TROBADA DE DILLUNS 3 DE SETEMBRE A LA PLAÇA DE LA VILA DE GRÀCIA

Vila de Gràcia, 3 de setembre de 2018

L’agost ha acabat i sembla que tot hauria de reprendre el curs habitual de cada any. Es nota que encara no han començat les escoles; la plaça és plena a vessar de nens amb patinets i joves fent un beure… això sí, hi ha força menys turistes. Tot crida a la normalitat, però malauradament hi ha un fet que cruelment trenca la realitat: els nostres polítics, els nostres amics, encara són presos, encara resten a l’exili. Res podrà tornar a ser igual que abans mentre no tornin tots a casa.

Hi som molts, les cares conegudes de sempre, i els passavolants, alguns simplement encuriosits, altres clarament implicats. El grup dels músics creix de mica en mica; la música sempre endolceix la pena.

Avui, la Lloll ens ha llegit una carta del Jordi Sánchez; els seus pares, ferms, sostenien la pancarta que denunciava el seu cruel i injust empresonament. En la missiva, el Jordi recordava la Festa Major que enguany la justícia sectària espanyola li ha negat, i la casualitat, potser cínica, o bé la voluntat de denúncia expressa, que el carrer guanyador hagi estat el de la Llibertat. El Jordi també ens encoratjava a anar a la manifestació de l’onze de setembre, “que la Diagonal quedi petita” anhelava. I s’acomiadava amb la proclama de la senyera: “llum als ulls i força al braç”.

A continuació, la poeta Maria Cabrera ens ha llegit uns poemes, dos de propis i uns altres tres de Miquel Bauçà. No li calia, però ha volgut justificar el lligam de la poesia amb l’acte reivindicatiu per la llibertat. En això, ens ha recordat que, en guanyar ella el premi de poesia Carles Riba en la nit de santa Llúcia, va ser el mateix Jordi Cuixart qui li entregà el guardó. Per tant i per a ella, llegir poesia a la plaça de la Vila i en aquell acte, era d’una profunda significació i denúncia personal que ens compartia. Ha acabat recordant-nos que l’educació, en el seu cas la cultura, és una arma de construcció massiva, la més potent per contribuir a generar un país nou.

Xavier Andreu

CARTA DE JORDI SÁNCHEZ ADREÇADA ALS VEÏNS I VEÏNES DE GRÀCIA

Vull que les primeres paraules siguin per tots els amics de Gràcia. Aquest estiu no ens hem vist, no m’han deixat venir a les festes del barri, ni passejar-me pels vostres carrers guarnits, que també són els meus. No he pogut sentir els grallers de bon matí ni veure els Castellers de la Vila de Gràcia –que sé que ens recorden, moltes gràcies!. Sé que enguany el carrer guarnit que s’ha endut el primer premi és el carrer Llibertat, un gran presagi!

No ens hem vist però he sentit el vostre escalf i estima a través de les moltes cartes que m’arriben.

El nostre empresonament és injust i ho serà el judici. Conjurem-nos per convertir-lo en una finestra oberta on totes les seves vergonyes judicials, les febleses democràtiques i violacions de drets fonamentals quedin al descobert.

Els qui som a la presó i exili no fallarem. Sé que vosaltres, tampoc.

Des del civisme i la no-violència convertiu la vostra indignació en clam de protesta i esperança. El que estem fent i també patint té sentit perquè creiem que un demà millor, més just i lliure, és possible; perquè tenim esperança que guanyarem la República i la llegarem a les generacions futures.

Preserveu la vostra dignitat i feu-la créixer. I l’Onze de Setembre feu que novament la Diagonal quedi petita.

Gràcies per ser-hi i no oblidar-nos! Llum als ulls i força al braç!!

Jordi Sànchez – Presó de Lledoners agost 2018

Cantada dels Segadors per cloure l’acte