Avancem cap a la República!

Butlletí núm. 81 (03-12-2018)

Avancem cap a la República!

Butlletí núm. 81 (03-12-2018)

Cinquè Consell de Territorials, Sectorials i Exteriors (CTSE)

L’Assemblea Nacional Catalana va organitzar el cinquè Consell de Territorials, Sectorials i Exteriors (CTSE) el dissabte 24 a Calldetenes. Tal com com indica el nom, reuneix les assemblees territorials, sectorials i exteriors entre les dues assemblees generals ordinàries, per treballar i debatre com materialitzar el Pla Estratègic, que es va aprovar en un plenari extraordinari el passat 6 d’octubre.

Després de la benvinguda de l’alcalde de Calldetenes als secretaris i coordinadors de les territorials, sectorials i exteriors, el vicepresident de l’entitat, Pep Cruanyes, va donar el tret de sortida a la trobada, on es va explicar l’informe del Secretariat i l’econòmic.

Finalment, es van obrir els debats i els espais de treball a partir dels 12 grups basats en 11 punts del Pla Estratègic:

1. Lideratge
2. Territori
3. Comunicació
4. Jurídica
5. Internacional
6. Mobilització permanent
7. Majoria social
8. Primàries
9. Fer República Catalana
10. Impulsar el tractament jurídic
11. Front institucional

Els dos membres de la coordinadora de Gràcia que hi vam participar vam apuntar-nos al grup de Comunicació i al de Fer República Catalana. A la tarda, es van presentar les conclusions dels debats i dels espais de treball, i la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, s’encarregà de la cloenda.

CRÒNICA DE LA ROSER LATORRE:

Cinquè Consell de Territorials, Sectorials i Exteriors (CSTE), xuxos, Forcadell/Sànchez

El dissabte 24 de novembre, a les 8h del matí estic a la cantonada de la Travessera de Dalt/Verdi on em recull el Jordi G. per anar al Consell de Sectorials, Territorials i Exteriors CSTE que es fa Calldetenes. Sortim de Barcelona per la Ronda de Dalt i ens adrecem cap a Osona; pel camí proposo anar al restaurant Les 4 Carreteres, un lloc concorregut i conegut on et serveixen un dels xuxos més bons del país.

(Però no és el millor, així ho ha establert el Fòrum Gastronòmic de Girona, que el 18 de novembre va celebrar el 1er Concurs Mundial del Xuxo. El jurat estava format per quatre cuiners/pastissers i varen atorgar el premi tenint en compte el pes, els ingredients i el mètode d’elaboració. El guanyador fou el pastisser de la pastisseria Banyolina Padrés. Ai perdó, que m’he despistat del tema d’aquest article, parlant de coses dolces i pastisseria fina. Tornem-hi!)
Doncs això, que arribem a Calldetenes, d’horeta, i anem a buscar les credencials. Ambient festiu, i a la mesa de les credencials ens saluda la nostra benvolguda Marina. Sort d’ella, perquè jo no conec a ningú. Com que ens queda temps, anem a fer un vol per veure l’església del petit poble de Calldetenes i anem a esmorzar a Ca la Nena. Un cop el pap és ja una mica ple, ens adrecem a l’Auditori. Ostres, tu, quin auditori, tant esplèndid per un poble petit! Però és que a més es veu que està molt utilitzat i que hi poden fer tot tipus d’esdeveniments perquè és polivalent!

Comença l’acte: com és costum a l’ANC, ens dóna la benvinguda l’alcalde.

(I faig un altre incís: a l’Assemblea general ordinària de l’ANC de fa uns anys a Lleida, va donar la benvinguda l’alcalde, l’Àngel Ros –me’n guardaré prou de parlar d’aquest personatge-. La gent el va començar a xiular i escridassar –me’n guardaré prou d’emetre un veredicte d’aquesta reacció tant normal- i la nostra estimada Carme Forcadell ens va començar a esbroncar a tots dient que a la República Catalana hi hauríem de cabre tots, els que érem de l’ANC i els que no, els que estàvem allà i els que no. Dons bé, aquesta persona que va tenir la força i criteri per dir-nos a tots que amb esbroncades no s’arreglaven les coses, que s’ha de parlar i dialogar, és la que ara està a la presó. Si penso en com estan les coses… m’indigno!).

