CRÒNICA DE L’EXPEDICIÓ GRACIENCA A LA DIADA DE LA CATALUNYA NORD

Sí, amics. Hem anat a Perpinyà. A tots ens ha fet molta il·lusió. Es celebrava, ni més ni menys, que la Diada de la Catalunya Nord – Correllengua i Commemoració del Tractat del Pirineus, amb una manifestació que ha començat a la seva Plaça de Catalunya, ha seguit al Castellet amb un acte polític i després un Concert a la Casa Musical.

En el Jardinets del Passeig de Gràcia, hi ha dos autocars a l’espera de ser ocupats per un centenar de persones. L’hora de sortida és a les nou del matí d’aquest dissabte, deu de novembre. Cinquanta tres persones ocuparan un autocar i quaranta cinc l’altre.

Quin viatge més bonic i tranquil, sempre un autocar darrera l’altre, sense perdre’s de vista. Abans de Figueres, a uns 20 quilòmetres de la frontera, vam alegrar la vista amb les muntanyes del Canigó ben blanques de neu. Muntanyes de primera comunió. Férem parada i fonda a la zona de descans L’Empordà de l’autopista.

També es va retardar la sortida, per un incident que a tots ens va tocar el que no sona. A una companya de viatge, en el bar, li van rampinyar la bossa en una distracció, circumstància que ens va fer perdre temps i que malauradament no es va solucionar. És una pena que passin fets com aquest. Encara sort que el DNI i els pistrincs anaven apart, en una bosseta de cintura.

Seguint el viatge, en un tres i no res, l’autocar és va plantar a les dues fronteres, que va traspassar amb tota comoditat. Al rodar sobre la Catalunya Nord, em sentia flotar dins un mar de benaventurança. Dins de l’autocar hi havia un ambient festiu d’allò més. Espera veure els companys de la Catalunya Nord, em comentaven en Josep Maria i la Roser, membres de la coordinadora de la territorial; estant admirats i garratibats i se senten desbordats i incapaços de poder atendre amb satisfacció l’avalot que els cau a sobre.

L’any passat, segons m’informen, van ser uns tres mil i un parell d’autocars; aquest any, des de Catalunya, principalment des de Girona i Barcelona, sembla que s’arribarà a uns deu mil, amb prop d’una cinquantena d’autocars i molts cotxes particulars. La Catalunya Nord s’ha guanyat a pols la nostra amistat i solidaritat. Les seves implicacions han sigut sempre superlatives i molts fets exitosos ho han estat gràcies a la seva col·laboració.

Avui està fent un sol molt maco; gens de vent. Els autocars han aparcat al Bulevard Wilson, punt de trobada i sortida. Una avinguda molt simpàtica, amplia i enjardinada, amb uns sortidors que, il·luminats de nit, deuen semblar de faula. A més a més, precisament els dissabtes, fan una fira d’antiquaris i brocanters que val, no sols la pena, sinó també l’alegria de veure-la i gaudir-la.

Gradualment la gent s’ha anat escampant, passejant i gaudint pels bulevards, places, parcs, bars, restaurants i bancs per seure , prendre refrescos i a dinar quan sigui i a on sigui. Molts que ja suposaven que vindria molta gent, s’han emportat el menjar de casa, pensant que tindrien dificultat per trobar un bon servei.

A prop de les quatre, sense tocar i tocades, es produïen caravanes de gent dirigint-se a la Plaça de Catalunya. Durant tot el dia i ben situat a la plaça, hi havia molt a prop del FNAC, l’inexplicable i simpàtic 600 independentista matrícula M-692457. Durant tot el dia hi havia l’encarregat de controlar la música, que bàsicament tocava sardanes i molts feien rotllanes per ballar-les. Uns minuts abans de començar la manifestació, uns castellers locals han fet una petita exhibició, molt meritòria. El públic no ha parat de cantar cançons i visques sobre la independència, sol·licitant la llibertat pels presos polítics i exiliats.

S’ha format una doble capçalera de la manifestació, amb sendes pancartes molt expressives:

“SEM CATALUNYA NORD-FEM PAISOS CATALANS”
“ESBORREM EL TRACTAT DELS PIRINEUS”

amb marxa acompanyada per un equip de timbalers i direcció cap El Castellet fent el recorregut precís per arribar de front a la Porte Notre Dame.

Ha començat l’acte polític molt emotiu, amb parlaments de Tomeu Marti de Les Balears, Feliu Ventura del País Valencià, Emma Soler per Catalunya Nord, Marcel Mauri Vice-President d’Òmnium llegint la carta del President d’Omnium Jordi Cuixart, i Elisenda, Presidenta ANC, llegint la carta de Jordi Sànchez.

Acabat l’acte polític es van subministrar, fins esgotar-les, torxes per fer una marxa il•luminada fins arribar a la Casa Musical pel concert.

Les persones que viatgem en autocar, no hem pogut assistir al concert, puix els havia arribat l’hora d’estar al punt de trobada per iniciar el retorn. Eren les vuit del vespre.

El viatja de tornada ja no podia ser millor del que vam tenir. Tothom content i satisfet. Des d’aquí donem les gràcies al xofer Joan i el felicitem pel seu comportament i dedicació. Ara bé, li recomanem faci revisar el mirall del retrovisor de la dreta, perquè deixi de fer música celestial.

Barcelona, 12 de novembre del 2018
Joan Suñer Roca

 

Manifest del col·lectiu 7 de novembre, de la Catalunya Nord, que fou llegit per Emma Soler.