Objectiu: independència

Butlletí núm. 93 (19-07-2019)

Objectiu: independència

Butlletí núm. 93 (19-07-2019)

Diada 2019 - Objectiu independència
Aquest 11 de Setembre, encetem un nou cicle polític, i per això és tan important que tornem a omplir els carrers. Des de la diversitat, ens cal teixir una unitat estratègica que ens permeti portar a terme la independència. I això només serà possible si societat civil mobilitzada, Govern i Parlament caminem junts, si aquest 11 de Setembre tornem a ser-ne molts i omplim de nou els carrers.

L’11 de setembre, caminem plegats per aconseguir la independència!

Els nostres trams

Enguany, la territorial de Gràcia ens encarreguem solament de 2 trams… però quins trams!

El tram 3 i el tram 4, tota l’avinguda Maria Cristina!!

Doncs ja ho sabeu: inscriviu-vos al web diada.assemblea.cat, als trams 3 o 4.

Voluntariat

D’aquí poc us enviarem un correu demanant-vos que us apunteu com a voluntaris. És un dia cansat, de molta calor i molta feina, però que compensa. I de sobres! Si no ho heu fet mai, us recomanem que ho proveu. És una experiència inoblidable. Els que ja ho heu fet ja ho sabeu, segur que repetireu.

Ens preparem per la Festa Major

Aquests dies ja estem en plena efervescència de preparació de la Festa Major de Gràcia.

 

Dimarts, 20 d’agost, al vespre, a Joanic

Aquest any, com cada any, l’ANC de Gràcia organitzem activitats per la Festa Major a la plaça Joanic.

Una comissió de voluntaris està organitzant els actes que farem i que inclouran la tradicional xerrada a la fresca, que aquest any serà centrada en el tema Construïm República. Eines estratègiques, un sopar groc per recollir fons pels represaliats i les seves famílies. L’ANC treballa per la independència, però no ens oblidem dels presos, exiliats i imputats diversos per la repressió de l’estat espanyol. I acabarem amb un concert, perquè malgrat la situació d’incertesa hem de tirar endavant, i la música ens ajudarà a relaxar-nos i disfrutar del moment.

 

Voluntariat

Per a les activitats de la Festa Major, portalada a part, també us farem arribar en breu una crida al voluntariat. Els actes del dia 20 a Joanic requereixen força voluntaris, als quals cal sumar la gran quantitat de torns de parada per vendre samarretes de l’11S.

 

Vine a decorar la portalada de la Festa Major!

L’any passat vam guanyar el 10è premi de portalades de la Festa Major de Gràcia! Enguany volem avançar posicions i per això és imprescindible que col·laboris amb nosaltres, un grup de voluntaris ja hi està preparant, t’hi sumes?

Si et passes pel local els dimarts i els dijous, de 18 a 20 h, hi trobaràs gent treballant en la portalada d’aquest any, que es titularà “Capgirem-ho tot!“.

 

Poble que canta
Dilluns, 8 de juliol a la plaça de la Vila – Ja ho sé que la majoria dels que esteu llegint aquesta crònica sou d’aquells que sempre us heu implicat en entitats, institucions, colles i corals i altres associacions … Fins i tot segur que molts heu estat secretaris, tresoreres, presidentes o heu portat una vocalia que us ha donat molta feina. Ja ho tenim, això, les catalanes, d’implicar-nos un cop darrere l’altre en alguna o altra tasca, sigui del caire que sigui, per millorar la nostra societat.

Els que organitzen cada dilluns les activitats a la plaça de la Vila de Gràcia per donar suport a les preses, presos, exiliats i exiliades són d’aquesta mena de gent: implicats fins al moll de l’os en una i altra associació i, ara, a més els dilluns a la plaça. Tots els que s’hi han implicat, ara, abans i els que vindran, tenen la mateixa força i coratge. A ells, i als que vindran, el nostre agraïment. Perquè no cal que us expliqui la feinada –i alhora la satisfacció- que representa aquest compromís setmanal. Els missatges de Whatsaap no paren, perquè cal buscar persones i grups que actuïn, fa falta contactar-los, coordinar-los i fer-ne l’escaleta… Cal saber qui presentarà l’acte, què es dirà, qui continuarà, què farà i quant de temps hi esmerçarà, si es repartiran lletres de cançons o altres estampetes, qui tancarà l’acte, què hi dirà, de què s’informarà, etc., etc. Ja em cansa només dir-ho. Per cert: he comptat quants Whatsaaps s’han enviat per organitzar un d’aquests dilluns: cinquanta-vuit, 58 missatges per organitzar el dilluns 8 de juliol!

