Prou manipulació electoral

Butlletí núm. 89 (03-05-2019)

Prou manipulació electoral

Butlletí núm. 89 (03-05-2019)

Prou manipulació electoral

Aquest divendres 3 de maig sortirem al carrer per denunciar la manipulació de la Junta Electoral Central, que ha prohibit al president Puigdemont i als consellers Comín i Ponsatí presentar-se a les eleccions europees.

📍Delegació del govern espanyol (Carrer Mallorca, 278, Barcelona).
🕖 19 h.

👉 Pels drets civils i polítics: prou manipulació electoral! Europa, #Makeamove!

#CapALaIndependència

Eleccions a les Cambres de Comerç

Les cambres oficials de comerç són entitats públiques orientades a donar suport i guiatge a empreses, autònoms i cooperatives (de treball i de servei) catalanes. Les cambres participen en espais estratègics de l’economia i les infraestructures de Catalunya com fires, ports o consells.

Els tres passos per votar:

– Saber si estàs censat/da: Per saber si estàs censat/da a la cambra de Barcelona: www.cambrabcn.org/cens.

– Saber si tens el certificat digital :Per votar de forma telemàtica necessitaràs el certificat digital, tant si ets autònom o empresa. Aquí t’expliquen com fer-ho.

– Conèixer les nostra candidatures: Les pots conèixer aquí

Què volem?

Volem unes cambres compromeses amb el país i el seu potent teixit empresarial. Un compromís que s’estableix a partir de 4 eixos de treball:

1. Compromís de país: Amb lideratge econòmic i sense submissió als interessos d’oligopolis i empreses amb seus no catalanes.

2. Compromís de representació: On els interessos de totes les empreses que conformen el teixit empresarial de Catalunya hi siguin representades: microempreses, pimes, grans empreses, autònoms i cooperatives.

3. Compromís de bon govern: Un nou model de cambres: més democràtiques, en base a la participació, la transparència, la innovació i la igualtat.

4. Compromís de transformació: Fomentar el talent, el cooperativisme i les polítiques d’ocupació i d’emprenedoria, en el marc d’una economia sostenible i amb valors.

Si tens dubtes pots consultar les preguntes freqüents.

Sense Fira de Consum Responsable Republicà

Al número anterior d’aquest butlletí us anunciàvem que es faria una gran Fira de Consum Responsable Republicà a la plaça de la Catedral, en què hi participaven totes les AT del Barcelonès.

Teníem tot el disseny i la logística a punt. Comptàvem amb el suport del Col·legi d’Arquitectes, que ens deixaven una sala per a les ponències. Havíem contactat amb moltes empreses. Havíem demanat el permís a l’Ajuntament feia més de dos mesos i se’ns havia respost que tot era més que correcte. Fins i tot proposàvem llocs alternatius si no podia ser a la Catedral. Fa un mes aproximadament se’ns va dir que no hi havia cap problema que es fes a la plaça de la Catedral, que només faltava una signatura. Van passar quinze dies i, com que el permís no arribava, vam anar a preguntar. I aleshores ens van comunicar que s’havia denegat el permís. Així, sense cap explicació ni proposta de lloc alternatiu.

Com és lògic la decepció i l’enuig del grup que havia estat treballant en aquest projecte  des de feia mesos va ser molt gran. Ens vam sentir menystinguts com a ciutadans que mereixen un tracte més respectuós. Se’ls va fer arribar una carta en aquest sentit, però no hem tingut cap resposta.

Sap molt de greu haver-vos de dir que, de moment, la fira no es fa perquè hauria pogut ser un esdeveniment important i un pas més cap a la nostra República.

Ja hi haurà altres oportunitats.

Bons resultats electorals a Gràcia

Dilluns, 29 d’abril a la plaça de la Vila – Un dilluns més la claror del capvespre va tornar a acompanyar els centenars de ciutadans que ens congreguem a la Plaça de la Vila per reclamar la llibertat dels presos polítics, el retorn dels exiliats i en suport als represaliats, convocats pel col·lectiu Gràcia Llibertat.

