Primavera rebel

Butlletí núm. 87 (21-03-2019)

Primavera rebel

Butlletí núm. 87 (21-03-2019)

Tu votes, tu comptes: eleccions a les cambres de comerç

A les cambres de comerç, les decisions les haurien de prendre només empreses amb seu a Catalunya. Empreses amb compromís i interessos de país.

A les darreres eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona hi va votar solament l’1,4% del seu teixit empresarial. I d’aquest, un 80% dels vots es van fer a través de 3 grans bufets d’advocats.

 

Que no decideixin per tu! Sabies que el vot d’un autònom, d’un emprenedor, d’una microempresa, PIME, cooperativa o centre cívic val el mateix que el d’una gran multinacional?

Aquest dimecres en Joan Canadell i en Jesús Serra, candidats a les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona, i la Montse Soler, membre del Secretariat Nacional de l’ANC, han participat en una xerrada sobre aquestes eleccions de rellevant importància pel teixit empresarial del país, i ens ho han explicat.

Una estelada al cor de la Cibeles

Crònica d’una expedició gracienca

– Una vegada més hem assolit expectatives assolides
– La nostra capacitat de convocatòria es manté com el primer dia
– Hem plantat l’estelada al bell mig de la capital del reino
– No defallirem als compatriotes empresonats i perseguits injustament
– No estem sols en la lluita per les llibertats
– Hem tornar a donar motius perquè es posin més nerviosos

Hi ha moltes més circumstàncies que resumeixen la manifestació del dissabte 16 a Madrid, però ho deixarem aquí.

La gent de Gràcia, 412 persones, vam arribar a Madrid gairebé a les 15h en els vuit autocars que van aparcar en fila índia al passeig de la Castellana. L’ambient festiu, la xerrada distesa, l’intercanvi d’experiències, i possiblement de números de mòbils, va ser l’habitual en aquest tipus de desplaçament moguts per un interès i un sentiment compartit al llarg de les més de les vuit hores de viatge. Dues paradetes de 30-45 minuts a les àrees de servei de Lleida i a Esteras de Medinaceli, a uns 140 quilòmetres de Madrid. En absolut a totes les parades fetes, tant a l’anada com a la tornada, es van enregistrar seriosos problemes d’intendència i d’alliberament de necessitats fisiològiques. Entre d’altres coses perquè no es van preveure els col·lapses que es produirien en les coincidències de moltes dotzenes d’autocars en pocs minuts de diferència. La intendència es va arranjar amb les solidaritats i les miccions de les senyores en la utilització dels lavabos destinats als homes sense cap mena d’incidents.

Primera impressió al arribar a la capital: la sorpresa de molta gent al veure onades de gent amb estelades i tota mena de domassos individuals i pancartes. I és que la majoria no sabia res de la manifestació! I era així perquè els medios, tan atents per maldir del procés, no havien informat. I no ho havien fet perquè o no els interessava, o bé perquè pensaven que això no es produiria amb la intensitat en que es fa fer.

La gent de Gràcia, un quants, no tots, vam arrencar a caminar des d’on s’havia de fer: des d’Atocha, amb banderes del barri i estelades. Moltes persones encara no veuen la diferència entre un manifestació i una concentració. Va ser una emocionant passejada entre eslògans, càntics, somriures, colors i alegria. Una autèntica festa. Va contribuir poderosament a quallar aquest ambient la participació en especial de republicans i de tota mena de formacions d’esquerres madrilenys, i de grups de gent procedent d’altres indrets de l’Estat, gallecs, bascos i navarresos amb més visibilitat. Possiblement, sobretot els madrilenys, mai havien vist les seves reivindicacions arropades per desenes de milers de persones. Així, durant tot el trajecte, els tradicionals “In-inde-independèn-cia”, “Lli-ber-tat presos polítics” i “1 d’Octubre, ni oblit ni perdó” s’hi afegirin altres com “Felipe, ¿quién te ha votado? ¿Quién te ha votado…, Felipe quién te ha votado?”, que resulta espectacular amb la música de la guantanamera, o altres com “No hay democràcia sin derecho a decidir”, o “Que sí, que sí, derecho a decidir”.

