Fi de la farsa del judici

Butlletí núm. 92 (20-06-2019)

Fi de la farsa del judici

Butlletí núm. 92 (20-06-2019)

Assemblea informativa de socis i simpatitzants

Dimecres 19 de juny vam fer una assemblea informativa a l’Orfeó Gracienc.

Des de la coordinadora vam fer un informe de totes les activitats fetes des de la territorial durant aquest any llarg que portem al capdavant. També vam informar de l’estat de comptes i dels moviments de socis.

Dins d’aquest bloc d’informacions de la territorial, vam explicar com havia anat el procés d’esmenes a Estatuts, Reglament de règim intern i Full de Ruta, debat i votació a l’AGO de principis de maig. Vam explicar que, com a territorial no estàvem d’acord amb com s’havia portat tot, sobretot per la manca de temps per debatre-ho i prendre decisions, i que així ho havíem fet saber al Secretariat Nacional en un escrit de queixa i de propostes de millora.

Per acabar el bloc, vam una petita introducció a la preocupació que tenim pels problemes de participació i col·laboració de voluntaris amb què ens trobem (de fet, és un problema transversal a tot el moviment independentista) com a punt de partida d’un debat que es va desgranar al darrer punt de torn obert de paraules i que va portar-nos a proposar una propera àgora, durant el juliol, per debatre el tema i buscar-ne solucions, a la qual ja us convocarem.

També vam informar als socis de l’estat d’espera en que es troba el Consell per la República, que s’està redefinint (tant bon punt sigui possible, iniciarem unes xerrades sobre el tema). També sobre el Consell Assessor per a l’Impuls d’un Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent, que es troba en fase 1 d’informació a entitats i ciutadania. Al setembre començarà la fase 2 de debat, que serà oportunament comunicada.

I vam començar a parlar de la Festa Major d’enguany, que serà el dimarts 20 d’agost, a la plaça de Joanic. Ja us convocarem a una reunió per començar a preparar-la la setmana vinent.

Vam aprofitar aquesta trobada amb els socis de la nostra territorial per començar a repartir els nous carnets de soci de l’ANC (una mostra a la fotografia superior). Podeu venir-los a recollir al local els divendres, de 18 a 20 h, i a les parades que fem (dissabte vinent a Passeig de Sant Joan / Indústria). Ens proposen des de Nacional que, en recollir-lo, ens pengem una foto a les xarxes amb l’etiqueta #SócANC.

Acció sorpresa a la Sagrada Família

El 14 de juny, desenes de voluntaris van denunciar la persecució que practica l’Estat espanyol a drets fonamentals, com el de l’autodeterminació, o el dret de representació política, en un dels pols turístics de la ciutat de Barcelona, la Sagrada Família.

Com ja va succeir el passat mes de febrer en una acció a la seu de la comissió europea de Barcelona, aquell vespre, desenes de voluntaris van voler traslladar un missatge en favor de l’autodeterminació i de denuncia per la vulneració de drets civils i polítics. Vestits amb samarretes amb el lema “Make a Move, Self-determination is a right, not a crime” (L’autodeterminació és un dret, no un delicte), els voluntaris van entrar dins el temple i van realitzar una acció de denúncia. A més, a fora es van repartir fulletons informatius sobre la situació política que viu Catalunya i sobre la persecució de drets fonamentals que exerceix l’Estat espanyol.

Fòrum intersectorial

No vas poder anar al Fòrum Intersectorial? Vam constatar que les assemblees sectorials tenen el coneixement i l’energia necessària per enfortir-nos en molts àmbits socials!

Fi del judici farsa

El dimecres passat es va acabar el judici farsa, per aquest motiu vam tornar a sortir al carrer per denunciar la repressió de l’Estat espanyol i defensar el dret a l’autodeterminació del nostre poble! Quatre mesos després d’iniciar-se el judici, les places es van tornar a omplir per mostrar el rebuig al procés judicial que ha portat davant dels tribunals el referèndum de l’1-O i les mobilitzacions populars com la del 20 de setembre o el 3 d’octubre.

La placa Catalunya de Barcelona es va omplir de gent convocada per l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i els grups parlamentaris de Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la Candidatura d’Unitat Popular. L’acte va comptar novament amb la presència dels quatre portaveus unitaris, David Fernàndez, Estel Solé, Martí Anglada i Anna Sallés, que van ser els els encarregats de conduir l’acte i llegir-ne el text unitari, acompanyats de representats d’altres entitats com l’ACDC, la taula del tercer sector, LaFede, Unió de Pagesos, la Intersindical-CSC, la IAC, la FOCIR, Irídia i la Tamara Carrasco.

