CÀSTIG, VENJANÇA I HUMILIACIÓ

La setmana passada dos fets van fer palesa la mala bava d’algunes de les cavernes del poder de l’estat espanyol: la decisió del Tribunal Supremo de que els presos i preses polítiques passin el Nadal a la presó i els xats d’alts militars rovellats que, entre d’altres animalades, demanaven el genocidi de 26 milions de ciutadans que no pensen com ells. Això ho va recordar en Francesc Rossell en la trobada dels dilluns a la plaça de la Vila organitzada per la plataforma –més de 50 entitats i associacions del barri– GràciaLlibertat.

El cinisme “castizo y español” no afluixa, va dir Cesc. La llei Marchena, l’Espanya indivisible que viu de cara al sol decideix, una vegada més, que els represaliats han de seguir a la presó, que han de ser reeducats perquè no estan penedits i que “nadie reinterpreta mi sentencia”, i menys els informes dels serveis penitenciaris ni els jutges catalans de vigilància. El magistrat ha fet un dogma de la seva obra de salvar Espanya, un acarnissament que es tradueix en càstig, venjança i humiliació.

Aquesta manera de pensar –i d’actuar– entronca amb els tuits i cartes de militars jubilats que de ser d’independentistes –o trobats en alguna agenda Molestkine anònima– haurien servit de prova tàcita i irrefutable per obrir una requisitòria de rebel·lió o d’odi, com a mínim.

“POTSER QUE ENS HO FEM MIRAR”

Cesc es pregunta què hem fet nosaltres durant els tres anys de repressió en totes les seves formes. Malgrat haver tingut unes condicions immillorables –entre les quals les claus físiques de les presons, la majoria parlamentària, la investidura del Pedro Sánchez i l’aprovació dels pressupostos– no hem aconseguit obrir les cel·les, cap indult ni una llei d’amnistia. “Potser que ens ho fem mirar”, etziba.

Cesc denuncia el “pim-pam-pum tradicional i lamentable” en que cada partit es dedica a fer partidisme per “convèncer a la seva parròquia” i esgarrapar vots. Però mentrestant uns segueixen a la presó i altres a l’exili i unes 3.000 son víctimes de processos judicials. “Tant desgast per acabar amb la resposta més simple i la més previsible de totes: càstig, venjança i humiliació”, repeteix.

La situació, ara, està entre els que propugnen l’indult, l’amnistia o el canvi del delicte de sedició. Precisament per aclarir tots aquests conceptes jurídics Cesc passa el micròfon a Lluís Mestres, advocat i un dels membres de l’associació professional ATENES, fundada l’any 2018 per un grup de juristes compromesos en la defensa dels drets civils i polítics de persones i col·lectius. Funciona sense ànim de lucre. La finalitat d’ATENES és la denuncia d’aquells casos en que es considera que els poders de l’Estat han actuat al marge de drets democràtics bàsics i dels principis de llibertat i justícia. Amb aquest propòsit ha presentat querelles contra el president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, i contra vint magistrats de l’Audiència Nacional i del CGPJ. Totes han estat rebutjades o derivades a tràmits de curt recorregut.

INDULT, AMNISTIA, SEDICIÓ

Lluís Mestres exposa des d’un punt de vista jurídic, que no partidista, les tres possibles solucions per desllorigar la causa general que, des de fa uns quants anys, els poders de l’Estat espanyol han desfermat contra l’independentisme a Catalunya. Aquestes possibles solucions son tres: indult (el perdó de la condemna), amnistia (el perdó del delicte) i la modificació/eliminació del delicte de sedició al codi penal.

INDULT

L’indult és el perdó de l’execució de la condemna, no l’elimina sinó que evita la seva execució. És a dir, segueixen vigents tota la responsabilitat de la condemna i els antecedents penals. El pot demanar qualsevol ciutadà, entitat, o el propi pres. El govern espanyol te la prerrogativa de tramitar-lo, que ha d’estar signat pel rei. Arriba al consell de ministres a través d’un informe en el qual s’inclou el penediment del condemnat. O sigui, el condemnat ha de reconèixer el seu penediment. Mestres especifica que aquest últim pas és una decisió personal que només ells poden fer “i que s’hauria d’acceptar perquè és molt dur estar a la presó”.

