Tot comença amb el teu vot

Butlletí núm. 102 (27-02-2020)

Tot comença amb el teu vot

Butlletí núm. 102 (27-02-2020)

Assemblea de socis de Gràcia: ens preparem per l'AGO de març

Dijous 20 de febrer vam celebrar una assemblea de socis per debatre i votar les propostes d’esmenes a les ponències del Full de Ruta, Estatuts i Reglament de Règim Intern que haguessin presentat els nostres socis.

Solament que no havíem rebut cap proposta d’esmena!

Però això va servir per que aprofitéssim per discutir directament les ponències que ens havia fet arribar el Secretariat Nacional. I d’aquest debat a fons, en van acabar sortint una desena d’esmenes que vam redactar i discutir entre tots. I, un cop votades, en vam aprovar 7 que ja hem tramès al Secretariat Nacional.

Va ser un debat molt interessant, molt participat i molt positiu. Moltes gràcies a tots!

Autocars a Perpinyà

Hem omplert els 8 autocars que teníem disponibles per anar a Perpinyà. Podeu demanar plaça a altres territorials.

Us recordem els detalls de la sortida:

📅 Data: dissabte 29 de febrer de 2020.
🕗 Hora de sortida: 6:45 h.
📍 Lloc: Diagonal cantonada Jardinets de Gràcia.

📢 Tornada: després de dinar.

Avisos:

❌ No es faran reemborsaments.

📌Els menors han d’anar acompanyats per un adult que se n’ha de fer responsable. L’Assemblea Nacional Catalana (i els seus socis i col·laboradors de l’assemblea territorial de Gràcia) gestionen exclusivament el viatge d’anada i tornada i no es fan responsables de la vigilància ni custòdia dels menors, eximint-los de qualsevol responsabilitat per qualsevol fet esdevingut una vegada aquests hagin baixat de l’autobús.

Organitza: ANC-Gràcia

Solidaritat amb Dani Gallardo

El 15 de febrer, centenars de persones es van concentrar a la plaça del Sol de la vila de Gràcia de Barcelona convocades per l’Assemblea Nacional Catalana, el Comitè de Defensa de la República del Barcelonès i el Comitè de Solidaritat, format per més de 20 grups de suport i antirepressius. La concentració es feia al mateix moment en què es mobilitzaven a Madrid i a Lleida per Dani Gallardo.

El 16 d’octubre, Dani Gallardo va participar en una manifestació en solidaritat amb Catalunya en contra la sentència de l’1-O. Gallardo, a l’intentar ajudar una companya, va ser detingut. Per part de l’Assemblea, Àngels Pujol i Cè Casabella, secretàries nacionals, van participar en l’acte llegint part d’un manifest de denúncia i suport. Pujol i Casabella van posar de manifest que a Catalunya, durant l’octubre passat, hi va haver una vaga general i les marxes per la llibertat, durant tres dies es van ocupar les principals vies del país que arribaven a Barcelona. En total, 590 talls el tall de la Meridiana. A Catalunya es van produir més de 200 detinguts i es van fer quasi 600 atencions sanitàries. La concentració va acabar amb les actuacions musicals de Balas 99 i Roger Español.

ELS DILLUNS A LA PLAÇA

Et fem un resum de totes les concentracions que fem cada dilluns a la plaça de la Vila, t’apuntes a la propera?

Paraules de Jordi Pina

Dilluns, 17 de febrer a la plaça de la Vila – En arribar a la plaça de la Vila ens vàrem trobar amb la relativa sorpresa que l’ajuntament li va faltar temps per treure les pancartes de la seva balconada perquè el Jutjat Contenciós Administratiu número 6 de Barcelona considera partidistes els actes de solidaritat. Cal dir que als veïns els va faltar temps per posar la pancarta reivindicant la llibertat dels presos.

Potser durant els cinc minuts de silenci amb els que comença la concentració dels dilluns algú va recordar aquella pintada que deia: “Faig col·lecció de dies, però els tinc tots repetits”, perquè els vells temps tarden molt en marxar i els nous els costa massa arribar. Però com va dir Jordi Pina a la cloenda del seu parlament: “No defalliu, ho tenim a tocar”, i va donar la paraula a Celdoni Fonoll, que va recitar un sonet format amb una única paraula: “Independència”. El mateix Fonoll, al començament de l’acte, va recitar una pregària recordant els quatre anys que no tenim la Muriel Casals entre nosaltres.

