El darrer dilluns d’agost, condicionats per la pandèmia, un bon nombre de ciutadans ens vam tornar a congregar a la Plaça de la Vila per reclamar la llibertat dels presos polítics, el retorn dels exiliats i en suport als represaliats, convocats pel col·lectiu @GraciaLlibertat.

Vam començar puntualment a les vuit, amb cinc minuts de silenci, seguits per la interpretació del “Cant dels Ocells”, a càrrec dels músics i assistents. I ens plau de destacar la presència dels dos músics, una flautista i un violinista, que ens van acompanyar durant tot l’acte.

A continuació, en Pere Folguera, en nom dels organitzadors, va fer la presentació de l’acte, amb diversos comentaris sobre punts d’actualitat, que sota el títol «La repressió no s’atura», podeu llegir més avall.

Tot seguit va donar la paraula al company Albert, que llegí fragments  d’una entrevista a Xavier Pellicer, portaveu d’Alerta Solidària, que trobareu recollits més avall.

Després en Pere Falguera va llegir uns paràgrafs del llibre «Manual de desobediència civil» de Mark i Paul Engler, que reproduïm tot seguit:

«Cal un esforç deliberat perquè els moviments defensin la història del que la seva lluita ha fet possible i aquest esforç és vital perquè sinó les futures victòries són més difícils d’aconseguir. A les societats on la història és un conte de presidents i senadors, generals i executius, la visió social del poder sovint queda a l’ombra. És important recordar i reaprendre constantment que la gent té un gran poder a les seves mans per l’acció de la desobediència»

A continuació va intervenir en Jordi Guilleumes, coordinador de l’ANC de Gràcia, per exposar els preparatius de l’11 de Setembre. Va destacar que aquest any s’organitzarien múltiples petites manifestacions, molt controlades, seguint els criteris de Protecció Civil (Procicat). A més dels criteris habituals de separació, mascareta i pancartes individuals, els assistents s’hauran de col·locar en petites àrees individuals de 4 metres quadrats marcades a terra. S’haurà de fer inscripció obligatòria per poder-hi assistir, i un cop assolit el màxim d’assistents previstos, no s’admetran més inscripcions. La gent de risc no hi ha d’anar, però podrà seguir els actes per la xarxa.

A Gràcia, hi haurà dues zones adjacents de concentració, l’una davant l’oficina de la Seguretat Social del carrer Pare Claret i l’altra davant l’Oficina d’Estrangeria del Passeig de Sant Joan, entre Travessera de Gràcia i Pare Claret. Cada zona tindrà una capacitat d’uns 500 manifestants.

L’ANC, un any més, posa a la venda les samarretes de l’11S, que permeten de finançar les campanyes de l’ANC, organització privada que no rep subvencions de ningú. Se’n poden comprar al seu local de Robí 22, de dilluns a divendres de set a nou i els dissabtes d’onze a una i també en una parada del carrer Fontana.

Tot seguit l’actriu Pepa Arenós va llegir el poema «La vella creu de pedra» del poeta irlandès William B. Yates (1865-1939), premi Nobel de literatura de l’any 1923.

Un polític s’avé a tot, menteix sense esforç,
el periodista s’inventa mentides i t’engrapa pel coll.
Doncs no surtis de casa, pren-te una cervesa, i que voti qui vol,
digué sota la vella creu de pedra l’home amb cuirassa d’or.

Perquè aquesta època i la propera engendren el fossat,
i no es pot distingir l’home feliç del malaurat.
Qui sabrà qui és qui, si s’ajunten l’elegant i el foll?
digué sota la vella creu de pedra l’home amb cuirassa d’or.

Però els actors mancats de música em provoquen despit,
diuen que és més humà, arrossegar-se, cridar i grunyir.
No saben que tota gran escena, l’encercla quelcom misteriós,
digué sota la vella creu de pedra l’home amb cuirassa d’or.

Original en anglès.