Després de l’alcalde de Calldetenes parlen dues persones vinculades a l’ANC d’Osona. Com que he fet aquesta crònica una mica massa tard, ara ja sabem què passa amb en Jordi Sànchez. Doncs bé, en el parlament de benvinguda per part dels representants de l’ANC-Osona i Calldetenes, un d’ells ens parla directament d’en Jordi Sànchez, dient-nos que si està a la presó és perquè va ser president nostre, i que ho hem de dir i l’hem de reivindicar, tantes voltes com faci falta. Doncs sí, i ara encara més. I que si l’han empresonat és perquè era de l’ANC, perquè anaven en contra de l’ANC, i que això, adonem-nos-en, que van en contra de l’ANC, en contra nostra.I ens parlen de la feina que farem, i ens diuen que:

  • Venim per debatre el nostre posicionament davant el Pla Estratègic (recordeu el paràgraf tercer de la pàgina 6).
  • Cal que les sectorials treballin per travar el nostre discurs i relat.
  • Hem de ser forts i donar suport als presos i exiliats.
  • Cal difondre el nostre missatge a l’exterior.
  • Necessitem cohesionar i estar molt ben organitzats territorialment davant de qualsevol embat..

Després fem el que hom ha de fer a tots les assemblees: informació de la gestió del secretariat, del tresorer, de l’ofensiva jurídica de la pròpia Assemblea, propostes de coses que es faran, els Consells locals de la República, protocols d’actuació en els casos de violència, repàs de la Comissió Fem República …

Després, ens apuntem en grups de treballs que discutiran els diferents punts establerts al Pla Estratègic. Jo m’he apuntat a Comunicació. Hem fet els grups i n’hem parlat: a tall de resum us dic que a vegades les visions que tenim d’un mateix fet –la comunicació- són fines i, a voltes, contradictòries, però va bé parlar-ne, perquè surten iniciatives interessants i això t’anima. Una observació: a l’Àgora que vàrem fer nosaltres al nostre local de Robí el divendres 16 de novembre, parlant del Pla Estratègic, vàrem dir, més o menys, les mateixes coses.
Dinem en una carpa instal·lada per a l’ocasió, una fideuà i gelat. Després tornem a l’auditori, on ja els encarregats han treballat les respostes dels diferents grups de treball i ens les resumeixen.

Les meves conclusions: Va bé treballar plegats per conèixer diferents punts de vista i crear un relat comú de l’ANC de cara al futur, però també penso que els fets ens superen. Crec que l’única manera de poder avançar és ser molts a l’ANC –captació-, estar molt ben coordinats i tenir una capacitat de mobilització ràpida i eficient. La comunicació és clau!

Roser Latorre

Autocensura a les aules?

En aquest vídeo teniu la retransmissió en directe de la taula rodona que es va celebrar als Lluïsos de Gràcia el dimecres 21 de novembre, organitzat conjuntament per el CDR-Gràcia i l’ANC-Gràcia, amb la participació de:

  • Anna Pascual, professora de geografia i historia a secundària
  • Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill
  • Ramón Font, portaveu dels sindicats USTEC-STEs
  • Xènia Amorós, vicepresidenta de la FaPac.
  • Francesc Granada, mestre i director d’escola

Va moderar i presentar l’acte l’Anna Manso, escriptora i guionista.

Crònica solidària a la plaça de la Vila, dilluns 19

Esclavitzats en un país on cada vegada podem riure’ns menys de les coses, és paradoxal el bon grat, i en alguns moments fins i tot el bon humor, amb què encarem la realitat que ens ha tocat afrontar. I és que qualsevol mitjà no violent és bo per reclamar justícia i llibertat.

El dilluns 19, a la plaça de la vila, la Maria Clausó ens va llegir dues cartes. La primera és la que ella va enviar al Jordi Cuixart després del seu pas per Lledoners, on van interpretar l’obra teatral Hipopotamus a tots als que hi eren tancats i van voler assistir-hi. En ella li deia unes paraules entranyables: “Us estimem com a part important de la nostra vida”, i també, en fer patent la cruesa de la vida confinada, li confessava: “Els presos ens doneu un bany de realitat”. I dissortadament és així mateix, tots ells s’han convertit en un pensament recurrent en tots nosaltres, un plany continu, una obsessió per escatir la manera de fer quelcom més per tots ells, perquè puguin recuperar la llibertat, i amb ells de retruc ens puguem alliberar tots nosaltres. A la vegada, li refeia la carta desbordant de tendresa que ella mateixa li havia escrit al petit del Jordi i la Txell, a l’Amat.

