Cridem fort la paraula llibertat

Butlletí núm. 85 (07-02-2019)

Cridem fort la paraula llibertat

Butlletí núm. 85 (07-02-2019)

Les places de la Vila reclamen la llibertat del presos

Dissabte, 2 de febrer de 2019 – Convocades per la plataforma GràciaLlibertat, de la qual la nostra territorial en forma part, el passat dissabte 2 de febrer es van dur a terme 10 concentracions a places de la Vila de Gràcia. La nostra territorial vam assumir, conjuntament amb Esquerra-Gràcia, la concentració a la plaça de la Virreina, on vam fer un mosaic de llum amb espelmes formant la paraula “llibertat”.

L’acte, que va reunir quasi 200 persones, es va iniciar amb la confecció del mosaic mentre la resta d’assistents feien una cassolada durant un quart d’hora. A continuació, els actors Fina Rius, Àngela Jové i Xavier Vernetta van llegir poemes de diversos autors. Després un veí va llegir la carta que li havia enviat al conseller Turull, així com també la resposta que aquest li havia tramès. Finalment, en Francesc Amaro va llegir un parell de poemes que David Jou els havia escrit l’abril de 2018, quan els presos encara eren a Estremera. L’acte es va cloure amb una nova cassolada i el cant d’Els Segadors.

Consells Locals de la República Catalana

Per tal de seguir fent passos cap a la independència, i de fer arribar a tothom que la República catalana que volem implantar la volem i la farem més justa, solidària, moderna i participativa, el Secretariat Nacional de l’Assemblea va acordar crear els Consells Locals de la República catalana (CLdRC).

Els Consells Locals pretenen “Fer la República catalana” des del territori, amb l’evident certesa que, a dia d’avui, no és efectiva. Els Consells Locals pretenen ser una eina d’apoderament de la gent en allò que ja pot avançar i, així, crear una estructura civil no autonòmica on assentar les bases del nou Estat.

Davant les dificultats del moment per la repressió de l’Estat espanyol, i la renúncia, almenys temporal, per part dels partits del Govern de fer efectiva la República catalana i, per tant, la independència, la societat civil hem de prendre consciència i començar a avançar incidint al territori des de l’àmbit local en les àrees següents:

1. Ser el punt de trobada d’entitats, persones i iniciatives locals.
2. Ajudar en la implementació de la e-República.
3. Fomentar la participació al Fòrum Cívic i Social a nivell local.
4. Fomentar l’existència de voluntariat de proximitat.
5. Contribuir a la creació d’una caixa de solidaritat a nivell local.
6. Fer arribar a les entitats socials locals els recursos de temps i diners.
7. Canalitzar necessitats socials no ateses per les entitats locals existents.
8. Fomentar el “Consum estratègic”.
9. Fomentar la recuperació de la memòria històrica local.
10. Establir una xarxa antirepressiva de proximitat.
11. Desenvolupar, des de cada Consell Local, projectes locals propis.

Amb tot això, els Consells Locals esdevindran un espai de col·laboració i coordinació de diferents iniciatives en l’àmbit local.

Per poder-ne parlar en profunditat, convidarem a venir a la nostra territorial alguna persona del Secretariat Nacional per tal que ens ho expliqui i ens resolgui els dubtes que puguem tenir. Quan tinguem nom i data us ho farem saber.

Recordant a Ovidi Montllor

Dilluns, 4 de febrer de 2019, a la plaça de la Vila – Com cada dilluns, l’acte que organitza el col·lectiu GraciaLlibertat a la plaça de la Vila per reclamar la llibertat dels presos  i preses polítiques, el retorn dels i les exiliades i el suport a les persones represaliades va reunir un nombrós grup de veïns i veïnes, en la primera concentració celebrada després del trasllat dels presos polítics a les presons de Madrid.

Vam començar puntualment a les 20h, amb cinc minuts de silenci, seguits pel Cant dels Ocells, a càrrec de músics i públic. Tot seguit, en Pere Folguera, en nom dels organitzadors, va iniciar els parlaments amb la presentació del convidat, el David Fernàndez, i el recordatori que la data del dia coincidia amb el 77è aniversari del naixement del malaguanyat cantant i artista valencià Ovidi Montllor.