Un de mereixedor de primer premi va ser: “Hemos ve-ni-do a des-pe-dir-nos!”, repetit en certa irònica insistència.

El fairi va ocupar un lloc destacat, en forma d’eslògans o visualització. Per exemple, un terrorista yihadista amb un cinturó de fairis, o un grup disfressat de l’envàs verd simulant un còctel molòtov. Si l’Enric Millo hagués vomitat la seva parida després dels Carnavals, hauria donat impagables idees a les comparses. I el càntic: “Millo, tremola, el fairi sí que mola”. Indiscutiblement, l’ex delegado del gobierno ha contribuït poderosament a engreixar la llista d’il·lustres botiflers com Boadella, Maruhenda, Borrell, Girauta o la Montserrat.

Quan es va acabar oficialment la manifestació, mentre es cantava el Canto a la libertad de Labordeta i l’Estaca del Llach, el gruix de la gent encara ocupava bona part del paseo del Prado des de Neptuno. Si s’haguessin acumulat a Cibeles, la imatge hauria estat colpidora.

Quan vam tornar a pujar als autocars, a les 21h, aquests estaven formats per tres fileres infinites. Aquesta dada és important per concloure que la xifra de 18.000 manifestants dita per la policia madrilenya és una barroera fal·làcia. De cap manera es podia acceptar que fossin més que els 45.000 de Colón. Aquesta mentida forma part de la conxorxa de la major part dels mitjans de comunicació madrilenys i espanyolistes que segueix la doble consigna de que la manifestació havia estat un fracàs i que formava part d’una maniobra per pressionar els jutges del Suprem. Sorprenentment, la mateixa premsa que donava per vàlid els 18.000 manifestants, es queixava amargament de que els autocars aparcats havien col·lapsat el centre de la ciutat. Quants? Doncs eren 500, que multiplicats per 55 dona un resultat de 27.500 persones, només els dels autocars. No saben ni multiplicar. ANC i Òmnium, els organitzadors, parlen de 120.000. Un anàlisi científic estableix la xifra en més de 91.000.

Finalment, dos autocars, només, tocats per dues pedrades. L’únic incident important, per cert, provocat per energúmens antiindependentistes. I també alguns cotxes circulant amb el himno espanyol a tot volum i altres aixecant el dit mitger (peineta). Acabaven d’assabentar-se del que havia passat en nom de que La autodeterminación no es un delito.

Quim Coca

La nostra força, la nostra independència

Aquest dissabte omplirem el Born en reconeixement i suport a les preses, exiliades i represaliades polítiques. En l’acte hi intervindrà, entre molts i moltes d’altres, la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, així com Laura Borràs, Tamara Carrasco, Dolors Bassa o Ovidi 4. A més, ens enllaçarem amb les famílies del jovent d’Altsasu.

L’acte, organitzat per l’ANC Dones i la pròpia ANC, serà presentat per Txe Arana i començarà a les 12h davant del Centre Cultural el Born. Cap dona en l’oblit!

"Guanyarem la llibertat"

Vila de Gràcia, 18 de març de 2019 – Una altre dilluns dedicat, segons el responsable de GràciaLlibertat, l’entitat organitzadora, a l’alliberament dels presos polítics, el retorn dels exiliats i en suport dels represaliats. Com tots els dilluns, des del 16 d’octubre de 2017, “tornem a ser aquí, alçats i determinats”. El presentador va recordar l’èxit de la manifestació del dissabte a Madrid, que va desbordar el paseo del Prado en un acte històric de fermesa i civisme que va recordar a tot l’Estat i al món que l’autodeterminació no és delicte. També va al·ludir la decisió de la Junta Electoral Central de retirar llaços grocs dels edificis públics, en una referència directa al balcó de la seu del districte de Gràcia. Va animar als congregats a penjar llaços, estelades i domassos a tots els balcons del barri, i va clamar que “sempre ens trobaran units defensant drets i llibertats i contra el feixisme”.

