Dins el programa de la Festa Major de Gràcia l’ANC va organitzar un seguit d’activitats a la plaça Joanic dimarts dia 20 a la tarda: una sessió de música i poesia a càrrec de la coral «Poble que canta», una xerrada política amb el títol «Construïm República. Eines estratègiques», un Sopar Groc i un concert amb el músic Miquel del Roig.

 La xerrada política va comptar amb la participació de cinc ponents i dos conductors del debat, de primer en Jordi Guilleumes, coordinador de la Territorial de Gràcia de l’ANC i més tard la coneguda periodista i advocada Bea Talegón.

 Un cop feta la presentació de l’acte per part d’en Jordi Guilleumes, amb un discurs de benvinguda, clar, precís i ben estructurat sobre la situació política i el posicionament de l’ANC, va prendre la paraula el primer convidat, en David Fernández, @DavictusCat, coordinador de la Comissió “Fem República”, membre del Secretariat Nacional i del Comitè Permanent de l’ANC, enginyer i vicepresident del @CcatalaNegocis.

Va destacar la importància de la campanya «Consum Estratègic» i la implantació dels «Consells Locals per la República» com a eines de suport al Consell per la República.

Va dir que l’ANC té un únic objectiu: la independència; que la unilateralitat no s’oposa pas ni a dialogar ni a posar-se d’acord, però la negociació topa amb el fet que cap partit polític espanyol no vol parlar del dret a l’autodeterminació.

Va acabar demanant la participació a la manifestació de l’11S.

A continuació va parlar Gabriela Serra, @mgabriela_serra, mestra i activista, diputada al Parlament de Catalunya amb la CUP-Crida Constituent entre octubre del 2015 i octubre del 2017 i membre, com Àngels Martínez i Beatriz Talegon, del «Consell Assessor per a l’impuls d’un Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent» des de l’octubre de 2018 fins a la seva dissolució, aquest 1 d’agost.

El tema central de la seva intervenció era la «Desobediència civil». Va començar oposant la idea de «Revolució» a la idea de «Rebel·lió», i va proposar que calia fer el pas a la desobediència davant la manca de respostes convincents a la pregunta «Per què fem això?»; que per conquerir la llibertat hem de fer desobediència civil, és a dir, tot acte col·lectiu conscientment i voluntàriament il·legal, en contra de la llei i del consum, bo i assumint-ne les conseqüències. Que cal lluitar per un objectiu clar i concís, i va posar-ne com a exemple el moviment d’insubmisos al servei militar obligatori i a la PSS (Prestació Social Substitutòria) dels anys 70’s.

Va reclamar un NO a la servitud de l’Estat i dels Tribunals i va acabar amb el missatge que «Sense risc, no hi ha llibertat, i sense llibertat, no hi ha victòria».

Tot seguit prengué la paraula en Martí Olivella, @MartiOlivella, objector no-violent al servei militar (1975-1977) i impulsor de models alternatius des dels anys 80’s. Llicenciat en Ciències de la Comunicació, és autor del llibre «El poder del diner: la Monètica, factor de canvi polític”. http://novact.org , http://delibera.info , http://www.equilibra.cat/

Va centrar la seva intervenció en el concepte «Lluita no-violenta». Va començar comentant que era normal que després de moments de lluita hi hagi moments de depressió i mals moments, que del 2012 al 2017 havíem fet un procés pacífic, cívic i democràtic, però ara, per avançar, calia fer un procés amb actes de lluita no-violenta. Un procés que havia d’aplegar tres conceptes més: Estratègia (com arribar a l’objectiu final), Actituds diferents a les de la lluita electoral i Accions coherents amb l’estratègia i l’actitud.

Cal crear espais on posar-nos d’acord i adoptar una actitud diferent, de manera que el Poder no ha de comptar amb nosaltres, no hem de col·laborar-hi, no hem d’obeir. Hem de passar a la no-cooperació, no comprar, fer vagues i boicots i aquí cal emmarcar-hi la campanya «Consum Estratègic» per crear un poder alternatiu, amb companyies més petites, més properes, per enfortir el país. També va advertir que la desobediència civil només era efectiva si s’organitzava bé i s’estava disposat a assumir-ne els riscos que comporta.

