En uns moments en que les institucions de l’Estat fan aigües per tot arreu, començant per una Constitució no sols desfasada sinó que a més desvirtuada per retorçades interpretacions partidistes, seguint per una poc exemplar casa reial cada cop més lligada amb uns partits mestres en les tasques de corrupció, sense oblidar uns òrgans judicials que practiquen sense cap rubor a justícia “de l’enemic”  escandalosament sectària, continuant per uns cossos policials patriòtics, sense oblidar les clavegueres de l’Estat. En mig de tot això ens trobem amb uns partits més interessats en rèdits electorals que no pas en treballar perquè el país funcioni. Alguns, fins i tot, transmetent la sensació que fan crides al colpisme i a la violència.

Però cal anar amb compte per què malgrat que aquesta fotografia les estructures de l’Estat són poderoses i tenen algunes claus cohesionen a molta gent per tal de mantenir la sacrosanta unitat d’España. Una és la lliga de futbol i l’altre més rellevant, l’animadversió a Catalunya, quan no l’odi. És allò de buscar un enemic comú per obviar les pròpies mancances.

En la trobada del dilluns a la plaça es van posar sobre la taula alguns exemples. Va trencar el foc Francesc Rosell que va fer en pocs minuts tot un memorial de greuges començant denunciant que, un cop més, són els tribunals els que violen la voluntat dels catalans expressada en les urnes destituint el president de la Generalitat i recordant que la repressió ja arriba a més de 2.800 casos i no s’atura. La cirereta la va posar un jutjat condemnant a la Universitat de Barcelona per un manifest de protesta per les sentències del procés, violant no sols la llibertat d’expressió si no l’autonomia de la qual gaudeixen les universitats.

La vesprada va continuar amb les explicacions de la defensora de Carme Forcadell, Olga Arderiu, que va començar les seves explicacions afirmant que «la injustícia s’ha consumat per què el debat parlamentari no és un delicte» i va explicar el consol que representa a tots els represaliats que se’ls segueixi recordant. Va evitar fer un martirologi recollint unes paraules de la presidenta del Parlament «no t’oblidis que a mi i la Dolors (Bassa) ens ha tocat la rifa, la resta de presos estan tancats a Lledoners al retirar-los-hi el tercer grau».

D’una manera didàctica va explicar com dos jutgesses han fet una interpretació radicalment diferent del mateix recurs que va presentar la fiscalia davant el Tribunal Suprem per la situació que van determinar les autoritats penitenciàries (el tercer grau) Mentre els homes estan tancats a les seves cel•les ells només han d’anar a dormir a la presó de dilluns a dijous a l’espera que el tribunal resolgui el recurs de la fiscalia, «amb el que tenen l’espasa de Damocles sobre el seu cap» i la seva situació per canviar en qualsevol moment. No ha d’estranyar que molts dels tuits que fa Forcadell els faci servir per recordar els presos de Lledoners.

No se’n va estar de constatar que la repressió continua i va valorar que això no es justícia, «és venjança». I va recordar que un dels arguments de la fiscalia per presentar el recurs va ser per què els presos «no havien fet cap tractament per socialitzar-se. En opinió de l’advocada, encara que els fiscals no ho explicitin amb aquestes paraules, el que estan reclamant es que se’ls hi faci una rentada de cervell.

Va demanar Arderiu «tenir esperança i obrir camins nous de manera que no es passin deu anys a la presó». Tot i això va constatar que els recursos al Tribunal Constitucional són una nova maniobra judicial deixant-los guardats en un calaix emmagatzemant pols per retardar que aquests casos arribin a la justícia europea (tot i que les causes amb presos tenen teòricament la màxima preferència).

També va acusar que la seva defensada li van posar onze anys i mig de presó no per la seva activitat parlamentària si no per ser qui és, per què va ser presidenta de l’ANC i consideren que té capacitat per liderar la societat catalana i ells el que busquen és escapçar-ho tot» i va posar com a prova que els seus companys de la mesa del Parlament no els va jutjar el Tribunal Suprem si no el de Catalunya i sols se’ls ha condemnat per desobediència.

Arderiu valora que la millor solució ha de ser la política, o sigui l’amnistia, encara que veu poc factible aquest camí. Sobre les peticions d’indult, que potser es una solució indesitjada, «però sortir de la presó és millor».

Va destacar que tots els polítics empresonats han aguantat la situació amb molta dignitat, però la processó va per dins. A la pregunta ¿Com estàs? Amb què comencen les reunions amb la presidenta, Forcadell contesta «Sobrevivint. Pateixo molt per la família».

L’acte va cloure amb la lectura del poema de Pep Fornés sobre l’1 d’octubre que reproduïm a sota.

Els Segadors i els crits per la independència van cloure la vetllada.

Mentre esperem divendres que tornen a envair-nos els piolins per que el Felipe pugi dir que ha estat a Catalunya per major glòria dels que volen acabar amb els catalans.

Josep M. Orta

Fotos: Josep Casas

Vìdeo: Joan Bussé

Foto: Josep Casas