Pel dilluns 8, la logística era un pèl més complexa perquè per si plovia també s’havia de portar una carpa i baixar bosses de plàstic. Els que van anar a buscar el carro amb tot allò necessari van quedar al local corresponent a les 19:15h. Van agafar el carro, que ja ho té tot minuciosament incorporat, organitzat, encastat i “matxembrat” i cap a la plaça. Ho tenien tot tan controlat que aquell cop van sortir a les 19:15 en punt, en dono fe. El carro ara no pesa molt, però és que fa baixada, Verdi avall.

Diu que acostumen a arribar cada cop més d’hora a plaça. I la tasca continua: ja saben que es trobaran la primera gent enllaçada com pertoca i començaran a transformar l’espai talment com si d’un ritual escrupolosament ordenat es tractés. Desfer el carro, muntar els altaveus, el micro, l’estelada del micro davant el faristol, xerradeta per aquí i enraonadeta per allà, presa de corrent, mural al terra amb els referents simbòlics dels presos –que segons és estiu o es fa de nit canvia-, el repartiment dels cartells que hem de sostenir amb les fotos dels nostres presos i exiliats que tant ens interpel·len en la lluita diària i continuada sense fi fins a la victòria, el repartiment de cançoners, i entremig de tot plegat les darreres indicacions del grup organitzador perquè tot estigui controlat.

Al carrer Robí.

Verdi avall.

Pl. Revolució.

I vam començar amb els cinc minuts de silenci …

I no sé què va passar que el clima que es va crear va ser màgic i especial i tot va fluir i totes les intervencions van aconseguir allò que volem aconseguir: recordar-nos de les persones que, sense por i amb valentia, varen portar el seu compromís amb nosaltres fins a la fi, i donar-los i transmetre’ls el coratge que puguem per continuar, així com i fer-los palès que no estan sols, que tenen tot el poble català darrera seu.

Aquest cop vam tenir, a banda de la presentació que va estar d’allò més encertada i molt ben llegida, l’actuació de la coral República del Sol, que em va semblar fantàstica. Les paraules de la mare de l’Anna Gabriel ens van arribar al cor i vaig veure llàgrimes. Us ben asseguro que sempre he pensat que hauríem de denunciar aquest estat repressor per violència psicològica, perquè aquest estat de coses fa patir als presos i exiliats, famílies i amics, i a tot el poble, sense motiu ni raó, i d’això se’n diu tortura psicològica, i hauria de ser denunciable.

Vam seguir amb un poema de Bertolt Brecht magníficament llegit que ens va permetre constatar que serem vencedors, perquè ve a dir que totes les coses muten, i que si continuem lluitant, els opressors seran vençuts.

Finalment, la cloenda i Els Segadors: no sé si us passa igual que a mi, però necessito cantar Els Segadors de tant en tant, amb força, amb fermesa, amb convenciment, perquè si el canto així em dona més força, més fermesa i més convenciment i em diu que no defalliré, que continuaré, i que diguin el que diguin, sóc i seré una ciutadana de la República Catalana.

I el carro torna, Verdi amunt, i ara pesa bastant més.

Roser Latorre Tafanell

El primer dia de juliol
Dilluns, 1 de juliol a la plaça de la Vila – 88 dilluns des d’aquell dilluns 16 d’octubre de 2017 en què Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van ser empresonats. És a dir, després de 616 dies de segrest, una nova trobada a la Plaça de la Vila per demanar l’alliberament dels presos i preses polítiques, el retorn dels exiliats i la fi de la repressió jurídica i policial contra patriotes catalans.