Per homenatjar-lo, vam escoltar la seva cançó titulada L’escola de Ribera. A continuació, en David Fernández, periodista i polític ben conegut, va prendre la paraula i amb el seu estil inconfusible, després de fer un recordatori sobre els 80 anys de l’exili de milers de republicans catalans i espanyols, va llegir i comentar tres textos ben diferents: el primer, sobre la memòria històrica, un fragment del llibre Días y noches de amor y de guerra del periodista i escriptor uruguaià Eduardo Galeano, publicat l’any 1978, que és una crònica estremidora de les desaparicions, assassinats i exili dels seus compatriotes; el segon, un article periodístic de reflexió sobre les eleccions del 21D, de la filòsofa i escriptora Marina Garcés, titulat Excepcionalitats permanents, i el tercer, un poema sobre l’1 d’octubre del poeta David Caño, titulat Poema del sí (primer acte de sobirania plena).

Per acabar la seva intervenció el David va fer una reivindicació dels 18 presos, exiliats i represaliats, anomenant-los d’un en un, incloent-hi l’Adrià, la Tamara i en Valtònyc. Seguidament, vam escoltar la cançó Sageta de foc, amb lletra de Joan Salvat-Papasseit i música de l’Ovidi Montllor.

Després en Cesc Rossell, de l’ANC de Gràcia, va fer el parlament de clausura expressant en nom de l’organització l’agraïment al David Fernàndez, als músics, fotògrafs i assistents, i també als nombrosos participants en les concentracions que sota el títol Il·luminem la Llibertat es van fer dissabte passat a 10 places de la Vila de Gràcia i al Farró.

Tot seguit va exposar els actes previstos per als propers dies:

Dissabte, 9 de febrer: Matinal Groga a la plaça Tetuan a les 10.30h, amb la reivindicació del canvi del nom actual pel de Plaça 1 d’Octubre.

– Dimarts 12 de febrer: Aturem Gràcia. 15 minuts per 177 anys de presó. Una aturada general de tota la Vila de 15 minuts, de les 12 a les 12.15h del migdia, amb l’objectiu de paralitzar Gràcia: vehicles, persones, comerços, bars, administracions, mercats, empreses, escoles. Per això ens convoquen a tots i a totes, a la Plaça de la Vila el dia 12 de Febrer a les 11.30h.

– Divendres 15 de febrer: Hi haurà la declaració als jutjats del Roger Español. Hi ha convocada una concentració de suport a les 10h a la Ciutat de a Justícia. Us animem a participar-hi.

– Dijous 21 de febrer: Vaga general convocada per la Intersindical i la USTEC, que compta amb el suport de l’ANC, Òmnium Cultural i la CUP.

Tot seguit vam cloure l’acte amb la interpretació d’Els Segadors, culminada amb crits de “llibertat”. A tall de comentari, esmentem que aquest cop no hi hagué la interpretació del cant No ens mourem d’aquí, com era habitual.

Enric Espelt

Dilluns amb regust amarg

Dilluns, 28 de gener a la plaça de la Vila – Amb una assistència per damunt de la mitjana de l’habitual, la convocatòria de la Plataforma GràciaLlibertat va fer memòria dels presos, exiliats i represaliats polítics.

Va començar amb l’habitual Cant dels Ocells, i tot seguit la Lloll Beltran, que mai no falta a les nostres trobades setmanals, va llegir l’ordre del trasllat dels nostres companys presos a les presons de Soto del Real i Alcalá de Henares. Tot i tractar-se d’una paròdia, ni la càlida veu de la companya Lloll va poder evitar que se’ns glacés el cor en sentir els terribles i despietats mots (internos e internas), com “la diligéncia” anomena a aquells i aquelles amb qui tantes jornades de lluita festiva hem compartit.

Després, l’escriptor Ramon Solsona, gracienc que va viure a Gràcia fins als vint anys, ens va llegir una sèrie de poemes que ens van recordar que, fins i tot enmig de la present repressió, la nostra és la Revolució dels Somriures.
Va seguir el company Francesc Rossell, recordant als presents les activitats previstes per a aquesta setmana, condicionades pel calendari del trasllat dels companys i companyes presos a Madrid.

Com ja és habitual, l’acte es va tancar amb els cants de la versió de No serem moguts i d’Els Segadors. Ens vam acomiadar convençuts que, per desgràcia, no hauríem d’esperar al proper dilluns per a retrobar-nos.

Joan Molina

INFORMACIÓ DE LES COMISSIONS

Et posem al dia de l’activitat de la Territorial i et fem partícep de les convocatòries.

