HOMENATGE A L’ALTRA PANDÈMIA

«L’objectiu es la independència i la república catalana». Amb aquestes paraules es va tancar la concentració del passat dilluns a la Plaça de la Vila. I és que Catalunya fa més de tres-cents anys que pateix una pandèmia centralista i repressora, amb els seus alts i baixos i avui vivim moments d’una certa desunió i un lideratge poc clar que provoca molta confusió i un cert desànim entre els milers de somiadors que aspiren a un objectiu comú que ens porti a un futur millor.

Davant d’aquesta incertesa l’acte es va centrar per cloure el cicle que va començar fa tres setmanes, en explicar l’exercici de solidaritat d’alguns dels col·lectius que van protagonitzar la lluita contra l’altra pandèmia que patim aquests dies, el coronavirus. Va tocar fer-ho a una infermera, l’Anna Yuste, que va fer un emotiu i contundent retrat personal de com s’havia viscut en el seu hospital (el Pere Virgili) l’aparició del coronavirus.

Va començar explicant que en el seu centre de cop i volta anaven rebent cada cop més malalts amb símptomes del coronavirus fins el punt que van haver d’improvisar plantes per destinades a afectats de la Covid. Va sincerar-se explicant que va tenir por, «primer d’anar a treballar, por de morir-me, por de transmetre-ho a la família». També va assegurar que sovint plorava en sortir de casa i va comentar l’esgotament que li provocava tenir torns de fins dotze hores. Va estendre aquest temors amb la precarietat del material que disposaven «alguns dies ens vàrem protegir amb bosses d’escombraries» i la manca d’epis.

Tot això li va provocar una angoixa, ansietat i insomni «que encara em dura». També va recordar els malalts que estaven internats i com compartien la tristor d’una família que no els podien veure ni acomiadar, «però no es morien sols, en els darrers moments els acompanyaven agafant-los la mà». No es va estar de recordar els aplaudiments que el personal sanitari oferia els malalts que superaven la malaltia i com entre tots van fer roses de paper per donar un xic d’humanitat als interns la diada de Sant Jordi.

Va expressar la tristor pels companys que anaven caient i va mostrar la gratitud als estudiants dels darrers cursos que de cop i volta es van veure forçats a fer d’infermers prematurament. També va agrair la solidaritat dels companys, esmentant els metges de la Vall d’Hebron que van acudir per pal·liar la precarietat d’un hospital que no estava preparat per afrontar aquesta pandèmia. «No som ni heroïnes ni herois, són responsables i en entrar a l’hospital ens oblidem de les pors», va assegurar per passar a estendre el seu agraïment a tots aquells col.lectius, des de transportistes fins a comerciants, que amb la seva feina van contribuir a poder afrontar millor la pandèmia i a destacar també la feina del personal no sanitari de l’hospital. «Tenim u equip que és meravellós» va assegurar, al temps que reclamava millors condicions tant de material com econòmiques pel personal sanitari.

Va cloure el seu parlament assegurant que «com a sanitari renuncio al premi Príncep d’Astúries que ens han donat».

Mentre Carme Sansa va llegir uns fragments d’escrits de Maria Mercè Marçal en el 22 aniversari de la seva mort. Abans Oriol Francolí va lamentar la invitació que es va fer al fiscal del Tribunal Suprem Javier Zaragoza per participar en el Congrés de l’Advocacia de Barcelona. Zaragoza va ser el fiscal que va portar l’acusació pública en el procés contra els presos polítics.

Josep M. Orta

Fotos: Josep Casas