Any nou amb el mateix propòsit: independència

Butlletí núm. 100 (17-01-2020)

Any nou amb el mateix propòsit: independència

Butlletí núm. 100 (17-01-2020)

Calendari 2020 - Tossudament alçats

Finalment, ja tenim el calendari del 2020 de l’ANC de Gràcia. Ha valgut la pena esperar!

Amb el lema de “Tossudament alçats”, i una selecció de fotografies dels diferents moments viscuts durant l’any passat.

El podeu trobar a les parades (vegeu-ne el calendari més avall) i al local als divendres a la tarda.

Assemblea de socis del 9 de gener

El passat 9 de gener vam celebrar, a les 19 hores, als Lluïsos de Gràcia, la primera assemblea de socis d’aquest any de l’Assemblea Territorial de Gràcia, amb la participació d’unes 45 persones associades i/o simpatitzants

L’ordre del dia de la sessió va ser:

  1. Debat i propostes pel Consell d’Assemblees de Base
  2. Presentació del Consell Local de la República de Gràcia
  3. Presentació de l’Espai Gràcia República
  4. Torn obert de paraules i benvinguda al nou any.

El desenvolupament va ser interessant, amb una bona participació de tots els socis / simpatitzants presents.

1. Debat i propostes pel Consell d’Assemblees de Base

Es va explicar que el proper mes de febrer es realitzarà el Consell d’Assemblees de Base de l’ANC (una mena d’assemblea entre assemblees generals, que són anuals). I, amb aquest motiu, des del Secretariat Nacional ens han fet arribar a les assembles de base una sèrie de temes per treballar en els assemblees per tal que aportem idees i propostes per tal que les comissions del SN les puguin treballar i definir el futur pla d’acció.

Els participants vam escollir tres dels dotze punts de les temàtiques presentades i, un cop separats en els respectius grups de treball, vam debatre i aportar idees i accions per realitzar. Els punts seleccionats van ser:

  • Tema 6. Eines de país
  • Tema 8. Incidència i relació amb partits i entitats i Tema 9. Debats polítics (vam considerar que aquests dos punts els podíem tractar junts)
  • Tema 11. Lluita noviolenta

Un cop finalitzats els grups de treball vam posar en comú les idees principals tractades durant el debat.

2. Consell Local de la República de Gràcia

Vam informar que a Gràcia s’ha constituït un Consell Local per la República. El divendres 20 de desembre, en un acte a Sant Celoni, es va fer una presentació de més de 100 nous CLxR , amb la presència, entre d’altres, de la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie.

També vam informar que dimecres 15 de gener és faria una reunió per crear els grups de treball.

Es van explicar els objectius del Consells Locals de la República de Gràcia, com:

  • Donar suport en la promoció i dinamització del Consell per la República
  • Impulsar estratègies polítiques per la plena instauració de la República Catalana
  • Promoure consultes entre la ciutadania
  • Desenvolupar serveis per a l’efectiva desconnexió civil i política

Es poden consultar les funcions i objectius dels Consells Locals al web consellrepublica.cat/consells-locals/#funcions 

Els Consells Locals estan constituïts per:

  • Ciutadania del barri que hi vulgui participar
  • Entitats partidàries de la República Catalana del barri
  • Regidors/res que pertanyin a partits favorables a la instauració de la república

També és va passar el vídeo de presentació del Consell per la República, que podeu veure a youtu.be/MbxBpIwLkX8

S’informa que es pot contactar amb el Consell Local per la República de Gràcia per correu electrònic a l’adreça clxgracia@gmail.com

3. Presentació de l’Espai GràciaRepública

GràciaRepública és un espai veïnal que s’ha creat a Gràcia per debatre com volem que sigui la República Catalana.

Es va informar que el dia 10 de gener, es faria una sessió de constitució i presentació de l’espai a les 19 hores a Can Mussons.

L’Espai GràciaRepública vol participar en l’Entesa (debat constituent) de Gràcia per als debats constituents per parlar dels temes troncals d’una futura constitució i lliurar-los al Parlament de Catalunya, però vol ser més que això i mantenir els debats sobre el país que volem un cop acabat aquest debat constituent.

Al web de l’Entesa es pot consultar tota la informació sobre els debats constituents: www.debatconsituent.cat .

Consell Local de la República de Gràcia

El Consell per la República

El Consell per la República neix com un acord de legislatura en veure Carles Puigdemont que no podia ser investit perquè Espanya no acceptà els resultats de les eleccions del #21D. Pretén recollir el mandat del poble català, lluny de la repressió de l’Estat Espanyol.

És l’altaveu de la República Catalana arreu, i explica el nostre cas pel món. Actualment ja som 85.000 inscrits, però n’hem de ser molts més, per poder ser un actor internacional a tenir en compte, un gran altaveu legitimat per la gent, que quan parli se l’escoltin.

Els Consells Locals per la República

Els Consells Locals per la República són un projecte nascut per iniciativa de la societat civil. Fins ara hi ha més de 122 municipis amb CLxR.