Jordi Barbeta es va presentar donant les gràcies als homes i dones, en particular els graciencs, que havien sacrificat el cap de setmana “per fer sentir a Madrid la reivindicació de la nostra llibertat”. Va posar de manifest que participava en la trobada del dilluns com a periodista i com una persona arrelada personalment i familiar al barri. Les seves imatges d’infantessa es retrotreuen a jocs precisament a la plaça de la Vila, llavors plaça d’Orient, on es van conèixer els seus pares, que anaven a ballar a la Cooperativa la Lleialtat. Els seus avis també ja eren del barri.

“És difícil que esmenin la plana al rei”

D’entrada, Barbeta va deixar clar que els periodistes no tenen cap bola de vidre. Per això, confessà que s’inquieta quan li pregunten quan acabarà això del Procès. En aquests casos la resposta és contundent: “No sé com s’acabarà tot.” I el judici? “Tampoc ho sé.” Tal com van les coses, la rebel·lió no surt per enlloc, però tampoc sortia en la fase d’instrucció i la Fiscalia va formular l’acusació reconeixent que obeïa ordres directes del Rei. “Em costa d’imaginar que li esmenin la plana al monarca”, recalcà. No se sap com acabarà tot, insistí, però “de moment és cert que la brutalitat policial viscuda i la repressió és un signe de feblesa de règims que estan espantats, que tenen por i que tremolen només per veure llaços gros penjats”.

“La lluita no s’acabarà mai”

Barbeta sosté que això no s’acabarà mai. “I no s’acabarà mai perquè la lluita per la llibertat és i continuarà sent una constant en la lluita de la humanitat al llarg dels segles, una constant en la que Catalunya ha participat històricament com a poble.” En aquest punt recorda que, en el seu entorn geopolític, Catalunya sempre ha estat capdavantera en el combat per les llibertats i la democràcia. “Sense anar més lluny, els catalans van participar activament en la promoció de les dues repúbliques espanyoles.” Per altra banda, creu que l’hostilitat i l’opressió que els catalans han patit al llarg de la història per un Estat hostil han afectat el tarannà col·lectiu i les ànsies de llibertat que caracteritza als catalans des dels moviments socials de Pau i Treva de fa un miler d’anys.

Al fil d’aquest plantejament, Barbeta va posar com exemple el seu avi, un profund antifeixista que, acabada la Guerra Civil, va ser jutjat i condemnat per adhesión a la rebelión en un consell de guerra precisament pels mateixos que es van rebel·lar militarment contra el govern legítim de la República. “No sé si us sona això”. Perquè justament ara, salvant les distàncies, va dir, els enemics de la llibertat estan acusant de rebel·lió precisament els que la defensen, als que més han lluitat per ella. Afegí que és una infàmia no només que un partit d’extrema dreta con Vox participi en el judici, sinó que estan testimoniant personatges que es van solidaritzar amb el cop d’estat del Tejero o que no fa gaire van homenatjar a la División Azul. És un sarcasme, recalcà, que precisament individus com aquests estiguin acusant a defensors de la llibertat com els Jordis i la resta de presos en nom d’una Constitució i una democràcia que mai no van voler i que, de fet, els hi fa nosa.

Els estralls de la “Llei Mordassa”

Barbeta va denunciar que jutges, militars i funcionaris nostàlgics de la dictadura s’hagin apropiat de les institucions, “cosa que no només ens afecta als catalans, sinó que restringeixen drets i llibertats de tots els espanyols”. Va posar com exemple la llei mordassa aprovada pel partit Popular 2015. Des de llavors i fins a final del 2018 es van imposar unes 50.000 multes per faltes de respecte a agents de policia, una mitjana de 46 multes al dia. També s’ha sancionat a periodistes per retratar policies en una manifestació, o per coses com dirigir-se a un agent en català, per protestar contra un desnonament o per trigar en identificar-se. I les contradiccions: una repressió tan brutal com la patida pels joves d’Altsasu contrasta amb la impunitat que fins ara gaudeixen les bestioles de La manada. Coses com aquestes, va etzibar, “ens fan bullir la sang”.