En Francesc Rosell va introduir l’acte per constatar que, malgrat tot, alguna cosa es mou i la nostra concentració, com les nombroses que es fan arreu, serveix per alguna cosa. Va recordar que la Clara Ponsati, malgrat la Junta Electoral Central, ja ocupa el seu escó al Parlament Europeu, i també va celebrar que els presos vagin sortint de la presó durant unes hores per fer tasques socials. Tot i això, va constatar que “la causa general de la justícia contra Catalunya continua amb nombroses citacions i fiances milionàries”.

Jordi Pina, l’advocat de Jordi Sánchez, Jordi Turull i Josep Rull, va prendre la paraula per explicar les vivències de les moltes hores que ha passat amb els seus defensats, que han estat condemnats “per sortir el carrer per defensar el nostre dret de posar paperetes”. Va destacar els dos silencis que més li han copsat. El primer va ser quan en el Tribunal Suprem van passar els vídeos de la violència policial el dia del referèndum: “En aquell moment fins i tot em vaig emocionar. Sobretot al veure les cares dels jutges, i les dels fiscals, eren cares de vergonya. El soroll dels vídeos contrastava amb aquell silenci”.

L’altre gran silenci que va destacar Pina va ser el moment en què els acusats van fer ús del torn a l’última paraula. No sabia el que dirien, ells els havia donat carta blanca. Normalment, aquest drets que tenen els enjudiciats són molt perillosos, ja que poden ser contraproduents, però com es tractava d’un judici polític, les regles del joc eren força diferents: “Em van agafar fora de joc els seus missatges, com el de Carles Mundó que lluny de defensar-se va demanar l’alliberament dels seus companys presos, o en el qual la Dolors va recordar la seva condició d’àvia”. Tot seguit, va recordar amb emoció les paraules de Jordi Sánchez, a qui “li tremolaven els llavis” quan denunciava que s’estaven violant els seus drets, o en Turull parlant dels seus…

M’ha sorprès l’actuació tan dura de l’Estat

Especialment dur va ser amb la fiscalia per oposar-se a la concessió del permís que li havia atorgat la junta de tractaments de la presó i les raons que havia donat per oposar-se (en molts casos de una constitucionalitat més que dubtosa). “M’hauria agradat que el fiscal hagués vingut a casa quan va venir a casa la Clara Sánchez a buscar el mòbil del seu pare i hauria vist la cara de felicitat que tenia al saber que al cap de poques hores aniria a buscar el seu pare2, va dir Pina. La nota de color la va posar en explicar que en la visita setmanal que fa als presos, Rull porta uns Tigretons que compra a l’economat penitenciari, i entre tots fan una festeta, ja que “malgrat tot, intentem passar-nos-ho bé”. I ja seriosament Pina, va assegurar que li encantava veure’ns a la plaça, i es va mostrar satisfet en què la gent seguís sortint al carrer, perquè la gran por que tenien “és que la gent els oblidés”.

L’himne d’Els Segadors va posar fi a l’acte, però ja fora de programa i com una manera de donar la bona nit als presos, una veu forta s’imposà a la plaça per anar recitant els noms dels empresonats, exiliats i represaliats, noms que eren contestats amb crits de “llibertat”.

Josep M. Orta

Contra els atacs homòfobs

Dilluns, 10 de febrer a la plaça de la Vila – Com cada dilluns, prop de 400 ciutadans ens vam tornar a congregar a la Plaça de la Vila per reclamar la llibertat dels presos polítics, el retorn dels exiliats i en suport als represaliats, convocats pel col·lectiu Gràcia Llibertat. Vam començar puntualment a les vuit, amb cinc minuts de silenci, seguits per la interpretació d’El Cant dels Ocells, a càrrec dels músics i assistents.

A continuació, l’Oriol Francolí, en nom dels organitzadors, va fer la introducció a l’acte, amb diversos comentaris sobre punts d’actualitat. El primer, l’agressió homòfoba que dissabte dia 8 van patir un parell de gais al carrer de Bonavista. El segon, la denegació de la llibertat condicional a Dani Gallardo, el ciutadà madrileny detingut per participar en una manifestació de protesta contra la sentència del Procés; i el tercer, la petició de col·laborar amb la Caixa de Solidaritat per ajudar a cobrir la fiança que el Tribunal de Cuentas ha imposat als polítics de l’1 d’Octubre. Va continuar convidant a tots els presents a participar com a convidats en actes futurs, o a fer aportacions d’idees o de material, i va finalitzar el parlament amb la presentació dels diferents convidats a l’acte.

