CUIXART, DIGNITAT I FERMESA, AMB NOSALTRES

Jordi Cuixart, Pablo Hasél i Carnestoltes son els principals protagonistes de la trobada del dilluns a la plaça de la Vila de Gràcia, una més de les que es fan gairebé sense interrupció des de fa més de tres anys i quatre mesos. En aquesta ocasió amb una mescla de sensacions, sentiments, energia, solidaritat, determinació, humor mordaç i amb la sorpresa de la participació de Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, condemnat a nou anys –el dilluns portava 1.211 dies a la presó– per haver participat en l’organització de les manifestacions més multitudinàries, reivindicatives i pacífiques celebrades a Europa després de la II Guerra Mundial. Aquesta fou la raó de fons de la condemna. La raó de forma fou el delicte d’haver pujat a un cotxe de la Guàrdia Civil per desconvocar una manifestació. Dit d’altra manera, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, els altres set empresonats, els set exiliats i els milers de represaliats han estat i estan perseguits en nom de la raó d’estat.

Després d’aconsellar tenir cura de les mesures anti-covid: distàncies, mascareta, pancartes individuals –la gent, que ocupa més de la meitat de la plaça, és disciplinada i obeeix en silenci–, el Pere recorda la fidelitat de la trobada amb els pres@s polítics, exili@ts i a t@ts els represaliats. També, la determinació de la plaça per “persistir i resistir” a totes les amenaces i prohibicions i les seves conseqüències.

El Pere recorda a la Gabriela Serra quan la setmana passada va reiterar la frase de Jordi Carbonell de “que la prudència no ens faci traïdors”. I també l’estirabot de la junta electoral de fer retirar una pancarta amb el lema Democràcia! a la façana de l’ajuntament de Ripoll. Un immens absurd d’un aparell del sistema al servei de que “todo siga atado y bien atado”. Res ens farà, assegura el Pere, renunciar al dret inalienable de la protesta, a no abandonar els carrers, “i a desobeir perquè ens devem a la nostres pròpies obediències”. Precisament, el mateix que va dir Jordi Cuixart en el judici del Suprem que, amb tota la dignitat possible, va proclamar que no tenia cap mena de penediment i que tot el que va fer ho tornaria a fer.

En aquell moment, el Jordi va ser rebut a la plaça amb un prolongat aplaudiment i crits de llibertat! i i-inde-independènci-à!

JORDI CUIXART
Després de donar les “moltíssimes” gràcies per les trobades de la plaça de la Vila i de considerar que el tercer grau que han concedit als empresonats serà efímer, un exultant i emocionat Jordi Cuixart assegura que cap dels presos i preses ha renunciat a res d’allò que ha fet ni a cap dels seus ideals. “No és una qüestió de prepotència, sinó de coherència, de dignitat, de rigor, fins i tot d’autoestima i d’amor a la vida, com tot el que feu vosaltres cada dilluns aquí”. Explica que els seus “ho tornarem a fer” no és contra ningú; és a favor de tothom que cregui en la defensa de l’exercici dels drets fonamentals, “que pensi que avui a l’estat espanyol s’estan vulnerant sistemàtica ment drets humans”. Per tant, proclama que “ho tornarem a fer, ho estem fent i ho farem tantes vegades com faci falta”, un clam que es respòs amb llargs aplaudiments i crits de no esteu sols!

Cuixart posa èmfasi en la importància de les eleccions de diumenge, ben diferents al referèndum de l’1-O en que uns van posar el cos per votar i els altres les porres per evitar-ho i ara els de les porres imposen anar a votar posant en perill la nostra salut. Malgrat aquesta contradicció, “si us plau, aneu a votar, amb totes les mesures i precaucions, però aneu-hi, perquè del resultat d’aquest 14-F depèn el futur de tots nosaltres com a societat”. S’ha de votar, diu, per defensar les institucions pròpies i un model de país, d’escola catalana, de llegua i cultura que són la vertebració de la nostra cohesió social. Com anècdota explica que ell és fill de família castellanoparlant però que van decidir parlar en català perquè eren fills d’aquí.