Així, el 12 de gener de 2019 l’Assemblea Nacional Catalana va acordar impulsar-ne la creació amb l’objectiu de fer República Catalana des del territori. I així, el 20 de desembre a San Celoni es van proclamar més de 100 CLxR.

L’Estat Independent en forma de República és l’objectiu que ens disposem a fer realitat amb la capacitat d’organització de la gent i la determinació a seguir treballant fins a fer efectiu el mandat de l’1 d’octubre.

Construir espais de sobirania de baix a dalt des dels barris, pobles, ciutats i comarques és el camí per avançar en una estructura de poder republicà d’àmbit nacional arrelat al territori i al poder de la gent.

Tot Consell Local estarà constituït per:

  • regidors i regidores del municipi que pertanyin a partits favorables a la instauració de la República Catalana –o també consellers o conselleres de districte en el cas de Barcelona-.
  • les entitats partidàries de la independència amb presència al municipi.
  • els ciutadans i les ciutadanes individuals que així ho desitgin, en base a criteris de pluralitat.

Totes les persones del barri que ho desitgin podran participar a l’Assemblea del Consell i participar de les comissions de treball que es constitueixin per portar a terme els projectes del Pla de treball que el Consell determini.

Evidentment, els membres del Consells locals han d’estar inscrits al registre del Consell per la República.

Els Consells locals per la República signaran una “Carta de compromís” elaborada des del Consell per la República (Consell de Govern), que determinarà, entre d’altres qüestions, els objectius i finalitats polítiques dels Consells locals i els seus principis de funcionament.

Us convidem a inscriure-us i a convidar al vostre entorn que també ho faci: registre.consellrepublica.cat

Apoderem-nos per aconseguir la República Catalana!

Els canals per tenir-ne informació són:

 

 

 

 

Espai Veïnal Gràcia República

És un espai veïnal per fer República dins del nostre barri. Engloba l’Entesa pel debat constituent de Gràcia, però vol anar més enllà.

És un espai on fer propostes i avançar en la construcció de la Gràcia que volem, la Barcelona que volem i el país que volem. Volem construir el futur entre tots i totes:

  • Ha d’estar obert a totes les sensibilitats que vulguin afrontar el debat sobre com ha de ser la societat del futur (República Catalana) i com s’ha de construir.
  • Ha de perseguir com a primer objectiu la màxima participació de les veïnes.
  • Ha de ser subjecte per si mateix i ha d’estar obert a oferir els resultats dels seus debats a totes les iniciatives que vagin en aquest sentit (Consell Assessor per a l’impuls del Fòrum Cívic Constituent, Taula pel Debat Constituent, etc.).
  • L’Espai ha d’estar constituït per les entitats, organitzacions, associacions i moviments de Gràcia amb l’objectiu de promoure la participació dels seus membres i associats, en el debat. Així, l’Espai ha de de ser un espai de veïnes i veïns i, les entitats els vehicles que facilitin els debats.
  • Els partits polítics no han de formar part nominal de l’Espai, en disposar d’altres fòrums. Els seus militants o simpatitzants, evidentment, poden participar-hi a nivell individual.
  • D’ençà els seus inicis l’Espai s’ha de dotar d’un suport tecnològic-informàtic, amb tres objectius: afavorir la participació, dotar l’espai de la màxima transparència i fer accessibles els avenços a totes les veïnes.
  • Són tant importants els debats com les decisions; podem avançar amb la dissensió i la diversitat, no podem avançar sense llibertat. L’Espai ha de ser un espai de llibertat.
  • L’Espai té una organització mínima, però necessària que contempli: coordinació, infraestructura i suport tecnològic-informàtic i comunicació -difusió.
  • Qualsevol tema, eix, pregunta, … pot expressar-se i debatre’s, res ni ningú és sobrer quan construïm el futur.

Abans de decidir sobre un tema cal formació. Per això, es promouran xerrades.

Volem debatre sobre temes troncals de la constitució.

Si esteu interessats en participar en el Debat Constituent podeu contestar el nostre qüestionari: https://forms.gle/hLJma3xAo9Mm2Jzk6

Els canals per tenir-ne informació són:

L’Assemblea exigeix que es respectin els vots de la ciutadania a les portes del TSJC

Centenars de persones es van aplegar dilluns 13 a Barcelona per denunciar la utilització partidista del sistema judicial que fa l’Estat espanyol per tal d’inhabilitar tant l’eurodiputat Oriol Junqueras, que ha estat privat d’assistir al primer ple de l’any del Parlament Europeu, com el president de la Generalitat i diputat Quim Torra.