De la comissió d’extensió

Voluntari, voluntària, anima’t a participar a les sortides organitzades! És important que siguem el major nombre de persones possible. Aquests són els espais on pots col·laborar (atenció, les comissions tenim nous correus electrònics):

Parades: parades@graciaperlaindependencia.cat
Motxillaires: motxillaires@graciaperlaindependencia.cat
Multiparades del Barcelonès: motxillaires@graciaperlaindependencia.cat

Participa en les parades
La feina de les parades segueix, com ja hem repetit en altres ocasions, aquesta tasca dona visibilitat a l’assemblea i permet intercanviar informació amb els ciutadans sobre la situació política actual i els actes que s’organitzen, però també serveix per fer cures a nivell emocional.
Programació de parades a Gràcia el mes de febrer i març
  1. Dissabte 9 de febrer a Gran de Gràcia/Travessera de Gràcia: matí d’11 a 14h
  2. Dissabte 16 de febrer a la Plaça Joanic: matí d’11 a 14h
  3. Dissabte 23 de febrer al Passeig de Sant Joan/Indústria: matí d’11 a 14h
  4. Diumenge 3 de març (Sant Medir) a Travessera de Gràcia/Mare de Déu dels Desemparats: matí de 9 a 14h
  5. Dissabte 9 de març a Gran de Gràcia/Travessera de Gràcia: matí d’11 a 14h
  6. Dissabte 16 de març a la Plaça Lesseps: matí d’11 a 14h
  7. Dissabte 23 de març a Astúries/Fontana: tarda de 18 a 21h
  8. Dissabte 30 de març al Passeig de Sant Joan/Indústria: matí d’11 a 14h

Apunta’t al doodle de parades

De la coordinadora

Hi trobaràs informació permanent i convocatòries diverses d’àmbit general

Nou correu electrònic: coordinadora@graciaperlaindependencia.cat

Vine a col·laborar al local de la territorial

Com ja sabeu, obrim el local del carrer Robí, 22, els divendres, de 18h a 20h, com a punt de trobada i contacte presencial. Tenim estelades noves, domassos i informació.

El calendari de l’ANC de Gràcia del 2019 i es pot obtenir al local del carrer Robí, 22, els divendres de 18 a 20h. El preu és de 12 euros.

EL MÉS CALENT, AL TWITTER

Hi trobaràs els tuits més punyents de la quinzena

ANC Sant Andreu

Jordi Cuixart

Jordi Sànchez

Dolors Bassa

Jordi Turull i Negre

Josep Rull

BREUS

T’expliquem coses que passen dins i fora de la Vila

Barcelona districte cultural a Gràcia

Un any més, durant els mesos de febrer, març i abril es podrà tornar a gaudir d’una nova edició del Barcelona Districte Cultural, un projecte impulsat per l’Institut de Cultura de Barcelona amb l’objectiu d’acostar la cultura als barris. El centre cívic La Sedeta i el Centre Cívic El Coll – La Bruguera són els dos equipaments de Gràcia que n’acolliran programació. En total es podrà gaudir de sis espectacles de música, teatre i circ i de tres projeccions de documentals musicals amb la col·laboració del Festival In-Edit. A més, des dels centres cívics s’organitzaran diferents activitats paral·leles que complementaran la programació.

La cinquena edició del Barcelona Districte Cultural s’estrenarà a Gràcia el divendres 15 de febrer amb doble ració: Laboratoria presentarà Una mujer fue la causa al Centre Cívic El Coll i el reconegut cantant Mazoni presentarà Cançons Robades al Centre Cívic La Sedeta. Aquest concert anirà precedit per l’actuació d’un teloner escollit a través de convocatòria.

Els concerts seguiran amb Estación del Este i les seves Músiques en Trànsit i amb l’espectacle de circ, apte per tots els públics, Flou Papagayo de Mumusic Circus, que serà representat a la plaça de La Sedeta el divendres 5 d’abril. Finalitzarà aquesta cinquena edició amb l’obra Black & Blue, en la qual dos clowns protagonitzaran un concert desconcertant el 12 d’abril al Centre Cívic El Coll.

Paral·lelament, La Sedeta acollirà tres projeccions del Festival In-Edit: Matangi/Maya/M.I.A, Mali Blues i Yo soy la rumba. La projecció d’aquest últim documental, dedicat a Peret, anirà complementada d’un taller de rumba per infants a càrrec del grup RumbaySon de Gràcia.

