensa per la denúncia que fem de la vulneració dels drets de tota la comunitat. Va assegurar que els exiliats estan ferms, determinats a seguir denunciant des del Parlament Europeu la vulneració de drets que hi ha a l’Estat Espanyol. «No es cansaran de fer-ho».

En acabar el seu parlament es van sentir crits de «President, President» i després músics i públic van interpretar la cançó «No ens mourem d’aquí».

Tot seguit va tornar a intervenir en Pere Folguera per comentar la respostes rebudes de part del regidor del districte a les reclamacions sobre les multes imposades pel mural de l’1Oct, pintat a la plaça del Poble Romaní; al·leguen que les sancions van ser imposades directament per la Guàrdia Urbana en el moment del fet, que no es pot influir en el procediment administratiu, que segueix el seu curs, que la demora a respondre era deguda a un oblit involuntari, etc. «Equidistants com sempre», va resumir amb ironia el presentador.

Recorda també que el col·lectiu GràciaLlibertat prepara amb altres entitats una setmana antirepressiva pel mes que ve; si algú té propostes a fer-hi, els les pot comunicar a l’adreça graciallibertat@gmail.com.

A continuació l’actriu Carme Sansa llegeix amb convicció el manifest «Cap dona en l’oblit» del grup «Dones per la República», que podeu llegir aquí mateix.

Després dels aplaudiments, la Maria Catà dona les gràcies a Montserrat Puigdemont, a Carme Sansa, als músics i als assistents i fa el recordatori d’alguns actes d’aquesta setmana:

  • Dimecres, 25/11, és el Dia Internacional per a l’ erradicació de la violència cap a les dones; es farà Cassolada de les 20 a les 20:30
  • Cada dia, «Meridiana Resisteix» de 19:30 a 21:30.
  • Cada dimecres, concentració a la Plaça del Rei, a les set de vespre.

La interpretació d’«Els Segadors» i els crits de «Visca Catalunya, Lliure» i «Independència» van posar el punt final a l’acte, quan encara no eren dos quarts de nou del vespre.

Enric Espelt

Vídeo de l’acte sencer:

Vìdeo: Joan Bussé

Fotos: Josep Casas

Foto: Josep Casas

Cap Dona en l’Oblit. 32 mesos d’injustícia

Fa 32 mesos ens reuníem per primer cop, aquí mateix, a la Plaça de la Vila de Gràcia per
denunciar el 2on l’empresonament de la Presidenta del Parlament Carme Forcadell i de la
consellera Dolors Bassa i l’exili forçat de les conselleres Meritxell Serret i Clara Ponsatí i
de les diputades Anna Gabriel i Marta Rovira. Des de llavors, a repressió no s’ha aturat.
Lluny queda l’1octubre del 2017, l’exercici d’autodeterminació del poble de Catalunya que
l’Estat espanyol no ha digerit malgrat que té totes les eines de l’estat per exercir la
repressió més acarnissada que coneixem a Catalunya des de la guerra civil.

Vivim en un estat de no dret, on els drets fonamentals com la llibertat d’expressió, de
reunió, de manifestació, el dret de defensa, el dret de sufragi actiu o els drets penitenciaris
són alterats, restringits, perseguits, represaliats. Denunciem que res d’això és justícia. És
pura venjança.

No atorguem cap legitimitat al derrocament de governs i presidents democràticament
escollits, ja sigui mitjançant l’article 155 o sentències judicials. Tampoc atorguem
legitimitat a sentències que castiguen la tramitació d’un debat parlamentari dirigit a facilitar
que la ciutadania exerceixi el dret inalienable a decidir el seu futur a través de les urnes, ja
sigui amb pena d’onze anys i mig de presó, a la Presidenta del Parlament Carme
Forcadell, jutjada i condemnada al Tribunal Suprem també per haver estat presidenta de
l’Assemblea Nacional Catalana, o amb una pena també aberrant d’un any i vuit mesos
d’inhabilitació i una multa de 30.000 € per a la resta de membres sobiranistes de la Mesa,
resultat del judici al TSJC.