I en Jordi Cuixart li va respondre amb una humanitat i resiliència aclaparadores: “A Lledoners hi ha tones d’humanitat… la presó ens ha fet més bones persones…” I referint-se al seu fill li escrivia: “Lluitar per un món més just i lliure és l’acte d’amor més gran que podem fer pels nostres fills”. Més enllà d’aquestes paraules tot comentari és balder.

A continuació un grup de vuit Pallasses per la República ens va oferir un tast del seu espectacle. Efectivament ens tenim ben guanyat l’apel·latiu de la “revolució dels somriures”, encara que aquell dilluns, les rialles, tot i els esforços de les pallasses, les vam deixar per quan siguin alliberats els presos, retornin els exiliats, i els represaliats siguin exculpats.

Per acabar, i abans de cantar plegats els segadors, de nou vam reclamar a la seu del districte que tornin a penjar la pancarta exigint la llibertat de tots els nostres amics injustament reprimits.

Text: Xavier Andreu

Fotografies: Xavier Erruz

Vila de Gràcia, 26 de novembre de 2018

Com cada dilluns, i ja fa més d’un any, ens vam aplegar a la laça de la Vila, convocats per Òmnium, l’ANC i els CDR de Gràcia, per reivindicar la llibertat del presos polítics, el retorn dels exiliats i en suport als represaliats. El dilluns 26 érem uns quants menys que altres dies, potser pel fred i el vent, que demanaven un sobreesforç per sortir de casa.

L’acte va començar puntualment a les 20h, amb cinc minuts de silenci, seguits pel Cant dels Ocells, a càrrec de músics i públic. Tot seguit, l’Anna Crosas, en nom d’Òmnium Cultural de Gràcia, va fer la presentació de l’acte, amb l’enumeració de les diferents intervencions. A més, aquell dilluns hi va haver una sorpresa, un àudio del president Puigdemont, d’agraïment als graciencs, amb referències a la cultura com a eina de cohesió i reivindicació, i finalitzat amb el desig esperançat de retrobar-nos aviat a Gràcia, presos i exiliats.

Tot seguit va tenir lloc la intervenció del filòsof i professor universitari Xavier Antich, que en una exposició molt ben travada va fer una defensa concloent dels presos i exiliats, amb cites i comentaris de textos de polítics rellevants dels segle passat com l’italià Antonio Gramsci, l’alemanya Rosa Luxemburg i el txec Václav Havel, seguits per referències a les seves visites a Raül Romeva i Dolors Bassa i comentaris a les cartes que havia rebut de Jordi Cuixart i Carme Forcadell, per acabar amb tres consignes de Jordi Cuixart des de la presó de Lledoners: “Tot és molt greu, però tenim a les mans que deixi de ser-ho; no us deixeu intimidar; i feu el que heu de fer i que no us tremolin les cames”.

Després vam interpretar el cant No ens mourem d’aquí, acabat amb crits de Llibertat. A continuació, la companya Soledat Farré, en nom de l’ANC, va cloure l’acte amb els agraïments a músics i assistents i el recordatori dels actes setmanals, en què va destacar la concentració dels dimecres que els companys d’Horta-Guinardó van organitzar a la plaça del Nen de la Rutlla a les 20h. També va condemnar enèrgicament les pintades de caire feixista a l’entrada de la seu social d’Òmnium Cultural del carrer Diputació de Barcelona.

Tot seguit vam interpretar el Cant dels Segadors, seguit dels crits de “Visca Catalunya” i “Visca la Terra”. Un cop acabat l’acte, hi va haver una acció reivindicativa a l’edifici de la Casa de la Vila, per reclamar la restitució de la pancarta a favor dels presos i exiliats al balcó de l’Ajuntament. Es van enganxar globus de color groc a les reixes de la portalada i un voluntari va col·locar al balcó una pancarta amb el text “Llibertat Preses, Represaliades i Exiliades Polítiques”.

Primàries Catalunya presenta els candidats de Barcelona

L’Escola Pia de Diputació a Barcelona va quedar desbordada en la primera presentació oficial dels candidats de Primàries Catalunya. En l’acte es van fer públics els 65 noms dels candidats que han fet el pas per ser alcaldables de la ciutat de Barcelona. Al voltant de 400 persones van omplir la sala i moltes d’elles van quedar dretes.