El text constata, d’una banda, que davant de lleis injustes, cal oposar-s’hi, i la desobediència civil pacífica és “un deure” davant l’autoritarisme. El judici suposa una vulneració “flagrant” de drets fonamentals, i la instrucció ha estat plena “d’irregularitats”, generant una situació “d’indefensió” als encausats. En aquesta línia, el text evidencia que el judici ha estat un “escarni”, i un “atemptat” als drets civils, polítics i en especial a l’autodeterminació, i que les acusacions s’han inventat un relat, ja que “mai hi ha hagut violència a Catalunya”. D’altra banda, es considera que no busca justícia, sinó “venjança”. “La unitat d’Espanya no està per sobre dels drets fonamentals que protegeix la mateixa constitució”, adverteix el text, i acusa la justícia espanyola d’anar de bracet amb l’extrema dreta abans que amb el dret internacional. De fet, constata que l’Estat fa cas omís d’advertències de l’ONU, i subratlla que el judici s’ha convertit en un instrument per perseguir la dissidència política.

Seguint l’estela de la jurisprudència internacional, el text recorda que organitzar un referèndum no és delicte, i pregunta si a l’Estat espanyol no li pugen els colors quan l’ONU titlla el tribunal de parcial, i recorda que el motiu que els manté tancats és haver exercit drets com les llibertats d’opinió, expressió, associació, reunió i participació. Per tot això, el document demana l’anul·lació del judici, i urgeix a teixir una estratègia unitària com a única manera d’aturar la repressió i fer respectar el dret a l’autodeterminació. I acaba fent un advertiment: si la sentència no és absolutòria, crearà jurisprudència i marcarà un precedent “que posarà en perill tots els moviments socials a Catalunya, però també a l’Estat espanyol i a tota Europa”. Però, així mateix, augura que els tribunals internacionals acabaran condemnant l’Estat per aquest intent “barroer” de convertir “drets en delictes”.

Retrobar la unitat independentista

En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, en declaracions als mitjans, va titlar el judici d’”impropi” en una democràcia de qualitat del segle XXI, i va subratllar que allò que busca aquest judici polític és acabar amb el moviment independentista. “Volen que ens aturem”, va dir, però va reivindicar que la societat catalana ha decidit seguir avançant i mantenir els objectius polítics. En aquest sentit, va enviar un missatge d’esperança i confiança per retrobar la unitat estratègica del moviment independentista, més necessària que mai davant de la sentència que arribarà. “Treballarem per aquesta unitat i perquè tingui un objectiu clar: aconseguir la independència”, va concloure.

Poble que canta

Dilluns, 17 de juny a la plaça de la Vila – Amb l’assistència d’uns 500 graciencs, convocada per la Plataforma Gràcia per la Llibertat, va tenir lloc l’acte de cada dilluns en memòria dels presos, exiliats i represaliats polítics. Aquell dia vam comptar amb la col·laboració de l’agrupació coral Poble que canta.

Vam començar amb l’habitual Cant dels Ocells, que va anar seguit de la presentació de l’acte a càrrec d’en Francesc Rossell. A continuació, el company Jordi Llobet de Poble que canta va dirigir amb paciència i encert la concurrència a la interpretació de diverses cançons: No passareu, Bella Ciao, Diguem No i Tot el Poble Cantarà.

Intercalats amb les cançons, la companya Anna Muñoz va llegir un text de la Catalina Valverde amb el títol Visto para sentencia sobre el judici farsa. L’actriu Mont Plans també va llegir el poema La Campana de Sant Honorat, obra, aquesta darrera, d’en Josep M. de Sagarra, que va enardir els assistents.

Després del recordatori de les activitats previstes per a la setmana vinent, i de que el proper dilluns, Diada de Sant Joan, es representarà una obra de teatre a l’acte de la Plaça de la Vila, com és habitual es va tancar l’acte amb el cant d‘Els Segadors.

Joan Molina

65 dilluns a la plaça

Dilluns, 10 de juny a la plaça de la Vila – A les portes del final del judici a la democràcia, de la venjança, quan tot ja està dit, quan les paraules ja sobren, només ens va quedar el silenci eixordador per denunciar la mentida i la ignomínia de pretendre abordar un problema polític des de la justícia.

A la plaça de la Vila, aquell dia, el silenci es va fer més espès, més difícil d’empassar, més denúncia, més crit, més lluita, moltíssim més… La Pepa Arenós va oferir unes dades per fer patent la resiliència de la plaça: 65 dilluns de concentració, 21 mesos de persistència, i amb la voluntat impertinent de romandre-hi fins que tots tornin a casa, d’on mai haurien d’haver estat segrestats.

