8N, Assemblea de socis i simpatitzants

Butlletí núm. 79 (01-11-2018)

8N, Assemblea de socis i simpatitzants

Butlletí núm. 79 (01-11-2018)

Assemblea oberta de socis i simpatitzants

El dijous 8 de novembre, per poder parlar tots de la situació actual i dels nous reptes que tenim, us convidem a l’Assemblea oberta de socis i simpatitzants. Serà a les 19h a lOrfeó Gracienc amb el següent ordre del dia: 

  • Primàries Catalunya. Què són? Per a què? Com funcionen?
  • Pla estratègic de l’ANC. On som i on anem. Escenaris i línies d’actuació.
  • Valoració de la campanya d’estiu de l’ANC-Gràcia.
  • Torn obert de paraules.

Trobada de nous associats i associades

I abans de l’assemblea, per tal de poder conéixer-nos amb la gent que fa poc que s’ha apuntat com a soci/a o simpatitzant, hem organitzat una trobada mitja hora abans de la celebració de la propera assemblea.

Si fa poc que sou socis i voleu conéixer de primera mà el funcionament intern de la Territorial de Gràcia, o bé voleu oferir-vos per col·laborar més directament en les activitats que organitzem, us proposem que vingueu el 8 de novembre a les 18:30h a l’Orfeó Gracienc.

Un any del segrest del govern

Aquest 2 de novembre farà un any que els membres del govern van ser empresonats. Exigim la llibertat dels presos i preses polítiques, el lliure retorn de les persones exiliades i l’anul·lació de la causa de les represaliades.

No oblidarem la vostra lluita per aconseguir la República catalana. No ens aturarem!

Per aquest motiu el 2-N serem a l’acte unitari a Lledoners! T’apuntes? Ens trobem a les 19h al Centre Penitenciari de Lledoners.

Petita història dels dimecres a la plaça del Rei

Compartim un article de Carles Armengol publicat a El matí digital sobre els dimecres a la plaça del Rei, que considerem que és d’interès i convida a la reflexió.

Els que no ho entenen, ni volen entendre-ho, potser mai han fet res ni s’han compromès en res que no els reportés un benefici econòmic, de poder o d’imatge.

Una trucada per Tots Sants

Recorda la data i el moment perquè era primer de novembre, diada de Tots els Sants, i dinava a casa seva amb uns amics. En plena sobretaula el va trucar un amic i, encara amb la síndrome de no parlar gaire pels telèfons mòbils, van decidir veure’s aquella mateixa tarda. Varen quedar en un bar situat entre els dos domicilis. L’amic va explicar que segons cercles molt propers a Joaquim Forn, aquest estava convençut, i lògicament amoïnat, que l’empresonarien en breu i no seria l’únic. Els Jordis ja estaven empresonats. Davant d’aquesta eventualitat caldria fer alguna cosa, ni que fos testimonial, per mostrar el rebuig a l’existència de presos polítics.

No milita a cap partit polític ni ho ha fet mai. Tampoc ha tingut una gran relació personal amb Joaquim Forn, però sí alguna coincidència en alguna activitat que els ha aplegat i li professa una simpatia personal, també en tant que polític, ja que el creu honest alhora que humil i amb voluntat de servei. No dubta a posar-se a disposició per “fer alguna cosa”. Els dos amics reunits precipitadament es posen en contacte amb altres persones, cap gran reunió formal. No es tracta de tics de la clandestinitat, sinó d’anar per feina i defugir els protagonismes.

Es decideix que si Forn o altres són empresonats, i mentre hi hagi presos polítics o catalans represaliats per les seves idees polítiques, es concentraran cada dimecres al vespre a la plaça del Rei fent un breu acte de memòria i de solidaritat amb aquestes persones que sofreixen repressió. L’acte pren forma. A l’entorn d’uns 20 minuts, sense discursos polítics. Música i recitació d’algun poema o text significatiu. La convocatòria corre per WhatsApp i per les xarxes.