Vam començar puntualment a les 20h, amb cinc minuts de silenci, seguits pel Cant dels Ocells, a càrrec de músics i públic. Tot seguit, en Pere Folguera, en nom dels organitzadors, va fer la introducció de l’acte amb uns comentaris d’actualitat, sobre els bons resultats electorals a Gràcia des de l’òptica sobiranista i la presència dels nous diputats i senadors electes com acusats davant el Tribunal Suprem, també sobre la decisió de la Junta Electoral Central d’excloure el president Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí com a candidats a les eleccions al Parlament Europeu. I, finalment, sobre la decisió de la Junta Electoral de Zona de Girona d’excloure l’Adama Boiro, activista i mediadora d’origen senegalès, de la llista de Guanyem Girona a les eleccions municipals.

Havent anunciat la presència dels tres convidats, va obrir un parèntesi per donar pas als veïns que van recollir un dels premis Vila de Gràcia 2018 convocats pel Districte, l’atorgat a La millor iniciativa o acció en defensa de les llibertats nacionals de Catalunya. En noms dels guardonats, la companya Sole Farré, de l’ANC de Gràcia, va explicar que havien decidit de fer un sorteig del guardó rebut entre els assistents per mitjà de la venda de butlletes i que l’import recollit es destinaria al fons per cobrir la fiança imposada als darrers imputats per l’1 d’octubre per part del Jutjat núm. 13 de Barcelona.

El primer convidat, el cantautor Celdoni Fonoll, que es va presentar com a teloner de la Lloll, va llegir el poema Valga’m Déu, val, que podeu escoltar ací, cantat per ell mateix. La segona convidada, l’actriu i cantant Lloll Bertran, va llegir un fragment del Dietari d’en C. Fonoll, en què comenta l’anunci d’en Jordi Cuixart i la Txell Bonet, que esperen un altre fill; el poeta completa el seu comentari amb aquests versos

Però segueix tristesa enllà
el designi de vida
car fou escrit que l’amor
venceria la mort.

Com a segona peça, l’actriu va llegir la quarta estrofa i la meitat de la cinquena del poema Virolai de Jacint Verdaguer. Seguidament, el tercer convidat, l’advocat Jordi Domingo, va fer una exposició sobre les eleccions a les Cambres de Comerç, que va presentar com una estructura d’estat que els sobiranistes hem de guanyar en les properes eleccions que se celebraran a primers de maig. Va explicar la composició de l’òrgan de govern de la Cambra i el sistema electoral i va animar a tothom, particulars i micro empresaris, a comprovar si n’eren electors potencials, i en cas que ho fossin, va encoratjar-los a donar el seu vot a la candidatura Eines de País, impulsada per l’ANC, el CCN i altres entitats sobiranistes.

En aquest document podeu trobar tota la informació sobre aquestes eleccions i la candidatura Eines de País. La interpretació de la cançó No ens mourem d’aquí, seguida pels crits de “Llibertat Presos Polítics”, va donar pas a la cloenda.

L’Oriol, en nom de l’organització, va fer el parlament de comiat i agraïments, amb el recordatori dels actes previstos per als dies següents. Cap a les 20.30h vam cloure l’acte oficial amb la interpretació d’Els Segadors, i amb crits d’ “Independència”. Tot seguit es va fer el sorteig del guardó del premi Vila de Gràcia amb la participació de l’activista i pallasso Jordi Pesarrodona, regidor de Sant Joan de Vilatorrada.

Enric Espelt

Recordem el cas Dreyfus

Dilluns, 22 d’abril a la plaça de la Vila –

El cas Dreyfus i altres escàndols

El cas Dreyfus és un dels paradigmes més repugnants de la utilització dels poders polítics i jurídics de l’Estat per castigar una idea o un ciutadà innocent. I de com un discurs dominant –en aquell cas concret l’antisemitisme i el nacionalisme anti-alemany– por arribar a pertorbar perversament el teixit social, polític i mediàtic d’una societat.

El capità de l’exèrcit francès Alfred Dreyfus era d’origen jueu i havia nascut a Alsàcia, un dels territoris que França havia perdut després de la guerra contra Alemanya de 1870. Declarat culpable d’espionatge i alta traïció per un tribunal de set jutges, va ser degradat i condemnat a deportació perpetua a la Guaiana francesa, cosa que gairebé equivalia a la pena de mort.

L’escàndol va ser monumental quan l’intel·lectual i autor d’una extensa obra literària Émile Zola va publicar al diari L’Aurore l’article J’acusse…!, a gran titular, dirigit al president de la República, en el que es denunciava la farsa del judici, quallat de manipulació de proves, en què sospitosament es va absoldre al comandant Ferdinand Esterházy, l’autèntic culpable dels crims que se havien atribuït a Dreyfus.

