Ens preparem pel nou curs!

Butlletí núm. 94 (30-08-2019)

???

Butlletí núm. 94 (30-08-2019)

Festa Major de Gràcia 2019

Dins el programa de la Festa Major de Gràcia, l’ANC va organitzar un seguit d’activitats a la plaça Joanic el dimarts 20 d’agost a la tarda: una sessió de música i poesia a càrrec de la coral Poble que canta, una xerrada política amb el títol Construïm República. Eines estratègiques, un Sopar Groc i un concert amb el músic Miquel del Roig.

La xerrada política va comptar amb la participació de cinc ponents i dos conductors del debat, de primer en Jordi Guilleumes, coordinador de la Territorial de Gràcia de l’ANC, i més tard la coneguda periodista i advocada Bea Talegón. Un cop feta la presentació de l’acte per part d’en Jordi Guilleumes, amb un discurs de benvinguda, clar, precís i ben estructurat sobre la situació política i el posicionament de l’ANC, va prendre la paraula el primer convidat, en David Fernández, coordinador de la Comissió Fem República, membre del Secretariat Nacional i del Comitè Permanent de l’ANC, enginyer i vicepresident del Cercle Català de Negocis.

Va destacar la importància de la campanya Consum Estratègic i la implantació dels Consells Locals per la República com a eines de suport al Consell per la República. Va dir que l’ANC té un únic objectiu, la independència, que la unilateralitat no s’oposa pas ni a dialogar ni a posar-se d’acord, però la negociació topa amb el fet que cap partit polític espanyol no vol parlar del dret a l’autodeterminació. Va acabar demanant la participació a la manifestació de l’11S.

A continuació va parlar Gabriela Serra, mestra i activista, diputada al Parlament de Catalunya amb la CUP-Crida Constituent entre octubre del 2015 i octubre del 2017, i membre, com Àngels Martínez i Beatriz Talegon, del Consell Assessor per a l’impuls d’un Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent des de l’octubre de 2018 fins a la seva dissolució, aquest 1 d’agost.

El tema central de la seva intervenció era la Desobediència civil. Va començar oposant la idea de Revolució a la idea de Rebel·lió i va proposar que calia fer el pas a la desobediència davant la manca de respostes convincents a la pregunta “Per què fem això?”; que per conquerir la llibertat hem de fer desobediència civil, és a dir, tot acte col·lectiu conscientment i voluntàriament il·legal, en contra de la llei i del consum, bo i assumint-ne les conseqüències. Que cal lluitar per un objectiu clar i concís, i va posar-ne com a exemple el moviment d’insubmisos al servei militar obligatori i a la Prestació Social Substitutòria dels anys 70’s. Va reclamar un NO a la servitud de l’Estat i dels Tribunals i va acabar amb el missatge que “sense risc, no hi ha llibertat, i sense llibertat, no hi ha victòria”.

Tot seguit prengué la paraula en Martí Olivella, objector no-violent al servei militar (1975-1977) i impulsor de models alternatius des dels anys 80’s. Llicenciat en Ciències de la Comunicació, és autor del llibre El poder del diner: la Monètica, factor de canvi polític”.

Va centrar la seva intervenció en el concepte de Lluita no-violenta. Va començar comentant que era normal que després de moments de lluita hi hagi moments de depressió i mals moments, que del 2012 al 2017 havíem fet un procés pacífic, cívic i democràtic, però ara, per avançar, calia fer un procés amb actes de lluita no-violenta. Un procés que havia d’aplegar tres conceptes més: estratègia (com arribar a l’objectiu final), actituds diferents a les de la lluita electoral i accions coherents amb l’estratègia i l’actitud.

Cal crear espais on posar-nos d’acord i adoptar una actitud diferent, de manera que el poder no hagi de comptar amb nosaltres, no hem de col·laborar-hi, no hem d’obeir. Hem de passar a la no-cooperació, no comprar, fer vagues i boicots i aquí cal emmarcar-hi la campanya Consum Estratègic per crear un poder alternatiu, amb companyies més petites, més properes, per enfortir el país. També va advertir que la desobediència civil només era efectiva si s’organitzava bé i s’estava disposat/da a assumir-ne els riscos que comporta.