Tot seguit, va prendre la paraula en Màrius Miró, advocat, filòsof i poeta, que ens va llegir una parell de poemes cívics, amb títols ben explícits: el primer, Ho tornarem a fer, dedicat a Jordi Cuixart, i el segon, Comiat, adreçat als seus amics espanyols. Després, en Pep Fornés i la Pepa Arenós van declamar el Ban del Consell dels Bulls, redactat per preparar la pròxima celebració del Carnestoltes a Gràcia i farcit de connotacions de l’actualitat política.

A continuació, va intervenir en Francesc Marimon, un gran especialista en acordió diatònic, que després d’una explicació sobre la rondalla de La Santa Espina, ens va oferir la interpretació de la coneguda sardana amb el seu instrument. Tot seguit, la Maria Antònia Arnau i la Marta Torruella van fer la presentació de l’Assemblea de Pensionistes de Gràcia, una entitat que forma part del col·lectiu Gràcia Llibertat, i de la Marea Pensionista de Barcelona i de Catalunya . Tal com indica el seu nom, les seves reivindicacions se centren sobretot en unes pensions dignes per a la gent gran. Cada dilluns fan una assemblea/concentració a la Plaça de la Universitat, a les 10h. El seu objectiu més immediat és l’obertura d’un Centre de Dia i dues Residències de titularitat pública a Gràcia.

Després, la Roser Ros, en nom dels organitzadors, donà les gràcies als convidats, músics i assistents, i ens recordà alguns actes habituals, com ara les concentracions diàries o setmanals en solidaritat amb els presos polítics, exiliats i represaliats. La interpretació d’Els Segadors i els crits de Visca Catalunya havien de ser el punt final de l’acte, però la veu potent de David Fontanals es va tornar a fer present per dir el nom dels presos, exiliats i represaliats catalans i d’arreu, acompanyant-los amb el clam de “Llibertat”, corejat pels assistents. Finalment, uns tímids crits d’”Independència” van ressonar per la plaça, quan passaven cinc minuts de dos quarts de nou.

Enric Espelt

INFORMACIÓ DE LES COMISSIONS

Et posem al dia de l’activitat de la Territorial i et fem partícep de les convocatòries.

De la comissió d’extensió

Voluntari, voluntària, anima’t a participar a les sortides organitzades! És important que siguem el major nombre de persones possible. Aquests són els espais on pots col·laborar (atenció, les comissions tenim nous correus electrònics):

Parades: parades@graciaperlaindependencia.cat

De la coordinadora

Hi trobaràs informació permanent i convocatòries diverses d’àmbit general

Correu electrònic: coordinadora@graciaperlaindependencia.cat

Vine a col·laborar al local de la territorial

Com ja sabeu, obrim el local del carrer Robí, 22, els divendres, de 18h a 20h (excepte quan hi ha mobilitzacions…), com a punt de trobada i contacte presencial. Tenim estelades noves, domassos, informació i repartim els carnets als socis de l’Assemblea.

 

EL MÉS CALENT, AL TWITTER

Hi trobaràs els tuits més punyents de la quinzena

Ass. Catalana pels Drets Civils

Òmnium Cultural

OffSkynet

CDR El Farró

Caixa de Solidaritat

Comitè Feminista i Antifeixista d'HG

BREUS

T’expliquem coses que passen dins i fora de la Vila

Una miliciana del 36 protagonitza un nou mural de la Kasa de la Muntanya

L’artista visual Roc Blackblock, amb 20 anys de trajectòria, acaba d’estampar un gran mural a la façana lateral de la Kasa de la Muntanya amb la imatge d’una miliciana que va ser fotografiada per Antoni Campanyà davant la caserna del Bruc. No se’n coneix el nom, però es tractava d’una miliciana anarquista, una obrera que va prendre les armes.

