Seguim dempeus!

Butlletí núm. 101 (11-02-2020)

Seguim d’empeus!

Butlletí núm. 101 (11-02-2020)

Assemblea de socis i sòcies dijous 20 de febrer

Ja hem rebut la convocatòria de la VIII Assemblea General Ordinària que tindrà lloc el proper 22 de març a l’Hospitalet de Llobregat.

És per això que convoquem una assemblea de socis per debatre i votar les possibles esmenes, proposades per la gent de la nostra territorial, als documents de la VIII AGO:

  • Assemblea de socis
  • per debatre i votar les possibles esmenes als documents de la VIII AGO
  • dijous, 20 de febrer de 2020
  • 19.30 h (sigueu-hi mitja hora abans per fer les comprovacions d’assistència prèvies)
  • Lluïsos de Gràcia, sala Blanca (a peu pla, sense barreres arquitectòniques)

Com cada any, des del Secretariat Nacional s’han debatut i aprovat unes ponències que haurem de debatre per tal de ser aprovades i/o modificades, si escau, a l’AGO del dia 22 de març, a l’Hospitalet. Aquest any solament es proposen unes reformes parcials dels Estatuts i del Reglament de Règim Intern. Fruit de les nombroses propostes de canvis de la composició del SN de la darrera AGO, es va crear una comissió amb representants de les coordinadores de totes les regions que va treballar el tema i va arribar a unes conclusions consensuades que són les que es porten a votació.

Aprofitem per recordar-vos el procediment per a tramitar les esmenes:

  • els socis interessats haureu d’enviar les vostres propostes d’esmena al correu graciaperlaindependencia@assemblea.cat, amb l’assumpte: “Propostes d’esmenes VIII AGO, de XXX” (el vostre nom i cognoms)
  • la data límit que teniu per enviar les propostes d’esmenes és dimecres 19 de febrer, a les 15.00 h
  • com hem dit, farem l’assemblea dijous 20 de febrer, a les 19.30 h, on debatrem i votarem les vostres propostes d’esmenes
  • les esmenes que obtinguin més d’un 35% dels vots dels assistents quedaran vives i les trametrem per ser votades a l’AGO
  • la coordinadora les haurem d’endreçar i fer-les arribar, junt amb l’acta de l’assemblea, a la Comissió d’Esmenes abans del 25 de febrer

 

Autocars a Perpinyà

La nostra territorial està organitzant autocars per anar a Perpinyà el proper 29 de febrer. Per demanar una plaça cliqueu aquí i anireu a una pàgina on podreu comprar la vostra plaça d’autocar.

Atenció: estem omplint el 8è autocar de socis i simpatitzants de Gràcia! Tan sols la setmana passada en vam omplir 7, i aquest que estem omplint ara és el darrer de què disposem. Afanyeu-vos! Quan l’haguem omplert haureu d’anar a d’altres territorials.

? Data: dissabte 29 de febrer de 2020.
? Hora de sortida: 6:45 h.
? Lloc: Diagonal cantonada Jardinets de Gràcia.

? Tornada: després de dinar.

? Disposem d’un autocar adaptat (lamentablement, les places adaptades disponibles ja estan totes ocupades).

Avisos:

❌ No es faran reemborsaments.

?Els menors han d’anar acompanyats per un adult que se n’ha de fer responsable. L’Assemblea Nacional Catalana (i els seus socis i col·laboradors de l’assemblea territorial de Gràcia) gestionen exclusivament el viatge d’anada i tornada i no es fan responsables de la vigilància ni custòdia dels menors, eximint-los de qualsevol responsabilitat per qualsevol fet esdevingut una vegada aquests hagin baixat de l’autobús.

? Si necessiteu una plaça d’autocar adaptat, amb l’objectiu de preparar millor el viatge, us preguem que ens ho comuniqueu a graciaperlaindependecia@assemblea.cat.