En aquesta ocasió, unes 450 persones (les que faltaven eren camí d’Estrasburg) vam escoltar els arguments de Marta Torrecillas, una represaliada, i del Xavier Monge, un advocat de la munió de professionals de l’organització Alerta Solidària que defensen als perseguits polítics. Els missatges de la Marta i del Xavier van coincidir essencialment en dos conceptes: no es pot defallir en la defensa dels drets humans, polítics i judicials, i és imprescindible mantenir la solidaritat amb els represaliats i represaliades. I també que cal portar aquests dos clams al carrer o on sigui, quan sigui i de la manera que sigui.

Marta Torrecilla continua sent víctima de la guerra bruta que els mecanismes de l’Estat, dels seus sicaris i de la caverna mediàtica espanyola té engegada contra el moviment independentista. Malgrat haver estat objecte d’assetjament, escarni, mentides i amenaces de tota mena (més de 7.000 Whatsapps), de patir insomni, estrès i tensions, la Marta no ha deixat de lluitar (de moment ja han estat identificades quatre persones, entre les quals un agent de la Guardia Civil, dels centenars o milers que van participar en la campanya de linxament).

“No em dona la gana d’aclucar el cap”, va dir la Marta, que des de la tardor de 2017 ha estat present a carrers, places i participat en actes populars, i assegura que no deixarà de fer-ho. Per una banda, “no ens conformarem amb falses promeses ja que no podem oblidar ni perdonar el que ens van fer l’1-O”, i per l’altra, “això no va de Marta, el meu problema és el problema de tots i de totes; si toquen a una ens toquen a totes”. I té molt clar que només lluitant cadascú en el seu espai sense defallir i sense oblidar la situació dels represaliats, farem possible que la República sigui una realitat.

En aquests moments Alerta Solidària exerceix la defensa d’unes 200 persones encausades per participar en concentracions, protestes, manifestacions i actes diversos en defensa de l’independentisme des de l’octubre de 2017. A sis persones se’ls hi demana quatre anys i mig de presó i a 12 dos anys i mig.

L’advocat Xavier Monge va deixar ben palès que, de fet, la repressió de l’Estat contra la dissidència política no es va acabar amb la transició, sinó que s’ha accentuat al llarg de l’última dècada. És un sarcasme que puguin ser jutjades persones que es van oposar a la manifestació organitzada pel partit feixista Vox o contra la convocada pel sindicat en Justapol a les vespres de l’1-O de l’any passat per homenatjar als companys de l’operació Copérnico que van atonyinar a ciutadans el dia del referèndum.

Monge va posar èmfasi en el fet de que la lluita per la República, l’autodeterminació, per la llibertat i pels drets de manifestació i reunió ha de seguir dempeus per evitar que la repressió aconsegueixi els seus objectius, ara engrescada per l’efecte psicològic del 155. “Si ens desviem dels nostres objectius, la repressió guanya, i això és el pitjor que ens pot passar”, va etzibar. Xavier, com la Marta, també té clar que és imprescindible mantenir-nos ferms en la solidaritat amb tots aquells i aquelles que estan patint la repressió, i cal reflexionar en el fet de que algun dia potser ens pugui tocar a qualsevol de nosaltres. “Hem de tenir present que no passaran i de que no pararem fins que guanyem”, va concloure. Entre d’altres coses, l’advocat va denunciar la participació d’agents dels Mossos amb policies estatals en les actuacions contra persones que protestaven pels trasllats dels presos polítics.

Manifest a Estrasburg

La tercera peça destacada de la trobada va consistir en la lectura per part de l’actriu Maria Jesús Lleonard i de l’actor Enric Majó del Manifest signat per 32.000 persones en defensa dels nostres drets i dels drets dels eurodiputats, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín. Aquest mateix document, impulsat per Pugem i Omplim Estrasburg es va llegir a l’acte celebrat a Estrasburg davant les 10.000 persones desplaçades el dia 2 en ocasió de la composició del Parlament Europeu.

El manifest denuncia que 1.700.000 ciutadans catalans s’han quedat sense representació al PE a instàncies d’Espanya; que l’Estat espanyol trasllada a la Unió Europea la solució repressiva a la demanda pacífica, cívica i democràtica dels catalans; que Espanya menysprea les conclusions de l’informe de l’ONU que reclama l’alliberament dels presos polítics, i que la vulneració dels drets polítics de Puigdemont, Junqueras i Comín vulnera també els dels 2,3 milions de ciutadans que els van votar.