Comencen les trobades a la plaça

El dimecres 8 de novembre de 2017, a les 19h, es troben a la plaça del Rei. Algú ha portat rètols de “llibertat presos polítics” i es posen al primer graó de l’escala que puja fins al Tinell. Una altra persona ha comprat llànties. S’encenen i es posen al costat dels rètols al mateix graó. Entre les persones amb qui s’ha connectat n’hi ha dues o tres que dirigeixen corals que han convidat als respectius cantaires a afegir-se a la concentració. Els cantaires que han pogut anar-hi se situen a l’escala. Canten una primera cançó. Després es llegeix un text. Els primers dimecres un dels lectors és Quim Torra, que ha seleccionat alguns textos de l’exili català del 39. No hi ha megafonia. Cal alçar la veu al llegir. Ja és fosc i amb un mòbil es fa llum per poder llegir el text. Es torna a cantar, un minut de silenci i els Segadors. És una colla no gaire nombrosa, però ben visible a la plaça. S’emplacen per la setmana següent.

L’escena amb petites variants es va repetint cada dimecres. Utilitzen el nom de “Comitès llibertat amb presos i represaliats polítics catalans” per crear un espai web i un compte de Twitter. S’incorporen i s’alternen diversos directors corals i el grup de cantaires creix. Els actors agrupats entorn de Teatre amb R de República s’incorporen ben aviat a les trobades i assumeixen la tria i recitació dels textos. Es col·loquen retrats de totes les persones preses o exiliades al primer graó de l’escala. Algú s’ofereix a plastificar-los perquè no es malmetin i així els retorna el següent dimecres. S’aconsegueix que una entitat cedeixi un equip de megafonia prou transportable perquè el creixement del nombre d’assistents a la trobada la fa indispensable per a l’audició dels textos. El transport de la megafonia obliga a disposar d’un vehicle cada dimecres i un xic més de preparació prèvia per instal·lar-la.

Un altre grup de persones té cura que cada dimecres hi hagi una parada amb llaços grocs i elements reivindicatius i recullen donatius per l’associació de familiars presos i exiliats. Sovint també hi ha qui reparteix flors grogues entre els participants.

I aviat farà l’any

Al llarg de les setmanes visiten la plaça familiars de presos i represaliats, músics que ofereixen alguna peça, poetes que ofereixen alguna creació, persones que anuncien o donen notícia d’altres accions. Alguns dimecres es fa present Roger Español, a qui la policia va treure un ull amb un tret de bola de goma i un dels dies s’adreça als participants per agrair les mostres de solidaritat. Un altra dia torna a ser-hi Quim Torra, però ara ja com a president de la Generalitat de Catalunya. També hi van en una altra ocasió dues mares dels nois d’Altsasu i un músic basc. També altres “personalitats”, algunes de manera força regular. Hi participen, però, sempre de manera anònima entre la gent. No hi ha jerarquies a la plaça.

Mai hi ha anat TV3 ni cap mitjà de comunicació ha donat notícia d’aquesta acció. Algun mitjà ha agafat imatges utilitzades després com a recurs per fer-ne notícia. Tots els dimecres hi ha força gent a la plaça i sovint s’omple de gom a gom. Fins i tot en dies de pluja. I les setmanes van passant. Ja fa temps que a aquella hora és clar i no cal la llanterna per als lectors. Arriba la prova de l’estiu. Durant tot l’estiu, també el dur més d’agost a Barcelona, cada dimecres es fa la concentració i mai hi manquen les paraules i la cançó. Les setmanes centrals de l’agost fan minvar un xic l’assistència. Al setembre la plaça torna a omplir-se cada setmana. I així segueix. Malauradament, aviat farà un any.

Autoorganització

Aquesta acció, com tantes i tantes que es fan a tot el territori, és un petit miracle. No hi convoca cap entitat en concret. Un grup de Telegram amb vuit membres, que mai han estat tots junts reunits, i la conversa informal de cada dimecres és suficient perquè la convocatòria rutlli. Cadascú fa allò que pot i de manera molt autoorganitzada.