Exigim la fi de la repressió judicial i política. És violència. Absolució, reforma codi penal,
indults, amnistia, taula de diàleg, cancel·lació de totes les causes, reforma de la
Constitució del 78, renovacions pendents dels alts tribunals espanyols, fer efectiva la
independència de Catalunya … la via que sigui més ràpida o totes alhora. Prou judicialitzar
el conflicte polític.

Tanmateix, sabem que no hi ha reparació possible pel temps d’angoixa en espera de
judici o de privació de llibertat ni pel mal infligit sobre el l’entorn familiar i d’amistats. És
violència. Des de la incondicional i més absoluta solidaritat envers totes les represaliades,
tal com hem fet en els darrers dos anys i mig, les reivindiquem avui a elles. A les preses
polítiques, a les exiliades, a les encausades que estan sent jutjades i a les que esperen
data de judici, hagin ocupat o no càrrecs polítics.

Perquè la llibertat de les dones és indestriable de la llibertat del país, denunciem també
les inèrcies mediàtiques, socials i polítiques patriarcals que les invisibilitzen, que ens
invisibilitzen a totes. Perquè, com a dones i, especialment com a feministes, hem après de
la història que els drets no s’atorguen, sinó que es guanyen. No permetrem que cap dona
quedi en l’oblit, i seguirem reivindicant el seu paper tant en l’alliberament nacional com en
la lluita per fer de Catalunya un país on totes i tots visquem en llibertat. Per això avui fem
nostre l’exigència de Justícia Feminista per acabar amb les violències masclistes, tot
encoratjant a tothom a assumir la responsabilitat col·lectiva d’erradicar les violències
masclistes, totes. 26 feminicidis en el que portem de 2020 als Països Catalans. És
insuportable. Hauria de ser insuportable per a tothom.

Plataforma transversal Dones x República. donesxlarepublica@gmail.com @donesrepublica
Cap sentència judicial ha pogut limitar mai els anhels de llibertat de qui pacíficament
s’alça per exigir el reconeixement dels seus drets. L’autodeterminació és un dret dels
pobles, no és delicte! Com deia Emma Goldman, lliurepensadora anarquista i feminista,
“disposem tan sols de tanta llibertat com tenim la intel·ligència de desitjar i el coratge de
prendre”. Companyes, persistim fins a retrobar-nos totes en llibertat. No esteu soles:
Dolors Bassa i Coll, Ramona Barrufet i Santacana, Meritxell Borràs i Solé, Mireia Boya i
Busquets, Carme Forcadell i Lluís, Anna Gabriel i Sabaté, Clara Ponsatí i Obiols, Marta
Rovira i Vergés, Meritxell Serret i Aleu, Anna Simó i Castelló, Tània Verge i Mestre, Marta
Alsina i Conesa, Natàlia Garriga i Ibáñez, Marta Garsaball i Pujol, Teresa Laplana i
Cocera, Núria Llorach i Boladeras, Mercedes Martínez i Martos, Rosa M. Rodríguez i
Curto, Rosa Vidal i Planella, Montserrat Vidal i Roca, Tamara Carrasco i Garcia, Marta
Torrecillas. Laia Roca, les encausades per les manifestacions post-sentència (Andrea,
Laura Solé, Xènia Garcia, Paula i Rut), i les encausades per l’operació Judes (Clara
Borrero, Esther Canet, Queralt Casoliva i Sònia Pascual) i les encausades per l’operació
Vólkhov (Marta Molina i Pilar Contreras). Tampoc oblidem les docents i alcaldesses
encausades i totes les dones que pateixen la repressió de l’estat espanyol.
Llibertat preses polítiques, exiliades i encausades! Us volem a casa lliures!
Dones per la República. 23 de novembre de 2020, 32 mesos d’injustícia

DIMECRES A LES 20 H CASSOLADA. PROU VIOLÈNCIES.CONTRA LES VIOLÈNCIES
MASCLISTES: JUSTÍCIA FEMINISTA.