Després hi intervingué l’Oriol Costa, emprenedor social, llicenciat en Dret, Director d’Eco Regió Catalunya i President de Dynamis Lab. Ell va focalitzar el seu discurs en el Consum Estratègic. Va començar considerant que per al poder era millor tenir consumidors que esclaus. Que calia canviar a companyies de sobirania energètica. Que havíem de procurar que la propietat de les empreses d’energies renovables fos principalment pública, com a Alemanya, on ho és en un 40%.

Va proposar d’invertir en companyies d’energies renovables i mobilitzar uns 3 milions d’euros en plaques solars. També de tenir un 100% de productes ecològics en els menús escolars. Va blasmar l’ús del producte glifosat emprat com a herbicida, comercialitzat per Monsanto, i ara propietat de Bayer. Finalment va introduir el concepte d’EcoRegió o Microregió, com a comunitat econòmica d’alimentació ecològica regional i en va posar el Penedès com a exemple.

A continuació prengué la paraula Àngels Martínez i Castells, republicana, d’esquerres i feminista, professora de política econòmica i activista, fundadora de l’organització Dempeus per la Salut Pública i diputada al Parlament de Catalunya del 2015 al 2017 per la coalició Catalunya Sí que es Pot.

Va centrar la seva intervenció en el Debat Constituent. De primer va explicar que el Consell Assessor per a l’impuls d’un Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent s’havia dissolt a primers de mes, després de presentar les seves conclusions al Govern. La difusió de la seva tasca s’ha fent amb múltiples actes com el que es va fer a Gràcia, el passat mes de juny, amb la participació de Lluís Llach i Bea Talegón. A primers de setembre es farà una roda de premsa per presentar les dues fases següents. Ara s’està acabant la primera fase, que consisteix en fer conèixer el Debat Constituent, fase que es clourà amb les Jornades Formatives Temàtiques, una per cada un dels set eixos dels treballs constitucionals.

La segona fase consistirà en els Debats Ciutadans, que faran grups reduïts de persones per discutir temes i fer propostes. La tercera fase, el Fòrum Cívic i Social, prevista per a la primavera del 2020, presentada com la Festa Major del Procés Constituent, que culminarà en la presentació de les propostes al Parlament, amb l’esperança que tothom s’hi senti reconegut.

Tot seguit Bea Talegón va encetar la segona part de l’acte convidant els assistents a demanar la paraula per fer preguntes i comentaris adreçats als ponents. Hi van participar 11 persones amb un ampli ventall de temes que mirem de recollir succintament.

1. Cal nacionalitzar les xarxes de distribució d’energia. Possible campanya per negar-se a pagar els rebuts de l’aigua. Dret d’autodefensa davant d’una policia que no deté ultradretans.
2. Autonomisme d’ERC. Possible força del Col·lectiu 1OCT dins ERC.
3. Transversalitat del Debat Constituent. Conveniència d’incloure-hi l’espai del liberalisme i evitar-ne l’equiparació amb els oligopolis.
4. Conveniència d’aprofitar per al Debat Constituent la feina feta abans, com ara les propostes de’El país que volem.
5. Estat dels contactes amb els ciutadans espanyols partidaris de la República Federal Espanyola.
6. Comentari sobre la proposta de la Crida Nacional als seus associats a fer debats sectorials. Neguit per tantes iniciatives aïllades sense unificació.
7. Pagament d’impostos a la Hisenda Catalana. Reclamacions de l’AEAT contra els contribuents que descomptaven la quota armamentística dels seus impostos.
8. Conflictes entre els partits independentistes per les quotes de poder. Possibles causes de la divisió.
9. Què s’hauria de fer per tal que els partits independentistes deixin de ser autonomistes. Com fer que les entitats socials vagin a les manifestacions de suport als ciutadans “rasos”, com ara la Laia i el Lluís.
10. Comentari sobre algunes entitats del Consum Estratègic que tenen lligams amb entitats de fora, cas Parlem / Yoigo. Hauríem de prendre com a exemple el cas de Hong Kong.
11. Demanda d’aclariments sobre els grups de Debats Ciutadans. Petició a Òmnium que proposi als seus socis d’aportar 10€ al Consell per la República.