Tot seguit, la Mercè Otero-Vidal, creu de Sant Jordi i portaveu del col·lectiu Enriqueta Gallinat, va explicar l’activisme de la Dreta de l’Eixample, i en concret el del grup homònim. Elles porten més de 600 vespres, cada dia des dels primers empresonaments, trobant-se a la plaça de la mencionada feminista republicana, per acompanyar-se mútuament, i d’una manera simbòlica als empresonats, exiliats i represaliats; acompanyant-se en la lluita, en el dolor, en la denuncia, en el neguit i en la solidaritat. Va reivindicar la força simbòlica que té la unió de persones amb opcions polítiques diferents, en un ideal comú de llibertat i de democràcia autèntiques. La resposta de la plaça va estat cantar No ens mourem d’aquí.

Per acabar, el Celdoni Fonoll i la Lloll Bertran van recitar dos poemes de Pere Quart. Per destacar, el segon, Vaca suïssa, que la Lloll va declamar insidiosament, com ens té acostumats.

Quan jo m’esmerço en una causa justa
com mon Tell sóc adusta i arrogant:
prou, s’ha acabat! Aneu al botavant
vós i galleda i tamboret de fusta.

La meva sang no peix la noia flaca
ni s’amistança amb el cafè pudent.
Vós no sou qui per grapejar una vaca,
ni un àngel que baixés expressament.

Encara us resta la indefensa cabra,
que sempre ha tingut l’ànima d’esclau.
A mi no em muny ni qui s’acosti amb sabre!
Tinc banyes i escometo com un brau.

Doncs, ja ho sabeu! He pres el determini,
l’he bramulat per comes i fondals,
i no espereu que me’n desencamini
la llepolia d’un manat d’alfals.

Que jo mateixa, si no fos tan llega,
en lletra clara contaria el fet.
Temps era temps hi hagué la vaca cega:
jo sóc la vaca de la mala llet.

Xavier Andreu

Joan Josep Nuet i Mireia Boya a la plaça de la Vila

Dilluns, 3 de juny a la plaça de la Vila – Un dilluns més, centenars de graciencs ens vam trobar de nou, convocats per la plataforma Gracia Llibertat, a la plaça de la Vila per exigir la llibertat dels presos polítics i el retorn del exiliats. Després dels habituals cinc minuts de silenci i de la interpretació del Cant dels ocells, el presentador de l’acte, en Pere Folguera, ens va recordar que la pancarta que demana la llibertat del presos polítics encara no ocupa el seu lloc habitual: el balcó de la casa de la Vila. En Pere ens va parlar de la diligència d’alguns dels nostres representants per acceptar les ordres de la junta electoral i la poca obediència que mostren a la voluntat de les persones que els hem escollit perquè ens representin.

Seguidament, va mencionar pel nom una part dels represaliats que en lloc de ser jutjats pel Tribunal Suprem, ho seran pel Tribunal Superior de Catalunya, entre ells els membres de la mesa del parlament que van donar suport a la mateixa decisió per la qual s’està jutjant a la presidenta Forcadell. Entre el mencionats, els dos convidats d’avui a la plaça, els aleshores diputats Mireia Boya i Joan Josep Nuet.

Va iniciar el torn de les intervencions dels convidats en Joan Josep Nuet, que ens va explicar que el dimarts 4 de juny la fiscalia llegiria el seu informe de conclusions i ens va avançar que no es mouria ni un mil·límetre del seu plantejament original, com si la concurrència de més de 400 testimonis i totes les proves aportades durant el judici no haguessin servit de res. Ens va explicar que fa tota la impressió que ja tenien redactades les seves conclusions abans de començar el judici.

També ens va alertar de la influència que pot tenir la sentència d’aquest judici en el tractament que tindrà l’Estat sobre qualsevol acte de protesta i de dissidència. Va mencionar la resta de represaliats que seran jutjats a d’altres tribunals, com el Tribunat Superior de Catalunya, que jutjarà, entre d’altres, a la mesa del Parlament. A més, Nuet ens va parlar d’un fet inaudit: s’ha volgut infringir un càstig especial a la presidenta del Parlament amb unes acusacions més greus que a la resta. Va insistir en la naturalesa política d’aquests procediments dissenyats per ofegar la dissidència a Catalunya.