AMNISTIA

L’amnistia és el perdó del delicte. Elimina el delicte i per la qual cosa desapareix el judici, els antecedents i les responsabilitats derivades del delicte. Però s’ha de tramitar com una llei, que s’hauria d’aprovar per majoria en el Congrés dels Diputats. El projecte passa per diverses fases parlamentàries i normalment no afecta només a una persona en concret, com en el cas de l’indult, sinó a una majoria. La llei d’amnistia de 1977, aprovada a la mort de Franco, va ser una decisió política, cosa hores d’ara es fa difícil amb l’actual composició de la càmera baixa. Penalment no hi ha massa problemes per tirar endavant l’indult o l’amnistia, però en ambdues falta aquesta voluntat política.

Si es demana l’indult o la llei d’amnistia és perquè ha hagut una condemna per uns fets considerats delictius, però ningú pot acceptar que els presos o exiliats han comés algun delicte. “Està bastant clar que no n’han comés cap”, puntualitza Lluís Mestres. “Aquesta fase –afegeix– seria en part una humiliació: ja t’he condemnat, ja t’he empresonat i ara a tu et toca demanar l’amnistia o l’indult.”

SEDICIÓ

Segons Mestres, la sedició –en el països amb democràcies plenes aquest delicte no existeix– és el germà petit de la rebel·lió i és un delicte que no s’hauria de modificar. “Senzillament, s’hauria d’eliminar”, proclama, i ho justifica pel fet que la tipificació del delicte de sedició col·lisiona frontalment amb dret de protesta. Si la sedició es manté, “vol dir que el dret de protesta de la ciutadania estarà sempre vigilat pel codi penal”, insisteix. La modificació del delicte de sedició és una mena de pedaç, però beneficiaria als presos perquè contempla la retroactivitat. “En aquests cas, seria benvinguda”, diu.

Lluís Mestres admet que no li agrada cap de les tres possibles solucions, però l’amnistia, amb totes les seves dificultats, és la més pragmàtica per acabar el malson viscut des de 2017. Per a ell, és evident que qualsevol de les solucions precisa de l’impuls de la ciutadania. I posa èmfasi en això: “Els ciutadans som els qui aconseguirem la independència, alliberar als presos i que l’estat espanyol deixi de criminalitzar-nos per tot allò que fem.” Insisteix que el dia a dia ha de ser de lluita “perquè si no ho fem, ni llei d’amnistia, ni indult ni res de res; l’Estado seguirà jugant amb nosaltres com ha fet fins ara.”

Per a Mestres és important el compromís a seguir endavant en tot allò que es va aconseguir fer l’1 d’octubre, un exemple mundial de lluita civil pacífica de la ciutadania. No pot defallir la lluita al carrer, seguir fent el que calgui en defensa dels drets civils. “Amb això –conclou– ajudarem més als presos que esperar que els polítics aprovin la llei d’amnistia que temo que no arribarà mai.”

CONTRAPUNT POÈTIC

El poeta, músic i cantant Celdoni Fonoll, assidu a la plaça, posa la nota poètica a la trobada recitant dos versos breus fets la setmana passada, o sigui, inèdits. ‘Golpe a golpe, perverso a perverso’ rima la vella maldat dels generalots, amb un final “vatua”, que la imaginació pot canviar per un altra exclamació blasfema sorgida de la ràbia. L’altra, ‘Dècima emprenyada i trista’ és un lament per la tragèdia catalana, abomina del botiferisme i maleeix el malt vent espanyolista.