Després hi intervingué l’Oriol Costa, @OriolCosta, emprenedor social, llicenciat en Dret, Director d’@EcoRegioCat i President de @DynamisLab.

Va focalitzar el seu discurs en el «Consum Estratègic». Va començar considerant que per al Poder era millor tenir consumidors que esclaus. Que calia canviar a companyies de sobirania energètica. Que havíem de procurar que la propietat de les empreses d’energies renovables fos principalment pública, com a Alemanya, on ho és en un 40%.

Va proposar d’invertir en companyies d’energies renovables i mobilitzar uns 3 M€ en plaques solars. També de tenir un 100% de productes ecològics en els menús escolars. Va blasmar l’ús del producte «glifosat» emprat com a herbicida, comercialitzat per Monsanto, i ara propietat de Bayer. Finalment va introduir el concepte «EcoRegió» o «Microregió» com a comunitat econòmica d’alimentació ecològica regional i en va posar el Penedès com a exemple.

A continuació prengué la paraula Àngels Martínez i Castells, @angelsmcastells, republicana, d’esquerres i feminista, professora de política econòmica i activista, fundadora de l’organització “Dempeus per la Salut Pública”, i diputada al Parlament de Catalunya del 2015 al 2017 per la coalició “Catalunya Sí que es Pot”.

Va centrar la seva intervenció en el «Debat Constituent». De primer va explicar que el «Consell Assessor per a l’impuls d’un Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent» s’havia dissolt a primers de mes, després de presentar les seves conclusions al Govern.

La difusió de la seva tasca s’ha fent amb múltiples actes com el que es va fer a Gràcia, el proppassat mes de juny, amb la participació de Lluís Llach i Bea Talegón. A primers de setembre es farà una roda de premsa per presentar les dues fases següents. Ara s’està acabant la primera fase, de fer conèixer el Debat Constituent, fase que es clourà amb les Jornades Formatives Temàtiques, una per cada un dels set eixos dels treballs constitucionals.

La segona fase consistirà en els «Debats Ciutadans», que faran grups reduïts de persones per discutir temes i fer propostes. La tercera fase, el Fòrum Cívic i Social, prevista per a la primavera del 2020, presentada com la «Festa Major del Procés Constituent», que culminarà en la presentació de les propostes al Parlament, amb l’esperança que tothom s’hi senti reconegut.

Tot seguit Bea Talegón va encetar la segon part de l’acte convidant els assistents a demanar la paraula per fer preguntes i comentaris adreçats als ponents. Hi van participar onze persones amb un ampli ventall de temes que mirem de recollir succintament.

  1. Cal nacionalitzar les xarxes de distribució d’energia. Possible campanya per negar-se a pagar els rebuts de l’aigua. Dret d’autodefensa davant una policia que no deté ultradretans.
  2. Autonomisme d’ERC. Possible força del Col·lectiu 1OCT dins ERC.
  3. Transversalitat del Debat Constituent. Conveniència d’incloure-hi l’espai del liberalisme i evitar-ne l’equiparació amb els oligopolis.
  4. Conveniència d’aprofitar per al Debat Constituent la feina feta abans, com ara les propostes de «El país que volem».
  5. Estat dels contactes amb els ciutadans espanyols partidaris de la República Federal Espanyola.
  6. Comentari sobre la proposta de la Crida Nacional als seus associats a fer debats sectorials. Neguit per tantes iniciatives aïllades sense unificació.
  7. Pagament d’impostos a la Hisenda Catalana. Reclamacions de l’AEAT contra els contribuents que descomptaven la quota armamentística dels seus impostos.
  8. Conflictes entre els partits independentistes per les quotes de poder. Possibles causes de la divisió.
  9. Què s’hauria de fer per tal que els partits «independentistes» deixin de ser autonomistes. Com fer que les entitats socials vagin a les manifestacions de suport als ciutadans «rasos», com ara la Laia i el Lluís.
  10. Comentari sobre algunes entitats del Consum Estratègic que tenen lligams amb entitats de fora, cas Parlem / Yoigo. Hauríem de prendre com a exemple el cas de Hong Kong.
  11. Demanda d’aclariments sobre els grups de «Debats Ciutadans. Petició a Òmnium que proposi als seus socis d’aportar 10€ al Consell per la República.