També es desemmascarava tota la trama de la corrupció institucional que havia aconseguit la condemna de Dreyfus. Zola, que acusava directament al govern i a l’exèrcit i als membres del segon consell de guerra de cometre “el crim jurídic d’absoldre conscientment a un culpable”, va acabar sent denunciat per difamació, va perdre el seu patrimoni i es va haver d’exiliar. Però la putrefacció del sistema judicial francès havia quedat en evidència, Dreyfus va ser declarat innocent l’any 1906, 12 després d’haver patit tota mena d’iniquitats.

Similituds entre el passat i el present

La professora, catedràtica d’Història i escriptora Eugènia de Pagès i Bergés va escriure en el seu blog Repescant el passat l’article Jo acuso (3 de febrer de 2019) en que s’explica el cas Dreyfus i es pregunta per què d’alguna manera aquella infàmia reviu entre els catalans més de cent anys després. En una situació com l’actual, les similituds són comparables. A una banda, es troben els que defensen els valors democràtics i republicans, l’Estat de dret, els drets de l’home, la divisió de poders, les garanties processals i, a l’altra, el bloc nacionalcentralista, autoritari, defensor del conservadorisme institucional i que accepta la raó d’Estat com a indiscutible. Un altra coincidència: llavors a França va sorgir l’extrema dreta, Action Française; aquí, Vox. Però a partir del cas Dreyfus, va guanyar la veritat i la República francesa va començar a recuperar els valors perduts. Tot gràcies a la dignitat d’un intel·lectual que va tenir la valentia de dir que el rei anava despullat. Ara i aquí, les mostres de pensadors que discrepin públicament del pensament dominant de la unitat d’Espanya com a valor intocable és escassíssima.

Ni ressignació, ni renúncia ni rendició

L’Eugènia Pagès va enviar el seu article a tots el presos polítics i presses polítiques. I, a la trobada del dilluns dia 22 d’abril a la plaça de la Vila, va llegir la carta de resposta que va rebre de Jordi Turull el passat 14 de març des de Soto del Real, en què fa referència al delirant relat de les acusacions i es referma en la seva voluntat de no caure en la “resignació”, “renúncia” o “rendició” perquè estan en joc el llegat de la democràcia, de la justícia, dels drets i de les llibertats. “Esperem ser dignes de tantes i tantes persones tan diferents que arreu del país clamen per la nostra llibertat i sobretot per la llibertat de Catalunya”, i Jordi Turull finalitza agraint el compromís d’Eugènia de Pagès.

Senyors Sant Jordi

Jordi Cuixart va néixer un 22 d’abril de fa 44 anys i es va recordar que tant ell com els altres presos i preses i els compatriotes de l’exili i víctimes de la repressió podrien celebrar la diada de Sant Jordi com cal. La trobada va viure un moment musical colpidor quan membres de la coral Cantiga i altres cantaires van interpretar Oració al Senyor Sant Jordi, de Salvador Espriu, musicat per Francesc Vila i recitat per Pepa Arenós, un poema que ha esdevingut un himne patriòtic en defensa de la pau i de la llengua catalana. “Confiem en que, d’alguna manera, aquest missatge i aquesta bella música us pugui arribar fins a les vostres cel·les de Madrid”, va desitjar el conductor de la trobada. També, d’alguna manera, els hi deurien d’arribar les tulipes grogues que algú va repartir generosament entre els assistents.

Capítol d’agraïments

Es va agrair públicament a l’ajuntament per haver donat el Premi Vila de Gràcia a la plataforma Gràcia Llibertat per la seva defensa de les llibertats nacionals i de la llengua catalana. Com se sap, des de principis d’any, Gràcia Llibertat, que agrupa a unes 45 entitats del barri, és l’encarregada d’organitzar les trobades dels dilluns a la plaça de la Vila, que van iniciar-se el dilluns 16 d’octubre de 2017 gràcies a la decisió i esforç d’un grup de veïns i veïnes que mereixen reconeixement. Sole, Francesc, Anna, Àngel, Rafi, Milòs, Paquita, Lola, gràcies.

Quim Coca

INFORMACIÓ DE LES COMISSIONS

Et posem al dia de l’activitat de la Territorial i et fem partícep de les convocatòries.