Organitza: ANC-Gràcia

Gran Recapte Solidari

El dissabte 8 de febrer el Rebost Solidari de Gràcia Participa va organitzar un Gran Recapte Solidari, amb la col·laboració de l’ANC de Gràcia. Els punts de recollida van ser:

? Al Local de l’ANC-Gràcia c/Robí 22

? als Mercats de Lesseps o l’Abaceria

?o al local del Rebost Solidari (carrer Reig i Bonet, 12)

La nostre local vam recollir abundants productes:

  • 18 litres d’oli
  • 5 dotzenes d’ous
  • 3 quilos de sucre
  • 7 litres de sucs
  • 14 litres de llet
  • 4 kg de pasta
  • 5 kg de llegums
  • 16 llaunes de tonyina

Donada la bona resposta que hi va haver, segurament ho tornarem a repetir!

Si et vols unir a aquesta gran iniciativa, escriu a graciaparticipa@gmail.com.

Nou comunicat de Tsunami Democràtic

Queden pocs dies per fer el pagament de la fiança de 4,1 M d’euros imposada per l’Estat repressor al Govern que va fer possible votar el referèndum. Tornem a fer-ho, omplim la Caixa de Solidaritat!

Poder fer un donatiu a: 
? http://caixadesolidaritat.cat

ELS DILLUNS A LA PLAÇA

Et fem un resum de totes les concentracions que fem cada dilluns a la plaça de la Vila, t’apuntes a la propera?

El orígens del Dret a Decidir

Dilluns, 3 de febrer a la plaça de la Vila – Amb l’assistència d’uns 600 graciencs convocats per la Plataforma Gràcia per la Llibertat va tenir lloc l’acte de cada dilluns en memòria dels presos, exiliats i represaliats polítics.
Per començar, el company Francesc va presentar l’acte exposant els fets més importants de setmana passada.

Tot seguit, l’advocat, escriptor i antic magistrat Elpidio José Silva ens va oferir una classe magistral sobre els orígens del Dret a Decidir, que s’expressa amb claredat a l’oposició dels barons anglesos a Joan I al 1215, que va conduir a la Carta Magna, fonament del dret anglès, on s’estableix el dret a l”Habeas Corpus”. És a dir, al dret de tot acusat a comparèixer davant d’un jutge en un termini prudencial. També, va fer referència al manifest, del 1620, dels Peregrins del Mayflower, que havien de fundar la colònia de Massachussets, origen de la gran tradició democràtica americana, que (amb les seves limitacions) ha arribat als nostres dies. A aquests il·lustres precedents, va oposar la situació de la justícia a l’Estat espanyol, totalment dominada per la extrema dreta i que, seguint les directrius de poders que res tenen a veure amb la democràcia, està duent a terme l’actual repressió contra les nacions no-castellanes i de tradició veritablement democràtica, com Catalunya i Euskadi.

L’anomenat “Règim del 78” ha esdevingut una dictadura, dominada per una magistratura que actua al marge de la voluntat dels electors, fent esvair la il·lusió de democràcia en la que vivíem. Va animar als presents a no deixar la lluita ni renunciar a uns drets, com el de decidir el nostre futur nacional, que ningú no ens pot legalment prendre. Les paraules de l’Elpidio van estar acollides amb entusiasme pels ciutadans que omplíem la plaça. Després, va parlar una companya del CDR del Farró, a Sant Gervasi, integrat a la plataforma Gràcia i Llibertat, que ens va explicar les activitats que duen a terme. Va estar aplaudida pels assistents.

Després del recordatori, per part de la Maria Catà, de les activitats previstes per a la setmana vinent, l’acte va acabar amb el Cant dels Segadors.

Joan Molina

Solidaritat amb el Daniel Gallardo

Dilluns, 27 de gener a la plaça de la Vila – Des del passat 17 d’octubre el Daniel Gallardo Herzog està reclòs en el penal d’Alcalá-Meco. La jutgessa Patrícia Jiménez-Alfaro l’acusa dels delictes d’agressió contra un policia nacional amb un pal de fusta “con clavos”, atemptat, resistència a l’autoritat, desobediència i desordres públics, per la qual cosa va dictar presó provisional sense fiança. Jiménez-Alfaro –filla d’un magistrat de l’Audiència Nacional i de la sala militar del Suprem– va enllestir l’ordre d’empresonament 10 minuts després de que el Daniel hagués declarat.