Va admetre que “podem haver comès algun error, potser les coses que vam fer avui les faríem de forma diferent, però de cap manera som criminals, vam obeir un mandat democràtic, i això ho mantindrem fins al final”. Va acabar la seva intervenció fent esment que si bé és cert que ells poden guanyar la batalla jurídica – “tot i que encara ens quedarà el recurs a Europa” – nosaltres hem de guanyar la batalla política.

Després de la interpretació de la cançó que s’ha convertit en l’himne d’aquestes concentracions dels dilluns, No ens mourem d’aquí, va arribar el torn d’intervenció de l¡ex diputada per la CUP Mireia Boya, que va iniciar el seu parlament agraint la persistència en la mobilització als assistents a l’acte. De seguida ens va parlar de l’1 d’octubre, una data que “tenim gravada a cops de porra a la memòria”i es va lamentar del fet que no es declarés la República el dia 3 d’octubre, aprofitant la mobilització massiva als carrers i places del país.

La Mireia va denunciar l’estratègia de l’Estat basada en l’oblit i el menysteniment a les lluites i mobilitzacions del poble i va reivindicar la memòria de les diverses lluites que ens han portat fins aquí, fent especial menció al feminisme. Va aprofitar per reivindicar les dones preses i exiliades citant-les pel nom i convidant-nos a que mai deixem de reivindicar-les. També va posar l’accent en una qüestió que va rebre un suport unànime per part del assistents: Ens cal que els nostres líders consensuïn una estratègia comuna per fer front a les sentències que vindran properament, deixant de banda els partidismes i els interessos particulars.

Va acabar la seva intervenció manifestant que estem disposats a resistir i lluitar i que estem disposats a aguantar un segon més que ells per no regalar-los la victòria.

Josep M. Jené

INFORMACIÓ DE LES COMISSIONS

Et posem al dia de l’activitat de la Territorial i et fem partícep de les convocatòries.

De la comissió d’extensió

Voluntari, voluntària, anima’t a participar a les sortides organitzades! És important que siguem el major nombre de persones possible. Aquests són els espais on pots col·laborar (atenció, les comissions tenim nous correus electrònics):

Parades: parades@graciaperlaindependencia.cat
Motxillaires: motxillaires@graciaperlaindependencia.cat

Programació de parades a Gràcia pel mes de juny
  1. Dissabte 29 de juny al Passeig de Sant Joan/Indústria: matí d’11 a 14h

Apunta’t al doodle de parades

De la coordinadora

Hi trobaràs informació permanent i convocatòries diverses d’àmbit general

Nou correu electrònic: coordinadora@graciaperlaindependencia.cat

Vine a col·laborar al local de la territorial

Com ja sabeu, obrim el local del carrer Robí, 22, els divendres, de 18h a 20h, com a punt de trobada i contacte presencial. Tenim estelades noves, domassos i informació.

El calendari de l’ANC de Gràcia del 2019 i es pot obtenir al local del carrer Robí, 22, els divendres de 18 a 20h. El preu és de 12 euros.

 

EL MÉS CALENT, AL TWITTER

Hi trobaràs els tuits més punyents de la quinzena

Assemblea Nacional Catalana

8 anys x manifestar-se

La Directa

Laura Redondo

Independent de Gràcia

Jordi Sànchez

BREUS

T’expliquem coses que passen dins i fora de la Vila

L’Espai POE(tic), en perill

Els responsables de l’Espai POE(tic) estan protagonitzant una carrera contrarellotge per superar l’amenaça de tancament de l’Ajuntament, si no fan obres al local per adequar-se a la normativa no arribaran al segon aniversari que farien el mes d’agost.

Per aquest motiu han engegat una campanya de micromecenatge a Verkami per tal d’aconseguir els 15.000 dels 20.000 euros que necessiten per fer les millores a l’espai, com ara instal·lar un limitador acústic i una nova porta al primer pis, o renovar la instal·lació elèctrica, entre d’altres treballs. L’associació, que està a l’espera d’una subvenció, ha programat diferents activitats solidàries les properes setmanes. En aquest sentit, altres espais i entitats han respost a la crida de l’Espai Poètic i ofereixen els seus locals per acollir-ne les activitats, com ara l’Ateneu Llibertari, Sinestesia, Els Tresors de la Panera o Porta Roja, en el que s’ha anomenat la Poemaratón. “Seguirem obrint cada dia per assolir l’objectiu i mantindrem la nostra programació cultural perquè també és una manera d’aconseguir els fons necessaris”, explica Jordi Ra, president de l’entitat.

