El passat dijous 31 de maig, a l’Orfeó Gracienc, tres membres de l’ADIC (Assemblea de treballadores i treballadors públics per a la defensa de les institucions catalanes) ens van explicar les conseqüències de l’aplicació del l’article 155.

155, UN GREUGE DE CONSEQÜÈNCIES DEVASTADORES
Com l’Estat espanyol ha dinamitat les polítiques públiques de la Generalitat

L’aplicació de l’article 155 de la Constitució contra la Generalitat de Catalunya ha tingut, té en aquests moments i tindrà en un futur, efectes demolidors sobre tots els ciutadans catalans. Les dades dels greuges, enregistrades entre el 27 d’octubre de 2017 i el 18 de maig de 2018, s’expliquen sense necessitat d’adjectivar-les:

  • 13 persones empresonades
  • 7 persones a l’exili
  • 12 persones detingudes
  • 259 persones cessades dels seus càrrecs
  • 24 organismes suprimits o dissolts i 4 intervinguts
  • 108 iniciatives normatives perdudes
  • 92 afectacions en les contractacions
  • 15 activitats cancel·lades o suspeses
  • 25 línies de subvenció aturades
  • 9 pèrdues oportunitats econòmiques.
  • En aquest període, el Gobierno va anomenar 12 alts càrrecs.

Les conseqüències d’aquest càstig polític han afectat a tots departaments i nivells de l’Administració catalana. La incidència ha estat especialment greu en les polítiques públiques d’economia i finances, ensenyament, interior i exterior, sanitat, justícia i cultura. De fet, el 155 ha estat la culminació d’unes polítiques deliberades d’apropiació il•legítima de l’autogovern. Una ignominiosa escalada que ve de 1986, fins visualitzar-se a l’actualitat en un dèficit fiscal estimat en 16.000 milions d’euros, el 8 per cent del PIB. Els greuges es van anar acumulant a partir de 2010 amb la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre un Estatut aprovat pel Parlament i les Corts espanyoles i per 74 per cent dels catalans en referèndum. Al respecte, comencen a sentir-se veus reclamant que l’Estatut retallat hauria d’haver-se sotmès a un nou referèndum.

La capacitat legislativa del Parlament ha estat agredida a través de dos procediments: els decrets llei i les sentències del TC. Un dels exemples més descarnats de control de despeses és el Fondo de Liquidez Autonómico (FLA), creat el 2012, a través del qual el Gobierno presta diners a un interès superior al que apliquen a Brusel•les (amb l’agreujant de què part d’aquests crèdits són amb capital procedent de Catalunya). Per cert, el FLA es va endurir el 2017 amb el 155 amb la intervenció total de les finances amb controls setmanals. Sorprenentment, el dèficit de la Generalitat va passar de 233 milions d’euros en 2016 a un superàvit de 171 en 2017.

Curiosament, sembla que no s’haguessin adonat que atacant l’economia catalana perjudiquen paral•lelament a la de l’Estado espanyol. Catalunya aporta un terç de tota la industria nacional d’Espanya i de les seves exportacions.

A banda d’aquest cúmul de despropòsits il•legítims, hi ha l’afegit de les humiliacions i els sarcasmes. Per exemple, és humiliant que la màxima autoritat dels Mossos d’Esquadra hagi estat relegat a fer tasques d’oficinista o que els funcionaris hagin estat obligats a traduir els documents al castellà. I és un sarcasme que les factures de les despeses pels viatges a Madrid dels encarregats de portar a revisar documentació i factures (aquestes amb l’obligada certificació de què no corresponien a “actividades ilegales”) es van pagar amb fons de la Generalitat.

Alguns límits dels abusos han estat barroers. A tall d’exemple, els intents de boicotejar la política lingüística del sistema públic educatiu amb la casella de matriculació per decidir l’idioma. L’ofensiva va venir de la mà de 326 famílies sobre un total de 1.500.000, és ha dir, ho va demanar el 0,021 per cent.

El llistat de despropòsits, imposicions, retallades, interferències, prohibicions, desnaturalitzacions, greuges al cap i a la fi, han estat compilades en un exhaustiu document elaborat per un grup de treballadors públics integrats en l’Assemblea en Defensa de les Institucions Catalanes (ADIC) i que es va presentar, i debatre, en un acte celebrat el dia 31 de maig a l’Orfeó Català de Gràcia amb la participació de representants de l’ADIC i de la sectorial d’Administració Pública de l’ANC.

Podeu trobar l’inventari de danys provocats pel 155 a ServidorsCAT. Paga la pena llegir-lo i mereix la màxima difusió.