Un nou cas de flagrant indefensió jurídica en que l’atestat de la policia preval descaradament sobre els arguments de la defensa. Les irregularitats són clamoroses: l’agent ferit va ser atès pels serveis mèdics unes dues hores abans de la detenció del Dani, que es va efectuar a uns 500 metres del lloc del fets. Malgrat que l’agressió es va fer amb una fusta de palet amb dos claus, l’agent no va ser hospitalitzat. La foto del casc amb el dos orificis de l’impacte es va fer a la comissaria. Evidentment, està presentada una apel·lació que no se sap quan es tramitarà. Mentre, això sí, el Dani està empresonat des de fa uns tres mesos i mig.

Repressió policial i complicitat judicial

En la trobada del dilluns, que amb el lema de Llibertat dels Presos Polítics organitza la plataforma Gràcia Llibertat, es va fer ressò d’aquest nou cas en que la repressió policial es complementa amb la complicitat judicial. Una nova sospita de que una persona –generalment jove– es victimitza com a cap de turc, d’exemple d’advertència de que “ja saps el que et pot passar si participes en mobilitzacions de carrer contra la norma establerta”. La víctima depèn de l’atzar (o de la mala sort) i la perillositat, que si no hi és, s’inventa. La paraula de l’antiavalot prevaldrà sempre sobre la del detingut.

El cas del Daniel Gallardo es va visualitzar en videoconferència a través d’Skype amb explicacions de Marco, representant Movimiento Antirrepresivo de Madrid, un dels organitzadors de la mobilització en suport de les desenes de detinguts arran de la sentència del Suprem contra els polítics i dirigents socials independentistes. La concentració d’un miller de persones va tenir lloc a la plaça del Sol de Madrid el dia 16 d’octubre de l’any passat. Una vegada desconvocada es van enregistrar aldarulls; el Dani va ser detingut prop del Palau Reial, en un lloc on no passava res per agents que van baixar d’un furgó i van començar a repartir cops de porra a tots els joves que estaven al carrer. Dels quatre detinguts arreu, només el Dani segueix tancat a la presó.

Un altre boc expiatori

El Dani és un gadità de 22 anys veí de Getafe, treballador, sense antecedents penals, involucrat en moviments socials no radicals i que no pertany a cap grup o organització de caire polític. En resum, un jove no conflictiu, una “persona normal”. Va ser detingut en intentar defensar a una amiga seva, l’Elsa, que estava sent colpejada per la policia. Marco va confirmar que la seva detenció presenta sòlides sospites, entre les quals la diferència entre la distància i el temps dels fets.

Segons Marco, el Daniel Gallardo ha estat un boc expiatori de la tensió que hi havia aleshores a Catalunya i que es vivia amb cert neguit a Madrid. Entre d’altres raons perquè la manifestació de la Puerta del Sol era la primera mostra de solidaritat amb el catalans que es registrava a la capital d’Espanya després de la sentència del TS. De cap manera es podia permetre que la rebel·lió dels catalans s’estengués a altres indrets, i menys a la capital. L’Estat és conscient que Catalunya ja és irrecuperable, que només la pot vèncer per la força bruta policial i judicial, però no està disposat a deixar oberta cap escletxa. El Dani és la víctima propiciatòria d’aquesta raó d’estat. Sorprenentment, gairebé tota la quarantena de detinguts a Catalunya arran dels aldarulls per la sentència van tornat a casa, inclosos els set nois del CDR acusats, entre d’altres coses, de terrorisme. Però el Dani no, segueix encarcerat a l’espera d’un segon recurs.

