CRONICA SOLIDÀRIA A LA PLAÇA DE LA VILA

La campana afònica anuncia que són les vuit. Les terrasses, avui, estan ben buides, i és que el fred és punyent, però tot i això nosaltres no afluixem; dia a dia som més, perquè en la mateixa proporció també creix la nostra indignació.

Fins quan haurem de suportar aquesta injustícia, aquesta escandalosa supèrbia? Fins quan els nostres amics, veïns, familiars, hauran de patir l’arbitrarietat d’un país venjatiu?

Avui, per destacar, dos fets:

L’actor Jaume Comas ens ha llegit un poema seu titulat Al peu del rellotge. Hi expressa els seus sentiments de solidaritat i ràbia, manifestació de les vivències d’altres dies que ens ha acompanyat en la nostra concentració de rebuig.

I l’esbart Vila de Gràcia, d’El Cercle, ens ha ofert el ball Contrapàs de la pau. Prop de cinquanta dansaires, de diferents edats, tots de blanc, tots aterrits de fred. Prop de cinquanta denúncies, clamant petits i grans, amb l’única bandera de la pau, aterrits de tanta ignomínia. Ja fa un any!

I per cloure l’acte, un crit unànim: llibertat!

Xavier Andreu

“Contrapàs de la Pau” per la llibertat de presos polítics i lliure retorn dels exiliats.