Per tot això, “la llibertat mai no és regalada”. Perquè la lluita per les llibertats i els drets fonamentals no s’acaba mai i en alguns moments de la història com el que ens està tocant viure “la mobilització esdevé una obligació per a tots els demòcrates”.

“Som al costat correcte de la història”

Barbeta confessa que quan l’assalten els moments de cansament i d’engegar-ho tot a rodar, l’Imma, la seva dona, li retorna la confiança i les ganes de seguir endavant recordant-li una frase: “Som al costat correcte de la història” (aquí va esclatar una llarg aplaudiment). En aquest sentit, els catalans que ara lluiten per les llibertats i el dret a decidir no són diferents d’aquells que van lluitar i lluiten contra les desigualtats i les discriminacions arreu del món, d’aquells que defensen el drets dels immigrants, dels jubilats, de les minories o del col·lectiu LGTBI, o d’aquells joves i científics que lluiten contra els depredadors del planeta.

No, no ens podem permetre defallir perquè “si jo em canso, com se sentiran els que són a l’exili o a la presó?”. I va posar com exemple de resistència i esperit de lluita paradigmàtiques cartes de resposta de sis presos polítics: Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Joaquim Forn, Josep Rull i Raül Romeva, que va llegir una a una, acompanyades per aplaudiments

Per finalitzar, una pregunta clau: Guanyarem? Per a Jordi Barbeta, que va confessar confiar en el progrés de la humanitat i en l’evidència de què, malgrat els alts i baixos la història és tossuda i sempre va endavant, la resposta és concloent: “Guanyarem! No sé quan ni com. No ens enganyem, no serà en 18 mesos… però guanyarem! Guanyarem la llibertat!”.

La trobada va concloure amb un recordatori dels actes previstos per aquesta setmana. Per descomptat, no van faltar El cant dels ocells, No ens mourem d’aquí i Els segadors i els crits “I-inda-in-de-pèn-dèn-cia!” i “Lli-ber-tat presos polítics!”.

Quim Coca

Junts contra la injustícia

Vila de Gràcia, 11 de març de 2019 – La nostra jornada va començar diferent. A l’hora d’iniciar-la va venir un bou amb la seva esquella a fer la competència a la nostra campana esquerdada. Quina va desafinr més? No en tenim cap dubte! De debò que el bou no tenia cap altra feina? No hi ha major menyspreu que ignorar a aquell que et vol provocar; li vam fer un Tortosa!

Després dels preceptius cinc minuts de silenci i El cant dels ocells, va entrar per videoconferència la Tamara Carrasco, confinada a Viladecans des de fa gairebé un any. La seva intervenció va estar una conversa amb el Pere Folguera en la què ens va parlar d’un munt de coses.

Va començar fent un repàs al seu estat d’ànim personal, dient-nos que té dies de tot, alguns de profunda indignació, altres de més serenor. També ens va dir que el fet de recaure la repressió sobre la seva persona no ha estat producte de l’atzar. Va opinar que l’Estat volia escarmentar gent del Baix Llobregat, on creu que es guanyarà o perdrà la independència. És del parer que el govern espanyol ha actuat amb la intenció de desmobilitzar les persones i els col·lectius socialment més actius; és per això que també ha perseguit els CDR i a l’Adri Carrasco, d’Esplugues de Llobregat. Ens va recordar que l’any 1923 l’homònim Manuel Carrasco i Formiguera també va estar confinat durant mig any a Tamarit de Llitera. Tot plegat és una casualitat? Ella no ho creu així.

La Tamara ens va recordar que a Catalunya ja hi ha centenars de represaliats i que ella és una persona normal a qui la realitat l’ha portat involuntàriament a interpretar aquest paper; el ser exemple de resistència i solidaritat. Però ens va dir que de fet ho podríem ser qualsevol de nosaltres. Va afirmar que la lluita en què estem tots implicats és col·lectiva i que va ser l’Estat qui va decidir convertir a determinades persones del nostre col·lectiu en màrtirs de la nostra lluita. Per això ens va demanar la màxima empatia amb ells i que tinguem molta cura a l’hora de fer crítiques, sobre tot quan aquestes són en boca de persones poc informades; en relació a això va denunciar que, per damunt de tot, la desobediència ha de ser intel·ligent.

