Una altra concentració setmanal, malgrat les restriccions que ens imposa la pandèmia, a favor de la llibertat del presos polítics, el retorn dels exiliats i la fi de la repressió, convocada pel col·lectiu GràciaLlibertat.

Passats els cinc minuts de silenci inicial i la interpretació del «Cant dels Ocells», en Pere Folguera, en nom dels organitzadors, va fer la presentació de l’acte, començant amb una referència a la celebració del referèndum xilè, que ha aprovat la derogació de la constitució «pinochetista» de 1980 i la redacció d’una nova constitució per part de la «Convención Constitucional», els membres de la qual s’elegiran per vot popular l’any vinent. A continuació va anunciar la intervenció d’en Jordi Matas, membre de la Sindicatura Electoral del 1r d’Octubre i la d’un grup de veïns de la plaça del Poble Romaní, multats amb 1.800€ per l’Ajuntament de Gràcia.

En Jordi Matas Dalmases, @JmatasD, catedràtic de Ciència Política de la UB i president de la Sindicatura Electoral per al Referèndum de l’1 d’octubre, va donar les gràcies en nom dels síndics electorals i com a gracienc, per la invitació a intervenir en aquest acte i per tot el suport rebut.

Va fer una intervenció dirigida a destacar el caire acadèmic en la tasca dels síndics electorals, com a juristes i politòlegs experts en processos electorals, així com la repressió immediata de la seva tasca per part de la Fiscalia, en forma de denúncia penal per usurpació de funcions i desobediència amb penes d’uns tres anys de presó, inhabilitació i multes, i per part del Tribunal Constitucional, amb l’aplicació per primera vegada de la seva capacitat sancionadora amb la imposició inicial d’una multa de 12 mil euros diaris per síndic. Aquesta doble repressió va portar el govern, la majoria parlamentària i les entitats socials a demanar-los que renunciessin al seu nomenament i els síndics, a desgrat, van haver de plegar.

Per què els acusaven? Els síndics van acceptar l’encàrrec del Parlament per responsabilitat social, democràtica i acadèmica. Quin era el delicte? Exercir la responsabilitat acadèmica i la dignitat acadèmica. D’aquí ve el gruix de suports exteriors que han rebut, entre els quals destaquen el de l’Associació Americana de Ciència Política, APSA, la més important del món, que tot i l’oposició de l’associació espanyola, va enviar una carta de protesta a Pedro Sánchez, així com el suport de les Associacions de Ciència Política britàniques, canadenques, quebequeses i d’altres.

També subratlla el suport rebut dels claustres de les universitats catalanes, de professors d’aquí i de fora, dels treballadors i l’alumnat de les universitats. Per contrast, no han rebut ajuda dels rectors universitaris, llevat del de la UPF, que els han deixat a l’estacada, i denuncia especialment l’absència de suport per part del rector de la UB i la rectora de la UAB, les dues universitats que tenen professors represaliats.

Va anunciar que el «Grup de suport als Síndics de l’1 d’octubre» @sindics1octubre ha convocat una concentració el dia 4 de novembre a les 8:30 davant la Ciutat de la Justícia, dia en què finalment començara el seu judici.

Per acabar va afirmar que, com a acadèmics responsables i dignes, tornarien a acceptar el nomenament, en cas que el Parlament els ho tornés a proposar, afirmació que fou acollida amb aplaudiments i crits de «No esteu sols».

Us recomanem la lectura de més articles per conèixer el nomenament i el currículum dels síndics, així com la seva història i la seva lluita explicades pel mateix Jordi Matas.

Tot seguit va tornar a intervenir en Pere Folguera per comentar que allà mateix es podien comprar samarretes de suport als síndics i que dijous 29 d’octubre a les 19 h, Òmnium Gràcia organitza un debat en suport als síndics de l’1-O als Lluïsos de Gràcia; aquí trobareu la informació per a inscriure-us-hi.

A continuació va prendre la paraula una integrant del grup @AccioSiracusa per denunciar que l’Ajuntament del districte de Gràcia havia imposat una multa individual de 300 € a sis persones que el dia 4 d’octubre havien participat amb un grup d’una trentena de veïns a pintar un mural a la Plaça del Poble Romaní, per commemorar el tercer aniversari de l’1 d’Octubre. El mural, visible per ara, reprodueix un fragment de la declaració d’independència aprovada pel Parlament el 27 d’octubre de fa tres anys. Podeu consultar la web del grup per obtenir-ne més informació.

Tot seguit l’actriu Pepa Arenós va anunciar que un grup de pensionistes presents a la plaça demanaven signatures per a una petició d’auditoria pública del deute de l’Estat amb la Seguretat Social i va exhortar els presents a donar-hi suport.

En aquest altre article trobareu més informació i l’enllaç amb la petició.

Després en Pere Folguera va comunicar que la Plataforma GràciaLlibertat havia pres la decisió, dura, de tornar a virtualitzar l’acte de la plaça, per responsabilitat cívica i per ajudar a minimitzar l’impacte de la pandèmia. Per tant, els dilluns vinents no convocaran l’acte a la plaça de la Vila sinó que es farà virtualment a través de les xarxes i pel canal de Gràcia República a YouTube.

Va afegir que la decisió s’havia pres sense pressions i en solidaritat amb tothom que pateix els efectes de la pandèmia. I que hauríem d’aprofitar la disponibilitat de YouTube per fer més difusió d’aquest acte de suport.

La interpretació d’«Els Segadors» i el crit de «Visca Catalunya, Lliure» van posar el punt final a l’acte, quan eren prop de tres quarts de nou del vespre.

Enric Espelt

Vídeo de l’acte sencer:

Vìdeo: Joan Bussé

Fotos: Josep Casas

Foto: Josep Casas