El dia de Sant Joan cap al tard, més de mig miler de ciutadans ens vam tornar a congregar a la Plaça de la Vila per reclamar la llibertat dels presos polítics, el retorn dels exiliats i en suport als represaliats, convocats pel col·lectiu @GraciaLlibertat. Aquest cop en un hemicicle de públic i cadires encarats cap a l’escenari situat sota el Campanar, expectants per a gaudir de l’espectacle teatral anunciat.

Vam començar puntualment a les vuit, amb cinc minuts de silenci, seguits pel “Cant dels Ocells”, a càrrec de músics i públic.

Tot seguit, en Pere Folguera, en nom dels organitzadors, va fer la presentació de l’acte amb uns comentaris d’actualitat sobre la Festa Nacional del PPCC, els quinze mesos de l’empresonament de la Dolors Bassa i la Carme Forcadell, i les dues urnes de l’1OCT que hi havia a l’escenari. En acabat va fer una breu introducció a l’obra teatral «La tigressa» que va presentar com una invitació a «tenir coratge i voluntat de defensar la llibertat i el bé públic» i com una narració «sobre l’abandonament, l’amistat sobrevinguda, i els enemics exteriors i interiors, que semblava feta expressament per a nosaltres».

A continuació l’actor Manel Barceló va fer una breu explicació sobre aquesta obra de Dario Fo, «La tigressa», que havia mantingut en el seu repertori durant 25 anys, des de 1983 a 2008. Ens en va explicar la gènesi a partir d’una visita de l’autor a la rodalia de Xangai i de la història de la «Llarga Marxa de l’Exèrcit Roig» i ens en va presentar els seus tres personatges: la Tigressa, el Soldat de l’Exèrcit Roig, i el cadell de la tigressa, el Tigretó, i va destacar els valors del tigre en la tradició xinesa, com un personatge que no admet mai la derrota, que no abandona mai, que no es lliura mai al desànim. Un missatge d’esperança per a la nostra situació actual.

L’actuació d’en Manel Barceló fou extraordinària, un prodigi de memòria, de gestos, de sons i de crits, en la interpretació dels tres personatges. No cal dir que en acabar el van acompanyar els aplaudiments llargs i entusiastes dels assistents. Podeu trobar més informació sobre l’obra i l’actor en aquest enllaç.

Després va intervenir de nou en Pere Folguera que va tenir un record per als veïns i entitats que, des de la seva diversitat, van organitzar les trobades dels dilluns, va destacar el valor de fer coses junts, va apuntar la necessitat de saber com hem de seguir i va presentar el fullet que havien preparat per demanar als assistents idees i propostes sobre «Què farem quan surti la sentència».

Tot seguit un company del CDR va llegir el text del fullet, mentre es repartia entre el públic, i va demanar de dipositar les respostes, a les urnes de l’1OCT, en acabar l’acte o en dies successius.

Després la Maria Catà, en nom de l’organització, va fer el parlament de comiat, amb agraïments a l’actor Manel Barceló, al grup «teatRe amb R de república», a l’Ajuntament de la Vila, a la geladeria Curuba, i als músics de la plaça, i va acabar amb el recordatori dels actes previstos per als dies següents:

Ja havien tocat les nou del vespre, quan vam cloure l’acte amb la interpretació d’«Els Segadors», i amb crits de «Visca Catalunya» i d’ «Independència», tot i que per als voluntaris restava encara la tasca de recollir i apilar les cadires de la plaça.

Enric Espelt

Fotos: Josep Casas

Vídeo: Joan Bussé