A continuació la moderadora va donar la paraula als diversos ponents amb el prec de respondre als comentaris i preguntes recollides.

Oriol Costa: La lluita per la independència és una lluita pel poder. No podem demanar a empreses amb pocs anys de vida les mateixes prestacions que ofereixen les empreses de l’IBEX. Paciència. Desconnectar per tenir poder. Molts petits granets de sorra fan un gran desert.
David Fernández: No podem fer la independència amb les mans a la butxaca. La revolta requereix esforç i sacrifici. En relació al liberalisme opina que hem d’agafar totes les eines, que no n’hem de prohibir cap, amb molta ètica i molta força. Convé de centrar-nos en els temes econòmics.
Ma Àngels Martínez: La revolta requereix esforç i sacrifici. L’ètica s’oposa al capitalisme. Centrem-nos en l’economia. Aclareix la mida dels grups del Debat Constituent. Sobre les relacions amb federalistes espanyols opina que no hi ha cap partit polític espanyol que pugui assegurar la República (Con)Federal. Oposició al neoliberalisme, que considera la gent com a eina del capitalisme. Defensa de la sanitat pública. Perill del creixement del feixisme arreu. Qui ha engendrat el feixisme és el pitjor capitalisme.
Martí Olivella: Dos anys de pair què ha passat. Cal un objectiu compartit i una organització adequada que defineixi l’estratègia. No ho tenim. Ens manca un espai comú de reflexió, de consens, d’orientació estratègica. Cal “collar” els partits per posar-se d’acord. L’exemple de Xirinacs i l’Assemblea de Catalunya. Formem-nos, instruïm-nos. Tenim dues o tres organitzacions que hem d’aprofitar. No ens podem acusar de traïdors; fent-ho, no anem bé. Sumem. Siguem positius.
Gabriela Serra: L’Assemblea de Catalunya també va ser dissolta pels reptes de poder. Les quotes de poder són interessos econòmics. Siguem independentistes anticapitalistes, ecologistes, antiimperialistes. Nosaltres votem les quotes de poder. Cal assumir el nivell de risc associat a la desobediència. Sense risc no tindrem cap triomf. Potser hauríem de qüestionar la democràcia “urnística”.
Bea Talegón: Què passa amb els partits ERC, PDECAT? L’ANC no ha reservat fila zero per als partits polítics a la manifestació de l’11S. L’objecció fiscal té riscos si no és col·lectiva, massiva i ben organitzada. Què passa amb la situació política? Convé fer eleccions després de la sentència?
David Fernández: Sobre la divisió dels partits es mostra cautelós. Cada partit té la seva visió, com tothom. L’ANC no els ha convidat a la capçalera de la manifestació. A la gent ens pertoca de premiar o castigar els partits. L’ANC els ha transmès el malestar provocat pels pactes postelectorals. Els exigeix unitat estratègica. Pel que fa a l’assistència a manifestacions en suport de la gent “corrent”, l’ANC sempre dona suport a tots els imputats. Cal impulsar els Consells Locals per la República.  Explica la denúncia de Foment del Treball a l’ANC davant l’Agència Catalana de la Competència per la campanya de Consum Estratègic.

Finalment un assistent portuguès expressa la solidaritat de molts portuguesos amb la República Catalana. I en aquest punt, al cap de dues hores, la moderadora va donar per acabada la Xerrada a la Fresca d’enguany.

Enric Espelt

La Diada 2019 posarà el focus durant el matí en l’apoderament ciutadà a l’Espai Eines de País

Aquest espai articularà diverses activitats al Pla de Palau de Barcelona per informar i conscienciar de la necessitat d’apoderar la ciutadania en el procés cap a la independència i evidenciar que el canvi comença per cadascú de nosaltres.