El document reivindica els drets dels electors catalans i els dels diputats elegits per a que defensin el dret de l’autodeterminació de Catalunya. I, en conseqüència de tot això, el manifest demana al PE que s’oposi a la pretensió de l’Estat espanyol d’impedir que els tres candidats elegits exerceixin el seu mandat; a les institucions europees que assumeixin la iniciativa de promoure i mediar en el diàleg entre Catalunya i Espanya, i al conjunt dels ciutadans europeus que recolzi la lluita cívica dels catalans.

Què vols fer quan surti la sentència?

Dues urnes al centre de la plaça convidaven als presents a depositar suggeriments i propostes sobre el que s’haurà de fer quan es dicti la sentència. Quina resposta reclamarem al Govern?, Què demanarem als partits?, Què n’esperarem de l’ANC, Òmnium i dels CDRs?, Què estem disposats a fer cadascú/una de nosaltres?, Què vol dir “ho tornarem a fer”? El repte de la campanya és majúscul i més que mai son necessaris els compromisos. Per donar resposta es van repartir unes octavetes de color groc per omplir-les amb els missatges que es creguin convenients. I aviat es faran públics els clams dels ciutadans. La Carme, La Dolors, l’Oriol, el Joaquim, el Josep i els dos Jordis esperen respostes.

I, com cada, dilluns, el toc de la campana, el silenci, el Cant dels ocells, el No, no, no ens mourem d’aquí, amb l’impagable col·laboració musical, i el calendari d’activitats previstes per a la setmana.

Joaquim Coca

Sant Joan a la plaça de la Vila
Dilluns, 24 de juny a la plaça de la VilaEl dia de Sant Joan cap al tard, més de mig miler de ciutadans ens vam tornar a congregar a la Plaça de la Vila per reclamar la llibertat dels presos polítics, el retorn dels exiliats i el suport als represaliats, convocats pel col·lectiu Gràcia Llibertat. Aquest cop ho vam fer en un hemicicle de públic i cadires encarats cap a l’escenari situat sota el Campanar, expectants per a gaudir de l’espectacle teatral anunciat.

Vam començar puntualment a les 20h, amb cinc minuts de silenci, seguits pel Cant dels Ocells, a càrrec de músics i públic. Tot seguit, en Pere Folguera, en nom dels organitzadors, va fer la presentació de l’acte amb uns comentaris d’actualitat sobre la Festa Nacional del PPCC, els quinze mesos de l’empresonament de la Dolors Bassa i la Carme Forcadell, i les dues urnes de l’1OCT que hi havia a l’escenari. En acabat va fer una breu introducció a l’obra teatral La tigressa, que va presentar com una invitació a “tenir coratge i voluntat per defensar la llibertat i el bé públic” i com una narració “sobre l’abandonament, l’amistat sobrevinguda, i els enemics exteriors i interiors, que semblava feta expressament per a nosaltres”.

A continuació, l’actor Manel Barceló va fer una breu explicació sobre aquesta obra de Dario Fo, que havia mantingut en el seu repertori durant 25 anys, des de 1983 a 2008. Ens en va explicar la gènesi a partir d’una visita de l’autor a la rodalia de Xangai i de la història de la Llarga Marxa de l’Exèrcit Roig i ens en va presentar els seus tres personatges: la Tigressa, el Soldat de l’Exèrcit Roig, i el cadell de la tigressa, el Tigretó, i va destacar els valors del tigre en la tradició xinesa, com un personatge que no admet mai la derrota, que no abandona mai, que no es lliura mai al desànim. Un missatge d’esperança per a la nostra situació actual.

L’actuació d’en Manel Barceló fou extraordinària, un prodigi de memòria, de gestos, de sons i de crits, en la interpretació dels tres personatges. No cal dir que en acabar el van acompanyar els aplaudiments llargs i entusiastes dels assistents. Podeu trobar més informació sobre l’obra i l’actor en aquest enllaç.

Després, va intervenir de nou en Pere Folguera, que va tenir un record per als veïns i entitats que, des de la seva diversitat, organitzen les trobades dels dilluns, va destacar el valor de fer coses junts, va apuntar la necessitat de saber com hem de seguir i va presentar el fullet que havien preparat per demanar als assistents idees i propostes sobre Què farem quan surti la sentència.

