TROBADA DE DILLUNS 3 DE DESEMBRE A LA PLAÇA DE LA VILA DE GRÀCIA

Vila de Gràcia, 2 de desembre de 2018.

Amb una assistència per damunt de la mitjana de les darreres convocatòries i amb la plaça ja fosca, la delegació a Gràcia d’Òmnium Cultural, el CDR de Gràcia i l’AT de Gràcia de l’ANC, han organitzat l’acte de cada dilluns en memòria dels presos, exiliats i represaliats polítics.

Contemplem amb satisfacció que al balcó de la casa de la vila, hi torna a lluir la pancarta demanant la llibertat dels presos polítics, que feia setmanes “havia desaparegut”.

Hem començat amb l’habitual audició del Cant dels Ocells, que ha anat de la presentació per part de la companya Anna Crosas, que ha parlat de l’inici de la vaga de fam que, iniciada per en Jordi Sánchez i en Jordi Turull dissabte passat, ja compta amb l’acompanyament d’en Josep Rull i el Joaquim Forn. El motiu, és denunciar les traves del tribunal constitucional espanyol a l’accés per part dels processats a la justícia europea, la única de la que es pot esperar un tracte just.

Per a treure’ns l’amargor que ens envaeix, comptem amb la companyia de “La Portàtil Fun”, un duo de músics graciencs format per la Clara Ayats (violí) i en Marcel Marimón (guitarra). Canten les seves adaptacions de “Lladres que entren per Almansa”, “Això no és Espanya” (versió d’una altra cançó “de to més patriotero” d’un grup holandès) i “Ay Carmela” de la època de la guerra del 36. Aconsegueixen el que semblava impossible pocs minuts abans: que tots ens alegrem i animem.

Acabem amb els cants de la versió de “No serem moguts” i dels Segadors, amb música en directe del duo gracienc i els músics habituals de la plaça, i crits demanant la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats.

Després de que se’ns hagin recordat els actes previstos per a la setmana, de la forma habitual, iniciem una manifestació (degudament autoritzada!) que, amb crits de “Llibertat presos polítics”, ens du cap a la Travessera de Gràcia i pujant pel carrer de Torrijos, arribem a la plaça de la Virreina on es fan alguns parlaments i càntics al·lusius a la lluita que ens ocupa.

Ens hem acomiadat a la espera de posteriors convocatòries. Són dies complicats, però els ànims estan com mai.

Joan Molina