La Diada 2019 – Objectiu Independència va prenent forma. A més de la manifestació de la tarda, durant el matí, de 10 h a 15 h, s’habilitarà l’Espai Eines de País a Pla de Palau de Barcelona i els carrers del voltant. Serà un espai ampli dividit en dues parts. Una de central, ubicada al centre de la plaça, en la qual es podran trobar diversos punts interactius per prendre consciència de quines eines hi ha per canviar la realitat actual i avançar cap a la independència, i de quines accions es poden dur a terme, a nivell individual o col·lectiu. I una segona àrea ubicada als carrers que donen accés a la plaça, on hi haurà la part d’aplicació pràctica de les eines que s’hauran exposat a la plaça. Tot plegat, englobat dins la campanya Eines de País de l’Assemblea.

Així, per exemple, a la plaça es podrà trobar un punt interactiu en forma de test per saber si s’és un consumidor estratègic que potencia el compromís de consumidors i empreses amb la nostra economia sense ingerències polítiques; i als voltants s’hi ubicaran empreses registrades a Consum Estratègic per a qui vulgui efectuar un canvi de contracte. Aquest mateix esquema es reproduirà amb cadascuna de les eines que planteja l’espai. En definitiva, es tracta de traslladar la idea principal que cadascú de nosaltres és una eina de país, i que els petits canvis, si esdevenen col·lectius, transformen la realitat.


La concentració d’enguany tindrà lloc a plaça Espanya i s’estendrà pels carrers que hi desemboquen, els dos extrems de Gran Via, Paral·lel, Creu Coberta, Tarragona i Maria Cristina, formant un estel, símbol de l’objectiu independència. Com cada any es recomana ser al lloc a les 16 h. Una de les novetats d’enguany serà la possibilitat de seguir l’acte des de qualsevol punt del recorregut, ja que tots els trams estaran sonoritzats. L’acte central començarà a les 17.14 h i tindrà una durada aproximada de 45 minuts. A més, les inscripcions a la Diada 2019 – Objectiu Independència compten amb una nova possibilitat. A més de l’habitual inscripció digital a diada.assemblea.cat, qui ho vulgui ja es pot inscriure telefònicament al 93 655 82 82 de dilluns a divendres, de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h.

Ja tens la teva samarreta?

L’Assemblea no rep subvencions de cap tipus, només es finança a través dels seus socis i sòcies, de donatius de milers i milers de persones i de la venda de samarretes de l’11 de setembre. Així, adquirint una de les samarretes preparades per l’11 de setembre, ajudes a finançar la Diada 2019 – Objectiu Independència.

Aquesta samarreta disposa del certificat STANDARD 100 by OEKO-TEX, que assegura que la peça confeccionada gaudeix del reconeixement de qualitat que s’assigna a productes tèxtils que són respuectuosos amb la salut, el medi ambient i les condicions laborals i socials de la seva producció.

La samarreta està confeccionada a Catalunya i forma part dun lot de la Diada que inclou una bossa de tela de color cru amb l’eslògan de la campanya. Tot està empaquetat amb plàstic reciclat.

Pots consultar les talles i adquirir la teva samarreta mitjançant aquest enllaç.

Seguim a la plaça

Dilluns, 26 d’agost a la plaça de la Vila – Darrer dilluns d’agost a la plaça de la Vila i, tot i que lògicament es va notar el període de vacances, ens vam reunir una mica més de 300 persones convocades per la plataforma Gràcia Llibertat per reclamar i exigir, un dilluns més, la llibertat dels presos polítics, el retorn dels exiliats i la fi de la repressió.

L’acte va començar com sempre, amb el cinc minuts de silenci per continuar amb la també habitual interpretació d’un fragment del Cant del Ocells a càrrec dels músics de la plaça. En aquesta ocasió en format de quartet, dos guitarres, un ukelele i una flauta. I es que com dèiem, el mes d’agost passa factura, però pocs o molts els músics de la plaça mai no fallen. Bravo!.

