LA FORÇA DE LA LLUITA NO VIOLENTA

Violència, pacifisme, lluita no violenta, la por, la desobediència civil i la negociació són conceptes i temes que sovint confonen a la ciutadania i que cal que les persones, en especial les compromeses en el procés sobiranista, tinguem molt clars. Gabriela (Iela) Casals, membre de la coordinadora de l’ANC de Gràcia, va explicar les diferències –també les contradiccions– entre totes aquestes definicions en la concentració setmanal a la plaça de la Vila organitzada per la plataforma veïnal GràciaLlibertat. Com és sabut, aquesta trobada per la llibertat dels presos polítics, el retorn dels exiliats i en suport dels represaliats es te lloc tots els dilluns des del dilluns 16 d’octubre de 2017.

VIOLÈNCIA. El rebuig de la violència és precisament la única cosa en que coincideixen totes les forces independentistes, evidenciada ja des de la consulta popular sobre la independència a Arenys de Munt de l’any 2009, que es va repetir el 9-N de 2014 i que va culminar en el referèndum de l’1-O de 2017.

Cal aclarir que la violència s’aplica sempre contra les persones, no contra les coses. Missatges interessats s’han esforçat i s’esforcen en difondre que, per exemple, cremar un contenidor o destrossar mobiliari urbà és “violència”. En puritat, aquests fets són en realitat actes vandàlics, alguns dels quals, això sí, per la seva perillositat poden tenir conseqüències sobre la integritat física de les persones o causar danys colaterals no desitjats. Cal insistir les vegades que faci falta en que la violència només s’aplica contra les persones. Cal pensar en les actuacions desproporcionades de les forces de l’ordre públic.

També hi ha un altre tipus de violència a banda de la directa: la verbal o la que sovint s’utilitza a través de les xarxes socials. Aquesta és rebutjable per perillosa, entre altres raons perquè l’insult, l’amenaça o la desqualificació no encaixen en el desig independentista de construir una societat més justa i digna. L’antídot ideal és l’oferta d’opcions atractives capaces de seduir als equidistants o crear dubtes entre els contraris al sobiranisme.

PACIFISME. Les represàlies policials i judicials han posat de manifest que amb el pacifisme, la voluntat d’anar de la llei a la llei, no es la via més adient per solucionar les coses. La resposta política encara està per veure. Com és evident que amb el pacifisme no es pot aconseguir res, es fa necessària una millor i ben planificada dosis de contundència.

LLUITA NO VIOLENTA. Aquesta definició és possiblement la clau de volta, el concepte que la Iela va exposar amb més èmfasi. És la necessitat de passar del pacifisme al lema de “lluita, sí; violència, no”, i fer-ho amb contundència. La lluita no violenta, que s’allunya molt del concepte violència, “busca la transformació de la societat i es basa en la força d’un poble convençut i preparat i no pas en la lluita de les armes”, especifica Iela. I puntualitza que a través de la qual es defensen els drets propis reflectint al mateix temps els drets dels contraris. “Nosaltres no anem a esclafar ningú, anem a respectar tothom”. Els resultats són alliçonadors: estudis acadèmics demostren que les accions realitzades a través de la lluita no violenta a països de tot el món han estat el doble d’efectives que aquelles que s’han intentat mitjançant la lluita armada.

Iela explica que els estudis també demostren que només amb un 5 per cent, i fins i tot amb un 3 per cent, del total de la població d’un país activada, preparada i compromesa amb la lluita no violenta és suficient per assolir els fins desitjats. Segons aquests comptes i mirant cap a casa, el 5 per cent de la població catalana podria aportar 375.000 activistes i el 3,5 per cent, 62.100. Parlem d’activistes preparats i convençuts, perquè no tothom que surt al carrer està preparat per plantejar accions de lluita no violenta. “Hem de treballar per estar preparats per quan faci falta arribar a aquests 375.000 voluntaris”, etziba Iela.

LA POR. El governants també tenen por. Les poltrones de poder tenen moltes potes: judicials, policials, militars, tecnològiques, mediàtiques, financeres. Però malgrat això, sense la col•laboració de la gent res del poder funciona, i la seva estructura política acaba trencant-se. Es tracta doncs, d’anar fent caient els pilars del poder, alguns del quals ja estan una mica tocats. Per a Iela, caldria substituir la pancarta que s’ha vist en alguna manifestació amb la frase “Si jo ja no tinc por, tu no tens poder”, per aquesta: “Si jo ja controlo la meva por, tu ja no tens poder”. És a dir, “si controlem la por ja serem capaços de començar a desobeir.”