L’acte, celebrat davant del TSJC i conduit per l’actriu Carme Sansa, va transmetre un missatge clar: és la ciutadania de Catalunya qui escull els seus representants i no pas el sistema judicial de l’Estat espanyol. Una reivindicació que, com recalcava el secretari nacional i coordinador de la Comissió d’Estratègia i Discurs de l’Assemblea, Pep Fort, avui tenia una doble vessant: per un costat, la reivindicació d’Oriol Junqueras com a eurodiputat, després que el Parlament Europeu li retirés aquest estatus a petició del Suprem malgrat la decisió del TJUE, que dictaminava que els eurodiputats gaudeixen d’immunitat des del dia en què són escollits. Per l’altre, la defensa de Quim Torra com a President de la Generalitat i diputat al Parlament de Catalunya després de la inhabilitació imposada per la JEC i ratificada pel Tribunal Suprem espanyol.

Així doncs, l’Assemblea, amb el lema Exigim que es respectin els nostres vots, va instar el Parlament Europeu a revisar la seva decisió sobre Oriol Junqueras i permetre que exerceixi com a eurodiputat, també va instar al Parlament de Catalunya a ratificar Quim Torra com a diputat i president. És per això que davant del TSJC s’hi van dur capses de cartró que contenien sobres electorals, representant els més d’1,7 milions de vots independentistes a les eleccions europees. “Ens han segrestat aquests vots, però no defallirem en aquesta lluita per fer que la nostra veu sigui escoltada a tot arreu”, va subratllar Pep Fort.

L’Assemblea va acompanyar Carles Puigdemont, Toni Comín i Diana Riba al Parlament Europeu

Simultàniament, una representació de l’Assemblea encapçalada pel vicepresident de l’entitat, Pep Cruanyes, i el secretari nacional Jordi Vilanova, van acompanyar el president Carles Puigdemont, Toni Comín i Diana Riba en el primer ple de l’any a l’Eurocambra, que se celebrava a Estrasburg. Si bé Puigdemont i Comín van poder assistir al seu primer ple com a eurodiputats després de la sentència del TJUE, l’Assemblea va voler denunciar l’anomalia que suposava l’absència d’Oriol Junqueras. Cruanyes va remarcar que Europa no serà si no es respecten els drets més bàsics i va recordar que la qüestió catalana no és un assumpte intern. Va exigir que es garanteixin els drets de totes i tots els ciutadans europeus, també els de l’eurodiputat Oriol Junqueras.

Nou comunicat de Tsunami Democràtic

El 14 de gener el Tsunami Democràtic va emetre un nou comunicat. Comença la segona onada. Aquí teniu tots els punts:

1. Tsunami Democràtic segueix actiu, reflexiu i propositiu refermant-se en la necessitat de treballar a mitjà i llarg termini, amb independència dels calendaris i l’agenda dels partits polítics, governs i judicatura.

2. Tsunami Democràtic el formen centenars de milers de veus, però no és ni vol ser un opinador o un analista d’actualitat.

3. Tsunami Democràtic, a través de la seva pluralitat, ha fet una reflexió pausada de la situació política i ha revisat els seus encerts i errors per convertir-los en aprenentatges per avançar en l’eficàcia de les seves accions.

4. Tsunami Democràtic considera que durant aquesta primera etapa, ha contribuït a un canvi substancial de l’estat d’ànim del moviment independentista. La força de la gent ha recuperat la iniciativa.

5. Tsunami ha explorat noves formes de protesta que també han servit per reforçar la xarxa ciutadana sorgida de l’1-O. La campanya s’ha establert com un dels espais més unitaris i transversals del sobiranisme, aquest és un valor que cal preservar.

6. La pressió mediàtica, política i social de les accions de Tsunami ha contribuït a evidenciar el conflicte entre Catalunya i Espanya. També internacionalment, i a establir sinergies amb d’altres moviments similars arreu del món.

7. S’ha aconseguit imposar una agenda i un marc polític propis: prova irrefutable és com ha calat el lema “Spain, sit and talk”.

8. El govern espanyol ha reconegut l’existència d’un conflicte amb Catalunya però Tsunami constata que, malgrat les promeses d’espais de diàleg, no s’aturen les resolucions judicials, la violència estructural, ni la persecució ideològica i política.

9. Una part de la població catalana viu una situació de segregació política que s’ha de resoldre. El projecte polític de més de dos milions de persones ha estat prohibit i perseguit.

10. Tsunami Democràtic continuarà proposant accions de protesta noviolenta i de desobediència civil massiva mentre les reclamacions majoritàries de la societat catalana no siguin ateses.

11. Tsunami Democràtic es prepara per una nova fase de protestes. De nou, les accions estaran dissenyades per assolir uns objectius polítics, operatius i comunicatius concrets en el marc dels drets, la llibertat i l’autodeterminació. Comença la segona onada.

Tsunami dona suport econòmic i tècnic a les persones denunciades o sancionades per les accions que ha convocat. També a les que declaren als jutjats de Girona pel tall de l’AP7, si així ho han cregut oportú. Qui ho necessiti pot contactar amb suport@tsunamidemocratic.cat.