Els directors de corals parlen entre ells per assegurar sempre alguna presència i decidir els cants. Es porten partitures i lletres de les cançons per repartir. També els actors s’organitzen i cada dimecres n’hi ha una bona representació. El petit grup inicial s’assegura que sempre hi hagi algú d’ells per portar i instal·lar la megafonia, col·locar els retrats i donar inici a la trobada. Algú altra té cura de la web i del Twitter. Actuant de manera força anònima, sense protagonisme de ningú, ni de cap entitat, les coses flueixen prou fàcilment.

Ningú els finança. No hi ha ni un fons comú entre els promotors. De manera particular cadascú fa front a les petites despeses que se li presenten: piles pels micròfons, espelmes, el transport de la megafonia, les fotocòpies de les partitures…

La gent sempre hi és

Potser algú li costarà de creure aquesta autoorganització i autofinançament. Potser en algú haurà calat la mentida que tot el que fan “els dels llaços grocs” està orquestrat, generosament subvencionat i àmpliament publicitat per TV3.

No cal esforçar-se a treure’ls de l’error. Els que no ho entenen, ni volen entendre-ho, potser mai han fet res ni s’han compromès en res que no els reportés, de manera directa o indirecta, un benefici econòmic, de poder o d’imatge.

Al cap i a la fi, el que he relatat no és gens extraordinari. Sortosament hi ha moltes iniciatives d’aquesta mena al país, per a aquesta i per a tantes altes causes que s’ho valen. No exigeix cap heroïcitat, tant sols fugir dels càlculs interessats i estimar alguna cosa més que no sigui un mateix.

Dilluns 29 d’octubre a la plaça de la Vila

Un dilluns més, la plaça de la vila de Gràcia és el punt de trobada enmig de cants i silencis alhora de demanar la llibertat dels preses i presos polítics i el retorn de totes les persones exiliades.

En uns moments de confusió, potser perquè el cansament comença a fer estralls, o perquè l’ànim va de baixa per la politiqueria d’anar per casa, que ha tornat amb més força que mai o, potser, perquè passat un any les ganes de saber-nos poble lliure i república ja no tenen més espera, la constància de dir “som aquí encara, dilluns rere dilluns”, segueix sent el motor que cadascú de nosaltres sap que no es pot aturar. Ni que sigui perquè cal seguir denunciant un Estat de la Unió Europea que en ple segle XXI té presos polítics, represaliats i exiliats per defensar democràticament les seves idees polítiques. Malgrat el balcó del Districte de Gràcia, i el seu govern, hagin abdicat de la lluita, i amb ella de la pancarta que demanava la llibertat dels presos.

L’acte, una vegada més, va començar a les 20h amb uns minuts de silenci, seguit de “El cant dels ocells”, una de les músiques catalanes més universals. Una carta de Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, empresonat, de manera preventiva, des de fa més d’un any, va ser llegida per Fermí Prat. A la carta, que responia a una enviada pel propi Fermí Prat, Cuixart es reafirmava, una vegada més, en que cal seguir lluitant per la República catalana de manera pacífica i democràtica. Alhora que mostrava un agraïment per les cartes rebudes i les ganes de voler fer-ne de totes elles un recull per a la història, per explicar tot el que està passant a Catalunya en aquests moments.

L’actuació del recuperat grup Coses, format per Miquel Estrada, Ton Rulló i Jordi Fàbregas amb cançons com “Via fos sagramental”, “Filipus Quintus” o la celebrada per tot el públic assistent “Ai jovent via fora!”, va representar el moment àlgid d’aquest dilluns d’octubre.

Finalment, una plaça cada vegada més plena, va tornar a cantar el “No ens mourem d’aquí”, versió del “No serem moguts”. L’acte va concloure amb el “Cant dels Segadors” i crits de llibertat. I va ser aleshores quan el rellotge del campanar civil que presideix la plaça des de fa més de 150 anys, va dir-nos que el camí cap a la llibertat, malgrat que difícil i costerut, és més proper. Un rellotge que li mancaven pocs minuts per arribar a tres quarts de nou del vespre. I seguint endavant.

Jordi Margarit

Xerrada "República, empremta de justícia i llibertat"

INFORMACIÓ DE LES COMISSIONS

Et posem al dia de l’activitat de la Territorial i et fem partícep de les convocatòries.