Així ho ha explicat ell mateix a Twitter:  “L’any 1936, l'”Oficina de Información y Propaganda de la CNT FAI” va encarregar a diversos fotògrafs que recollissin el que estava passant als carrers. Aquest mural s’inspira en una d’aquelles fotografies. L’original, obra d’Antoni Campanyà, data del 28 d’agost de 1936… un mes després del Cop d’Estat. Pertany a una sèrie de retratats dels milicians quan van prendre el “Cuartel del Bruc”, que passà a anomenar-se “Cuartel Bakunin”. La importància d’aquesta serie és que les fotografies esdevenien la certificació de la victòria de la Revolució Social, retraten la victòria i presa d’un símbol com ho era la caserna, última defensa nacional a la zona. Presumptament els milicians que van prendre la caserna eren una columna provinent de l’Hospitalet i Baix Llobregat. Pintar una imatge amb una història com aquesta ha pres una especial significança al fer-ho a la Kasa de la Muntanya, una antiga caserna de la Guàrdia Civil ocupada el 1989, porta 30 anys alliberada”.

Amb murals d’aquest tipus, la Kasa de la Muntanya reivindica el paper de les milicianes com a símbols antifeixistes i treballa per la recuperació de la memòria històrica.

ARTICLES QUE INTERESSEN

La secció on pots conèixer l’opinió de diverses personalitats, així com llegir articles de qualitat sobre el Procés Constituent

Assange, un altre acarnissament

Sebastià Alzamora

Ara 23 de febrer de 2020

Julian Assange té 48 anys, però hi ha homes de més de 90 que tenen molt més bon aspecte que ell. Quan l’abril passat va ser detingut per la policia britànica a l’ambaixada de l’Equador a Londres (després que el president d’aquest país, Lenín Moreno, li retirés l’asil polític que li havia proporcionat el seu antecessor Rafael Correa) va ser visible per al món sencer el sever deteriorament físic i psíquic que pateix qui fou el fundador i editor de Wikileaks. Hi ha qui sosté que va ser enverinat a través del sistema de ventilació de la mateixa ambaixada. Evidentment, no hi ha manera de provar-ho. No hi ha manera de provar els milers de coses que es diuen sobre un dels personatges més controvertits del carnaval global dels últims anys.

Però hi ha fets objectius: actualment Assange està reclòs a la presó de Belmarsh, al Regne Unit, en un règim de màxima seguretat. Durant els set anys que va passar a l’ambaixada equatoriana a Londres va ser sotmès a greus violacions dels seus drets, des de l’espionatge de les seves comunicacions i de les visites que rebia fins a la restricció de l’atenció mèdica o la privació de rebre la llum del sol o de fer exercici físic. El seu nom ha estat difamat arreu del món, vinculat a acusacions d’agressió sexual que no han estat mai provades. No és necessari subratllar que han circulat tot tipus d’històries més o menys estrambòtiques i extremes sobre la seva manera de ser, els seus costums o el seu tracte amb els col·laboradors de Wikileaks i amb altres persones, d’un to més pròxim a la xafarderia verinosa que al periodisme rigorós.

És impossible saber com és de debò Julian Assange (és impossible saber com és de debò ningú), però és raonable pensar que deu tenir poc a veure amb el mite que s’ha construït entorn de la seva persona, tant per part dels que el santifiquen com (sobretot) per la dels que el presenten com un criminal, que són molt més insistents i sobretot molt més poderosos. Afirmar que és un home a les portes de la mort pot semblar també exagerat; tanmateix, això era el que suggeria la imatge de la seva fragilitat. Si és extradit als EUA, s’iniciarà un procés penal contra ell que li pot comportar una condemna de fins a 175 anys de presó, una forma com una altra de convertir una persona en un mort en vida.

[Llegeix tot l’article]

AGENDA

De la Territorial

Dilluns 2 de març: Concentració per la llibertat dels presos polítics.
Lloc i hora: a la plaça de la Vila de Gràcia, a les 20h.

De l’ANC

Divendres 5 de març: Caminades pels presos polítics i el retorn del Govern a l’exili.
Lloc i hora: a Plaça Catalunya, a les 19.00 h.

Dissabte 29 de febrer: La República al centre del món.
Lloc i hora: Perpinyà, a les 12h.

 

Divendres 6 de març: Què en pensa l’Assemblea?
Lloc i hora: Ateneu de Banyoles, a les 20h

Diumenge 8 de març: Dia Internacional de la Dona Treballadora.

Dimarts 3 de març: Sant Medir a La Vila de Gràcia

VÍDEOS

ENTREVISTA A ELISENDA PALUZIE

SOCIS ENFRONTATS

AMNISTIA ARA!