ARTICLES QUE INTERESSEN

La secció on pots conèixer l’opinió de diverses personalitats, així com llegir articles de qualitat sobre el Procés Constituent

   Vint anys no són res

David Fernàndez

La Directa – 4 de febrer de 2019

“Último día de despotismo y primero de lo mismo”
Pintada l’endemà de la proclamació d’independència de l’Equador

Mirall del temps, 20 anys no són res, parafrasejant Joaquim Jordà. I així és malgrat tota aparent mutació dels sistemes de poder. Cada cantonada d’hemeroteca vista des de baix i a l’esquerra –com sempre ens ha ensenyat a aprendre l’estimat Iñaki Garcia d’El Lokal–, obliga a repensar què canvia i què no i quantes continuïtats hi ha en cada canvi aparent. Interpel·lació necessària de quant ha canviat l’aparador de la impunitat i què poc la mercaderia avariada que ofereixen. Antologia d’hòsties rebudes, fa 20 anys, 14 de gener de 1999, els que continuen lluint i pregonant democràcia seguien visitant-nos a cop de porra. En la rifa macabra del garrot, aleshores li va tocar el rebre a la Universitat Autònoma de Barcelona i l’autonomia universitària ja era mite i paperera de la història.

Avançament de lleis mordasses i xarops de canya, durant tot el matí es van reproduir al campus càrregues policíaques contra el moviment estudiantil. Pel simple fet de protestar davant la visita sorpresa de José María Aznar, martillo de herejes, Gibraltar español, centinella d’Occident i criminal de l’Iraq. Porres contra paraules: bastant modern el passat més recent. Trenta estudiants ferits i uns quants més aporrinats i colpejats. La visita, detall no menor, la feia d’amagat i amb “guàrdia de corps” inclosa en territori hostil i dissident. Paradoxes del temps transcorregut –o tempora o mores– els estudiants precaris ens vam assabentar la vigília per la trucada nocturna i còmplice d’un periodista d’El País. Quins temps aquells.

Aleshores, la Delegada del Govern era Julia García-Valdecasas. Sembla una constant vital gairebé irreversible que cada generació d’aquest país hagi de retenir, a contracor i memòria antídot, el nom del Gobernador Civil/Delegado del Gobierno que els va tocar patir. (Parèntesi obligat: coses que sí que han canviat, a pitjor; amb les seves vinyetes sardòniques, Miquel Ferreres immortalitzava aquella delegada, dues dècades abans que El Periódico li apliqués el seu particular 155). “Vaytecasca”, li dèiem des de l’humor de l’argot popular, que no oblidava que era filla –com tothom– del seu pare. En el present cas, de Francisco García-Valdecasas, inoblidable –per repressor– rector de la UB: rere la Caputxinada del 1966 – hi ha hagut altra caputxinada fa 15 dies a la UDG de Girona– va obligar a rematricular-se de nou 12.000 estudiants i va expulsar 70 professors i 270 alumnes. I va posar la BPS a fer de tutors a cada aula. La lluita sempre educa, ja ho veuen. D’aquelles repressions passades, fet i fet, havia nascut la UAB: externalitzar la protesta fora del centre de la ciutat i reubicar-la lluny mitjançant una arquitectura grisa –dissenyada sota paràmetres de control social– preparada per obturar qualsevol protesta. Temps del rector Villar Pallasí, també, aquell que el 1973 demanava més policies per controlar una protesta estudiantil que sempre ha estat lligada a les lluites democràtiques per un futur diferent. Patró emancipador i transformador: quan la universitat es mou s’acaba movent el país.

Més espills i retrovisor imprescindible, el cap de premsa d’aquella delegada de ferro, obsedida criminalment amb el moviment okupa, es deia –es diu– Eladio Jareño, que va anar oferint successives versions oficials vergonyants. Aquell homenot, després, ha estat cap de premsa d’Alícia Sánchez Camacho; després, director censor del circuit català de RTVE; i avui, concorre com un dels noms que sona en la fira de Calaf dels nous membres del consell de govern del CCMA, guineus que vetllaran el ramat i el botí cobdiciat dels mitjans públics. Ni aprenem ni aprovem, està clar.