La presentació de l’acte va anar a  càrrec de la Roser Latorre, que va presentar els convidats que han intervenir a continuació. En primer lloc es va adreçar als assistents l’Àngels Pujol, membre de la Sectorial de Dones de l’Assemblea Nacional Catalana. L’Àngels ens va explicar que a la sectorial que representa lluiten per aconseguir un objectiu doble: l’alliberament nacional del nostre poble i la lluita feminista, dos objectius de llibertat. Ens va explicar també que van participar en la creació d’una plataforma junt amb altres entitats i col·lectius, Dones per la República, des d’on han creat la campanya Cap dona en l’oblit, el primer acte de la qual es va fer justament a la plaça de la Vila de Gràcia. Regularment fan actes en favor de les dones preses i exiliades i les represaliades en general.

Dues setmanes enrere van anar a visitar la Carme Forcadell a la presó de Mas d’Enric a qui vam demanar que els escrivís una carta per a ser llegida en un acte de la campanya a Prada de Conflent. L’Àngels ens va parlar d’aquesta visita, del bon estat d’ànim de la presidenta Forcadell tot i els seus 522 dies de tancament, de com des de dins de la presó ha aconseguit que d’altres dones preses accedissin a llocs dels quals estaven excloses – una d’elles com a encarregada i una altra conduint un toro!-. Abans d’iniciar la lectura de la carta, l’Àngels va denunciar la injustícia flagrant que s’ha comès contra la presidenta del parlament: tot i rebre la mateixa acusació que la resta de membres encausats de la mesa del parlament, ella ha esta la única jutjada pel tribunal suprem i la única que està en presó preventiva. Clarament li estant passant factura per la seva activitat com a presidenta de l’ANC.

A la seva carta la presidenta Forcadell agraeix la feina que desenvolupa la campanya Cap dona en l’oblit i ens recorda que “Cal escriure el futur de color lila si el volem diferent, si el volem millor. Us demano que ens mantinguem unides per damunt de les legítimes diferències polítiques i que defensem Catalunya per sobre de tot, posem sempre el país per davant, si ho fem, posarem per davant les persones, perquè el que és bo per a Catalunya és bo per a les persones.” Podeu llegir la carta sencera en aquest enllaç. Per finalitzar la seva intervenció l’Àngels ens  va animar a participar en la manifestació de l’11 de setembre, on la sectorial Dones per la Independència estarà al tram 4, justament un dels dos trams que la territorial de l’ANC de Gràcia s’encarregarà d’organitzar.

A continuació l’Ester Pinart ens va llegir un article de l’Albert Botran publicat pel diari El Punt Avui el passat dilluns 19 d’agost on l’autor fa una reflexió sobre com l’Estat està usant molts dels seus recursos per a ofegar la dissidència política i, el cas català, els està servint de laboratori de proves per aconseguir aquest propòsit. Planteja la tesi que estant aplicant mesures repressives amb “guants de seda” per evitar una resposta massiva i contundent per part de que en patim les conseqüències. Inclús pensa que és possible que la maquinària judicial emeti una sentència menys severa del que esperem per a esmorteir la resposta per part de l’independentisme. Tot i així, l’Estat seguiria aconseguint el seu objectiu, debilitar el moviment d’alliberament nacional i és per aquest motiu que proposa una resposta a la sentencia pensant sobretot en clau de futur.

El darrer convidat a intervenir en l’acte va estar en Jordi Guilleumes, coordinador de la territorial de l’ANC Gràcia per la independència, que ens va parlar de la manifestació del proper 11 de setembre. En Jordi ens va explicar que enguany hi ha hagut certa remor de fons dins del nostre moviment per part d’alguns sectors en el sentit de reclamar accions més contundents enlloc de la manifestació que fem habitualment els darrers anys. Sense descartar que en el futur es realitzin algun altre tipus d’accions, que lògicament no es poden improvisar i s’han de preparar bé per a que tinguin efectivitat i l’assemblea ja ho està fent, en Jordi va recalcar la importància de fer una acció el més massiva possible, en la que hi participin persones de totes les edats, el màxim d’inclusiva possible, precisament com a demostració d’aquesta unitat estratègica que reclamem a partits i institucions. És per aquest motiu que la concentració es farà a diversos carrers confluint en un mateix punt – en aquest cas la plaça d’Espanya- simbolitzant la lluita per un mateix objectiu des de posicions plurals i diverses.