 

Comunicat de les #detingudes23s i el Grup de Suport

Les detingudes del 23S s’han pronunciat respecte els alliberaments de les últimes setmanes. En el següent comunicat expliquen el seu posicionament i moment actual:

El divendres 9 de Gener, l’Audiència Nacional va dictar llibertat sota fiança de 30.000 i 15.000 euros pel Jordi i el Germinal. En setmanes anteriors ja van ser alliberades altres 5 companyes que estaven en presons espanyoles. Mostrem la nostra alegria per aquestes victòries, alhora que no pararem fins l’arxivament de la causa cap a les 9 companyes detingudes el 23 de Setembre acusades de terrorisme i possibles estralls.

Ens reafirmem en que es tracta d’una operació política articulada des del poder policial i judicial que respon a la necessitat del règim del 78 de fer front a aquelles que posen en qüestió la vulneració de drets constants que s’hi pateixen. Una operació que pretén, dins de la causa general contra l’independentisme, criminalitzar les respostes populars front les lògiques d’Estat. Aquelles lògiques que no permeten cap dissidència en la defensa dels drets nacionals i socials. Un Estat que persegueix aquelles que gosen organitzar-se per lluitar per unes vides dignes: casos com el de la Tamara, l’Adri, les operacions Pandora, el comando Dixan, i molts d’altres.

En definitiva, un Estat que intentava atemorir amb repressió i presó a la resposta a la sentència de l’1 d’Octubre. Un Estat que l’única resposta que té front dels conflictes polítics i socials és l’excepcionalitat i l’acusació de terrorisme.

Volem posar de relleu, que tot i que les nostres companyes siguin a casa amb les seves familiars i amigues, continuen sent represaliades pel seu posicionament polític en favor del dret a l’autodeterminació i la seva participació en les mobilitzacions.

Tot i que la presó és la cara més amarga de la repressió, tant per les preses com per a les seves famílies i entorn, les 9 persones detingudes el 23s continuaran pendents d’unes acusacions molt greus. La impossibilitat de programar a llarg termini, d’idear plans de futur i de tenir els moviments limitats, són altres cares d’aquesta repressió.

Continuem denunciant la vulneració constant de drets d’aquesta operació: l’esbotzament de portes de matinada, l’encanonament de menors, els interrogatoris en condicions sospitoses, el règim FIES i d’aïllament, són tractes inhumans i d’excepcionalitat que no haurien de tenir cabuda en un Estat pretesament democràtic.

Per tot l’esmentat, continuem exigint:
– L’arxivament de la causa per les 9 detingudes en l’operació del 23 de Setembre.
– La dissolució de l’Audiència Nacional, hereva directa del Tribunal d’Orden Público franquista.
– La fi del règim FIES i de l’aïllament dins de la presó.

Per acabar, tan sols ens queda que mostrar l’alegria de que les nostres companyes siguin ja a casa, amb l’ànim de seguir endavant fins que siguin lliures de debò. Volem agrair a la solidaritat de base, la que respon davant la repressió de l’Estat, omplint carrers i caixes de solidaritat.

Especialment volem agrair la fortalesa i dignitat de les 9 represaliades i les seves famílies i amigues per no renunciar als seus anhels de llibertat i justícia.

Ens volien callades i ens han trobat de front!
Fins a l’arxivament de la causa de les 9 detingudes del 23 de Setembre!
#AbsolucióDetingudes23s

ELS DILLUNS A LA PLAÇA

Et fem un resum de totes les concentracions que fem cada dilluns a la plaça de la Vila, t’apuntes a la propera?

Paraules del President Torra

Dilluns, 6 de gener a la plaça de la Vila – Com cada dilluns, tot i ser el vespre del dia de Reis, uns centenars de ciutadans ens vam tornar a congregar a la Plaça de la Vila per reclamar la llibertat dels presos polítics, el retorn dels exiliats i en suport als represaliats, convocats pel collectiu Gràcia Llibertat. Aquesta vegada vam comptar amb la presència de dos assistents il·lustres, el MHP Quim Torra i la diputada Laura Borràs, i de dues artistes notables, la violoncel·lista Núria Comorera i la mezzosoprano Leah Bedenko.

Vam començar puntualment a les 20h, amb cinc minuts de silenci, seguits per la interpretació d’El Cant dels Ocells, iniciada amb la música del violoncel i continuada amb la veu de la solista. A continuació, en Francesc Rosell, en nom dels organitzadors, va fer la introducció a l’acte, amb comentaris sobre El Cant dels Ocells, el lligam d’aquesta peça amb Pau Casals i el seu famós discurs davant l’ ONU del 1971, que va enllaçar amb la crítica a la decisió de la JEC de divendres passat, d’inhabilitar el president Torra com a diputat – rebuda amb crits de “President” — i a l’acord de suspendre la condició d’eurodiputat a Oriol Junqueras. Després va fer esment de la nota del Parlament Europeu, difosa al migdia, en què reconeixia com a diputats europeus i amb efectes des del 2 de juliol, els senyors Antoni Comín, Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, per a la sessió plenària del pròxim 13 de gener. Els assistents van acollir amb aplaudiments i crits de “llibertat” aquest comentari. Per acabar, va indicar que només tenim un camí per a superar la involució del poder judicial i la situació política espanyola reflectida al Congreso, que és la independència efectiva de Catalunya, afirmació rebuda amb aplaudiments i crits d’”Independència”.

