Dilluns dia 5 de novembre ens vam enfrontar a un nou adversari, la pluja, que a quarts de vuit del vespre ens va “castigar” amb un bon xàfec, cosa que devia desmotivar una part dels assistents habituals a la concentració dels dilluns. Tot i així, una bona colla d’incondicionals ens vam aplegar sota la pluja a la plaça de la Vila per reivindicar com cada dilluns la llibertat dels presos polítics, el retorn dels exiliats i en suport als represaliats.

L’acte va començar puntualment a les vuit del vespre amb uns minuts de silenci i el «Cant dels Ocells», tocat pels músics i cantussejat pels assistents.

A continuació la representant d’Òmnium ens va donar la benvinguda i va comentar les peticions de condemna demanades als polítics catalans per la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat -214 anys de presó- i després va donar la paraula a l’actriu i cantant Txell Soto, en representació d’Òmnium, i a en Jordi Guilleumes, coordinador de l’ANC de Gràcia, que van llegir el manifest de resposta d’Òmnium  i el de l’ANC  a les peticions de condemna.

Tot seguit va donar entrada a l’actriu Mont Plans, que va recitar amb emotivitat i passió quatre poemes:
El primer “La llibertat” de David Caño, el segon “Elogi del viure” de Joan Maragall, el tercer “La casa del meu pare” del poeta basc Gabriel Aresti, en versió catalana de Toni Strubell i finalment el poema “Endavant” de Joana Raspall.

A continuació la representant de l’ANC, Soletat Farré, va exposar succintament el seguit d’actes reivindicatius de la setmana: taller de cartes als presos a la Llibreria Ona dimarts a la tarda, concentració dels dimecres a la Plaça del Rei, documental i tertúlia al Centre Cívic del Coll dijous, passejada pel Centre de Barcelona divendres, desplaçament amb autocar a la Diada Nacional de la Catalunya Nord a Perpinyà dissabte i concentració de rebuig a Jusapol a la Plaça de Sant Jaume.

La seva exposició va culminar amb un vibrant crit de “No passaran”, corejat pels assistents.

Finalment, músics i públic van interpretar “Els Segadors”, seguits pels crits de “Visca Catalunya” i “Visca La Terra” i els clams de “Llibertat”, quan ja eren dos quarts de nou del vespre.

I fins dilluns que ve, que ja farà un any de la primera concentració.

Enric Espelt