És evident que si s’imposa la tesi de que les manifestacions massives i pacífiques no tenen cap efectivitat, els únics que hi sortiran guanyant son els nostres adversaris, alguns dels quals ja s’estan fregant les mans pensant que pot disminuir el nombre d’assistents. La nostra resposta no pot ser una altra que la participació massiva, un cop més. També ens va parlar de la importància que té per l’entitat la venda de samarretes de la manifestació perquè suposa una font de finançament no només per afrontar les despeses pròpies de la concentració, sinó per a poder executar amb garanties la resta de campanyes que es fan durant l’any.

Va finalitzar la seva intervenció argumentant que “és imprescindible que la societat civil mobilitzada, el Govern i el Parlament caminem junts un altre cop per aconseguir la independència!”. L’acte va acabar amb l’habitual agraïment a tots els participants, amb el recordatori dels actes en favor dels presos i represaliats que es fan periòdicament a la nostra ciutat i amb el Cant dels segadors a càrrec de tots els assistents acompanyats pels músics de la plaça.

Josep M. Jené

És Festa Major!

Dilluns, 19 d’agost a la plaça de la Vila – Aquest 19 d’agost, com cada dilluns a la plaça de la Vila, es va fer l’acte en favor dels presos i exiliats. El marc, diferent: la FESTA MAJOR, sí, amb majúscules, que és la Festa Major de la nostra Vila, amb encerts, amb errors, però amb molta participació i admirada per molta gent, de casa i forastera. Els protagonistes, els mateixos: els nostres presos i preses, els nostres exiliats i exiliades, els nostres encausats i també tots nosaltres, que dilluns rere dilluns estem aquí donant suport i que, per molt que passi, mai, mai no defallirem. Ahir, per cert, en Jordi Cuixart, gracienc d’adopció com diu ell mateix, ens va adreçar unes paraules des de Lledoners estant. I sabeu com va acabar? Doncs sí! Amb el conegut i repetit Ho tornarem a fer, que ha d’esdevenir el nostre crit de lluita.

Després de la lectura de la carta, el músic Adrià Martin ens va obsequiar amb dues versions de dues cançons ben conegudes per tots: Què volen aquesta gent?, de la Maria del Mar Bonet, i l’Estaca, d’en Llach. Bones versions que varen donar a l’acte el toc de festa que per qüestions de calendari tocava.

També ahir va començar la ronda de presentacions que es farà de totes les entitats que pertanyen a la Plataforma Gràcia-Llibertat. Va començar el torn els Castellers de la Vila de Gràcia, perquè l’escenari s’ho mereixia. Els Castellers de la Vila de Gràcia, que van néixer l’any 1996 i l’objectiu dels quals és fer castells i estimar-los, també són els encarregats de guarnir i organitzar els actes a la plaça de la Vila des de l’any 2001. És per aquest motiu que el Campanar, la barra, els balcons, llueixen el blau dels Castellers, el blau de la Vila. Enguany es titula “El procés”, perquè vol ser la mostra del procés de creació d’un guarnit típic de Festa Major.

Finalment, s’explica que en aquesta mateixa plaça, ara fa sis anys, es va produir un accident casteller. Aquest fet va fer que tota la colla s’unís per donar suport a la família del casteller i per poder superar el mal tràngol que suposà. La reacció a l’accident hauria de servir d’exemple de com hem de reaccionar davant dels reptes que tenim com a país: la implementació de la República Catalana, l’alliberament dels presos, el retorn dels exiliats i el suport a tots els encausats. Només si reaccionem com si fóssim una colla, ajuntant-nos i ajudant-nos, sense important-nos a qui tenim al costat, encara que tinguem varis líders o varis caps, encara que hi hagi diferents punts de vista, amb una resposta única, forta i intel·ligent a aquest estat que ens oprimeix, només si fem una gran i forta pinya podrem aconseguir els nostres objectius.

Visca la Festa Major de Gràcia i Visca la República Catalana.