Abans de la intervenció del primer orador, la Núria i la Leah van delectar-nos amb la interpretació d’una peça de G.F. Händel, Lascia ch’io pianga, acollida amb llargs aplaudiments. Tot seguit va prendre la paraula en David Ferrer, escriptor i autor del llibre Des de l’exili, per fer una explicació sobre el Consell per la República i sobre els Consells Locals per la República. Va comentar que el dia 20 de desembre s’havia anunciat a Sant Celoni la constitució de 112 Consells Locals i va remarcar la importància d’inscriure’s al Consell per la República i de participar en el Consell Local de Gràcia, amb qui podem contactar a través de l’adreça de correu clxr.gracia@gmail.com.

Després la Núria i la Leah van interpretar una altra peça de G.F. Händel, l’ària Ombra mai fu, que els assistents van premiar amb càlids aplaudiments. A continuació, van intervenir la Roser, dels Castellers de la Vila de Gràcia, i en Florenci, que van fer la presentació del grup Espai GràciaRepública, una entitat gracienca creada per a començar a establir les bases constitucionals de la futura República. Tot seguit hi hagué la sorpresa del dia, la breu intervenció del President Torra, amb uns mots d’agraïment als veïns, de suport al vicepresident Junqueras i d’encoratjament a persistir en la lluita, interromputs per crits de “llibertat” i de “President”.

Després, l’Oriol Francolí, en nom dels organitzadors, va donar les gràcies als convidats, músics i assistents, recordà alguns actes habituals, com ara les concentracions diàries dels companys de la Meridiana, i les concentracions setmanals a la plaça Molina, a la plaça del Rei, i a la plaça del Nen de la Rutlla. Va acabar el seu parlament amb el crit de “Visca la Terra”.

La interpretació d’Els Segadors i crits d’”Independència” semblava que posarien punt final a l’acte, quan la veu potent de David Fontanals va anar enumerant els presos, exiliats i represaliats catalans i d’arreu, acompanyant els seus noms amb el crit de “llibertat”, corejat pels assistents. Finalment, els crits de “llibertat Presos Polítics” van ressonar per tota la plaça, quan faltaven pocs minuts per a les 21h.

Enric Espelt

Amb els Sanitaris per la República

Dilluns, 30 de desembre a la plaça de la Vila –  Va ser la darrera trobada del 2019 a la plaça de la Vila de Gracia, un any que ha estat marcat profundament pel judici al Tribunal Suprem pels fets de l’octubre del 2017 i per la seva sentència humiliant i injusta. Però també recordarem aquest any per la reacció del poble a l’esmentada sentència i a la lluita en contra de la repressió que estem patint. Per evocar un dels aspectes d’aquesta lluita vam rebre la visita d’un dels representants del col·lectiu Sanitaris per la República.

L’acte va començar amb els cinc minuts de silenci habitual, seguit de la interpretació per part dels músics de la plaça i dels assistents d’El Cant dels Ocells. En la presentació de l’acte, l’Oriol Francolí es va congratular de la recent posada en llibertat d’en Ferran Jolis i l’Alexis Codina, membres dels CDR que foren arbitràriament detinguts el passat 23 de setembre i dels quals encara en queden dos a la presó. També va mencionar la recent decisió de l’advocacia de l’estat demanant que l’Oriol Junqueras pogués obtenir la seva acta d’euro diputat, però va manifestar que amb aquesta decisió no n’hi ha prou i va exigir, en nom de la Plataforma Gracia Llibertat, la nul·litat del judici i la posada immediata en llibertat de tots els encausats.

Seguidament en Josep Maria Artigal ens va convidar a escriure cartes al reis, convertides en aquesta ocasió en cartes a la República, demanant el nostres desitjos. Cartes que prèviament es van repartir a la plaça perquè la gent les omplís i que posteriorment, al finalitzar l’acte, es van penjar als arbres del carrer Gran.

Sanitaris per la República és un col·lectiu sense afany de lucre que es dedica a atendre les persones que participen en tot tipus de mobilitzacions a favor de la República i en actes anti-feixistes o feministes. En Màrius Pallarés, infermer de professió i president i fundador del col·lectiu, ens va explicar que se li va acudir la idea de crear aquest col·lectiu el dia 1 d’octubre del 2017, mentre estava en una taula electoral i li anaven arribant vídeos al seu telèfon dels estralls que estava provocant la repressió policial. Des d’aleshores va començar a assistir a les mobilitzacions amb una motxilla amb material sanitari i, a poc a poc, es van anar unint diversos professionals del món sanitari fins arribar a una xifra propera al miler de membres organitzats en diferents parts del territori. Els podreu reconèixer per les armilles i cascos grocs i, a hores d’ara, ja han practicat més de 1500 assistències en diferents mobilitzacions.