Carme Sansa Va ser l’encarregada de conduir un acte que va durar prop de dues hores i que va servir per conèixer fugaçment les idees principals de molts dels candidats. Cadascun va tenir 40 segons per explicar les línies mestres de la seva candidatura, i posteriorment van poder baixar de l’escenari per compartir una estona amb el públic assistent, conversar-hi i debatre mentre feien un piscolabis informal. La llista definitiva dels candidats i candidates a Barcelona es pot consultar al web de Primàries Catalunya.

La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, present a l’acte, va voler llançar un missatge clar des de l’escenari: les primàries han de fer de la ciutat de Barcelona “la punta de llança per aconseguir la independència d’aquest país”. Amb les primàries, l’Assemblea ha apostat per “impulsar” mètodes nous i noves fórmules de participació ciutadana en les decisions col·lectives. “Apostem perquè hi hagi més vinculació entre electors i electes”, va dir, i també perquè hi hagi “més participació ciutadana en els programes electorals” i també millor seguiment i control del programa electoral durant tota la legislatura. “Això no ho fa ningú”, va afirmar.

Paluzie va explicar que ja s’han aconseguit més de 23.000 inscrits només a la ciutat de Barcelona, i que s’aniran fent debats perquè tothom pugui conèixer els candidats i els seus projectes. Al seu torn, Anna Arqué, representant de Primàries Barcelona, va qualificar la proposta de Primàries Catalunya com una “excel·lent idea” perquè posen en pràctica els aspectes que, va dir, ens allunyen del “politiqueig” i el “despotisme” i “condescendència” de la vella política, que va contraposar amb aquesta nova política, basada en la igualtat, el debat, el talent, el coneixement “al servei de la ciutat, del barri i de la vida”.

Arqué va dir que aquest projecte, i sobretot els seus candidats, suposen una “esmena a la totalitat” al sistema actual. “Ens han acostumat massa que no es compleixin els mandats electorals”,va afegir, i que calen polítics amb solucions, i que donin resposta a l’exigència democràtica de tots plegats.

INFORMACIÓ DE LES COMISSIONS

Et posem al dia de l’activitat de la Territorial i et fem partícep de les convocatòries.

De la comissió d’extensió

Voluntari, voluntària, anima’t a participar a les sortides organitzades! És important que siguem el major nombre de persones possible. Aquests són els espais on pots col·laborar (atenció, les comissions tenim nous correus electrònics):

Parades: parades@graciaperlaindependencia.cat
Motxillaires: motxillaires@graciaperlaindependencia.cat
Multiparades del Barcelonès: motxillaires@graciaperlaindependencia.cat

Programació de parades a Gràcia el mes de desembre
  1. Dissabte  1 de desembre a Travessera de Gràcia/ Torrent de l’Olla: matí d’11 a 14h
  2. Dissabte 15 de desembre a Plaça Joanic: matí d’11 a 14h
  3. Dissabte 22 de desembre a Passeig Sant Joan/Indústria: matí d’11 a 14h
  4. Divendres 4 de gener a Travessera de Gràcia/Mare de Déu dels Desemparats: tarda de 17 a 20h

Apunta’t al doodle de parades

Parades 

La feina de les parades segueix, com ja hem repetit en altres ocasions, aquesta tasca dona visibilitat a l’assemblea i permet intercanviar informació amb els ciutadans sobre la situació política actual i els actes que s’organitzen, però també serveix per fer cures a nivell emocional. Les parades són sempre una oportunitat per captar nous socis o simpatitzants, així com per rebre donatius per a la Caixa de Solidaritat i Resistència i per a les famílies dels presos i exiliats. També són un punt important de distribució de llaços grocs i domassos i un espai per compartir amb altres entitats i fer xarxa. Per qualsevol consulta o suggeriment, podeu adreçar-vos a parades@graciaperlaindependencia.cat.

Us podeu apuntar a https://doodle.com/poll/mdawbtxhafrsnwn6.

De la coordinadora

Hi trobaràs informació permanent i convocatòries diverses d’àmbit general

Nou correu electrònic: coordinadora@graciaperlaindependencia.cat

Vine a col·laborar al local de la territorial

Com ja sabeu, obrim el local del carrer Robí, 22, els divendres, de 18h a 20h, com a punt de trobada i contacte presencial. Tenim estelades noves, domassos i informació.