 

 

ARTICLES QUE INTERESSEN

La secció on pots conèixer l’opinió de diverses personalitats, així com llegir articles de qualitat sobre el Procés Constituent

Les divertides històries del Suprem

Marta Rojals

Vilaweb – 17 de juny de 2019

Ens hi hem acostumat tant, que ja es parla com de la collita de la pera de si les condemnes seran prou altes per excitar-nos la víscera endurida

Traïdors, covards, mentiders, estafadors, ‘trilers’: aquest és un Top 5 d’epítets que les xarxes del desencant indepe dediquen quotidianament als polítics de l’1-O. Insultar i fer befa dels polítics és més vell que la tos i no n’hi ha per a fer-ne cap escarafall. De fet, el món indepe té aquesta cosa autosuficient que no cal que ens vingui cap unionista a deixar quadriculats els nostres: sempre ho fem millor naltros, la qual cosa deu ser un dels secrets del nostre èxit. Nota al peu: quan dic insultar i fer befa no parlo de fer crítica, que ens coneixem; el fet que tendim a confondre els termes deu ser mitja explicació del problema.

Ningú com els independentistes per a ser cruents contra els propis, perquè partim del benefici que no ens mou l’odi, que tot ho encega: no, les nostres autoofenses són cartesianes, a llum de dia i amb la vista clara. Ara bé: potser pequem d’entusiasme, perquè insultar o fer burla d’un polític lliure té el mateix component de llibertat –no la rebaixaré afegint-hi ‘d’expressió’–, però procedir indistintament amb un d’empresonat, aïllant-lo de la seua condició com en un laboratori, no sé si seria l’exercici més elegant per part d’una persona lliure. Però bé, ja entenem que l’elegància és l’última preocupació d’un moviment que ha renunciat a ser atractiu fins i tot per a si mateix.

Que a tot s’acostuma, la persona, és la lliçó més incontestable del procés. Com la granota submergida a foc lent, ens vam acostumar a les suspensions del TC, als escorcolls sistemàtics, a la repressió de baixa intensitat, a la d’alta intensitat, a la presó del govern, al judici dels innocents, a l’anul·lació dels seus drets polítics, a la invalidació directa del nostre vot. Ens hi hem acostumat tant, de fet, que els nostres representants s’han permès d’emplaçar-nos a una indignació general i programada per a després de les sentències, i qui dia passa any empeny. Ens hi hem acostumat tant, també, que ja es parla com de la collita de la pera de si les condemnes seran prou altes per a excitar-nos la víscera endurida. Un cop sortits de l’astorament innocent de les primeres fases repressives, hem esdevingut uns vençuts desinhibits, i ja no tan sols desafiem els nostres polítics tancats com si fossin lliures, sinó que hem avançat una mica més en el que potser era el pas natural de tot plegat: la participació a tots nivells d’una banalització col·lectiva com no ens hauríem imaginat mai.

El judici, ho podem dir ara que s’ha acabat, a alguns ens ha deixat estabornits. Però no per l’acte aberrant en si, que també, sinó pel que n’han arribat a sentir aquests dits que ara us teclegen: no sé si va ser de cop o progressivament, però de la solemnitat de periodistes i tertulians les primeres sessions, impactats i ficats en el paper de transmetre’ns un tros d’Història, hem arribat a l’ambient de festa de final de curs de les últimes jornades, que si ai, el Paco, que si ai, la Piedad, hi-hi, ha-ha, com els trobarem a faltar.

[Llegeix tot l’article]

AGENDA

De la Territorial

Dilluns 24 de juny: Concentració per la llibertat dels presos polítics. Aquest dilluns: “La tigressa“, un conte de Dario Fo interpretat per Manel Barceló. Lloc i hora: a la plaça de la Vila de Gràcia, a les 20h.

De l’ANC

Divendres 28 de juny: Caminades pels presos polítics i el retorn del Govern a l’exili.
Lloc i hora: a Plaça Catalunya, a les 19.00 h.

Dissabte 22 de juny: Presentació del llibre “… Y ahó lo dejo”, de Gonzalo Boye.
Lloc i hora: Sala del Casino de Sentmenat, a les 20h.

 

D’altres entitats

De juny a setembre: Cicle de cinema de dones, accions i resistències. Lloc i hora: Vila de Gràcia, a les 22h.

Divendres 21 de juny: Solstici d’estiu, sopar de pintxos i musiqueta. Lloc i hora: Casal Popular Tres Lliris, a les 22h.

VÍDEOS

FÒRUM INTERSECTORIAL

UNITAT ESTRATÈGICA

LLIBERTAT: L’AUTODETERMINACIÓ ÉS UN DRET