De la comissió d’extensió

Voluntari, voluntària, anima’t a participar a les sortides organitzades! És important que siguem el major nombre de persones possible. Aquests són els espais on pots col·laborar (atenció, les comissions tenim nous correus electrònics):

Parades: parades@graciaperlaindependencia.cat
Motxillaires: motxillaires@graciaperlaindependencia.cat

Programació de parades a Gràcia el mes de maig
  1. Dissabte 4 de maig al passeig de Sant Joan / Indústria: matí d’11 a 14h
  2. Dissabte 11 de maig a Gran de Gràcia amb Travessera de Gràcia: matí d’11 a 14h
  3. Dissabte 18 de maig a la Plaça Lesseps: matí d’11 a 14h
  4. Dissabte 1 de juny a Astúries amb Fontana: tarda de 18 a 21h

Apunta’t al doodle de parades

De la coordinadora

Hi trobaràs informació permanent i convocatòries diverses d’àmbit general

Nou correu electrònic: coordinadora@graciaperlaindependencia.cat

Vine a col·laborar al local de la territorial

Com ja sabeu, obrim el local del carrer Robí, 22, els divendres, de 18h a 20h, com a punt de trobada i contacte presencial. Tenim estelades noves, domassos i informació.

El calendari de l’ANC de Gràcia del 2019 i es pot obtenir al local del carrer Robí, 22, els divendres de 18 a 20h. El preu és de 12 euros.

EL MÉS CALENT, AL TWITTER

Hi trobaràs els tuits més punyents de la quinzena

Diana Riba i Giner

Eduard Voltas

Clara Ponsatí

Jordi Sànchez

Victòria AJ

CDR Gràcia

BREUS

T’expliquem coses que passen dins i fora de la Vila

La 1a de maig

El Sindicat d’Habitatge de Vallcarca i l’Oficina d’Habitatge Popular de Gràcia han realitzat una expropiació popular al barri, inaugurant el nou bloc la 1a de maig, on viuran tres famílies del districte que s’havien quedat sense llar. Així va començar el dia del treballador i treballadora a la Vila de Gràcia.

ARTICLES QUE INTERESSEN

La secció on pots conèixer l’opinió de diverses personalitats, així com llegir articles de qualitat sobre el Procés Constituent

 

Ajuntaments pel canvi

Antoni Soy

La Directa – 24 d’abril de 2019

Tot i que ja existien experiències anteriors, algunes de fa molts anys, és veritat que a partir de les eleccions municipals de 2015 es va donar una eclosió d’ajuntaments en els quals les forces de l’esquerra radical (la que vol anar a l’arrel de les coses) i transformadora varen poder formar govern, en coalició o en solitari, per intentar canviar les coses realment des dels ajuntaments.

Ara, quan ja s’acaba la legislatura i arriben unes noves eleccions municipals, es disposa almenys d’un llibre valuós –Ajuntaments pel canvi. Menys del que volien, més del que es pensaven, de Ricard Vilaregut- en el que es reflexiona sobre aquestes experiències a partir de nou entrevistes a diferents protagonistes en uns quants municipis. És molt d’agrair que entre els entrevistats hi hagi gent de Catalunya però també de les Illes Balears i del País Valencià (no sé si hagués estat possible trobar també algú de la Catalunya Nord). En canvi, crec que hi ha molts municipis grans (vuit de nou) i de l’àrea metropolitana de Barcelona (cinc de nou), i massa pocs municipis mitjans o petits i de les zones interiors de Catalunya i de la resta dels Països Catalans, que segur que també han tingut experiències interessants. Això en cap cas vol menystenir la magnífica feina feta per Vilaregut, sinó simplement constatar que encara hi ha molt a fer per conèixer aquestes experiències (o potser ja existeix i jo no ho conec).

El context era/és el d’unes conseqüències socials dramàtiques (atur, endeutament, pobresa, desigualtats, desnonaments, etcètera) -crisi social- com a conseqüència de la crisi econòmica que comença el 2007/2008. Simultàniament, les conseqüències del canvi climàtic i la crisi ecològica cada dia eren/són més presents. Cada vegada es fa més evident, també, la crisi política del règim postfranquista sorgit de la transició, en el que les elits franquistes i els seus descendents continuen ben presents en els aparells judicials, policials/repressius, mediàtics, etcètera. Això és particularment agut a Catalunya a partir de la crisi del nou Estatut i de la creixent marea independentista/autodeterminista que recorre el país. Amb una crisi sistèmica (com diu Vilaregut) d’aquestes característiques es dóna també una crisi moral, de valors, en el conjunt de la societat: la corrupció, els fraus fiscals, les portes giratòries (empreses-política-aparells de l’estat) en són exemples palesos.

