Cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança

Butlletí núm. 91 (30-05-2019)

Cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança

Butlletí núm. 91 (30-05-2019)

Fòrum intersectorial

El Fòrum Intersectorial tindrà lloc el proper 8 de juny, on moltes sectorials s’aplegaran a l’Orfeó Gracienc de Barcelona (carrer Astúries, 83), des de les 9.45 h fins a les 21 h. S’hi faran al voltant de 20 xerrades obertes al públic. La cloenda anirà a càrrec del president del Consell Assessor per a l’impuls del Fòrum Cívic i Social, Lluís Llach, i de la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie.

Si et quedes a dinar, inscriu-te abans del 31 de maig a les 23h. Tiquet dinar: 13€ / Socis i sòcies de l’Assemblea, 10€.

Ni 1 euro per a les forces represores

El dia 6 de juny es celebrarà la jornada “Ni 1 euro per a les forces represores”, serà al Centre Cívic El Coll – La Bruguera, de 19.30 a 21h, i representarà una oportunitat per a que coneguis la iniciativa Ni 1 euro.

Durant la jornada es parlarà de l’objecció fiscal a l’hora de fer la declaració de la renda. Al taller explicaran com pots fer objecció a les forces repressores (monarquia, forces policials, poder judicial) quan facis la declaració de la renda.
No volem pagar la repressió amb els nostres impostos, no volem ser còmplices de la repressió! A més, p
er tal de comprendre la desobediència civil com una eina d’alliberament es farà un taller de lluita noviolenta.

A la pàgina web de www.ni1euro.org/ hi trobaràs molta informació. Veuràs on van els teus diners i com pots negar-te a contribuir a aquestes despeses! També et pots unir al canal Telegram de la campanya: @ni1euro.org i si estàs interessat en la lluita noviolenta, trobaràs molta informació a www.lluitanoviolenta.cat i www.enpeudepau.org. Tal com diu David Fernàndez: “La història de la humanitat ha avançat exclusivament a través de la desobediència civil”.

Fira de Consum Estratègic

El diumenge 2 de juny, de 10 a 15 h, al Passeig de Sant Joan (entre Provença i Rosselló), es farà una Fira de Consum Estratègic. Tens l’oportunitat d’allunyar-te de les empreses de l’IBEX 35, de contractar serveis amb empreses d’aquí, de plantejar-te un consum responsable i amb mentalitat republicana. Ho podràs fer fàcilment amb l’assessorament d’algunes empreses participants. Només cal portar factures i dades bancàries i t’ho faran al moment.

Aquest és un pas cap a la nostra república, no el deixis per a més endavant!

Antoni Bassas visita la plaça de la Vila

Dilluns, 27 de maig a la plaça de la Vila – Superant la ressaca de la jornada electoral, i atrets per la popularitat del convidat, més de mig miler de ciutadans ens vam tornar a congregar a la Plaça de la Vila per reclamar la llibertat dels presos polítics, el retorn dels exiliats i en suport als represaliats, convocats pel col·lectiu Gracia Llibertat.

Vam començar puntualment a les 20h, amb cinc minuts de silenci, seguits pel Cant dels Ocells, a càrrec de músics i públic. Tot seguit, en Cesc Rosell, en nom dels organitzadors, va fer la introducció de l’acte amb uns comentaris d’actualitat sobre els resultats electorals: “Per primera vegada tindrem un alcalde independentista a l’ajuntament de Barcelona i el president Puigdemont, el Vicepresident Junqueras i el conseller Comín tindran veu pròpia al Parlament Europeu”. També va reclamar que “la pancarta en defensa del presos polítics i exiliats torni a presidir el balcó de l’Ajuntament de la Vila Gràcia”, i va prosseguir amb la denúncia de les actuacions de la Fiscalia de Madrid, del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona i de la Presidenta del Congrés per inhabilitar els presos polítics catalans a instàncies judicials. Va acabar el seu discurs destacant que “seguim en peu de pau i que persistirem perquè tenim la raó. Volem ser lliures, i ho serem. I ho farem junts i juntes, perquè la unió fa la força”, donant pas al convidat del dia, el periodista Antoni Bassas.