Tot seguit, un company del CDR va llegir el text del fullet, mentre es repartia entre el públic, i va demanar de dipositar les respostes a les urnes de l’1OCT, en acabar l’acte o en dies successius. Després, la Maria Catà, en nom de l’organització, va fer el parlament de comiat, amb agraïments a l’actor Manel Barceló, al grup teatRe amb R de república, a l’Ajuntament de la Vila, a la geladeria Curuba i als músics de la plaça.

Ja havien tocat les 21h quan vam cloure l’acte amb la interpretació d’Els Segadors, i amb crits de “Visca Catalunya” i d’”Independència”, tot i que per als voluntaris restava encara la tasca de recollir i apilar les cadires de la plaça.
Enric Espelt

INFORMACIÓ DE LES COMISSIONS

Et posem al dia de l’activitat de la Territorial i et fem partícep de les convocatòries.

De la comissió d’extensió

Voluntari, voluntària, anima’t a participar a les sortides organitzades! És important que siguem el major nombre de persones possible. Aquests són els espais on pots col·laborar (atenció, les comissions tenim nous correus electrònics):

Parades: parades@graciaperlaindependencia.cat
Motxillaires: motxillaires@graciaperlaindependencia.cat

Programació de parades a Gràcia per l'estiu
  1. Dissabte 29 de juny al Passeig de Sant Joan/Indústria: matí d’11 a 14h

Apunta’t al doodle de parades

De la coordinadora

Hi trobaràs informació permanent i convocatòries diverses d’àmbit general

Nou correu electrònic: coordinadora@graciaperlaindependencia.cat

Vine a col·laborar al local de la territorial

Com ja sabeu, obrim el local del carrer Robí, 22, els divendres, de 18h a 20h, com a punt de trobada i contacte presencial. Tenim estelades noves, domassos i informació.

 

EL MÉS CALENT, AL TWITTER

Hi trobaràs els tuits més punyents de la quinzena

Ass. Catalana pels Drets Civils
Público
Marc August
Roger Torrent
CDR Marina
La Directa

BREUS

T’expliquem coses que passen dins i fora de la Vila

Protegim L’illa prepara una acció per reinvindicar la memòria artística

El final del passat mandat municipal es va acabar amb la urgència del Districte d’aprovar una línia de futur de projectes d’habitatge públic com Kasa de la Muntanya o placeta Manuel Torrente, però aquesta voluntat també va embarrancar en altres espais com l’illa interior d’Astúries amb carrer de l’Àngel, on s’hi volia encabir un bloc d’una manera un tant forçada, cosa que va fer emergir la plataforma veïnal Protegim L’illa. Els veïns organitzats, un cop aturada aquesta iniciativa política que va fracassar amb quatre intents de redisseny, han centrat ara els esforços en un spin-off de la reforma: l’obertura del carrer de l’Àngel cap a Astúries, a l’alçada del número 4, obligava a enderrocar l’antic taller d’orfebreria Vallmitjana, punt de trobada a principi del segle passat d’artistes com Gargallo, Nonell, Picasso o el mateix fill Juli Vallmitjana.

La nova mobilització ja té data: el proper 8 de setembre, i la comissió veïnal ja treballa en un programa amb el suport d’artistes com Pepa Arenós i Zahara García. Protegim L’illa, a preguntes de L’Independent, no es mulla sobre l’objectiu final de la reivindicació del taller Vallmitjana. “L’objectiu és preservar la memòria col·lectiva i que l’Ajuntament faci el que hagi de fer”, adverteix Artigal.

Encara se saben poques coses de l’acció que es realitzarà per part de Protegim L’illa, però sí que hi haurà una passejada almenys amb quatre aturades: sortida des del número 4 d’Astúries, el taller; segona parada als cines Bosque -antic Teatre del Bosc-, on a la façana hi ha ñes carotes de Gargallo; tercera parada al número 9 de Prat, on va viure Vallmitjana; i quarta, retorn a Astúries.