A continuació la Lloll Bertran i en Celdoni Fonoll ens van convidar a cantar una versió molt particular de la coneguda nadala Fum, fum, fum amb una lletra canviada, en paraules d’en Celdoni, un anònim fonollollià, “és a dir, no se sap qui ho ha escrit”. Finalment, vam rebre el testimoni d’una veïna, la Glòria Roig, que va poder visitar recentment la Carme Forcadell i ens va explicar que havia conegut la notícia de la sentència del Tribunal Europeu en relació al cas de Junqueras i que li havia causat una gran alegria. Diu que no les allibera, però senten més propera la seva llibertat.

L’acte el va cloure l’Anna Yuste amb el recordatori de la resta d’actes que es fan al llarg de la setmana i l’habitual agraïment a les persones que el fan possible i als assistents, seguit de la interpretació d’Els Segadors.

Josep M. Jené

Cants amb l'Orfeó Gracienc

Dilluns, 23 de desembre a la plaça de la Vila – Aquell dilluns vam compartir la trobada amb els companys de l’Orfeó Gracienc, una entitat amiga i molt arrelada a la nostra vila i al país, que fa del conrreu de la música i del cant coral una eina de defensa de la identitat i de la cultura catalanes. Els músics de l’Orfeó es van unir als de la plaça a la interpretació d’El Cant dels Ocells.

El company Francesc Rosell va parlar de l’alegria que tots sentim pel reconeixement per part del Tribunal de la Unió Europea de la prevalença de la voluntat dels catalans sobre les injustes imposicions de l’Estat Espanyol i va deixar clara la condició de diputats al Parlament de la UE dels companys Toni Comín, Oriol Junqueras i Carles Puigdemont. També vam celebrar l’alliberament dels tres companys dels CDR, en Xavier Duch, l’Eduard Garzón i en Txevi Buïgas, injustament tancats des del 23 de setembre, i vam lamentar la també injusta condemna del MH president Quim Torra per part del TSJC.

En Ramon Botet, president de l’Orfeó Gracienc, va fer una breu presentació de l’entitat i va comentar com s’assembla la situació actual de Catalunya a la que explicava la gent gran de la dictadura franquista. El nostre país se’n va sortir llavors i se’n sortirà ara.

Tot seguit, l’Orfeó va interpretar dues nadales a les que es van afegir els nombrosos assistents, i en Pep Fornés ens va llegir una nadala especial dedicada als companys i companyes víctimes de la repressió. Després de la interpretació per part del cor de l’Orfeó de dues nadales més, els companys actors Mont Plans i Manel Barceló ens van recitar fragments del Poema de Nadal d’en J.M de Segarra. L’acte va acabar amb El Cant dels Segadors, que aquell dia va sonar molt bé gràcies als companys de l’Orfeó Gracienc.

Vam aprofitar per a desitjar a tots els amics i amigues de Gràcia, i molt especialment “als irreductibles” que dilluns darrera dilluns ens apleguem sota el nostre emblemàtic campanar, unes Bones Festes i que el 2020 ens dugui la llibertat i el retorn de les companyes i companys que, aquest any, tampoc van poder passar el Nadal amb els que estimen. Esperem, que sigui l’últim!

Joan Molina

Plor de Nadal

Dilluns, 16 de desembre a la plaça de la Vila – Aquell dia, a la plaça de la Vila, ens va acompanyar un so especial, un plany profund. De mare pel fill empresonat, de nounat pel pare segrestat, d’esposa per la parella robada, de germana per la germana furtada, de net per l’àvia espoliada… Tots aquests planys en un sol instrument: un violoncel.

Aquell dia potser n’érem menys que altres dies. Són ja més de dos anys i, no ho voldríem, però tal vegada comencem a normalitzar la crueltat de l’Estat amb la nostra gent i el nostre poble. En aquell dia s’iniciava una setmana que, molts parlen, podia ser cabdal. Els tribunals europeus començaven a pronunciar-se i ja hi havia la confiança que, majoritàriament, ens donarien la raó.

Però la trobada d’aquell dia, ho deia al principi, va estar tenyida per un plany diferent. L’Eulàlia Nosàs ens va acompanyar amb el preciós so del seu violoncel. Va començar amb El cant dels ocells, la nadala popular que feu mundialment famosa en Pau Casals. La interpretació, al principi sola, després amb els altres instruments i cantada per alguns, va ser magnífica: més melangiosa, més contundent, d’una tristor més feridora. Un plor, que tot i la seva intensitat, mai podrà descriure el patiment viscut, personalment pels empresonats, exiliats i represaliats, i per tots plegats com a poble.

Més tard, l’Eulàlia va interpretar la Sarabanda número 1 de Johann Sebastian Bach. Un plor magnífic des de la soledat de la cel·la, des de la llunyania de l’exili, des de la por de la repressió. Ens va comunicar un munt de sentiments, de profunda bellesa, de pregona tristor; compartits, acompanyats, que mai consolats. I dos poemes recitats per l’actor Jaume Comas. Ara és demà, de Miquel Martí i Pol, i Ningú més que vosaltres, de Toni Strubell Trueta.