Bassas va començar el seu parlament evocant les seves arrels gracienques, amb el record del parvulari, de l’avi que havia treballat a la Casa de la Vila, de l’escola La Salle de la plaça del Nord. Després va fer un recorregut per l’evolució del país des de la foscor franquista (Catalunya igual a quatre províncies, privació de drets i llibertats) , passant per la recuperació de la consciència nacional a través de l’escola i els mitjans públics de difusió, la gestió de la sanitat pública i els Mossos d’Esquadra, fins arribar a les primeres topades entre els vots populars i la legalitat, que van culminar en l’1 d’octubre, qualificat del fet més revolucionari que ha conegut Espanya i de la pàgina més gloriosa en la defensa dels drets nacionals i civils de tothom.

Va prosseguir fent algun comentari sobre el “Judici inacabable” amb diverses referències anecdòtiques als interrogatoris d’alguns testimonis. Tot seguit va fer un parell de comentaris sobre el moment polític (“hem de córrer més o hem d’eixamplar la base”) i va recomanar construir un futur per a tothom, també per als qui no venen mai a la plaça ni porten llaç groc. Va finalitzar el seu parlament amb el lema: “Cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança”, acollit amb aplaudiments i crits d’Independència.

La interpretació de la cançó No ens mourem d’aquí va donar pas a la intervenció de dues veïnes, que van llegir sengles poemes de Miquel Martí i Pol. La primera, Montse Roca, va llegir el poema He heretat l’esperança i la segona, Montse Andreu, el titulat Democràcia. I per acabar, va donar les gràcies als veïns que havien acollit al seu balcó la pancarta de Llibertat presos i preses polítiques i va demanar a l’Ajuntament de Gràcia que torni a col·locar-la al balcó de la Casa de la Vila. Vam cloure l’acte amb la interpretació d’Els Segadors i amb crits d’”Independència”.

Enric Espelt

Lluis Llach ens emociona amb les seves paraules

Vila de Gràcia, 20 de maig de 2019Aquell dilluns, a la plaça de la Vila, la música ho va amarar tot. L’inici incòmode de sempre: la campana ronca, esberlada pel temps, per la desídia o per ves a saber què. ¿Algú de l’Ajuntament entrant afinarà l’oïda o llegirà aquesta crònica i pensarà en la possibilitat de solucionar aquest despropòsit? Seguit, el silenci, la mesura que permet apreciar la música en tot el seu valor, especialment quan el millora. El Cant dels ocells, simplement taral·lejat per la majoria, a boca closa; altres insinuant la lletra, una nadala, que albira una nova realitat; serà la República?

La Carme Riu ens va llegir el manifest Cap dona en l’oblit. Ella, com una lletania, ens va recitar la corrua de noms de dones empresonades, exiliades, confinades, encausades, investigades, expedientades, represaliades… La pitjor tornada de la causa general contra Catalunya a la qual, obsessivament, l’estat demofòbic on estem vivint ens condemna.

I va arribar l’esplendor. Dubto que hi hagi algú entre els 795 assistents d’aquell dia que no hagi anat a un concert d’en Lluís Llach, o n’hagi rascat uns acords per recordar una de les seves melodies, o n’hagi proclamat el seu amor a algú amb unes paraules manllevades. Precisament per això, per l’harmonia plena en el sentiment, les paraules d’en Lluís Llach ens van semblar música divina. Ell diu que no sap fer discursos, i potser té raó, però les emocions que ens transmet difícilment ens les pot encomanar cap altre polític; serà allò de l’amor particular.

