CRÒNICA SOLIDÀRIA A LA PLAÇA DE LA VILA

Vila de Gràcia, 25 de febrer de 2019.

Les terrasses a la plaça de la Vila tornen a estar plenes: és la primavera avançada d’aquests dies, que allibera tothom de l’esclavatge del fred. Tant de bo la primavera abastés tots els àmbits i ens alliberés de tots els esclavatges!

La trobada d’aquest dilluns, organitzada per la plataforma Gràcia Llibertat, vol fer visible la repressió silenciada, les veus emmudides per la persecució de l’estat.

En una primera part, l’actor i director Joan Lluís Bozzo ha llegit  una reflexió al voltant de la repressió i els repressaliats. Més enllà dels polítics i activistes socials, ens ha recordat un munt de persones perseguides per l’estat: els CDRs per tallar carreteres en les jornades de protesta; els professors d’escoles per dialogar lliurement amb els alumnes; els alcaldes encausats per facilitar el vot dels ciutadans; els joves d’Altsasu empressonats; els joves d’Arran, que volen il·legalitzar… La ma repressora de l’Estat que dia a dia és més gran i més persecutòria. La reflexió llegida ens ha exhortat a no permetre que la por ens immobilitzi, a no defallir, a sortir al carrer i acusar l’Estat, a fer efectius els nostres drets com a poble, a fer impossible la condemna segura de l’Estat.

A continuació i en una segona part, s’ha projectat un vídeo on diferents repressaliats han encoratjat els assistents a perseverar, a desobeir, a no deixar-nos vèncer per la por, a mobilitzar-nos, sempre de manera pacífica. Han animat els presents a recolzar-nos mútuament, com hem fet fins ara, per tal de, si caiem, que una ma amiga ens ajudi a aixecar-nos, i continuar la lluita, per decidir junts el que volem ser com a poble, perquè com a poble se’ns està jutjant i com a poble se’ns vol condemnar.

En una darrera part hem fet una expressió plàstica d’allò que estem construint com a societat. Des de tots els cantons han sorgit un munt de cabdells de llana, òbviament grocs, i desfilant-los ens els hem llençat els uns als altres, travessant el grup i construint entre tots una teranyina, una xarxa de solidaritat, que ens ha de sostenir, que ens ha d’unir, que ens ha de permetre  recolzar-nos i a la vegada que ens ha d’impulsar; perquè la nostra força és el conjunt, el poble unit, empenyent els nostres representants. Mentre, sentíem una cançó que ens recordava una vegada i una altra: “la gent no s’adona del poder que té”.

Xavier Andreu

Vídeo: Joan Bussé

Fotos: Joan Bussé