Malgrat que s’ha adaptat més o menys bé a la vida carcerària gràcies al seu tarannà tranquil, pel Dani són molt encoratjadores les mostres de solidaritat i suport que rep a través de les cartes, aquesta es la seva adreça:

Daniel Gallardo Herzog
CP Madrid II. Módulo 4
Ctera. Alcalà-Meco km. 4,5
Alcalá de Henares
28805 Madrid

Els funcionaris han reconegut que rep més correu ell que tots els reclusos junts del mòdul. Així mateix és molt importat el suport crematístic, i per la qual cosa s’ha obert un compte solidari:

Compte solidari dels col·lectius Detenidas 16-19 Octubre, Movimiento Antirrepresivo de Madrid, Dani Libertad
La Caixa. ES58 2100 9448 2402 0023 0985

Com acostuma a passar en aquests casos, en lloc d’acoquinar a les víctimes, la presó les fa més fortes. Dani ja es mostra disposat a defensar totes les causes de persecució judicial i política injustes.

Movimento Antirrepresivo de Madrid

El Movimiento Antirrepresivo de Madrid es solidaritza amb el Procés català, com ho fa amb el dret a l’autodeterminació, la llibertat d’opinió i de manifestació. Segons Marco, la policia que carrega contra els manifestants a la plaça Urquinaona “és la mateixa que desnona inquilins a Madrid”. Denuncia que la repressió és present a l’Estat espanyol des de 1939. Sempre ha agut presos polítics a les presons espanyoles, per la qual cosa “és necessari i fonamental organitzar-nos, exigir la llibertat immediata dels tots els presos polítics i lluitar per tots els drets i llibertats.”

En el missatge de comiat al Marco, el Pere, artífex de la connexió digital amb Madrid, va recordar que la lluita per la independència de Catalunya és la mateixa lluita pels drets fonamentals que ens afecten a tots: “Estranya que no hagi més mostres de rebuig a l’Estat espanyol ja que estan en joc el futur i les llibertats.”

Cançons de resistència

Josep Valcarce, nascut a Gràcia i ara veí de Sant Andreu, va animar a les gairebé 400 persones reunides a la plaça a corejar les cançons que va interpretar acompanyat de la guitarra. Es tracta, va dir, de peces que fa més de 50 anys van contribuir a la conscienciació de la ciutadania –d’aquí i de fora– en els valors de la llibertat, els drets humans i l’autodeterminació. De fet, a propagar els valors republicans en una Espanya sotmesa a la fèrula franquista. “Tristament i sorprenent”, va etzibar. “aquelles cançons cobren avui rabiosa actualitat.”

I les versions d’Abril 74, L’estaca (1973), Que tinguem sort (1974) i de La gallineta (1972), totes de Lluís Llach, van ressonar a la plaça.

Ofensiva judicial contra l’independentisme

Com és habitual, l’infatigable Cesc va obrir la trobada donant la benvinguda als assistents a l’acte, un acte que no ha fallat mai des del 16 d’octubre de 2017. Cesc va fer esment a l’actualitat política caracteritzada per les invectives de la Junta Electoral Central, la segona fase del judici farsa al Procés, aquesta vegada contra la cúpula dels Mossos d’Esquadra i l’atac del Tribunal de Cuentas contra 29 persones a les que se’ls reclama més de quatre milions d’euros per les despeses de l’1 d’Octubre. Cesc també va recordar les 48 hores de permís penitenciari a Jordi Sànchez i els set mesos de presó que se li demanen a Adriana Carrasco per haver enviar un simple missatge de veu per whatsapp. “Seguim constatant”, va clamar, “com una gran majoria de la judicatura espanyola ha declarat la guerra a l’independentisme català, perpetrant un veritable cop d’estat contra la democràcia espanyola”.

Premi a la dignitat i comiat

Maria Catà, de la sectorial de Dones de l’ANC, va anunciar que el 24 de gener aquest col·lectiu va rebre el Premi a la Dignitat 2019-2020 per la campanya Cap dona en l’oblit: “Un premi multicompartit amb totes les dones preses polítiques, exiliades, les encausades i totes les companyes que han treballat al llarg dels 22 mesos de la campanya.” Després de donar les gràcies pel testimoni del Movimiento Antirrepresivo de Madrid, “que ens havia animat a solidaritzar-nos amb Daniel Gallardo”, i d’agrair la participació de músics i de tots aquells que havien fet possible la trobada, Maria va passar revista a tota mena d’actes i activitats.