De la comissió d’extensió

Voluntari, voluntària, anima’t a participar a les sortides organitzades! És important que siguem el major nombre de persones possible. Aquests són els espais on pots col·laborar (atenció, les comissions tenim nous correus electrònics):

Parades: parades@graciaperlaindependencia.cat
Motxillaires: motxillaires@graciaperlaindependencia.cat
Multiparades del Barcelonès: motxillaires@graciaperlaindependencia.cat

Programació de parades a Gràcia el mes de novembre
  1. Dissabte  3 de novembre a Astúries/Fontana: matí d’11 a 14h
  2. Dissabte 10 de novembre a Astúries/Fontana: tarda de 18 a 21h
  3. Dissabte 17 de novembre a Passeig Sant Joan/Indústria: matí 11 a 14h
  4. Dissabte 24 de novembre a Astúries/Fontana: matí d’11:00 a 14h

Apunta’t al doodle de parades

Parades 

La feina de les parades segueix i encara tenim dues parades a fer aquest mes d’octubre. Com ja hem repetit en altres ocasions, aquesta tasca dona visibilitat a l’assemblea i permet intercanviar informació amb els ciutadans sobre la situació política actual i els actes que s’organitzen, però també serveix per fer cures a nivell emocional. Les parades són sempre una oportunitat per captar nous socis o simpatitzants, així com per rebre donatius per a la Caixa de Solidaritat i Resistència i per a les famílies dels presos i exiliats. També són un punt important de distribució de llaços grocs i domassos i un espai per compartir amb altres entitats i fer xarxa. Per qualsevol consulta o suggeriment, podeu adreçar-vos a parades@graciaperlaindependencia.cat.

Us podeu apuntar a https://doodle.com/poll/mdawbtxhafrsnwn6.

De la coordinadora

Hi trobaràs informació permanent i convocatòries diverses d’àmbit general

Nou correu electrònic: coordinadora@graciaperlaindependencia.cat

Vine a col·laborar al local de la territorial

Com ja sabeu, obrim el local del carrer Robí, 22, els divendres, de 18h a 20h, com a punt de trobada i contacte presencial. Tenim estelades noves, domassos i informació.

Nova Comissió del Procés Constituent

En aquests moments tan convulsos que estem vivint, la societat civil tenim moltes coses a dir, necessitem fer la nostra aportació sobre com volem que sigui la futura República catalana. Des de la coordinadora de Gràcia, hem cregut que seria interessant fer un recull de les idees que pugui aportar la nostre gent sobre el país que volem. Per això hem decidit crear la Comissió de Procés Constituent.

L’objectiu de la comissió és fer debats sobre diferents temes (les estructures d’estat, les relacions internacionals, la llengua, l’educació, la cultura, l’energia, el medi territorial, etc.). Recollirem els resultats dels diferents debats i els enviarem a les futures comissions de procés constituent que es vagin creant, i també afegirem idees a les que ja estan proposades.

Per aquest motiu us demanem la vostra col·laboració. La vostra participació és important, ja que tots som necessaris per assolir la República catalana de tothom i per a tothom. Si hi esteu interessats, poseu-vos en contacte amb nosaltres:
pconstituent@graciaperlaindependencia.cat.

 

EL MÉS CALENT, AL TWITTER

Hi trobaràs els tuits més punyents de la quinzena

Assemblea Nacional

UBxlaRepública

Esquerra Eixample

Assemblea Nacional

Jordi Sànchez

assembleasmxi

BREUS

T’expliquem coses que passen dins i fora de la Vila

Dia de les persones cuidadores

Ets cuidador o cuidadora d’agun familiar? Si no ho ets, és molt probable que algun dia hagis de cuidar algú o necessites que et cuidin. El dia 5 de novembre pots anar a la plaça de Lesseps i participar a la gincama per a cuidadors al barri de Gràcia! Serà de les 10 a les 14h i hi haurà un grapat d’activitats, com un taller de risoteràpia, música i taules rodones, entre d’altres.