Va dir que la resistència a la repressió de l’Estat també té dimensió de gènere. En aquest sentit va valorar la campanya de visibilització de les preses i que tota la nostra solidaritat no es concentrés a Lledoners. També va recordar que la seva lluita té alhora una dimensió de classe i que per a ella l’alliberament nacional ha d’anar de la mà amb el dels oprimits. I també té una dimensió universal, ja que ella entén que l’alliberament del nostre poble ha de servir d’esperó per al dels altres pobles d’Espanya i del món sencer.

Li vam preguntar què hem de fer per cuidar-la, a ella i a tots els represaliats i empresonats. Ens va dir que havíem de perseverar en allò que ja fem. Que si ens esgotem, deixem pas a altres que ens prendran el relleu, però que persistim com a societat. Que la nostra lluita ja porta molts anys i que nosaltres ens alimentem de l’experiència dels nostres avantpassats a la dictadura, la república, i des del 1714.

Va opinar que sí, que cal eixamplar la base, i que el lloc on s’ha de fer és al Baix Llobregat i al Barcelonès. Que hi ha molta gent manipulada per l’estat i els seus mitjans de comunicació a sou. Que és en aquests llocs on s’ha d’explicar la República en positiu, i contraposar-la amb la literalitat dels programes electorals de VOX, PSOE, PP i C’s.
 Finalment li vam preguntar pel seu cas en concret. Ens va respondre que està en un llimb legal, que li han retirat els càrrecs però que en l’actualitat no hi ha cap jutge que es faci càrrec del seu cas i en conseqüència li aixequi la pena de confinament. Va afirmar que a l’Estat se li ha fet tot plegat una pilota molt gran i que no sap com sortir-se’n sense fer un ridícul escandalós a nivell internacional.

Per acabar ens va demanar que no ens oblidem d’ells, que continuem amb la nostra mobilització permanent, i en concret ens va convocar a una manifestació el 10 d’abril a Viladecans, quan farà un any de la seva detenció. Ens va agrair la nostra perseverança i ens va recomanar que ens cuidem molt els uns als altres, perquè la lluita serà encara llarga.
 Per acabar la trobada, l’Eulàlia Bargalló i la Clara Ayats, guitarra i violí, van interpretar tres cançons: I tu, sols tu, Què volen aquesta gent i Vull ser lliure. Les dues darreres acompanyades per tots els assistents.

L’acte va acabat amb el cant de Els Segadors i els preceptius visques a la República i a Catalunya.

Xavier Andreu

INFORMACIÓ DE LES COMISSIONS

Et posem al dia de l’activitat de la Territorial i et fem partícep de les convocatòries.

De la comissió d’extensió

Voluntari, voluntària, anima’t a participar a les sortides organitzades! És important que siguem el major nombre de persones possible. Aquests són els espais on pots col·laborar (atenció, les comissions tenim nous correus electrònics):

Parades: parades@graciaperlaindependencia.cat
Motxillaires: motxillaires@graciaperlaindependencia.cat
Multiparades del Barcelonès: motxillaires@graciaperlaindependencia.cat

Participa en les parades
La feina de les parades segueix, com ja hem repetit en altres ocasions, aquesta tasca dona visibilitat a l’assemblea i permet intercanviar informació amb els ciutadans sobre la situació política actual i els actes que s’organitzen, però també serveix per fer cures a nivell emocional.
Programació de parades a Gràcia el mes de març
  1. Dissabte 23 de març a Astúries/Fontana: tarda de 18 a 21h
  2. Dissabte 30 de març al Passeig de Sant Joan/Indústria: matí d’11 a 14h

Apunta’t al doodle de parades

De la coordinadora

Hi trobaràs informació permanent i convocatòries diverses d’àmbit general

Nou correu electrònic: coordinadora@graciaperlaindependencia.cat

Vine a col·laborar al local de la territorial

Com ja sabeu, obrim el local del carrer Robí, 22, els divendres, de 18h a 20h, com a punt de trobada i contacte presencial. Tenim estelades noves, domassos i informació.