Amb quina música ens va encisar? Amb la de la cor. No en cal cap altra. Es va preguntar: com s’ho faran els espanyols per guanyar-nos? Perquè persistim, també, aquí, a la plaça de la Vila, i perquè hi serem sempre, mentre calgui. Perquè hem deixat de ser súbdits per ser ciutadans, i mai més hi renunciarem. Perquè els presos polítics van entrar al Congreso i al Senado amb un somriure que ni la presó no ha estat capaç d’esborrar. Perquè els acompanyava tota la nostra dignitat, i això és invencible. Perquè la nostra revolta, (no ho oblidem, dels somriures) és meravellosa, i té una qualitat democràtica i un vigor popular que és l’enveja de mitja Europa, mentre l’altra mitja dorm. Perquè, simplement, persistirem.

Aleshores sí, el poble lliure, vam cantar L’estaca, que ja no és una cançó d’en Lluís, és i serà de tots nosaltres, i universal, per la llibertat. I un esment especial pels músics. Un dilluns sí i el següent també, cada setmana ens acompanyen en el seu i nostre compromís de continuar denunciant la repressió. Guitarres, violins, flautes de tota mena, ukelele, flabiol i tamborí… A tots ells gràcies, mil gràcies per la música, de vegades l’única companyia possible en la soledat de la cel·la, l’únic consol quan no trobes les paraules, perquè ja les has fet servir totes per denunciar, una vegada més, aquesta ignomínia.

Xavier Andreu

INFORMACIÓ DE LES COMISSIONS

Et posem al dia de l’activitat de la Territorial i et fem partícep de les convocatòries.

De la comissió d’extensió

Voluntari, voluntària, anima’t a participar a les sortides organitzades! És important que siguem el major nombre de persones possible. Aquests són els espais on pots col·laborar (atenció, les comissions tenim nous correus electrònics):

Parades: parades@graciaperlaindependencia.cat
Motxillaires: motxillaires@graciaperlaindependencia.cat

Programació de parades a Gràcia pel mes de juny
  1. Dissabte 1 de juny a Astúries/Gran de Gràcia: tarda de 18 a 21 h
  2. Dissabte 15 de juny a Gran de Gràcia/Travessera de Gràcia: matí d’11 a 14h
  3. Dissabte 29 de juny al Passeig de Sant Joan/Indústria: matí d’11 a 14h

Apunta’t al doodle de parades

De la coordinadora

Hi trobaràs informació permanent i convocatòries diverses d’àmbit general

Nou correu electrònic: coordinadora@graciaperlaindependencia.cat

Vine a col·laborar al local de la territorial

Com ja sabeu, obrim el local del carrer Robí, 22, els divendres, de 18h a 20h, com a punt de trobada i contacte presencial. Tenim estelades noves, domassos i informació.

El calendari de l’ANC de Gràcia del 2019 i es pot obtenir al local del carrer Robí, 22, els divendres de 18 a 20h. El preu és de 12 euros.

 

EL MÉS CALENT, AL TWITTER

Hi trobaràs els tuits més punyents de la quinzena

Assemblea Nacional Catalana

Jordi Cuixart

Economia Solidària

RTVE

Diari ARA

salellas advocats

BREUS

T’expliquem coses que passen dins i fora de la Vila

ERC guanya a quatre dels cinc barris de Gràcia, però la Vila decanta el global cap a BCN En Comú

Els resultats de les eleccions municipals de diumenge van determinar una victòria ajustada de BCN En Comú al conjunt del districte de Gràcia per només 40 vots de diferència, quan a la ciutat el global va posar per davant Esquerra Republicana. Però una anàlisi més exhaustiva dels sufragis barri a barri aclareix que a Gràcia quatre dels cinc barris van caure del cantó republicà i que només el resultat del nucli històric a favor dels comuns va acabar d’inclinar la balança local. A Vallcarca, la Salut, el Coll i Camp d’en Grassot, Esquerra es va imposar sempre ajustadament, sobretot al Coll (840 vs 816) amb la excepció del seu feu tradicional de Grassot (4.786 vs 4.345) i BCN En Comú va véncer clarament a la Vila (6.772 vs 5.777). Pel que fa a la resta de partits, Junts va ser tercera força a Salut, Vila i Grassot i el PSC a Vallcarca i Coll. Al Coll Valls va quedar en quart lloc per sobre de Junts.