La gent que arriba a aquests ajuntaments el 2015 entén la política com una activitat de servei públic, transparent, honesta, assembleària i de recerca del consens en la presa de decisions, d’enfrontaments, si calen, amb les elits i els lobbies econòmics i polítics, de transgressió dels símbols institucionals. En definitiva, són gent que tenen moltes ganes de canviar-ho tot, o almenys moltes coses, i que, molt especialment, volien passar d’una situació on la ciutadania era vista com a client (paga impostos a canvi de serveis) a una altra en la que la ciutadania havia de ser corresponsable i situar-se al centre de l’acció política: es tractava d’obrir les portes de l’ajuntament a la gent. En la major part dels casos són gent que provenen dels moviments socials i que entenen el municipalisme com la via preferent per acompanyar, des de les institucions, i per donar suport als moviments socials i a la majoria de la gent (els que no formen part de les elits) per tal de transformar/canviar una societat que no els agrada.

Les expectatives eren molt ambicioses, la magnitud del canvi que es pretenia era de gegants i els que varen entrar en els ajuntaments pel canvi ho varen entomar, en general, amb una gran responsabilitat i molta dedicació. Però, tot i que hi han posat molt esforç, intel·ligència i imaginació, han topat, en molts casos, amb una realitat financera, jurídica i burocràtica que no els ha facilitat les coses (almenys una part) que volien fer. Com qualsevol activitat política, la dels ajuntaments també s’ha de fer en un determinat marc institucional i jurídic (òrgans, normes, lleis, procediments), un marc polític concret (partits, grups de pressió, mitjans de comunicació, moviments socials, etcètera), i un marc d’interessos, ideologies, valors… A més, els ajuntaments disposen d’uns recursos humans i financers relativament limitats (encara més a partir de la LRSAL de 2014) que, en el cas dels financers sovint vénen transferits per altres administracions d’àmbit superior, i una part molt important del seu pressupost de despeses és captiu, és a dir, està lligat a despeses que són imprescindible fer i que ja estan compromeses en el moment en què s’ha de fer el pressupost (pagament del deute, personal, contractes de serveis a mitjà i llarg termini, etcètera). O sigui, els ajuntaments, l’administració més propera a la ciutadania i la primera a qui aquesta acudeix, tenen unes limitacions en la seva capacitat i autonomia financera, legislativa i de recursos humans, que li fa molt difícil poder complir amb el que es requeriria per a satisfer les necessitats de la majoria de la gent.

Tot i aquestes importantíssimes limitacions, tal com assenyalen les persones entrevistades, els ajuntaments pel canvi han aconseguit algunes coses importants. Seguint Vilaregut es pot dir que, en l’àmbit simbòlic, sembla que han estat capaços de crear relat, d’aconseguir ser centrals en la discussió política i de tenir un contacte molt més proper, de tu a tu, amb la gent.

[Llegeix tot l’article]

AGENDA

De la Territorial

Dilluns 8 d’abril: Concentració per la llibertat dels presos polítics. Lloc i hora: a la plaça de la Vila de Gràcia, a les 20h, amb la participació de dones de la campanya feminista 8Mil Motius.

De l’ANC

Dissabte 6 d’abril: Fira de Consum Compromès.
Lloc i hora: a Plaça Universitat, a les 10h.

Divendres 5 d’abril: Caminades pels presos polítics i el retorn del Govern a l’exili.
Lloc i hora: a Plaça Catalunya, a les 19.00 h.

 

Dissabte 13 d’abril: Festa de la República. Lloc i hora: Plaça de la Vila, a les 10h.

D’altres entitats

Dissabte 6 d’abril: Mobilitzacions a Esplugues i Viladecans en suport a l’Adri i la Tamara. Lloc i hora: A partir de les 11h.

VÍDEOS

DEBAT ELECTORAL

EL SISTEMA ELECTORAL A LES CAMBRES DE COMERÇ

LES CAMBRES: EINES DE PAÍS, COM VOTAR