El calendari de l’ANC de Gràcia del 2019 i es pot obtenir al local del carrer Robí, 22, els divendres de 18 a 20h. El preu és de 12 euros.

EL MÉS CALENT, AL TWITTER

Hi trobaràs els tuits més punyents de la quinzena

Assemblea Nacional Catalana

Jordi Sànchez

Esquerra Eixample

ANC Gràcia

David Fernàndez

MadridDerechoDecidir

BREUS

T’expliquem coses que passen dins i fora de la Vila

Pam a Pam a Gràcia

Pam a Pam és una eina col·lectiva que mostra que existeix una economia al servei de les persones a Catalunya i et convida a participar-hi. Pots fer-ho com a usuària, buscant en el mapa aquelles iniciatives d’alimentació, habitatge, serveis, energia… que et permetin consumir d’acord amb els teus valors. Pots ser membre de la comunitat oberta que detecta i entrevista els punts que apareixen en el mapa. I pots sumar-t’hi com a iniciativa, visibilitzar-te al mapa, i articular-te amb d’altres experiències d’economia solidària.

És una comunitat oberta de persones que es formem en economia solidària, entrevisten les iniciatives i les pugen al mapa per a que tu les coneguis. Alhora, aquest procés facilita l’enxarxament entre iniciatives, així com obtenir diagnòstics de les diferents pràctiques transformadores que existeixen a Catalunya.

És un espai d’aprenentatge col·lectiu a través de l’activisme que facilita practicar el consum responsable i enfortir l’economia solidària.

Troba les iniciatives d’economia social i solidària de Gràcia!

ARTICLES QUE INTERESSEN

La secció on pots conèixer l’opinió de diverses personalitats, així com llegir articles de qualitat sobre el Procés Constituent

 

No és simbologia, és sobirania

 

Pere Martí

 

Vilaweb – 19 de març de 2019

Humiliar. La polèmica dels llaços grocs no és una batalla simbòlica, com pretenen fer creure alguns, sinó una batalla per la sobirania i per les llibertats bàsiques. La decisió del president Quim Torra de mantenir el llaç groc al balcó del Palau de la Generalitat és un acte de sobirania institucional i va contra aquells que volen retallar la llibertat d’expressió. En el fons, l’estat espanyol i els qui el serveixen volen demostrar que el president Torra no mana ni tan sols sobre el balcó del Palau que acull la presidència del país. Pretenen humiliar les institucions catalanes, demostrar que l’autogovern no serveix de res i que aquí qui mana és l’estat. En el fons, donen la raó a l’independentisme.

Els qui demanen de retirar els llaços ho fan perquè hi veuen reflectida la seva misèria moral i política. Els llaços grocs són el mirall que els recorda que han enviat gent innocent a la presó, són el símbol de la manca de democràcia que ells mateixos volen liquidar. Però no s’adonen que així reconeixen el caràcter polític dels presos que el llaç representa. Els qui posen llaços ho fan de dia i sense amagar-se’n. Els qui els lleven, ho fan de nit i encaputxats, però se senten impunes perquè saben que tenen el poder de l’estat al darrere, amb la seva policia i els seus jutges. La Junta Electoral espanyola no és una institució neutral, sinó parcial, com demostra la composició que té, plena de jutges del Suprem. Per això el govern ha optat per posar la decisió en mans del Síndic de Greuges, Rafael Ribó.

No cal insistir que el llaç groc no és un símbol partidista, sinó transversal, de denúncia d’una clara violació dels drets humans: l’empresonament o l’exili dels dirigents independentistes per haver fet un referèndum. No té res a veure amb les eleccions. Les eleccions són una excusa per a fer neteja, per a censurar la lliure expressió de les institucions i de la gent que demana la llibertat dels presos. Els qui demanen de retirar llaços també demanen que s’apliqui el 155 o s’il·legalitzin partits independentistes. És una batalla per la democràcia.