Després de denunciar l’existència de 1.770.000 persones que viuen a Catalunya en risc d’exclusió social, una de les situacions més adverses viscudes en el últims 40 anys, Cuixart fa el darrer prec perquè no deixem que ens confrontin mai com a poble. “Amb la nostra força està la nostra capacitat d’anar units, de fer el camí junts.” Persisteix en la necessitat d’unitat per damunt d’aquells que ens volen desmobilitzar, que discutim entre nosaltres perquè, entre d’altres coses, aquest és un dels objectius de la repressió. “No es deixeu confrontar com a poble. Només ens en sortirem si estem units.”

I conclou les seves paraules amb uns visca la vila de Gràcia, a la Catalunya lliure i als Països Catalans! Ho tornarem a fer! que son respostos amb un persistent clam d’independència! per part dels assistents.

MOVIMENT PER L’AMNISTIA
Després d’explicar que el motiu de que la trobada s’anticipés mitja hora va ser, precisament, per donar-li temps perquè pogués arribar abans de les 9 de la nit, com cada nit, a la cella de Lledoners, el Pere dona pas a un representant del Moviment per l’Amnistia, que treballa per l’alliberament de persones com Pablo Hasél, pendent d’entrar a la presó, com a víctima d’un atac més contra la llibertat d’expressió. I recorda que Espanya és el país que té més persones empresonades, reprimides, sancionades o amenaçades del món de la cultura.

A continuació es llegeix una carta que va escriure Hasél fa uns dies en la que denuncia ser víctima de la seva militància política i que portar la lluita a les cançons l’ha posat en el punt de mira del sistema. Sosté que en la seva persona s’ataquen les llibertats democràtiques i que cal organitzar l’autodefensa davant els seus atacs sistemàtics. “Saben –explica– que jo no claudicaré pel fet d’estar pres, però volen que vosaltres ho feu.”

Carrega contra el govern del PSOE i Unidas Podemos, que acusa de “farsant” perquè mentre protegeix la monarquia i augmenten els pressupostos, no toca la llei mordassa digital, continua tenint les presons plenes de lluitadors amb pèssimes condicions i fa polítiques contra la classe treballadora.

Malgrat que pot ser condemnat a més de 20 anys de presó per totes les causes que acumula, en la seva carta Hasél assegura que no pensa en cedir per aconseguir una reducció de condemna o evitar ser empresonat, perquè “servir a una causa justa és un orgull al qual mai renunciaré”. Confia en la pressió solidària per trobar efectes beneficiosos i confessa estar inspirat en l’exemple de resistència de molts presos polítics. “Espero que aquest greu atropellament –manifesta– sigui aprofitat per sumar més persones a la lluita contra el règim, enemic de la nostra dignitat.” I reafirma que si l’empresonen per silenciar-lo, el missatge tindrà encara molta més veu i els seus botxins surtiran perdent. Considera que no optar per l’exili i quedar-se aquí és una oportunitat per desemmascarar les injustícies.

Conclou amb un “posem-nos a treballar, organitzem la solidaritat. Amnistia total” que la plaça contesta amb forts crits de llibertat!

EL MURAL ELIMINAT

Pere fa un incís per referirse al fet que les brigades municipals de neteja hagin esborrat un mural a favor de la llibertat de Pablo Hasél. Coses curioses: diuen que ho han fet perquè la guàrdia urbana d’Albert Batlle els ho ha demanat. Un sarcasme més d’Eloi Badia, regidor de l’Ajuntament de Barcelona i comissionat del districte de Gràcia, qui ha assegurat que la destrucció del mural no és per una qüestió política. Se senten crits de fóra Colau!

 

MANIFEST A FAVOR DE PABLO HASÉL
Després de recordar al lluitador Arcadi Oliveres, greument malalt, la Txell llegeix el Manifest Pablo Hasél ha lluitat per nosaltres i ara nosaltres hem de lluitar per ell! Formulat per la Plataforma Llibertat Pablo Hasél.

La proclama augmentar els esforços de la campanya per la llibertat del poeta, raper i escriptor, que ha estat utilitzat com a cap de turc per atemorir als anti-sistema. Al Pablo l’empresonaran, denuncia, per lluitar contra la llibertat d’expressió i “ara és el nostre dret lluitar per ell”.