Aleshores també, el ministre d’Interior, d’infausta memòria i pitjor record, es deia Jaime Mayor Oreja –y cierra España. Per tota resposta, el ministre de la porra es va palplantar al Congreso de San Jerónimo per anunciar una llista negra de 10 estudiants catalans, sense cap antecedent penal, que eren els culpables de tot. Aleshores, l’exministra d’Interior i avui ministra de Defensa, Margarita Robles –i l’advocat nòmada llibertari Mateu Seguí– denunciaren que allò només demostrava l’existència de fitxers policials il·legals amb base ideològica. Tot molt franquista, francament. L’endemà, el valent Mayor Oreja, va dir que no, que no li constava cap llista –lo siento-me he equivocado-no volverá a pasar. Passa que passa, i continua passant perquè hi ha coses que mai canvien–, que va fer tard: la claveguera policial ja havia filtrat la llista als vailets d’El Mundo, que no van esperar ni una nit a publicar-la. Inicials, perfil i dades personals quan no hi havia ni facebook ni instagram ni twitter ni veníem gratis la nostra privacitat.

Aleshores –sembla escrit ahir nit o aquesta mateixa matinada– l’Alternativa Estel que havia convocat la protesta aprenia i escrivia: “les dinàmiques d’autoritarisme, repressió i control social –protagonitzades per la impunitat– són a l’ordre del dia i seran proporcionals als nivells de desigualtat i conflicte social; més que mai cal comprometre’s amb el món en què vivim i amb la gent que l’habita; val la pena lluitar per tot allò sense el qual no té sentit viure” (VV.AA, Tornen els Grisos, El Jonc-Alternativa Estel, Març 1999). Era aleshores, gener 1999; podria ser ara mateix, febrer 2019. Temps aturat, diada de la marmota i nul·la originalitat, Mayor Oreja recorria al tòpic típic, ritual habitual, de sostenir que els estudiants no eren pas catalans, perquè ell sabia del cert que eren mig bascos i, sobretot, de Jarrai. Pensaran que és nou i no, perquè observar els néts del franquisme banalitzant el feixisme i recorrent al nazisme no és pas cap novetat innovadora d’ara: el ministre de Foment Álvarez Cascos, pit bull econòmic i dòberman figurat alhora, va titllar els estudiants de “camisas pardas”. Com si fos ahir, com si fos avui: santa i maleïda hemeroteca. Només queda recordar que avui Mayor Oreja, impasible el ademán, és –prou que ho saben– el màxim impulsor i valedor del teorema teleològic, fet mantra i vudú i missa negra, de “el proyecto de ruptura de ETA está más desarrollado que nunca en Catalunya”.

Contrallums en la foscor, aquella brutalitat policial va restar en la més estricta i solemne impunitat, però va ser denunciada unànimement per les 15 universitats catalanes, les 39 espanyoles i les 526 europees. No va quedar una sola universitat que no alcés la veu contra la repressió. De seguida, el reconqueridor José María Aznar i la garrotaire Valdecasas van ser declarats “persones non grates” pel claustre resistent de la UAB (no sense tensió interna: algunes veus del Rectorat demanaven estalviar-s’ho per evitar futures represàlies; i l’any subsegüent, la venjança els va donar part de raó als pressupostos generals de l’Estat; amb una UAB, castigada econòmicament i de cara a la paret perquè Roma mai paga traïdors). Evolucionem retrocedint: els agents d’informació d’aleshores que jugaven a fer llistes negres han estat ascendits a comissaris i, algun d’ells, fins i tot, atonyina Jordi Borràs a plena llum i enmig del carrer al crit profilàctic, programàtic i redemptor de “Viva Franco”.

[Llegeix tot l’article]

AGENDA

De la Territorial

Dilluns 11 de febrer: Concentració per la llibertat dels presos polítics. Lloc i hora: a la plaça de la Vila de Gràcia, a les 20.00 h.

De l’ANC

Divendres 15 de febrer: Caminades pels presos polítics i el retorn del Govern a l’exili.
Lloc i hora: a Plaça Catalunya, a les 19.00 h.

Concentracions diàries: Què feu per aplicar el mandat de l’1-O? Lloc i hora: Sant Jaume / Parlament de Catalunya, de 9 a 21h.

 

Dissabte 9 de febrer: 2a Matinal Groga. Tetuan… per què no 1 d’octubre? Lloc i hora: Plaça Tetuan, de 10.30 a 14h.

D’altres entitats

Fins el 31 de març:  Concurs de microrelats. Al carrer, el català llengua de tothom! Organitza: Coordinadora d’Associacions per la Llengua.

VÍDEOS

ON ÉS EL MANDAT DE L’1 D’OCTUBRE?

TANCADA A LA SEU DE LA COMISSIÓ EUROPEA A BARCELONA

HEM PASSAT LA NIT A LA COMISSIÓ EUROPEA