Ho organitza el Parc Sanitari Pere Virgili amb la col·laboració de nombroses entitats.

LA TEVA OPINIÓ ENS INTERESSA

La secció on pots conèixer l’opinió de diverses personalitats que parlen sobre el Procés Constituent

 Bribons

David Fernández

 

La Directa – 29 d’octubre del 2018

“Escric per no matar”
Petros Markaris

És probable que, en el rigor del directe i quan passen les coses, sempre fem curt però mai no fem salat. I que ens moguem entre una intuïció feminista i humanista i una experiència col·lectiva acumulada que ens manté sempre alerta davant la impunitat del poder. Després, gairebé sempre, arriba l’estricta realitat i s’encarrega dràsticament de reconfirmar dubtes, ampliar dades i solidificar certeses. I de recordar-nos que sí, que fins i tot vam fer curt, que tot és pitjor del que pensàvem i que el pilot automàtic de la indiferència quotidiana és la saba que fa de la impunitat un règim.

Reviure i revisitar avui tot el que es va dir a partir de l’endemà de la manifestació del 26 d’agost a Barcelona, arran dels tràgics atemptats de les Rambles i rere la denúncia de la venda d’armes espanyoles a l’Aràbia Saudita i les amistats perilloses de la Casa Reial, és un exercici simptomàtic. L’hemeroteca recorda que se’ns va dir de tot, de mentiders a exagerats i, en el cim del cinisme, inoportuns. El “no toca” habitual de vint-i-tres anys de pujolisme fet doctrina oficial. I més encara: fins i tot des dels laboratoris d’enginyeria propagandística de les clavegueres de l’Estat –i les seves ramificacions mediàtiques de postveritats– es va ordir la trama per difondre la mentida que el 25% de la indústria militar de l’Estat estava a Catalunya. De fet, encara ho diuen: sempre que algú piula sobre el tràfic d’armes espanyoles al règim saudita, surt un hispànic bot programat a colar-t’ho. I com tota mentida recala en alguna veritat parcial, alteren i manipulen les dades que aclareixen –ara sí– que el 25% de les exportacions armamentístiques espanyoles surt dels ports de Barcelona i Tarragona. Un factor que també ens hauríem de fer mirar, perquè no hi ha terme mig ni gris: o ports de guerra o ports de pau.

En aquell agost fatídic on el carrer va ser l’únic refugi i l’àgora pública on poder discrepar i xiular les coses pel seu nom, la censura i la criminalització van ser l’ordre sistèmica. A penes un any després, tot el dit es revela cert i inapel·lable i recorda qui mentia de debò, ordint mentides per protegir un rei –el rei de bastos, que també d’oros– que va despullat del tot. Malgrat la llei del silenci, tan monàrquica ella, avui ningú pot invocar ignorància. Allò que es negava ja és públic del tot: 400 bombes rebatejades com intel·ligents en un roí exercici de sinestèsia –racisme solidari, exèrcit humanitari, merda suculenta– i cinc fragates mil milionàries –i un AVE, és clar– són indiscutibles. I un cicle exportador, sota Felip VI, que ha venut 1.654 milions d’euros en cinc anys a la dictadura dels Saüd.

Ara es veu que l’argument –pírrica victòria moral per nosaltres i mediocre derrota argumental per a ells– ja no és que mentíem –és a dir, que reconeixen que el carrer duia raó–, sinó que s’escuden en el miserable “és el que hi ha”: que mirem a una altra banda, que ja escamparà, que a ells plim perquè dormen en pikolin i que si no ho fa l’Estat, ho faran altres, perquè en la cursa militarista de la indústria de la mort, babau l’últim. El que no ha canviat és la censura censora, que continua i s’amplia: van començar per tuiters i titellaires i ara enxampa ja parlaments sencers, que es veu que el Parlament de Catalunya no pot expressar democràticament el seu lliure parer polític sobre la monarquia sense que li ploguin accions judicials i coaccions polítiques.