Quim Coca

Parlem de dret

Vila de Gràcia, 20 de gener de 2020 – El passat dilluns 20 de gener, vam rebre una visita no gaire desitjada a la trobada que setmanalment organitza la plataforma Gràcia Llibertat a la plaça de la Vila de Gràcia per exigir la llibertat dels presos, el retorn del exiliats i la fi de la repressió al moviment independentista: la borrasca Glòria. Afortunadament, no va mostrar la seva pitjor cara.

Més de 200 veïns i veïnes – menys de la meitat de l’assistència habitual a la plaça – van resistir la pluja persistent i un vent força empipador que amplificava la sensació de fred en un acte que es va iniciar en els ja tradicionals cinc minuts de silenci i el Cant del Ocells, per seguir amb la presentació de l’acte per part d’en Francesc Rosell que, com és habitual, fa un breu repàs d’allò que s’havia esdevingut la darrera setmana.

Entre les bones noves va destacar l primer permís concedit a en Jordi Cuixart, l’èxit assolit pel col·lectiu Salvem l’Alzina (donat que l’ajuntament ha decidit comprar les casetes d’Encarnació per fer-hi equipaments) i el fet que el Consell Local per la República de Gràcia hagi començat a caminar. La llista de notícies dolentes, per desgràcia, va ser més llarga. La justícia espanyola –injustícia, la va anomenar ell– va demanar el suplicatori pel president Puigdemont i el conseller Comín. A més, s’ha iniciat un nou judici contra el procés, aquesta vegada contra la cúpula del mossos i de la conselleria d’interior; la Guàrdia Civil ha començat a prendre declaracions a 19 persones pel tall que es va fer entre la Jonquera i el Pertús el passat 11 de novembre en el marc de l’acció del Tsunami Democràtic. Dintre d’aquesta ofensiva repressiva de l’estat i els seus aparells repressors també cal incloure les accions en contra de la campanya sobre el Consum Estratègic que porta a terme l’Assemblea Nacional Catalana.

A continuació, va cedir la paraula a l’advocat del col·lectiu Atenes, Lluís Mestres, qui va contribuir amb una nova sessió d’aquesta mena de curs que estem fent tot el col·lectiu independentista sobre dret. Ens va parlar de quatre conceptes que aquests darrers dies ens resulten familiars: immunitat, suplicatoris, graus penitenciaris i avals i fiances. Podeu seguir la seva intervenció en aquest àudio.

Posteriorment, l’actriu Maria Jesús Lleonard ens va llegir un poema i un conte del llibre que el vicepresident Oriol Junqueras va escriure des de la presó de Lledoners adreçat als seus fills. Per finalitzar, la companya Maria Catà, va agrair a les persones que van intervenir a l’acte, als músics de la plaça, a totes les persones que el fan possible i als assistents. L’acte es va concloure, com sempre, amb la interpretació de l’himne nacional de Catalunya, Els Segadors.

Josep M. Jené

Rebem a Ramon Tremosa

Vila de Gràcia, 13 de gener de 2020 – La Campana esquerdada va sonar. També tenim esquerdat el cor i, tot i això, seguim sonant: cridant llibertat, exigint justícia. Aquell dia, en primer lloc, vam celebrar dues bones notícies: l’alliberament dels dos darrers CDRs que encara estaven a presó (tot i les fiances escandaloses i el fet que resten pendents d’un judici injust i basat en mentides), així com que Carles Puigdemont i Toni Comín assistissin per primer cop al ple del Parlament Europeu. Vam compartir l’alegria amb un afectuós aplaudiment. També vam reclamar l’acatament de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea per part del Tribunal Suprem espanyol. És inútil; com encertadament va dir en Alfredo Pérez Rubalcaba, Espanya està disposada a pagar un preu molt alt per no perdre una part d’un territori que considera seu.