El manifest acusa al govern del PSOE i Podemos, amb el silenci Congrés, de ser els responsables de l’atac contra el raper, i els assenyala com a “enemics de la democràcia i de la classe treballadora”. Acaba apel·lant a organitzar la resposta i a favor de l’amnistia total.

CARNESTOLTES (1)

Temps de Carnaval. Pepa i Pep llegeixen la Proclama de sa Suprema Potestat Carnestoltes el Vacunat… Una exaltació del nèctar tan diví del vi i dels seus usuaris: “militars, guàrdia civils, alguns vells i sanitaris”. El rànquing de protagonistes és generós. El Botiflilla (que ha marxat per la patilla per a tornar a sucar), l’Iceta (dècades d’anar escalfant, maquinant, fent la punyeta, fent de tot, mai governant), Frau Colau (que tot s’ho mira, s’ha quedat orfe de Valls), Carrizosa (borda com un gos d’atura i parla com un bordegàs), Clotet i Oriol (màrtirs de laboratori), Simón i Illa (dues ànimes en pena, un per poca-pena i l’altre per espanyol). I, escombrant cap a casa, Borràs i Reguant (des d’ara i sempre més, es donin la maneta i no facin la punyeta al Peret l’Aragonés), i la Dolors i la Capella (que remenin l’escudella i que no se’n parli més!).

MOMENT POÈTIC
La Montse Gallart, poetessa gracienca, recita dos poemes seus, Modest assaig de càntic a dins o a fora del temple i Groc. El primer va ser escrit amb motiu de la cessió dels papers de Salamanca i que avui conserva la mateixa vigència. Un càntic a l’espoli social, polític i cultural de Catalunya i la seva petja.

El segon és una reivindicació de l’emblemàtic color groc que ara és menys visible i que es tindria que tornar a reactivar. Al respecte, a l’acabar l’acte nombrosos veïns van participar en una penjada de llaços grocs i que, entre d’altres indrets, van acolorir la tanca que encercla l’estructura del mercat de l’Abaceria.

GRÀCIAREPÚBLICA
En nom de GràciaRepública, un representant de l’entitat anuncia que, dins el cicle de debats i converses La República que volem – Més enllà de les eleccions organitzat per entendre la repressió i aconseguir acabar amb aquesta xacra. Amb aquest objectiu aquest divendres, dia 12, a les 7 de la tarda, en la sala virtual de GràciaRepública (https//meet.jit.si/graciarepublica) participarà l’antropòleg i professor de la UB i de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà. Al respecte es llegeixen algunes de les frases d’un dels seus últims articles. Per exemple: “Sense naus, sense oficines, sense aules on trobar-nos cada dia i carrers als quals sortir per la festa i la revolta, caldran noves coartades per aixecar el cul de la cadira i descobrir fins a quin punt sols no som res; junts ho podem tot.”

CARNESTOLTES (i 2)
Pepa i Manel recuperen el temps de Carnaval, que enguany no serà tant lluït i festiu com el d’altres anys, llegint amb veus potents i decidides el Testament i voluntats darreres de sa Suprema Potestat Carnestoltes (el Vacunat), omnipotent festaire a qui, a la fi, un mal aire obligà a fer les absoltes a sa mòrbida corpenta que encara fa l’olor del vi.

Com resulta habitual, les referències polítiques son inevitables, a dreta i l’esquerra. Al Testament apareixen Iceta (deixo d’herència un pou mort ple de merda… per que vagi a fer punyetes i en regali allà a la Cort), Illa i Granados (per al dels tinglados no li deixo res de res, ja en té prou amb la Granados que és la que domina més), Marín (la Diputació amb Junts) i Marta (la dels missals rars que duia a Andorra), Colau (la que mana fregar i netejar pintades), als presos i exiliats el Carnestoltes deixa 400 pernils ben curats. També fa el conferiment “d’un celler tot ple de cava per si un dia tot s’acaba i ja som independents!”

COMIAT I MOSSOS
Per tancar l’acte, la Maria dona les gràcies a tots els participants. Anima a anar a votar el diumenge. “Que cap vot es quedi a casa, sense oblidar que el nostre objectiu final és la independència, que la aconseguirem.” Demana la llibertat per Pablo Hasél i la Laura Soler, reprimits injustament.

