UNA GUÍA PER L’ESTRÉS EMOCIONAL I UN MAR DE MARES

Des de fa molts anys, totes aquelles persones que havien participat en actes de reivindicació dels drets socials, polítics i econòmics van tenir que superar tota mena de frustracions. Aquestes decepcions van culminar en ressentiments i angoixes l’1 d’octubre de 2017 i els dies següents, amb l’empresonament i exili d’insignes patriotes. Les sentències del 14 d’octubre i els esdeveniments posteriors, en especial els episodis de violència i repressió viscuts a diverses ciutat catalanes, han fet que aquelles angoixes s’estenguessin entre bona part de la població en diferents formes de por, fatiga, desànim, manca d’autoestima, entre d’altres.

En la trobada del dilluns a la plaça de la Vila, Montserrat Mallorquí, de la sectorial de l’ANC Psicòlegs per la República, va explicar el perquè d’aquest estrés emocional de la repressió i la manera de combatre’l.

Participar en una manifestació, veure per televisió o vídeo imatges de càrregues policials, seguir notícies de detencions que hom considera arbitràries, sentir relats personals d’haver vist o patit violència o de familiars de persones detingudes o maltractades física o psicològicament impacta d’una manera general i crea particulars sensacions de fatiga i malestar físics. Segons va explicar Mallorquí, moltes persones experimenten aquestes percepcions negatives davant imatges d’escenes violentes perquè es consideren properes a les víctimes d’una manera empàtica. Algunes inclús arriben a plorar. No saben què els hi està passant però estan preocupats, amb sensacions d’esgotament o mal de cap.

“Nosaltres tenim el poder i que, si volem, podrem”

“Estar permanentment actius és, senzillament, el pitjor problema que podem causar a l’Estat espanyol”

Per fer front a totes aquestes dificultats, l’ANC i altres grups com Iridía han posat en marxa tallers o sistemes d’atenció psicològics, tot gratuïtament. Ofereixen orientacions per saber què fer i altres senzilles teràpies que estan a l’abast de tothom com sortir a passejar, escoltar música o escriure els pensaments com, per exemple, fan els empresonats. També pot servir d’ajuda participar en accions com la dels dilluns a la plaça de la Vila, que permet socialitzar inquietuds i temences. És a dir, tot el que pugui contribuir a l’empoderament de la gent davant un enemic molt poderós. En aquest sentit, Montserrat Mallorquí posa èmfasi en arribar a entendre que “nosaltres tenim el poder i que, si volem, podrem”. També destacà el fet del poder que té la gent amb la seva resiliència, la capacitat de resistir en situacions adverses, el poder “d’aixecar-nos cada vegada que ens peguen”. Estar permanentment actius és, senzillament, el pitjor problema que podem causar a l’Estat espanyol. “Saben que no poden contra tots nosaltres, perquè som molts i massa forts si ens mantenim junts. Hem de ser forts, hem d’estar moderats, i hem de tenir molta resiliència”, va concloure posant a disposició de tothom els serveis dels professionals de la psicologia amb l’objectiu comú d’aconseguir l’alliberament dels represaliats polítics i la independència.

MARES I ÀVIES PER LA REPÚBLICA

Marta Olivella és mare i una de les dinamitzadores del col•lectiu de Mares i Àvies per la República (MAR), un moviment –no només de mares– que ha estat creat per protegir als fills i filles d’una brutalitat policial i judicial que ha deixat desenes de joves ferits, i detinguts. Davant de més de 400 persones, la Marta va llegir el Manifest del MAR que, entre d’altres coses, reivindica el dret de manifestació, proclama els valors de la democràcia, rebutja la campanya de criminalització del jovent i nega rotundament la violència que se’ls atribueix.

“Saben que no poden contra tots nosaltres, perquè som molts i massa forts si ens mantenim junts”

“Les mares de fills represaliats volem estar en primera línia. Ja n’hi ha prou”

Pepa Arenós va recordar que el Manifest va sorgir el mes d’octubre de les MAR de Sant Boi, al qual s’ha adherit el col•lectiu Mares de Gràcia per la Llibertat i la República, dient que a Gràcia ja està actiu a Vallcarca, Sanllehy i Can Baró, i a Barcelona als barris de la Sagrada Família, Eixample, Les Corts, Sants, Sarrià i Nou Barris. També és present a Mataró i altres localitats del Maresme i del Garraf, Bages i del Baix Llobregat.

Pepa Arenós va manifestar que el propòsit del col·lectiu MAR és defensar, “al nostre jovent i a la gent no tant jovent que lluita”. I, amb la contundència verbal que la caracteritza, va proclamar: “Volem estar en primera línia. Ja n’hi ha prou. I, dirigint-se a les mares que estaven a la plaça: “Sabem que moltes de vosaltres també voleu participar. Quantes més serem, millor, per a ells i per a nosaltres mateixes.” Les coneixereu pel mocador vermell que porten en públic.

Es van recollir adhesions, que segueixen obertes a través de de @noenelstoqueu o col•lectiu.mar@gmail.com

“Allà on vulguin tornar a pegar-nos trobaran a les mares, les àvies, les tietes, les amigues i a les veïnes… ens trobaran a totes”

CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

La trobada es va obrir amb l’adhesió de GràciaLlibertat, organitzadora de la trobada, al dia Internacional per l’Eliminació de les Violències vers les Dones i les Nenes que es celebrava aquest mateix 25 de novembre a tot el món. Es va recordar –“per totes les que no hi són i per totes les supervivents”– que al llarg del que va d’any als Països Catalans hi ha hagut 14 assassinats de dones segons el recompte oficial, 34 segons el recompte feminista. Com a dada concreta, només a l’Hospital Clínic es van enregistrar 396 atencions per agressions sexuals.

Joaquim Coca

Fotos: Josep Casas

Vídeo: Joan Bussé