Tot seguit, vam tenir un record tendre per la Isabel Clara Simó. La Carme Sansa ens va llegir una part del seu discurs d’acceptació del 49è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Em vaig quedar amb un pensament: “sapere aude”, atreveix-te a saber, a pensar, a aprendre, a investigar… Si gosem pensar per nosaltres mateixos serem lliures, i aleshores esdevindrem imparables.

A continuació, va prendre la paraula en Ramon Tremosa, que durant deu anys ha format part del Parlament Europeu, part d’ells com a company de l’Oriol Junqueras i del Raül Romeva. El Ramon es va fer dues preguntes retòriques i les va abordar. “Què podem esperar d’Europa?“, va dir que Europa és molt diversa, que hi ha països molt compromesos amb el projecte i d’altres que sempre fugen d’estudi. Com a mostra ens va recordar el nombre de refugiats sirians acollits després de la crisi del 2016 per part de tres diferents estats: Alemanya en va acollir un milió, Suècia 150.000, i Espanya pocs més de 12.000. Va defensar que Europa ens ha oferit una vida molt millor d’aquella que haguéssim tingut si no hi estiguéssim integrats; i com demostració va comentar que la crisi del 2008, si no haguéssim format part de l’euro, hagués estat molt més profunda i el terrabastall bancari hagués tingut una dimensió similar a la “crisi del corralito” argentina. “Què podem esperar de la democràcia europea?“, va dir que a molts països de la UE es fan referèndums: Escòcia per la independència, Suècia per entrar a l’euro, Regne Unit per sortir de la UE, Dinamarca per entrar a l’euro… que als països democràtics es fan referèndums i els seus resultat s’implementen. Creu que en el 2021 Escòcia farà unes eleccions referendàries (perquè el govern anglès, per la seguretat de perdre’l, no li permetrà fer un altre referèndum), i que com a resultat d’aquestes, Escòcia deixarà el Regne Unit i tornarà a la UE. Per tot això, es va mostrar convençut que Espanya té por i per aquesta raó pensa que a la llarga ens en sortirem.

Va definir l’Estat espanyol com una autarquia al servei d’una oligarquia madrilenya que, a base de créixer, està desertitzant les dues Castelles, i a la llarga farà el mateix amb tota la península, perquè hi xucla recursos de forma imparable. Creu que nosaltres estem obrint un camí que també beneficiarà a les Castelles i que de seguida se n’adonaràn. Va acabar la seva intervenció comentant que el suplicatori del Tribunal Suprem per tal de poder jutjar a Puigdemont i Comín suposarà un autèntic judici a la justícia espanyola per part del Parlament Europeu. Que serà un escàndol i que farà evident a la classe política europea quina és la qualitat democràtica de l’Estat espanyol. Va concloure amb una recomanació i una cita. Ens va aconsellar que seguim els articles que sovint publica el catedràtic de dret constitucional Javier Pérez Royo perquè el que diu sempre l’encerta. També ens va recordar la màxima de que la paciència és la millor arma.

Xavier Andreu

INFORMACIÓ DE LES COMISSIONS

Et posem al dia de l’activitat de la Territorial i et fem partícep de les convocatòries.

De la comissió d’extensió

Voluntari, voluntària, anima’t a participar a les sortides organitzades! És important que siguem el major nombre de persones possible. Aquests són els espais on pots col·laborar (atenció, les comissions tenim nous correus electrònics):

Parades: parades@graciaperlaindependencia.cat

Programació de parades a Gràcia pel febrer
  1. Dissabte 15 de febrer, Passeig de Sant Joan/Indústria, d’11 a 14h
  2. Dissabte 22 de febrer, Gran de Gràcia/Travessera de Gràcia, d’11 a 14h
  3. Dissabte 29 de febrer, Astúries/Fontana, de 18 a 22h

Apunta’t al doodle de parades

De la coordinadora

Hi trobaràs informació permanent i convocatòries diverses d’àmbit general

Correu electrònic: coordinadora@graciaperlaindependencia.cat

Vine a col·laborar al local de la territorial

Com ja sabeu, obrim el local del carrer Robí, 22, els divendres, de 18h a 20h (excepte quan hi ha mobilitzacions…), com a punt de trobada i contacte presencial. Tenim estelades noves, domassos, informació i repartim els carnets als socis de l’Assemblea.