Finalment ens van recordar que hem de continuar col·laborant amb la caixa de solidaritat, que no para de rajar per tanta persecució d’un Estat que diu que ens empara. D’això se’n diu cinisme d’Estat. Sense vosaltres: pare, fill, parella, germana, àvia… no és Nadal.

Xavier Andreu

MUR DE LENNON

En motiu del dia Internacional dels Drets Humans, Pícnic per la República va organitzar un Mur de Lennon a la Plaça Catalunya, que va ser retirat ràpidament i de manera incomprensible per la Guàrdia Urbana. Els Murs de Lennon o els Lennon Wall van néixer a Praga com a reacció espontània a l’assassinat de John Lennon, el 1980. Va ser una explosió de grafits en homenatge al cantant, símbol del pacifisme i la llibertat. A partir de llavors les Lennon Wall s’han estès per tot arreu com a clam per la llibertat d’expressió i en defensa de la lluita no violenta. Per això, durant el desembre n’han anat construint a la Meridiana i a diferents llocs de la ciutat. Aquell dilluns el vam fer a la plaça.

INFORMACIÓ DE LES COMISSIONS

Et posem al dia de l’activitat de la Territorial i et fem partícep de les convocatòries.

De la comissió d’extensió

Voluntari, voluntària, anima’t a participar a les sortides organitzades! És important que siguem el major nombre de persones possible. Aquests són els espais on pots col·laborar (atenció, les comissions tenim nous correus electrònics):

Parades: parades@graciaperlaindependencia.cat

Programació de parades a Gràcia pel gener - febrer
  1. Dissabte 18 de gener, Gran de Gràcia/Travessera de Gràcia, d’11 a 14h
  2. Dissabte 25 de gener, Astúries/Fontana, de 18 a 22h
  3. Dissabte 1 de febrer, Plaça Joanic, d’11 a 14h
  4. Dissabte 8 de febrer, Gran de Gràcia/Travessera de Gràcia, d’11 a 14h
  5. Dissabte 15 de febrer, Passeig de Sant Joan/Indústria, d’11 a 14h
  6. Dissabte 22 de febrer, Gran de Gràcia/Travessera de Gràcia, d’11 a 14h
  7. Dissabte 29 de febrer, Astúries/Fontana, de 18 a 22h

Apunta’t al doodle de parades

De la coordinadora

Hi trobaràs informació permanent i convocatòries diverses d’àmbit general

Correu electrònic: coordinadora@graciaperlaindependencia.cat

Vine a col·laborar al local de la territorial

Com ja sabeu, obrim el local del carrer Robí, 22, els divendres, de 18h a 20h (excepte quan hi ha mobilitzacions…), com a punt de trobada i contacte presencial. Tenim estelades noves, domassos, informació i repartim els carnets als socis de l’Assemblea.

 

EL MÉS CALENT, AL TWITTER

Hi trobaràs els tuits més punyents de la quinzena

Jordi Sànchez
CDR Catalunya
Assemblea Nacional
CCCB Debats
Jordi Cuixart
Oficina d'Habitatge Popular de Gràcia

BREUS

T’expliquem coses que passen dins i fora de la Vila

Torna el Rebost Solidari de Gràcia

El Rebost Solidari de Gràcia (carrer Reig i Bonet, 12) ha tornat a obrir les portes. Els impulsors i nucli dur de voluntaris de l’Associació Gràcia Participa estan satisfets després de la llarga cursa de fons per tirar endavant el projecte pel qual han lluitat els darrers quatre anys. Als prestatges s’hi pot trobar un bon assortiment d’aliments: neules, sucs, begudes de soja, llet sense lactosa, pasta, ous, farines, llegums, iogurts, verdura fresca, salses, maquinetes d’afaitar, compreses… Una mica de tot.

El servei de provisió d’aliments ha arrencat amb 396 usuaris -unes 200 famílies- provinents del barri de la Salut i en horari de dimarts de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h i dijous de 10 h a 20 h. De moment hi ha entre 50 i 60 persones voluntàries, però sempre estan oberts a que es sumi més gent per alimentar i fer créixer el projecte. De moment, encara queden alguns detalls per polir, falta el rètol i les aportacions del Gran Recapte i del Banc d’Aliments, així com la posada en marxa del magatzen que tindran al mercat de Lesseps, però pas a pas.

Font: L’independent de Gràcia

ARTICLES QUE INTERESSEN

La secció on pots conèixer l’opinió de diverses personalitats, així com llegir articles de qualitat sobre el Procés Constituent

Un deisg per al 2020

Montse Santolino

La Directa – 31 de desembre de 2019

“¿Dónde estan mis amigos?