Roser Latorre

Sant Joan a la plaça de la Vila

Dilluns, 12 d’agost a la plaça de la Vila – Amb l’assistència una mica per sota d’allò que és habitual (la temporada estival, es fa notar!), convocada per la Plataforma Gràcia per la Llibertat, va tenir lloc l’acte de cada dilluns en memòria dels presos, exiliats i represaliats polítics. L’acte d’aquell dia, va estar especialment dedicat als mil dies a la presó dels joves d’Alsatsua injustament condemnats per la justícia espanyola i als joves de l’Hospitalet, víctimes també de la campanya de terror espanyola contra el moviment independentista català.

Vam començar amb l’habitual Cant dels Ocells, la presentació de l’acte per part de la companya Pepa Arenós va glosar els fets que van dur els nois d’Euskadi a la situació actual. Tot seguit, els companys de l’Hospitalet ens van explicar que els han dut al seu processament i (previsible) condemna i també el clima de repressió que es viu al Baix Llobregat. Al seu torn, l‘escriptora i publicista Liz Castro va relatar el com i el perquè de la seva darrera iniciativa de traduir al català un llibre sobre la lluita no-violenta. Gràcies a l’ajut de diversos col·laboradors, és possible baixar-se’n capítols de la xarxa del llibre en format àudio. Al setembre es posarà a la venda la edició en paper.

Després del recordatori de les activitats previstes per a la setmana vinent, amb els actes de la Festa Major, l’acte va continuar amb el cants d’Els Segadors. Per acabar, els assistents es van reunir al centre de la plaça per a fer-se una fotografia que es va fer arribar als nois d’Alsatsua com a testimoni del suport dels companys de Gràcia.

Joan Molina

INFORMACIÓ DE LES COMISSIONS

Et posem al dia de l’activitat de la Territorial i et fem partícep de les convocatòries.

De la comissió d’extensió

Voluntari, voluntària, anima’t a participar a les sortides organitzades! És important que siguem el major nombre de persones possible. Aquests són els espais on pots col·laborar (atenció, les comissions tenim nous correus electrònics):

Parades: parades@graciaperlaindependencia.cat

Programació de parades a Gràcia per al setembre
  1. Dimarts, 3 de setembre, a Fontana (Astúries / Gran de Gràcia): tarda de 18 h a 21h
  2. Dimecres, 4 de setembre, a Fontana (Astúries / Gran de Gràcia): tarda de 18 h a 21h
  3. Dijous, 5 de setembre, a Fontana (Astúries / Gran de Gràcia): tarda de 18 h a 21h
  4. Divendres, 6 de setembre, a Fontana (Astúries / Gran de Gràcia): tarda de 18 h a 21h
  5. Dissabte, 7 de setembre, a Fontana (Astúries / Gran de Gràcia): tarda de 18 h a 21h
  6. Dilluns, 9 de setembre, a Fontana (Astúries / Gran de Gràcia): tarda de 18 h a 21h
  7. Dimarts, 10 de setembre, a Fontana (Astúries / Gran de Gràcia): tarda de 18 h a 21h

Apunta’t al doodle de parades

De la coordinadora

Hi trobaràs informació permanent i convocatòries diverses d’àmbit general

Nou correu electrònic: coordinadora@graciaperlaindependencia.cat

Vine a col·laborar al local de la territorial

Com ja sabeu, obrim el local del carrer Robí, 22, els divendres, de 18h a 20h, com a punt de trobada i contacte presencial. Tenim estelades noves, domassos i informació.

 

EL MÉS CALENT, AL TWITTER

Hi trobaràs els tuits més punyents de la quinzena

David Fernández

Elisenda Paulize

Marikarmen Free

Espai Feminista de Sants

Oscar Camps

La Directa

BREUS

T’expliquem coses que passen dins i fora de la Vila

Concentracions a la plaça de la Vila per condemnar les agressions sexuals

Dimarts 20 a la nit una altra dona va denunciar haver estat víctima d’una nova agressió sexual. Era la segona denúncia en 72 hores i els Mossos d’Esquadra han obert dues dues investigacions per aclarir els casos. L’última víctima va denunciar haver estat agredida sexualment durant la tarda del dimarts, hores després dels fets, i un cop va haver passat un reconeixement mèdic, va presentar la denúncia. Per aquest motiu, el dijous 22 es va fer una nova concentració de rebuig davant d’aquestes agressions.