A continuació la Maria Catà, en nom dels organitzadors, donà les gràcies als assistents, i ens recordà algunes cites dels dies propers:

  • El dia 2, a les 10 h roda de premsa als Jutjats de Mollet en suport d’en Brian @BrianGrup, detingut a la concentració del Camp Nou que va convocar el Tsunami.
  • Els dies 2 i 3 a les 17 h concentració als jutjats de Girona pels imputats pel tall de l’AP7 de Salt
  • El dia 4 a les 9:30 concentració als jutjats de Figueres pels investigats pels talls de l’AP7 al Pertús
  • i finalment va animar-nos a participar a les manifestacions de l’11S.

La interpretació d’«Els Segadors» i crits d’«Independència» van posar el punt final a l’acte, a dos quarts de nou del vespre.

Enric Espelt

Fotos: Josep Casas

Vídeo: Joan Bussé

Fotos: Josep Casas

La repressió no s’atura

Avui mateix hem sabut que el jutjat de vigilància penitenciària 5 ha decidit de mantenir un cop més la suspensió del tercer grau d’Oriol Junqueras, Josep Rull i Jordi Sànchez fins a la resolució del Tribunal Suprem [sí, ho heu sentit bé: el Supremo] sobre els recursos d’apel·lació presentats per la fiscalia contra la classificació dels presos polítics. Res de nou, la misèria de sempre.

Dissabte va ser l’aniversari del Dani Gallardo. 10 mesos empresonat a Madrid. Trist ha de ser un aniversari quan el passes a la presó, trist quan saps que hi ets injustament, perseguit i retingut, segrestat per servir d’exemple a tota la bona gent que, simplement, defensa la Democràcia que cada dia els espanta més.

Als companys de l’exemplar tall de MeridianaResisteix els han començat a arribar multes. La repressió estil gota malaia, amb totes les complicitats de totes les policies disponibles.

Aquesta setmana, comencen les citacions pels talls de la Junquera i Salt que va convocar el Tsunami Democràtic a rel de les Sentències,  i que afecten a més de 270 persones, que – com molts de nosaltres- van exercir el seu legítim dret a la protesta.

Hem triat fragments d’una recent entrevista a Xavi Pellicer, portaveu l’Alerta Solidària, per fer una mica de llum sobre les tenebres d’aquesta acció fiscal i judicial.

Respecte al Tstunami Democràtic, ja que l’hem comentat, (que no sabem si viu, mort o hivernat) precisament en Xavi Pellicer destaca la necessitat de la precaució i l’anonimat en les propostes d’accions, cosa que pot fer entendre l’aparició i desaparició d’organitzacions efímeres, i alhora la necessitat que, hi siguin o no, no s’aturi mai la generació d’accions de protesta i reivindicació.

Per això també hem volgut afegir avui la lectura d’uns textos del Manual de Desobediència Civil de Mark i Pau Engler, del que precisament se’n va parlar molt en els moments de protesta de la sentències i que pensem que és bo fer-ne memòria pels temps que s’acosten.

En aquests moments de taules de diàleg que tenen les 4 potes coixes, de partits a la brega ja no només als mitjans sinó als jutjats; de polítics fent massa soroll i d’altres en preocupants silencis, tot rebullit en un caldo espès i agre de pre-campanya electoral que només sembla que vaig a desembocar en una campanya ja del tot electoral i, qui dia passa any empeny…. ara, que ve l’11 de Setembre, 1 d’Octubre i la tardor que encara ningú ha qualificat de freda, tèbia o calenta… més que mai només l’acció popular, independent, solidària i col·lectiva és la que ens permetrà avançar.

La repressió no s’atura, nosaltres no ens aturarem.

Xavier Pellicer (fragments d’una entrevista recent, Vilaweb):

Són accions en massa que aixequen una certa alarma i que, normalment, van seguides de citacions judicials en massa amb una voluntat clara d’atemorir i impedir que es repeteixin certs models de mobilització que fan mal a l’estat espanyol i tenen repercussió internacional.

Hem de fer una defensa clara del dret de protesta i de resistència pacífica, es pot defensar perfectament que no s’ha comès cap il·lícit penal.

Cada cop hi ha més control social de la població, retallada de drets i acusacions que ho qualifiquen tot de terrorisme i enemics de l’estat. L’anonimat és una innovació per a plantejar mobilitzacions en massa i que en molts casos tenen un èxit impressionant.