 

 

ARTICLES QUE INTERESSEN

La secció on pots conèixer l’opinió de diverses personalitats, així com llegir articles de qualitat sobre el Procés Constituent

L’endemà

David Fernàndez

La Directa – 28 de maig de 2019

“…y los tratados sobre capitalismo cognitivo

tienden a llenar bibliotecas enteras

ay, amigos: necesitamos

más asambleas en fábricas y barrios y oficinas

y menos radical chic”

Jorge Riechmann, 2012

Nit preelectoral, un treballador de Glovo, precarietat sobre rodes, mor atropellat a Barcelona. Em ve al cap una frase crua i seca de fa un any i escaig: “Si haguéssim de contractar repartidors, no existiríem”. És una entrevista a La Vanguardia al director d’Uber Foods, uns dels ordidors de cada pedalada cap a un lloc pitjor. Hi ha un tercer element indestriable en la conxorxa: nosaltres i la nostra relació –ho volem tot, ara i aquí– amb el consum compulsiu 24/7 i el capitalisme de plataforma. En tot cas, no consta cap actuació d’ofici de cap fiscalia per frau laboral estructural, generalitzat i massiu. Mentre l’estadística freda escup que el treball ja no exclou de l’exclusió social: la pobresa assalariada a Catalunya ja frega el 12%. Un de cada de deu treballa per no arribar a final de mes. Li diuen “recuperació”. I ven bou per bèstia grossa.

Vigília de la festa de la democràcia, el 15% dels nostres veïns i veïnes no van poder acudir a les urnes el passat diumenge. I no perquè s’abstinguessin com a opció, sinó perquè estan exclosos legalment des que el PSOE va inaugurar les legislacions d’estrangeria –i els CIES– el llunyà 1988. El 28-A, 800.000 persones van quedar en apartheid electoral a Catalunya. Tren a Ginebra divendres passat i passat Figueres, entren al vagó cinc agents de la policia nacional. S’aturen només en dues butaques. Disposició corporal securitària com si estiguessin a punt d’enxampar El Chapo. Únicament identifiquen segons el color de la pell –un noi magrebí i un home senegalès–, efectes duradors i perllongats de les batusses racistes que Rubalcaba negava, mentre les ordenava per escrit el 2008. Fa temps que plou al revès. Nanotecnologies òptiques del control, joguines repressives, un agent treu un aparell microscòpic que agrega al mòbil per comprovar la veracitat del passaport en temps de tanta falsedat, impostura i canallades. A Perpinyà, guió escrit, l’obra no canvia però els actors revelació passen a ser els gendarmes i els figurants, els de sempre. Es reprodueix idèntica escena amb idèntica normalitat. I idèntic silenci col·lectiu. Eixordador.

Europe’s living a celebration. Exordi junkerià –”a buenas horas, mangas verdes” i a misses dites–, abans de les eleccions al parlament europeu de fireta que tan poc pinta en la UE de la troica, els estats i els mercats, el president de la Comissió Europea diu: “vam insultar Grècia”. I aclareix que van ser insolidaris, que van fer massa cas a l’FMI i que li van aplicar al sud d’Europa una “austeritat irreflexiva” -que encara paguem i patim. Per escrit, la fiscalia espanyola emet directriu per pervertir –nova volta de caragol– la llei de delictes d’odi que pretenia, inicialment, protegir les minories històricament discriminades, perseguides o vulnerabilitzades: la directriu incorpora el criteri que d’ara endavant, estranya minoria criminal protegida per l’Estat, odiar el nazisme serà un delicte d’odi –”la democràcia liberal boqueja”, escriu amb raó Pedro Vallín. Al Brasil, l’exfundadora de Femen s’integra en l’onada Bolsonaro. Margaret Atwood, l’autora d”El conte de la criada, no ho hauria pogut fer millor. Distopies del cada dia.