Comissió del Procés Constituent

En aquests moments tan convulsos que estem vivint, la societat civil tenim moltes coses a dir, necessitem fer la nostra aportació sobre com volem que sigui la futura República catalana. Des de la coordinadora de Gràcia, hem cregut que seria interessant fer un recull de les idees que pugui aportar la nostre gent sobre el país que volem. Per això hem decidit crear la Comissió de Procés Constituent.

L’objectiu de la comissió és fer debats sobre diferents temes (les estructures d’estat, les relacions internacionals, la llengua, l’educació, la cultura, l’energia, el medi territorial, etc.). Recollirem els resultats dels diferents debats i els enviarem a les futures comissions de procés constituent que es vagin creant, i també afegirem idees a les que ja estan proposades.

Per aquest motiu us demanem la vostra col·laboració. La vostra participació és important, ja que tots som necessaris per assolir la República catalana de tothom i per a tothom. Si hi esteu interessats, poseu-vos en contacte amb nosaltres:
pconstituent@graciaperlaindependencia.cat.

 

EL MÉS CALENT, AL TWITTER

Hi trobaràs els tuits més punyents de la quinzena

Jordi Sànchez

L'Independent de Gràcia

Germà Capdevila

Marcel Mauri

Ass. Catalana pels Drets Civils

Ainhoa Miró

BREUS

T’expliquem coses que passen dins i fora de la Vila

6a Festa Teixint Connexions per La Marató de TV3

Un any més Teixint Connexions i el Districte de Gràcia han unit forces aquest dissabte 1 de desembre per fer una nova festa de La Marató de TV3, que enguany i per primer cop a la història, ha repetit ubicació, al Carrer Gran de Gràcia, entre la Travessera de Gràcia i Rambla del Prat.

Des de l’any 2013, l’associació Teixint Connexions organitza una festa que va néixer, des de la modèstia, al carrer de la Llibertat amb la idea de ser un punt de trobada i connexió del teixit associatiu de Gràcia. Vuit van ser les entitats que van participar en la primera edició i prop d’una vintena en la segona edició, també al carrer de la Llibertat. El 2015 es va apostar per fer un pas endavant programant la festa a la plaça de la Vila de Gràcia amb la participació de més d’una trentena d’entitats. L’any 2016 un total de 50 entitats van ocupar la plaça del Poble Romaní i la darrera edició al carrer Gran de Gràcia va aglutinar una setantena d’entitats, col·lectius, escoles i recursos del teixit associatiu i social gracienc

Enguany han participat de la festa una seixantena d’entitats d’àmbits tan diversos com la cultura, la festa, l’educació, la salut mental i les persones amb discapacitat, l’esport, la cultura popular, l’educació, la dansa i la música, la cooperació i el teixit comercial. Al llarg de tot el dia les entitats i col·lectius participants de la festa han realitzat tota mena d’activitats lúdiques, festives i familiars per recaptar diners per La Marató de TV3: tallers, jocs, gastronomia, actuacions musicals i de dansa, percussió, espai esportiu, exposicions i mostra d’entitats.

ARTICLES QUE INTERESSEN

La secció on pots conèixer l’opinió de diverses personalitats, així com llegir articles de qualitat sobre el Procés Constituent

Lectures carceràries

Emili Bella

El Punt Avui – 28 de novembre de 2018

Que necessari que és pensar i reflexionar sobre la llibertat quan n’estàs privat”, escriu Raül Romeva després de llegir Libertad, de Joan Vergés, Lledoners intramurs. “Gràcies a aquest professor de filosofia moral i director de la càtedra Ferrater Mora, posem sentit, però sobretot contingut, a la lluita més actual que mai en favor de les llibertats, diverses i plurals, que avui per avui es troben tan amenaçades”, aprecia.

Al marge de preparar el judici i mantenir-se en forma, l’exconseller d’Afers Exteriors aprofita el temps a la presó per sadollar la seva avidesa lectora.A Estremera (Espanya) hi havia una biblioteca molt migrada, especialment per a la voracitat intel·lectual de Romeva. A Lledoners, en canvi, tenen un catàleg bibliotecari més fornit, però la majoria dels llibres que vol llegir els hi fan arribar la família i els amics –per correu ordinari no poden entrar al centre penitenciari– o els companys de presó, com Jordi Cuixart, que li va recomanar l’assaig del filòsof Rob Riemen Per combatre aquesta època, dues consideracions urgents sobre el feixisme.“Riemen alerta del retorn dels feixismes però sap veure la llum abans que despunti l’alba. Per llegir i, sobretot, actuar”, piulava el compte de Twitter de l’exconseller, on es troben algunes de les reflexions que fa al voltant dels autors que llegeix.