La decisió del president Quim Torra de no retirar el llaç groc li pot comportar conseqüències judicials. El president obeeix el mandat de la majoria del Parlament de Catalunya i acatarà allò que digui el Síndic de Greuges. El poden multar, fins i tot inhabilitar, però només servirà per a fer més gros l’escàndol. Un altre president de la Generalitat encausat per la justícia espanyola, després de Mas i Puigdemont? No s’ho poden permetre. L’estat espanyol serà més hàbil. Probablement la Junta Electoral ordenarà que siguin els Mossos d’Esquadra que retirin els llaços i així obligaran la policia catalana a anar contra el seu govern, a humiliar-se novament. Cercaran l’enfrontament, el desprestigi del cos, una vegada més. Mentrestant, la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, que és qui ha fet la proposta, es fregarà les mans. I després demanarà el vot pel PSC per a aturar el feixisme. Si no fos tan greu, faria riure.

Més qüestions
El govern del Botànic defensa un cabal ecològic raonable compatible amb el transvasament del Tejo-Segura. El president de la Generalitat, Ximo Puig, es reunirà demà amb responsables de la Conselleria d’Agricultura i amb l’advocacia de la Generalitat per a estudiar la sentència del Tribunal Suprem espanyol que anul·la alguns articles del pla de Conca del Tejo. La Generalitat diu que prepararà els seus arguments amb el màxim rigor i intel·ligència per defensar els interessos dels regants i l’agricultura del País Valencià. Puig ha assegurat que un cabal ecològic raonable és compatible amb el transvasament de l’aigua del Tejo al Segura. La decisió del Suprem preocupa els regants, sobretot d’Alacant. L’Associació Joves Agricultors-ASAJA Alacant ha anunciat que estudia d’interposar un recurs davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) arran de la decisió del Suprem espanyol d’anul·lar el pla hidrològic del Tejo per no haver fixat els cabals ecològics a Aranjuez, Toledo i Talavera de la Reina. El president d’ASAJA Alacant, Eladio Aniorte, ha dit que el transvasament és imprescindible ‘per a la supervivència de cultius com els cítrics, les hortalisses i fruiteres de pinyol i llavor que hi ha al sud-est peninsular’.

El GOB suspèn la gestió del govern de Francina Armengol. El Grup Ornitològic Balear (GOB) està decebut amb la gestió del govern de Francina Armengol. L’organització ecologista critica que les polítiques governamentals d’aquests darrers quatre anys no han estat a l’altura de la crisi ecològica i social que vivim. En termes generals, pensen que les expectatives de canvi s’han incomplert. L’entitat ha fet balanç de la legislatura quan falten poc més de dos mesos per a les eleccions i està preocupada perquè considera que el govern ha fet una política continuista i de degradació, sense marcar uns límits turístics concrets i projectant més carreteres.

[Llegeix tot l’article]

AGENDA

De la Territorial

Dilluns 25 de marçr: Concentració per la llibertat dels presos polítics. Lloc i hora: a la plaça de la Vila de Gràcia, a les 20h, amb la participació de dones de la campanya feminista 8Mil Motius.

De l’ANC

Dissabte 23 de març: Acte de reconeixement i suport a les preses, exiliades i represaliades polítiques. Lloc i hora: Centre Cultural el Born, a les 12h

Dissabte 23 de març: II Fira Republicana de Proximitat. Lloc i hora: Plaça Sant Domènec de Manresa, d’11 a 20h.

Divendres 29 de març: Caminades pels presos polítics i el retorn del Govern a l’exili.
Lloc i hora: a Plaça Catalunya, a les 19.00 h.

 

D’altres entitats

Dissabte 23 de març: Calçotada popular. Lloc i hora: Plaça Raspall, a les 14h.

Dissabte 23 de març: Aturem l’extrema dreta, #StopVox. Lloc i hora: Passeig de Gràcia, a les 17h.

Diumenge 24 de març: No es Justizia, pugem a Altsasu. Lloc i hora: Sortida d’autocars des de Barcelona a les 4h.

VÍDEOS

MANIFESTACIÓ A MADRID

LA AUTODETERMINACIÓ NO ES DELITO

RESUM DEL JUDICI