LES TRAMPES OBSCENES DE LA FISCALIA

Quin cost econòmic va suposar l’ús dels col·legis electorals l’1-O? Segons els informes de la societat mercantil estatal Segipsa i de l’empresa Ibertasa, aproximadament un milió d’euros. La Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat van incloure aquesta taxació a les acusacions contra els patriotes catalans a l’actualitat pendents de sentència pel Tribunal Suprem. La intenció era evident: sumar el delicte econòmic de malversació al de sedició –o possiblement de rebel·lió–, per augmentar les penes.

Jordi Duatis, arquitecte, professor associat de l’UPC i de la UDG, va ser un dels autors, juntament amb el també arquitecte Joan Güell, del contrainforme que en la sessió del judici del passat 22 de maig va desmuntar els arguments de l’informe encarregat per l’acusació. I els va explicar, fil per randa, en la pertinaç trobada dels dilluns a la plaça de la Vila organitzada per la Plataforma GràciaLlibertat. Duatis, d’origen a Gràcia i veí de Girona, va resumir algunes de les surrealistes apreciacions del dictamen dels pèrits de l’acusació en quatre punts.

1) ELS EDIFICIS PÚBLICS NO ESTAN AL MERCAT DE LLOGUER

Per exemple, es va desmuntar l’argument que s’havia d’haver cobrat un lloguer pels més dels 2.200 locals que es van fer servir a tot Catalunya com a seus del referèndum. Una taxació errònia perquè només la meitat dels edificis utilitzats eren propietat o responsabilitat de la Generalitat. Demanaven lloguer per locals de propietat religiosa, dels ajuntaments, o particulars. Si això fos verificable, el milió d’euros es quedava en 500.000. El pèrits de la defensa van ser contundents: mai es pot cobrar per l’arrendament d’edifici públics, senzillament perquè no estan en el mercat de lloguer. Per cert, els autors de l’informe esgrimit per les acusacions van admetre que si es tenia en compte la llei que estableix la cessió gratuïta de locals públics, no hi hauria cap cost.

2) CÀLCULS PER SUPERFÍCIE TOTAL

També es va desbaratar l’intent d’imputar per superfície, per sòl i alçada, a totes les escoles. Absurd. Per exemple, a l’Escola Industrial de Barcelona van calcular el cost de lloguer per 73.000 metres quadrats. Patis, aparcaments, terrats… calculats com a punts de votació. “Va ser una de les trampes més obscenes intentades per la Fiscalia”, etzibà Duatis.

3) REFERÈNDUM DE 24 HORES

Un dels altres despropòsits va ser el plantejament d’imputar el cost a un preu per hora, com si el referèndum hagués durat 24 hores. Cap referèndum dura 24 hores. Van imputar aquest horari a tots els punts del referèndum, incloses aquelles que no van obrir o les que per circumstàncies i maneres que tots sabem, van tenir que tancar abans.

4) RENDIBILITAT DEL 7,5 %!

Finalment, el dictamen també sostenia la rendibilitat econòmica d’un edifici públic, que van taxar en un 7,5 per cent. “És impossible pensar que un edifici públic pugui tenir una rendibilitat econòmica”, va sostenir Duatis. I, a més a més, que aquesta barbaritat pugui estar avalada per una empresa de titularitat estatal.

Després de l’acarament amb els pèrits de l’acusació, Jordi Duatis va abandonar la sala del judici satisfet per les seves al·legacions, cosa que, lamentablement, no garanteix que el tribunal desestimi la maniobra de l’acusació a l’hora de dictar sentència.

En resum, uns fets que demostren que el sistema judicial dominat per l’Estat espanyol no en té prou amb esgrimir la sedició i la rebel•lió, sinó que a més a més intenta imputar delictes econòmics als acusats. Va a per totes, sigui com sigui, massa sovint d’una manera barroera. És a dir, va a fer mal, a arruïnar la vida dels acusats.

QUERELLANTS PER LA REPÚBLICA

“Querellar-se” va ser una de les opcions sorgides de la consulta que es va fer a la Vila sobre les accions a fer una vegada s’hagi fet pública la sentència. Querellants per la República va néixer en març de 2018, quan van començar a fer-se pública la interlocutòria del jutge Pablo Llarena que va impedir que Jordi Sànchez fos escollit president de la Generalitat de Catalunya –el catedràtic de Dret Constitucional Javier Pérez Royo sosté que això podria constituir un delicte de prevaricació–. Els impulsors son una vintena de professionals, la majoria advocats.

Després de recollir, amb acta notarial, més de 3.300 signatures, el mes de juliol de 2018 es va presentar una querella criminal contra Llarena per prevaricació i vulneració continuada del dret polític de sufragi actiu –tant de Jordi Sànchez com de tots els ciutadans que el van votar–. La querella no ha estat admesa pel Tribunal Suprem. Després es va afegir una recusació contra Carlos Lesmes, president del Consell General del Poder Judicial, perquè formava part del tribunal que havia de decidir si s’acceptava o no la querella contra Llarena. Per suposat, la recusació tampoc ha estat admesa.

Elena Llobet va exposar tots aquests fets, afegint que en aquest moments s’està preparant la presentació d’un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional. Segons el que determini, s’elevarà el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans i s’estan recollint signatures per presentar una denuncia davant la Cort Penal Internacional contra l’Estat espanyol per delictes de lesa humanitat, que afecten a una part de la població catalana, i també per les càrregues policials del l’1 d’Octubre. Per aconseguir-lo, possiblement a mitjans de setembre, es necessiten moltes adhesions. Al final de la trobada, els signants van formar llargues cues.

MÚSICA, RECORDATORI I CONSELL PER LA REPÚBLICA

El grup Pësh va ser l’encarregat de posar música a la plaça de la Vila, a banda dels músics que des de sempre obren i tanquen la trobada. Tres peces, dues en anglès i una altra en català, interpretades per Santi, Sergi i Oriol, que han de contribuir a construir un món més just i millor.

Com és tradicional es va repassar el llistat d’actes semblants al que es fa cada dilluns a la plaça de la Vila al llarg de la setmana (a Barcelona, Terrassa i Arenys de Mar cada dia, de dilluns a divendres) a moltes localitats catalanes. I continuen creixent.

Es va recordar també la importància del Consell per la República Catalana, un instrument transversal per acabar tot allò que vam començar l’1 d’Octubre de 2017. En l’actualitat la xifra d’inscrits supera els 68.150. Tots estem convidats a sumar-nos-hi (només cal entrar a la web Consell per la República, a un cost mínim de 10 euros).

Com des d’aquell trist 16 d’octubre de 2017, l’acte va concloure amb el cant d’Els Segadors i visques a la independència i la República catalana.

Joaquim Coca

Fotos: Josep Casas

Vídeo: Joan Bussé