Mentrestant, hem hagut d’escoltar tot el repertori de la infàmia del cinisme criminal de la política internacional: “que si són bombes intel·ligents” va dir la ministra portaveu, que si “són bombes que no produeixen aquest tipus de desgràcies” va dir l’higiènic Borrell, que si més enllà “de les nostres fronteres, el que puguin fer tercers països no és responsabilitat d’aquest govern” va dir la mediocritat presidencial en prime time, rentant-se les mans de sang. Socialistes, en tot cas, del dolor i de l’horror aliens. Els contractes, diuen ara, estan per complir-los. I el Tractat sobre Comerç d’Armes que l’Estat va signar el 2014, també, hipòcrites. I els drets humans també, com a contracte universal. De la mateixa manera que la corrupció –Suïssa i l’Audiència Nacional ja investiguen les comissions il·lícites milionàries de l’empresa pública d’armament Defex en les transaccions d’armament– està per combatre-la. Però no, al comissionista Regne d’Espanya els principis esventats s’esgoten on comencen els interessos comercials. I així ens va.

N’hi ha molt més, és clar. En el mirall del crim d’Estat de la desaparició i mort macabra del periodista Jamal Khashoggi suren moltes altres desigualtats brutals i una de principal: no s’escandalitzen pels morts del Iemen dels darrers anys –entre ells, 10.000 civils i 40.000 menors quan la fam s’empra com a arma de guerra. Sense possibilitat d’estalviar-nos l’espectacle dantesc de veure Erdogan –que tanca diaris, empresona dissidents i executa militants kurdes a sang freda al cor de la UE i enmig de París– reclamant investigacions, mentre és incapaç d’investigar els seus propis crims.

La infàmia ve de lluny i, en qualsevol dels casos, la lletania hispànica també ve d’antic. El 2003, Santiago Alba Rico, ja escrivia un article titulat “Sóc un demòcrata”: “No condemno el rei Fahd, tan amic del rei d’Espanya, que talla caps, poda mans i arrenca ulls, que humilia les dones i emmordassa els opositors, que es llueix sense diaris, parlaments ni partits polítics, que viola noies filipines i tortura indis i egipcis, que malbarata la tercera part del pressupost de l’Aràbia Saudita entre els 15.000 membres de la seva nissaga i que finança els moviments més reaccionaris i violents del planeta”. L’article del guionista de “La Bola de Cristal” de fa 15 anys –si l’hemeroteca no és delicte i si la Llei Mordassa no és retroactiva encara– no tenia cap altra possibilitat de final, sense escapatòria ni solució de continuïtat, que cloure dient: “sóc un demòcrata, sóc un cabró”.

[Llegeix tot l’article]

AGENDA

De la Territorial

Dilluns 5 de novembre: Concentració per la llibertat dels presos polítics. Lloc i hora: a la plaça de la Vila de Gràcia, a les 20.00 h.

Dijous 8 de novembre: Assemblea de socis i simpatitzants. Mitja hora abans: trobada nous socis i simpatitzants. Lloc i hora: a l’Orfeó Gracienc, a les 19h.

Dissabte 10 de novembre: Diada de la Catalunya Nord. Des de la Territorial de Gràcia organitzem un autocar per anar-hi. Lloc i hora: sortim a es 9h de Jardinets de Gràcia. Us hi podeu apuntar al formulari http://www.graciaperlaindependencia.cat/autocar-a-perpinya/ .

 

 

De l’ANC

Divendres 19 d’octubre: Caminades pels presos polítics i el retorn del Govern a l’exili.
Lloc i hora: a Plaça Catalunya, a les 19.00 h.

D’altres entitats

Dilluns 5 de novembre: Dia de les persones cuidadores de familiars. Gincama de persones cuidadores a Gràcia. Lloc i hora: Plaça Lesseps, de 10 a 14h.

Dijous 8 de novembre: Projecció de documenta 20 S i tertúlia posterior. Lloc i hora: Centre Cívic El Coll – La Bruguera, a es 19h.

VÍDEOS

PRESENTACIÓ DEL NOU WEB INTERNACIONAL DE L’ANC

CONCENTRACIÓ UN ANY DE VERGONYA, UN ANY DE DIGNITAT

ELLS NO ES VAN ATURAR