 

EL MÉS CALENT, AL TWITTER

Hi trobaràs els tuits més punyents de la quinzena

Greens/EFA in the Parliament

Decidim Ser

Toni Albà

Diari Públic

xafemho_tot

Assemblea Nacional Catalana

BREUS

T’expliquem coses que passen dins i fora de la Vila

L’Ateneu Divers, de nou a Gràcia

L’Ateneu Divers forma part de l’entitat Grup Caliu, una associació sense ànim de lucre que des de fa gairebé 30 anys treballa per la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies. L’Ateneu Divers vol esdevenir un instrument transformador, per construir una societat diversa, justa i inclusiva, es tracta d’una experiència pionera de cultura i oci inclusiu a Catalunya i vol ser referent en aquest àmbit.

Aquesta iniciativa estava situada al barri del Putxet del districte de Sarrià-Sant Gervasi, però ara torna a Gràcia, on es va crear. Marxen de Putxet per la pujada del 76% del peu del lloguer del local que encara tenen al carrer Pàdua, a tocar de Lesseps. A Gràcia, faran tres setmanes d’obres i el trasllat serà al març.

En aquest ateneu es desenvolupen una gran varietat de projectes socials i activitats lúdiques, culturals, esportives i formatives. Algunes d’aquestes activitats són obertes a tot el públic en general i d’altres exclusivament per socis i sòcies de l’entitat. El funcionament de l’Ateneu Divers és assembleari, les persones sòcies són agents actius i protagonistes de l’entitat, tant per la pressa de decisions com per la seva implicació en els òrgans de govern, com ara la Junta Directiva. “Esdevenir un model ateneístic implica treballar des del desig de transformació de la realitat, i de crear un espai de suport mutu on generar sentiment comunitari”, expliquen des de l’entitat.

Font: Ateneu Divers

ARTICLES QUE INTERESSEN

La secció on pots conèixer l’opinió de diverses personalitats, així com llegir articles de qualitat sobre el Procés Constituent

Ai las

David Fernàndez

La Directa – 30 de gener de 2020

“La història ensenya, però no té alumnes”
Antonio Gramsci

Escoltava a la ràdio que Glòria no tenia marc meteorològic comparable des de l’any 1932, quan l’aiguat generalitzat va caure per tot el país. Dos anys després d’aquell xàfec, un altre temporal, repressiu i que de natural no en tenia res, va deixar xop i empantanegat el país sencer, arran de la repressió i resistència posterior als fets del 6 d’octubre del 1934. La lectura atenta de El primer procés contra Catalunya (Eumo, 2019) d’en Pere Bosch i Cuenca fa pensar. I molt. T’obliga massa cops a revisar la portada per saber que parla dels detalls de l’any 1935 i no, 85 anys després, de les vicissituds del 2020. A vegades fins i tot cal fregar-se els ulls, obrir-los com a plats o rellegir tres cops el paràgraf, fitant el calendari de reüll per comprovar del cert el pas inevitable del temps. I convèncer-se que avui no és ahir ni tampoc pot ser demà.

És clar que cal una prèvia òbvia: han passat vuit dècades i mitja. Però salvant totes les distàncies -que en són moltes i de calat- el relat detallat i documentat del bo d’en Pere, company de feina parlamentari durant uns anys, serveix per apropar-se a les proximitats, copsar les evocacions i revisitar els bucles. Algunes paraules no varien, algunes relacions de poder menys i l’efecte mirall és inevitable -i alhora, arriscat, com tota analogia. No, no som al 1935, malgrat que el llenguatge que es gasta en una arena política degradada i roïna s’hi assembli per moments. Per exemple, si els va indignar la barreja d’inhumanitat, mediocritat i menyspreu de la corba hooligan de Ciutadans al Parlament de l’altre dia, no sabran del cert si aquestes paraules foren proferides, enmig d’un hemicicle parlamentari, el gener de 2020 o el novembre de 1934. Intervenia un diputat d’ERC al Congrés i l’espanyolisme intransigent l’interrompia barroerament: “Fora! Fora!”. Calvo Sotelo exclamava: “Que diguin si són espanyols o no!”. Primo de Rivera abandonava l’escó i es dirigia cap als d’ERC en actitud amenaçadora.