LA DESOBEDIÈNCIA. Cal un canvi psicològic per passar de la obediència a la desobediència, de la submissió a l’autoestima, de la dignitat a acotar el cap. La desobediència civil és una acció dins la no cooperació que al mateix temps transgredeix una llei que es considera injusta i que es vol suprimir o canviar. Quin tipus d’accions es poden fer? Segons Iela, aquestes han de ser assumibles, però al mateix temps creatives, originals i ben planificades. Que les reaccions inesperades deixin desconcertats als adversaris. Calen accions que facin guanyar simpaties i redueixin les oposicions, “que ens enforteixin a nosaltres i debilitin als adversaris”. Podem fer moltes coses com marxar de les companyies de l’Ibex i del BOE, crear empreses alternatives, controlar estructures existents com per exemple els sindicats o creant-ne de noves o formant grups de confiança. El Consell per la República és ja una realitat inexcusable

“Podem fer de tot, tenint present sempre el model de les institucions republicanes, però el que no podem fer és desanimar-nos.”

LA NEGOCIACIÓ. La negociació política està plenament definida dins de la lluita no violenta. Es poden acceptar acords intermedis, però mai renunciar a l’objectiu final. Iela posa èmfasi en què, en aquests moments ell perill està en que la gent acepti un possible acord que no assoleixi l’irrenunciable objectiu final de l’autodeterminació. La pressió sobre el representants a la taula de negociació és, ara, imprescindible. Iela acaba les seves paraules amb un contundent “si ens volem alliberar recordem sempre que el seu poder es la nostra obediència”.

Gabriela Casals és biòloga i, entre altres coses, la creadora de “Prou rucades”, un estimulant joc de taula que enfronta els mecanismes de poder dels sobiranistes i els que tenen els independentistes.

“La lluita no violenta busca la transformació de la societat i es basa en la força d’un poble convençut i preparat i no pas en la lluita de les armes”

“Nosaltres no anem a esclafar ningú, anem a respectar tothom”

“Si ens volem alliberar recordem sempre que el seu poder es la nostra obediència”

Iela Casals

NO SEREM MOGUTS I EL TESTAMENT D’EN CARNESTOLTES

Després de cantar a cor la versió gracienca del No serem moguts amb el fidel grup de músics dirigits per Jordi Fàbregas, Lloll Bertran, Pepa Arenós, Celdoni Fonoll i Pep Fornés van procedir a la lectura del Testament Ideoescatològic del Molt Honorable senyor Carnestoltes, president de la Molt Gloriosa República Popular de Carnaval, signat pel Consell dels Bulls. Entre d’altres delicadeses, deixa tota mena de referències escatològiques a jutges, guàrdies civils, terceres vies, equidistants, pesecés, i per a personatges com Llarena, Marchena, Collboni, Iceta, Cayetana i el rei.

XARXA DE CURES

La Xarxa de cures, integrada en GràciaLlibertat, es va constituir fa dos anys al barri com a plataforma per garantir drets fonamentals de la classe treballadora, proveir-se de necessitats bàsiques i en definitiva lluitar per una vida digna per al conjunt de la població. Marta Torrella va exposar el símil de la xarxa, on cada fil rep la força de la resta de fils per fer-la forta. “Aquesta és la idea que es vol transmetre des de la seguretat que els canvis profunds es gesten en els espais de l’organització popular i no als despatxos”, va puntualitzar.

Des de 2017 Xarxa de cures ha donat suport a moltes lluites com la de la tancada de migrants, les Kelly, les vagues feministes, els drets a l’habitatge, la campanya contra la llei Aragonés, etcètera. L’associació compta amb col•lectius que treballen en els serveis públics, el feminisme de classe, l’antiracisme, els serveis sanitaris i sociosanitaris, cuidadores familiars i l’atenció primària. La Xarxa reivindica serveis de titularitat pública, que es reverteixin les externalitzacions, la privatització i mercantilització de llars, reclama papers per a tothom i que ningú sigui considerat ciutadà de segona. Fa costat a l’Assemblea de Pensionistes de Gràcia i la Marea pensionista, diu no al pacte de Toledo i exigeix pensions dignes i cent per cent públiques.