El fet important és que la gent es mobilitzi, continuï lluitant i no perdi els objectius polítics d’aquesta lluita de fons. Segurament, en aquest camí vindran milers de mobilitzacions de tots els estils que apareixeran i desapareixeran. Al final, són eines del poble per a mobilitzar-se.

Hi ha complicitat de gran part de la judicatura amb tesis d’extrema dreta. Això ja és un element. Els jutges no viuen aïllats de la societat i en un context d’alarma social acostumen a adoptar unes mesures preventives molt més bèsties perquè fan un paper de provar de frenar l’alarma social.

Els jutjats només poden adoptar mesures preventives entre allò que demanen les defenses i allò que demana la fiscalia. Ni més, ni menys. Si la fiscalia demana de signar cada quinze dies, a tot estirar el jutge pot ordenar de signar cada quinze dies. Si demana presó preventiva, màxim pot ordenar la presó preventiva. Aquí és on el govern de l’estat diu: ‘Aquest el vull a la presó’, i dóna indicacions al jutge. A vegades amb pressions directes i a vegades amb pressió mediàtica, social o política. Això obre la via perquè un jutge d’extrema dreta empresoni sense pudor ni cap prova, com ens hem trobat casos, o, en el cas que sigui un jutjat influenciable o que vulgui ascendir en la judicatura, fent un mèrit.

Aquests nous quatre encausats [de l’operació contra els CDR del 23 de setembre passat] són a petició de la fiscalia. Per tant, és el govern de l’estat espanyol –PSOE i Podem– qui decideix que la fiscalia les encausi. Tot depèn de si el govern de torn té voluntat de crear un cert estat d’ànim.

Ho trobem en aquests casos, en vagues generals i en mobilitzacions multitudinàries molt diverses. L’evidència que tenim és d’algú que passa vuit mesos a la presó, canvia el jutge i l’allibera abans del judici, i al cap de no res publica una sentència on diu que no hi ha proves per a condemnar-lo. Alguna cosa falla o hi ha alguna voluntat política més enllà de l’apreciació jurídica.

La vinculació amb les mobilitzacions postsentència és el moll de l’os de l’operació Judes, és la voluntat d’agafar el delicte de terrorisme i fer-ne una aplicació que pugui servir per a qualsevol mobilització que vulgui qüestionar l’estat. Parlem d’un fet gravíssim, per la retallada de drets i persecució política de qualsevol mobilització política, social o sindical.

Aquí és on creiem que hi ha la batalla de fons en el cas de l’operació Judes, si s’imposa un relat i una definició de terrorisme que pot incloure el tall del Pertús, les mobilitzacions antimonàrquiques i la vaga general contra la reforma laboral; o es limita la definició del dret de terrorisme a allò que era la definició anterior, en la qual hi havia d’haver una estructura, armament, atemptats, etcètera.

Sembla que això passa a segon terme i es posa en primer el fet que tinguis la voluntat de subvertir l’estat. El delicte de terrorisme passa a ser un delicte interpretatiu i dins el marc del dret penal de l’enemic. Una interpretació del dret en què no és important què has fet, sinó en nom de quina ideologia ho has fet.

[Àixò] no liquidaria les mobilitzacions, però donaria unes eines més potents per a reprimir-les. Ho aplicarien? Hem vist que té molt més pes el context social que no el dret penal o la jurisprudència. Si en un determinat moment el govern de torn de l’estat es trobés legitimat a aplicar-ho, ho farien. En moments en què originés una resposta popular potent i organitzar més mobilitzacions, s’ho haurien de pensar dues vegades.

Més enllà de la repressió, allò que desmobilitza és la incapacitat de mantenir viva la flama de la lluita. Cal promoure una mobilització que aglutini i unes reivindicacions polítiques que avancin. I sobretot, utilitzar la repressió com un bumerang, no com un fre.

Cal posar qualsevol cas repressiu al servei de la lluita per la qual s’ha desfermat aquella repressió. L’estat utilitza aquestes persones per a desvirtuar el moviment, però tant li és l’un com l’altre.

Cal avantposar sempre la mobilització i la reivindicació social.