Font: L’independent de Gràcia

ARTICLES QUE INTERESSEN

La secció on pots conèixer l’opinió de diverses personalitats, així com llegir articles de qualitat sobre el Procés Constituent

Violència

Margalida Ramis

La Directa – 15 de juliol de 2019

Vivim en un sistema violent. I ho dic conscient de la posició de privilegi des de la que ho dic. Sóc dona blanca heterosexual amb feina remunerada que em permet pagar un lloguer i cobertes les necessitats bàsiques per a les meves filles i jo. Que tenc espai/temps per pensar, reflexionar, qüestionar, compartir inquietuds, deconstruir-me i reconstruir-me i elegir. Sobretot, tenc la possibilitat d’elegir, dins del qüestionament del sistema, amb qui comparteixo la meva vida, com em desplaço, que consumeixo i d’on, i a què dedic el meu temps lliure, perquè en tenc. Jo puc elegir.

Conscient doncs del privilegi des del qual exposo la meva reflexió, l’aprofito per denunciar. Per denunciar la violència d’un sistema que ens travessa, que se’ns cala, com si res a algunes, i de manera explícitament violenta a altres. I que se’ns imposa i ens sotmet culturalment i estructuralment. Un exemple per intentar explicar millor a què em refereixo. Turisme: una de les expressions en què el sistema capitalista i patriarcal, en aliança criminal amb el capital, actua colonitzant i sotmetent territoris i persones. Poca gent, de cop i volta s’atreviria a dir que és un sistema violent. Aquest és un dels símptomes de la violència cultural.

Des de les institucions, mitjans i altres instruments del poder coercitiu que imposa el capitalisme turístic, se’ns ha fet creure (i continuen) que el turisme aporta riquesa a les societats turistitzades, i que, individualment, és el que necessitam fer per ser feliços i escapar de la rutina anodina en la qual el mateix sistema ens immergeix. El sistema que ens sotmet ens indueix alhora la necessitat d’escapar-ne i a damunt, li pagam per això. Produïm i ens reproduïm per al sistema i després li pagam la via d’escapament per poder-lo suportar, i ho compram en nom d’una felicitat a la qual ja només una part del món pot accedir-hi, perquè no tothom pot viatjar per plaer. “Welcome refugies, tourist go home” resumeix prou bé a què em refereixo.

Se li ha dit també “la indústria sense fums”, quan el negoci de l’aviació i del desplaçament massiu de persones arreu del món és un dels problemes ambientals més greus, per contaminació, que afronta la humanitat. Ho hem vist aquest cap de setmana a les jornades pel decreixement de l’aviació organitzades per Stay Grounded a Barcelona.

En els territoris colonitzats per la indústria turística se’ns ha fet creure que vivim del turisme i, des del molts sectors crítics, ja hem posat de manifest que no vivim sinó que malvivim del turisme. Però és més, ni tan sols en malvivim, directament, tal com apunten els companys de l’Asamblea Canaria para el reparto de la riqueza: tu no vius del turisme, el turisme viu de tu. Aquest és el relat hegemònic que ens cal destruir i no és fàcil.

[Llegeix tot l’article]

AGENDA

De la Territorial

Dilluns 22 de juliol: Concentració per la llibertat dels presos polítics. Aquest dilluns: “Què vols fer quan surtin les sentències? Presentació dels resultats“, de la consulta feta als ciutadans de la vila. Lloc i hora: a la plaça de la Vila de Gràcia, a les 20h.

De l’ANC

Divendres 26 de juliol: Caminades pels presos polítics i el retorn del Govern a l’exili.
Lloc i hora: a Plaça Catalunya, a les 19.00 h.

Divendres 19 de juliol: Conversa a la fresca “I després del judici, què?”, amb el director de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans.
Lloc i hora: Sant Vicenç dels Horts, al carrer Doctor Robert, a les 20h.

D’altres entitats

Del 15 al 21 d’agost: Festa Major de Gràcia. Lloc i hora: Vila de Gràcia.

Divendres 26 de juliol: Despertar de Gràcia. Lloc i hora: Vila de Gràcia.

Fins el 12 de setembre:Inscripcions al concurs de músics joves. de Gràcia. Lloc i hora: Vila de Gràcia.

VÍDEOS

STOP 155!

OMPLIM ESTRASBURG

EL 115 NO TÉ CAP CARA AMABLE