Segons Torroella, la lluita popular organitzada és indispensable. La Xarxa recolza l’autodeterminació dels pobles, la recuperació de la sobirania popular i tot allò necessari per a garantir els drets. “Hem de desenvolupar un programa polític popular per capgirar l’ordre establert que únicament respon als interessos del capital”, proclama, i conclou convidant a tots els presents a les reunions que fan cada dos dimarts a les 8 del vespre a l’espai de Cuidadores Familiars de La Sedeta.

En una altra intervenció, s’apunta que la República catalana s’edifica recuperant la sobirania de tots els serveis públics que estan externalitzats en empreses de l’Ibex 35. Es denuncia que avui el servei d’atenció domiciliària de Barcerlona està gestionat per tres companyies l’Íbex, una de les quals de Florentino Pérez. “S’ha d’acabar amb el fet que empreses mercantils o del tercer sector amb ànim de lucre i falses cooperatives, algunes de les quals de l’església, gestionin clíniques que acaben ser venudes a multinacionals”, diu. La República significa també recuperar aquests serveis i assegurar unes pensions dignes, un sistema que s’ha de construir sobre la base d’una seguretat social forta, perquè “no es pot construir un nou Estat sense un mínim de programa, de canvi, que trenqui amb la lògica del règim del 78”. Conclou convidant a lluitar amb les Marees pensionistes i amb la Xarxa de cures.

“Els canvis profunds es gesten en els espais de l’organització popular i no als despatxos”

Marta Torroella

LLUÍS PUIG, LLARENA I ASSANGE

Oriol Francolí va obrir la concentració fent esment als permisos temporals a alguns dels presos polítics i a la vista oral sobre l’euroordre d’extradició sobre el conseller Lluís Puig. Respecte als primers es va fer palès que no es volen els permisos sinó la llibertat definitiva, la nul·litat de les condemnes i el retorn de totes les persones exiliades. Sobre el segon, el desig de que la justícia belga desestimi la petició del jutge Pablo Llarena.

També es va recordar el judici a Londres sobre l’extradició de Julian Assange a Estats Units. Està acusat de fer públics secrets d’Estat, per la qual cosa podria ser condemnat a 175 anys de presó. De fet, se l’ataca per defensar i aplicar la llibertat d’informació. Gràcies a la seva tasca el món va conèixer crims i violacions de drets humans perpetrats per governs de diferents països. Assange també va defensar el dret dels catalans a decidir el seu futur.

“Julian Assange va defensar la llibertat d’informació i el dret dels catalans a defensar el seu futur”

Oriol Francolí

PRESSES POLÍTIQUES I ACTIVITATS SETMANALS

Per a finalitzar, Maria Catà, de la sectorial de Dones de l’ANC, recorda els 23 mesos que porten tancades a la presó la presidenta del Parlament, Carme Forcadell i la consellera Dolors Bassa, 23 mesos d’injustícia. “Cap dona en l’oblit”, proclama.

Com és habitual, Maria va donar les gràcies a totes les persones participants en la trobada, relacionant totes les activitats setmanals previstes [veure programació], amb el colofó de la trobada multitudinària del dissabte 29 a Perpinyà en torn al Consell de la República.

Quim Coca

Fotos: Josep Casas

Vídeo: Joan Bussé

Fotos: Josep Casas

ACTIVITATS

És hora d’estar mobilitzats per defensar el país que volem i no fer com si res estès passant

Concentracions periòdiques

  • Cada dia. Meridiana Resisteix. Meridiana/passeig de Fabra i Puig. De 20 a 22 hores.
  • Cada dia. Col·lectiu Enriqueta Gallinat. Urgell/avinguda de Roma. 21 hores.
  • Dilluns. Llibertat Presos Polítics. Plaça de la Vila. 20 hores.
  • Dimecres. Plaça del Rei i plaça Nen de la Rutlla. Ambdues a les 19.30 hores.
  • Dijous. Plaça Molina i plaça Orfila. Ambdues a les 19.30 hores.
  • Divendres. Plaça Catalunya. 19 hores.
  • Dijous i divendres. Marina Resisteix. Gran Via/Marina. De 20 a 22 hores.Dissabte 29 de febrer
    Acte del Consell per la República a Perpinyà. ANC i Òmnium organitzen autocars o altres opcions per anar-hi. Encara queden places disponibles en algunes territorials.