Visca a Catalunya i Visca la terra! i el cant de Els Segadors.

Al llarg de tota la trobada uns mossos d’esquadra van estar presents amb un cotxe patrulla aparcat just davant de la façana de la seu de districte. Quan finalment van interpel·lar a suposats responsables es va demostrar que l’acte estava degudament comunicat.

Quim Coca

Vídeo de l’acte sencer:

Vìdeo: Joan Bussé

Fotos: Josep Casas

Fotos: Josep Casas

Loader Loading...
EAD Logo Taking too long?

Reload Reload document
| Open Open in new tab

Loader Loading...
EAD Logo Taking too long?

Reload Reload document
| Open Open in new tab

(Per recolzar les peticions pel retorn dels papers de Salamanca)

La teva terra té el solc dels poemes
i les llegendes que s’hi han forjat,
una sardana, una llengua i la veu
d’un poble que per tu dóna la vida,
a redós de les velles quatre barres.

Catalunya, petita pàtria noble,
nació treballadora i cultivada,
les voltes de la història t’han fet viure
amarada del vent de la revolta.
Ens corre per les venes sang dels comtes…

Han tingut fam de tu els poderosos,
t’han xuclat fins i tot la mel del ventre,
han cobejat l’essència que no tenen,
han volgut transformar-te en oprimida.

No podran esborrar la teva petja
els que ara intenten perpetrar l’espoli
de papers i documents que són ben nostres
i donen testimoni de qui som.

Terra dels meus remots avantpassats
et venero com ells, com ells t’estimo.
Que mai no et prenguin la teva llibertat!

TRENAT D’ONADES I REMORS. Abadia editors. Bcn, 2010)

Montserrat Gallart i Sanfeliu

(A L’EMPARA D’ESPRIU) , MODEST ASSAIG DE CÀNTIC A DINS O A FORA DEL TEMPLE

Els grocs que veig al meu país s’assemblen
al groc dels gira-sols,
que van tombant segons
el camí que fa l’astre.
Els grocs de la protesta catalana
giravolten i creixen
segons avança i gira
el camí de la insídia.

Quan s’engarjola algun dels nostres líders,
quan se’ls rebutgen els recursos,
quan s’exilien
polítics i cantants que no es dobleguen
a l’estat-hiena depredador,
quan plouen les multes de l’extorsió,
els grocs es multipliquen,
inunden els espais
amb la certesa diària del sol.

Llaços grocs en nosaltres,
als edificis,
a les seus oficials,
aquí i a Europa.
Llaços gegants o més petits,
símbols del desacord, de la impotència,
cromàtic crit
contra tanta prevaricació.
Arracades grogues,
petites campanes discretes
pengen d’oïdes fartes d’ignomínia
per fer sentir el seu dring.

Hi ha sopars grocs
-estovalles grogues, aliments grocs-
que augmenten i s’escampen pel país.
Groc als seients del Parlament,
groc en alguna església,
i al vestit d’una Consellera
que jura el càrrec.
Groc contra qualsevol traïdoria,
el groc de la denúncia i de la pau.
El groc pels presos i pels exiliats,
el groc que abomina del 155.
El groc rebel. El de la dignitat.

El groc és nostre,
no pas de l’enemic.
El llaç groc i la xapa
“llibertat pe’ls presos polítics”
dibuixen un país en groc,
tossudament alçat contra l’abús
i amb foc a l’ànima,
un país pacífic que persevera,
perquè està fart de botes que trepitgen,
de sàdics uniformes que colpegen,
fart de la fam de tants infames,
fart d’arbitrarietats, de dictadura.

Ara ja volem un groc de ginesta,
que anunciï una nova primavera,
capaç de destravar
el temps i el somni,
que desplegui les ales de l’anhel
de més de tres-cents anys, que per fi voli
i begui l’aigua de la llibertat.
Volem un estat propi
en forma de República,
tal com ho va cridar la sang dels nostres
en aquell benaurat primer d’octubre.
Volem reprendre el cant…
Que el groc de la senyera
onegi sobirà,
en tota Catalunya!

Montserrat Gallart i Sanfeliu

Groc