Ritornello, tot plegat i com a detonant, caldrà recordar que l’octubre del 34 va arrencar amb la suspensió del Tribunal de Garanties Constitucionals de la Llei de Contractes de Conreu aprovada pel Parlament de Catalunya, que provava de dur una mica de justícia al camp català. El nus inacabable -la sobirania, la possibilitat d’autogovern, l’opció per l’autodeterminació- i l’excusa infinita feta mur -les impracticables “vías constitucionales”. L’endemà mateix dels fets d’octubre, els més eixelebrats ja reclamaven “la suspensión del Estatuto de Cataluña, que ha hecho possible un movimiento de traición a la patria de tanta gravedad”. Renovación Española exigia “la inmediata disolución del Parlamento catalán”. I Lerroux demandava un Govern “que sea leal a la Constitución”. Fins i tot es criticava la Comissió Mixta de Traspassos prèvia als fets -massa concessions, ja ho saben. Massa contemporani, el passat, ja ho veuen.

Clímax mediàtic, Josep Pla escriu que el debat a Madrid es desenvolupa en “un ambient d’hostilitat inenarrable a totes les coses de Catalunya (…) quasi tota la premsa de Madrid i la immensa majoria dels polítics demanen l’abolició pura i simple de l’Estatut i el retorn al sistema provincial”. L’Esquetlla de la Torratxa -mots que no muten- descriu personatges que escriuen “amb bilis en lloc de tinta”. El diari El País –no el d’ara o vés a saber– denuncia “la trama jesuítico separatista dirigida por Roma”. El Debate afirma que “la noche del 6 al 7 de octubre, culminó trágicamente la obra de cuarenta años de predicamiento catalanista”. Ai las.

Crònica també, de l’efecte 155 d’aleshores: destitució, purga i neteja. El 1934 foren depurats d’una volada 891 funcionaris, des de conserges fins a personal del Museu d’Arqueologia. Jiménez Arenas, el coronel que aplica la intervenció contra una autonomia catalana suspesa, declara que la vida administrativa “no ha sufrido la menor interrupción”. Afegeix que “somos hombres de pocas palabras”. I un pensa en Bérmudez de Castro, és clar. La tardor del 2017, 155 mediante, va suposar la destitució del Govern, la dissolució del Parlament i l’acomiadament de 259 càrrecs públics. Per adobar-ho –si en volen més– socis de la Unión Mercantil de Madrid recullen signatures per a un manifest que exigeix una llista negra de “todos los industriales y comerciantes catalanes defensores y patrocinadores de la campaña separatista con que se amenaza al resto de las regiones españolas, comprometiéndose a no volverlos a hacer pedidos de ninguna especie”. El déjà-vu de la cantarella anticatalanista del boicot. A por ellos, oé, oé.

[Llegeix tot l’article]

AGENDA

De la Territorial

Dilluns 17 de febrer: Concentració per la llibertat dels presos polítics.
Lloc i hora: a la plaça de la Vila de Gràcia, a les 20h.

De l’ANC

Divendres 21 de febrer: Caminades pels presos polítics i el retorn del Govern a l’exili.
Lloc i hora: a Plaça Catalunya, a les 19.00 h.

 

Dimarts 25 de febrer: Presentació d’Anem per Feina.
Lloc i hora: C.C. Matas i Ramis, carrer Feliu i Codina, 20, Barcelona, a les 20h

Dissabte 29 de febrer: La República al centre del món.
Lloc i hora: Perpinyà, a les 12h.

VÍDEOS

CRIMS: LA MORT DEL TSUNAMI

CUIXART I SÀNCHEZ SORTIRAN DE LLEDONERS PER TREBALLAR

DISCURS D’ISABEL CLARA SIMÓ