DERIVA DEPRESSIVA I SALUT MENTAL

Com es suma la psiquiatria al servei de la repressió?, com es desencadena la por entre la població?, com s’estigmatitza la dissidència al considerar-la una disfunció cognitiva?, què comporta afirmar que el Procés és un deliri i els seus protagonistes requereixen un tractament psiquiàtric, per què es proposa sotmetre els presos polítics a programes de reeducació? Totes aquestes preguntes, i d’altres similars, tindran resposta el proper divendres dia 11, a les 7 de la tarda, a través del debat online ‘Deriva depressiva i salut mental’ que dirigirà Antoni Talarn, doctor en psicologia i professor de Psicopatologia de la Universitat de Barcelona.

Florenci, un dels organitzadors de la proposta, explica que el cicle de conferències té com a objectiu tractar la depressió més enllà de la resposta reactiva a cada embranzida dels poders de l’estat espanyol. S’analitzarà com afrontar aquest problema mental mitjançant aportacions de les ciències socials, l’antropologia, la filosofia i la història. Per aquells que no disposin d’internet, l’acte es podrà seguir en un espai cedit pel Centre Catòlic de Gràcia (Santa Magdalena, 12), adherit a la plataforma GràciaLlibertat.

DEURES SETMANALS

Maria Catà, de la sectorial de Dones de l’Assemblea Nacional de Catalunya Recorda les concentracions setmanals per les preses i presos polítics:

  • Tots els dies, a les 21 hores, a la cruïlla entre Urgell i avinguda de Roma. Organitza: Col·lectiu Enriqueta Gallinat.
  • Cada dia, de les 19.30 a les 21.30, a l’avinguda Meridiana/passeig de Fabra i Puig. Organitza: Meridiana Resisteix. Pel dimecres dia 9 hi ha convocada una concentració dels partidaris d’acabar amb els talls de trànsit. El col·lectiu Meridiana Antifeixista No Passaran prega el màxim d’assistència possible.
  • Cada dimecres, a la plaça del Rei, a les 19 hores, trobada per reclamar la llibertat de presos i preses.
  • Divendres 11. Ciutat de la Justícia. Concentració solidària amb cinc encausats per manifestar-se davant de l’edifici de la Borsa de Barcelona el dia del primer aniversari de l’1-O.
  • Dilluns 14, a les 19.30. Concentració davant la seu del districte de Nou Barris a favor dels represaliats per la vaga del 8-N amb el lema #TombemLaSentencia, #Moisesi Garrobo, absolució.
  • La Setmana Antirrepresiva del 14 al 21 de desembre.
    Seguit d’actes i concentracions diaris sobre algun dels drets fonamentals sistemàticament i violenta violats pels aparells de l’estat espanyol. A Gràcia la Setmana s’iniciarà amb la tradicional marxa de torxes.
    Divendres, 11: xerrada antirrepresiva.
    Dissabte, 19. Plaça Universitat, 19 hores. Marxa de torxes amb el lema ‘Per Nadal Us Volem als carrers. Llibertat presos i preses polítiques’. Organitza: Coordinadora Antirepressiva.
    Dilluns 21. La Setmana es tanca a Gràcia dedicant-lo al dret de la llibertat d’expressió.
    Els interessats trobaran tota la informació disponible a la xarxa GràciaLlibertat.

La trobada de la plaça de la Vila es tanca amb els clams ‘Per Nadal, solidaritat! Per Nadal, tots al carrer! Amnistia i llibertat!’ i el cant d‘Els Segadors.

Quim Coca

Fotos: Josep Casas

Foto: Josep Casas

“Golpe a golpe, perverso a perverso”

1
Remor de sabres
a Sepharad.
Whatsapps macabres.
Generalat
de bocs i cabres.
Vella maldat.

2
No al tercer grau.
Venjança greu
a gent de pau.
Vatua Déu!

Dècima emprenyada i trista

Ja no hi ha versos a les valls ombroses
Ni cançons a les tuques ventejades.
La llengua mor, i en la terra malmesa
potoleja gentota de malastre.
Ai, més que plor, més que tragèdia més!
País mesell, país botifleresc.
Qui ha gosat mai plantar cara a la mort?
Mort personal, mort col·lectiva, mort.
Secular despotisme de ponent
perdre’t per sempre dins el teu mal vent!