Encerrados sin motivo”

Extremoduro – “Pepe Botika”

El Nadal és una època de merda per a molta gent. A psiquiatres i psicòlogues se’ls multiplica la feina amb tanta happycondria. L’advocat Andrés Garcia-Berrio va publicar un post a facebook i va ser com si rebés una ordre: “En navidad la crueldad que supone la privación de libertad se acentúa. Son días en los que está bien hacer presente la cárcel y a las personas presas y sus familiares. Pongamos los focos sobre la cárcel en estos días que la cárcel duele tanto“. Posem-los.

Com que visc en un barri on sempre enganxes converses sobre gent que acaba de sortir (quan entren mai se sent res), havia normalitzat el fet que, durant dècades, de presons només en parlessin els cristians i els anarquistes, tan diferents com exemplarment constants en el seu suport a les persones preses. Serà per això que ara al·lucino amb el fet que es parli cada dia de presos però no hi hagi cap debat social sobre les presons, sobre el seu funcionament i la seva necessitat. Ben al contrari, les notícies parlen d’una nadala especial per als presos i preses polítiques, o dels 800 lots de nadal que el Barça ha enviat a Lledoners (vaja, resulta que els presos també tenien lot abans de les retallades), i el que queda a l’ambient és la sensació que les sentències injustes del tot, però les presons molt bé gràcies.

I no. Les presons de molt bé res. A Catalunya el mateix Govern va reconèixer fa un parell d’anys que la meitat de les persones preses té problemes de salut mental i a l’Estat, després d’un pont de desembre tràgic, Instituciones Penitenciarias ha fet protocols especials per reforçar la vigilància de les persones amb “tendències suïcides” perquè el Nadal és “especialment difícil”. I tampoc gens bé que anem enrere en populisme punitiu, fins i tot en àmbits suposadament d’esquerres: el discurs de les alternatives a la presó ha desaparegut del mapa i els sindicats de funcionaris de presons denuncien l’Iñaki Rivera, director de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans, en comptes de premiar-lo per la seva contribució a la millora del sistema carcerari. Organitzacions internacionals de defensors de drets humans com Front Line Defenders se’n fan creus i aquí no ens escandalitzem prou.

Petit detall per no ignorar: la gran majoria de presos no ha matat ni violat ni fet mal seriós a ningú, i bona part tenen problemes de drogues o de salut mental. El que necessitarien és un hospital i no una presó, i el que l’Iñaki Rivera ha fet és recollir en un informe els abusos i maltractes a què estan sotmesos, molts d’ells relacionats amb el dret a la salut, perquè com diu el Comitè Europeu per a la prevenció de la tortura: “un nivell inadequat d’assistència sanitària pot conduir ràpidament a situacions que caiguin dins l’àmbit de tracte cruel inhumà i degradant”. Malgrat totes les recomanacions internacionals i tots els protocols, les queixes s’acumulen: dificultat per tenir cites o proves mèdiques; manca de seguiment mèdic de malalties mentals, de malalties greus o cròniques; impossibilitat de denunciar maltractaments perquè els informes mèdics no es faciliten o no els recullen; tractaments mèdics imposats o excarceració in extremis per motius humanitaris.

Totes aquestes coses i més expliquen els presos que estan fent vagues de fam des de fa tres anys i els col·lectius que els donen suport. No n’heu sentit parlar, oi? A Barcelona setze col·lectius anticarceraris han muntat diferents actes durant tot el mes de desembre. Van posar una paradeta informativa a la porta de l’Hospital Clínic per explicar que no és normal que tanta gent mori a la presó, que se suïcidi o caigui per sobredosi, i que tenen dubtes molt raonables sobre la necessitat i la intenció de medicar i sobremedicar tant a tanta gent. La reacció majoritària era de desconcert en veure una pancarta on deia “Familias de presos de Cataluña“, en castellà i sense rastre de llaços grocs. Moltes cares de i aquests qui són.

[Llegeix tot l’article]

AGENDA

De la Territorial

Dilluns 20 de gener: Concentració per la llibertat dels presos polítics.
Lloc i hora: a la plaça de la Vila de Gràcia, a les 20h.

De l’ANC

Divendres 24 de gener: Caminades pels presos polítics i el retorn del Govern a l’exili.
Lloc i hora: a Plaça Catalunya, a les 19.00 h.

Divendres 17 de gener: Documental “Les nostres accions, el nostre poder” i taller “Introducció a la lluita no violenta”.
Lloc i hora: Sala Municipal d’Arenys de Munt, a les 19.30 h.

 

Dissabte 25 de gener: “39, el primer Nadal a l’exili”, espectacle teatral. Edició a cura de Quim Torra.
Lloc i hora: Sant Agnès de Malanyanes (carrer Jaume Cuyàs), a les 20h. 

Altres entitats

Dimarts 21 de gener: Trobada no mixta per preparar el 8 de març.
Lloc i hora: Banc Expropiat, a les 19h. 

VÍDEOS

CONTRA LA REPRESSIÓ

PUIGDEMONT I COMÍN PRESENTATS COM A EURODIPUTATS

JUNQUERAS