En aquest sentit, les persones organitzadores de la Festa Major han emès un comunicat que es pot llegir a la seva pàgina web.

Font: L’independent de Gràcia

ARTICLES QUE INTERESSEN

La secció on pots conèixer l’opinió de diverses personalitats, així com llegir articles de qualitat sobre el Procés Constituent

Un rei al cos

Xavier Graset

Nació Digital – 22 d’agost de 2019

“Han augmentat les desavinences entre partits i organitzacions, ja no de com serà la Diada, si no de quina ha de ser la resposta a la sentència”

La sentència s’arrossega tots aquests dies d’agost, com aquella notícia anunciada tantes vegades. Vam dir primer que hi havia la possibilitat que es fes pública a finals de juliol, abans que el Madrid político-jurídic tanqui a pany i forrellat. Corria la brama que de fet el tribunal té molta feina avançada. Que els set magistrats del Suprem, de fet, ja van anar fent recapitulació i posta en comú de les seves idees, de manera que ja l’anaven redactant setmana rere setmana mentre es feien les sessions del judici.

Que si no estava escrita abans de començar, com també han defensat alguns dels agents que han intervingut en el judici d’una manera o l’altra, s’estava redactant així que avançaven els dies d’aquests quatre mesos de vista.

Haver publicat la sentència al juliol, amb la gent de vacances o a punt de fer-ne, enxamparia la resposta que es pugui donar amb les costures embastades. Aquesta seria una jugada del jutge Marchena, però ni als cursos d’estiu de l’Escorial, ni per les pistes que donava un altre dels membres del Tribunal, Antonio del Moral, que deia dews de Melilla, que la sentència podria estar enllestida a finals de setembre o d’octubre, per bé que tampoc descartava que fos abans.

Aquest rau-rau al cos ens va deixar anar al juliol, però ara torna. Amb l’agost, amb tothom de vacances, quina fora que el jutge Marchena aprofités els dies que queden encara amb la gent a mig gas, amb maletes a mig desfer i concerts d’estiu per assaborir?

I tornem a ser com al juliol. No s’han esvaït ni les cites fixes al calendari, ni els interrogants de la investidura de Sánchez. Això sí, ha augmentat el soroll, i les desavinences entre partits i organitzacions, ja no de com serà la Diada, si no de quina ha de ser la resposta a aquesta sentència.

Marchena pot jugar amb el calendari, pensant a esquivar l’11-S o l’1-O o el 3, o el 27, i en esperar que hi hagi govern a la Moncloa i no eleccions, però tard o d’hora comunicarà la seva sentència als processats de l’1 d’Octubre, jutjats fins ara, i després el calendari es mourà cap a la resta dels membres de la mesa i a la cúpula d’interior, i als del 13 i als altres jutges amb causa pendent.

[Llegeix tot l’article]

AGENDA

De la Territorial

Dilluns 2 de setembre: Concentració per la llibertat dels presos polítics.
Lloc i hora: a la plaça de la Vila de Gràcia, a les 20h.

Dimecres 4 de setembre: Cinefòrum: “Les nostres accions, el nostre poder. Del pacifisme a la lluita noviolenta“.
Lloc i hora: Lluïsos de Gràcia, plaça del Nord, 7-10, a les 19.00h.

De l’ANC

Divendres 6 de setembre: Caminades pels presos polítics i el retorn del Govern a l’exili.
Lloc i hora: a Plaça Catalunya, a les 19.00 h.

 

 

Dimecres 11 de setembre:  Diada Nacional de Catalunya.
Inscriu-te a diada.assemblea.cat . Els graciencs estarem als trams 3 i 4.

VÍDEOS

I TU? ABANDONARÀS EL TEU OBJECTIU?

ADA PARELLADA I MIREIA BOYA

INSCRIU-TE A LA DIADA!