Romeva s’ha submergit a Lledoners en més d’una setantena d’obres, desenes de milers de pàgines. “Dedico moltes estones a llegir filosofia, política, assaig, novel·la, poesia, i també, és clar, les reflexions de gent que ha viscut experiències similars, tant personals com polítiques, a les que vivim nosaltres directament i com a país. Des de la consciència de com viu una persona que se sap innocent i que és conscient que s’està cometent una arbitrarietat, la seva privació de llibertat”, explica a El Punt Avui.

En aquest sentit, llegeix molt sobre el fet mateix d’estar a la presó i del que significa políticament a partir del testimoni escrit dels qui l’han patida en primera persona, com Antonio Gramsci, Nelson Mandela, Rosa Luxemburg, Joaquim Forn o Meritxell Borràs, però també sobre política penitenciària i reinserció o històries de superació personal, com La resiliencia. Crecer desde la adversidad, d’Anna Forés i Jordi Grané, amb exemples de supervivència com la dels camps de concentració o la del càncer del ciclista Lance Armstrong.

“La presó i el judici no han de ser una limitació per no imaginar quines polítiques públiques i socials volem per al país, com solucionar el conflicte amb l’Estat o per definir com ha de ser la República”, hi afegeix. Per això es capbussa en assajos sobre pensament polític, bon govern, resistència civil, resolució de conflictes, mediació, negociació, drets humans, justícia social, autogestió, autoritarisme, fanatismes i formes d’opressió, el mateix conflicte Catalunya-Espanya… Aquesta setmana l’ha anat a veure el catedràtic de filosofia política Daniel Innerarity. El recomana “per entendre millor les democràcies del segle XXI”. Del professor de la universitat Carlos III de Madrid Ignacio Sánchez-Cuenca diu que “fa una proposta honesta i valenta” per desemmascarar, a La confusión nacional. La democracia española ante la crisis catalana, “la fal·làcia del discurs autoanomenat antinacionalista espanyol i el posa davant del mirall mostrant-ne totes les contradiccions i, sobretot, l’essencialisme que desprèn”. L’ha pogut debatre personalment amb l’autor, que l’ha visitat a la presó. “Es comparteixi o no la proposta que fa, el fet que la faci és en si mateix un fet diferencial descomunal respecte del silenci sepulcral que hem constatat (salvant honroses excepcions) en l’univers intel·lectual de la resta de l’Estat”, denuncia Romeva.

Juntament amb les escriptores Jenn Díaz i Blanca Busquets, l’exeurodiputat ha engegat un club de lectura a Lledoners. Díaz li ho va proposar en una visita i més tard es va posar en contacte amb la bibliotecària del centre. Les trobades literàries es fan l’últim dijous de mes. De moment ja n’han celebrat una, amb una trentena d’interns, en què Romeva i Busquets van abordar Es un decir, de Díaz, que hi acudirà demà per a una nova sessió. “Romeva és una màquina de llegir i el nivell del grup és molt alt; esperem que s’hi vagin afegint més participants”, comenta l’escriptora i diputada, que continuarà amb el club de lectura encara que s’enduguin l’exconseller a Madrid per al judici.

[Llegeix tot l’article]

AGENDA

De la Territorial

Dilluns 3 de desembre: Concentració per la llibertat dels presos polítics. Lloc i hora: a la plaça de la Vila de Gràcia, a les 20.00 h.

De l’ANC

Divendres 7 de desembre: Caminades pels presos polítics i el retorn del Govern a l’exili.
Lloc i hora: a Plaça Catalunya, a les 19.00 h.

Dilluns 3 de desembre: Presentació del llibre Franco Lives On. Lloc i hora: al Pati Limona, a les 19h.

 

D’altres entitats

Dimarts 4 de desembre: Cicle de xerrades de coeducació Amb els conflictes creixem junts.  Lloc i hora: Escola Patronat Domènech a les 17h.

Del 5 al 12 de desembre: Exposició Vides diverses. Lloc i hora:  Consell Municipal del Districte de Gràcia, de 9 a 20h.

VÍDEOS

CONCENTRACIÓ PER LA LLIBERTAT

13 MESOS D’INJUSTÍCIA

PRESENTACIÓ CANDIDATS BARCELONA