A continuació la moderadora va donar la paraula als diversos ponents amb el prec de respondre als   comentaris i preguntes recollides.

Oriol Costa. La lluita per la independència és una lluita pel Poder. No podem demanar a empreses amb pocs anys de vida les mateixes prestacions que ofereixen les empreses de l’IBEX. Paciència. Desconnectar per tenir poder. Molts petits granets de sorra fan un gran desert.

David Fernández. No podem fer la independència amb les mans a la butxaca. La revolta requereix esforç i sacrifici. En relació al liberalisme opina que hem d’agafar totes les eines, que no n’hem de prohibir cap, amb molta ètica i molta força. Convé de centrar-nos en els temes econòmics.

Ma Àngels Martínez. La revolta requereix esforç i sacrifici. L’ètica s’oposa al capitalisme. Centrem-nos en l’economia. Aclareix la mida dels grups del Debat Constituent. Sobre les relacions amb federalistes espanyols opina que no hi ha cap partit polític espanyol que pugui assegurar la República (Con)Federal. Oposició al neoliberalisme, que considera la gent com a eina del capitalisme. Defensa de la sanitat pública. Perill del creixement del feixisme arreu. Qui ha engendrat el feixisme és el pitjor capitalisme.

Martí Olivella. Dos anys de pair què ha passat. Cal un objectiu compartit i una organització adequada que defineixi l’estratègia. No ho tenim. Ens manca un espai comú de reflexió, de consens, d’orientació estratègica. Cal «collar» els partits per posar-se d’acord. L’exemple de Xirinacs i l’Assemblea de Catalunya. Formem-nos, instruïm-nos. Tenim dues o tres organitzacions que hem d’aprofitar. No ens podem acusar de traïdors; fent-ho, no anem bé. Sumem. Siguem positius.

Gabriela Serra. L’Assemblea de Catalunya també va ser dissolta pels reptes de poder. Les quotes de poder són interessos econòmics. Siguem independentistes anticapitalistes, ecologistes, antiimperialistes. Nosaltres votem les quotes de poder. Cal assumir el nivell de risc associat a la desobediència. Sense risc no tindrem cap triomf. Potser hauríem de qüestionar la democràcia «urnística».

Bea Talegón. Què passa amb els partits ERC, PDECAT ? L’ANC no ha reservat fila zero per als partits polítics a la manifestació de l’11S. L’objecció fiscal té riscos si no és col·lectiva, massiva i ben organitzada.  Què passa amb la situació política? Convé fer eleccions després de la sentència?

David Fernández: Sobre la divisió dels partits es mostra cautelós. Cada partit té la seva visió, com tothom.  L’ANC no els ha convidat a la capçalera de la manifestació. A la gent ens pertoca de premiar o castigar els partits. L’ANC els ha transmès el malestar provocat pels pactes postelectorals. Els exigeix unitat estratègica. Pel que fa a l’assistència a manifestacions en suport de la gent «corrent», l’ANC sempre dona suport a tots els imputats. Cal impulsar els Consells Locals per la República.  Explica la denúncia de Foment del Treball a l’ANC davant l’Agència Catalana de la Competència per la campanya de Consum Estratègic.

Finalment un assistent portuguès expressa la solidaritat de molts portuguesos amb la República Catalana.

I en aquest punt, al cap de dues hores, la moderadora va donar per acabada la «Xerrada a la Fresca» d’enguany.

Enric Espelt

VÍDEO DEL DEBAT

SOPAR GROC

CONCERT MIQUEL DEL ROIG

I per acabar la festa el gran “canta-ho-tot” ebrenc Miquel del Roig, va fer-nos una demostració de com una sola persona amb una guitarra es capaç, ell solet, no nomès d’animar-nos a tots els participants al sopar groc si no també de convocar a centenars de joves que van aparèixer disposats a passar-s’ho bé cantant i ballant cançons molt conegudes, -tant de fa molts anys com de rabiosa actualitat-, en ocasions amb la lletra canviada. Tot un crac i una sorpresa pels que desconeixíem l’artista de l’Ametlla de Mar.