L’endemà de tot plegat, vinagre balsàmic socialista. Sant tornem-hi. Parlant exactament de la mateixa crisi, caldrà recordar que és el mateix dispositiu de poder que ara puja –el PSOE– qui va pujar a l’estrada de la realitat les pitjors retallades antisocials des del final de la dictadura, una reforma laboral que va reconsagrar la precarietat i un decret que va rescatar impunement la banca. No fa ni nou anys i encara paguem la broma. Corol·lari ZP: el darrer gest d’aquell darrer consell de ministres socialista en retirada va ser indultar un banquer, el número dos del Santander, Alfredo Saénz, condemnat –per cert– per la implicació en la trama catalana de corrupció del Cas Estivill. Com sovint ens saltem la lletra petita i no aprenem a passar del titular, caldrà recordar que els tribunals van anul·lar aquell indult. I com la pitjor mentida és l’autoengany i oblidar-se ràpid on érem fa res, em recompto entre els que el darrer mes hem estat tensament pendents de si irrompia la triple aznaritat al poder de l’Estat i de si els ultres bloquejaven la cambra europea via Bannon. Ni una cosa ni l’altra –per ara. Altres faran la feina bruta. No en tinc cap dubte.

Fi de cicle amb regust amarg, diuen. Però aleshores, implica necessàriament el començament d’un de nou encara per escriure, encara per resistir, encara per transformar. Un amic, un company, m’escriu l’endemà: fa pinta de llarg hivern. Tinc la temptació de respondre: com sempre, no? Déjà-vu d’aires de 2003 quan derrotàvem l’aznaritat: la socialdemocràcia empra els moviments socials com a escala per accedir al poder i després li tira l’escala a sobre. Un clàssic revisitat: o com explica Pedro Sánchez que no deixi salpar l’Open Arms a rescatar vides i autoritzi un vaixell de guerra a transportar armes? Aleshores, fa quinze anys, la consigna de poder era “torneu-vos-en a casa”. Una consigna molt vintage i molt 78, feta del narcòtic de la resignació com a imposició política. És la que pretenen ara, mal barrejada amb el judici final suprem: tancar per dalt tot el que caldrà obrir per baix. “La pròrroga” ha escrit Alba Rico: quatre anys de feina ingent, cabdal i imprescindible per reconstruir mil bocins i refer-ho tot. Sense oblidar tot el que hem fet des de marges i tangents -que és molt-, del no fet -i queda massa encara- i del fet malament -que no són poques coses.

[Llegeix tot l’article]

AGENDA

De la Territorial

Dilluns 3 de juny: Concentració per la llibertat dels presos polítics. Lloc i hora: a la plaça de la Vila de Gràcia, a les 20h.

De l’ANC

Diumenge 2 de juny: Fira de Consum Estratègic.
Lloc i hora: Passeig de Sant Joan, de 10 a 15h.

Divendres 7 de juny: Caminades pels presos polítics i el retorn del Govern a l’exili.
Lloc i hora: a Plaça Catalunya, a les 19.00 h.

 

Dissabte 8 de juny: Fòrum intersectorial de l’ANC. Lloc i hora: A l’Orfeó Gracienc, a les 9.45h.

D’altres entitats

Dissabte 1 de juny: Dinar per la llengua, 25 anys! Lloc i hora: A la plaça del Diamant, a les 12h.

Dijous 6 de juny: Xerrada col·loqui sobre Som Mobilitat a Gràcia. Lloc i hora: Ateneu Rosa de Foc, a les 19h.

VÍDEOS

NO VOLEN LA VERITAT DEL 20 S

CULTURA CONTRA LA REPRESSIÓ

EL DIÀLEG DEL PSOE ÉS EL DEL PP