Les nostres accions, el nostre poder

Butlletí núm. 95 (23-09-2019)

???

Butlletí núm. 94 (30-08-2019)

Del pacifisme a la lluita no-violenta

Aquests vídeo recull la presentació i el debat de l’acte que es va fer el dimecres 4 de setembre, on vam poder veure el documental produït per l’ANC Les nostres accions, el nostre poder. Del pacifisme a la Lluita No-violenta. El documental explica noves formes de lluita, en aquest cas accions emmarcades en allò que anomenem lluita no-violenta, amb el testimoni de diversos activistes i la presentació de casos pràctics d’aquest tipus de lluita.

La convidada a l’acte, Neus Cerdà, que forma part del secretariat nacional de l’ANC, ens va fer un resum d’aquest tipus d’accions i de com podem incorporar aquestes tècniques per a continuar la lluita per l’alliberament nacional del nostre poble. Posteriorment, es va cedir la paraula al públic assistent i es va generar un debat a l’entorn de la qüestió. De moment no podem publicar el documental perquè encara no és accessible per la xarxa, tant aviat con sigui possible el farem públic.

Jornada internacional de noviolència

A l’Assemblea no ens quedarem de braços plegats esperant el desenllaç del procés d’independència. La societat civil ha de continuar essent motor de canvi, i per això optem per debatre, preparar-nos i instruir-nos per actuar. La gent té el poder per canviar les coses i el deure de fer front a les injustícies. Si ens organitzem, el nostre potencial es multiplica.

És per això que el proper 28 de setembre tindrà lloc la Jornada Internacional sobre la lluita noviolenta, on volem aprendre de les experiències internacionals i dels èxits dels moviments democràtics d’arreu del món. Durant tot el dia es faran xerrades, projeccions i taules rodones on es donaran les claus de la lluita noviolenta: una estratègia per canviar i transformar la realitat malgrat sembli difícil.

La Jornada tindrà lloc a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona des de les 10 h fins les 19.30 h. La cloenda anirà a càrrec de la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie.

Et pots inscriure mitjançant aquest enllaç.

El Rebost Solidari de Gràcia entrarà en funcionament aquest mes de Novembre

Efectivament, el Rebost Solidari de Gràcia entrarà en funcionament aquest mes de Novembre.

L’entitat que ho gestiona és Gràcia Participa, entitat sorgida per iniciativa d’un grup de companyes i companys de la nostra territorial.

En aquests moments Gràcia Participa compta amb el suport de les principals entitats i Associacions de Veïns del barri.

L’objectiu és atendre a totes aquelles famílies, derivades per Serveis Socials de l’ajuntament de Gràcia, en risc d’exclusió, mitjançant la distribució d’aliments per cobrir les necessitats més bàsiques.

Actualment aquestes famílies són ateses, bàsicament a les parròquies, on després de fer cua, reben una cistella bàsica en funció de la disponibilitat de cada centre.

El Rebost Solidari, ubicat al c/ Reig i Bonet 12, serà un supermercat/economat on les famílies tindran hora concertada i mitjançant un sistema de punts escolliran allò que en cada cas necessitin.

Aquest serà un projecte de barri que vol interpel·lar a l’administració, a les entitats i els veïns i veïnes de Gràcia. Caldrà tota mena de suport, econòmic, campanyes, activitats solidàries per recollir fons, etc. I sobretot caldrà molt voluntariat, tant pel dia a dia del Rebost com per formar part del grup de gestió i coordinació.

Cada persona, en funció de la seva disponibilitat pot formar part del projecte. Tothom serà necessari i tothom serà benvingut.

Per això us demanem que qui vulgui participar-hi o informar-se amb més detall de les diferents tasques de voluntariat contacti amb graciaparticipa@gmail.com.

700 dies a presó

Dilluns, 16 de setembre a la plaça de la Vila – Amb l’assistència d’uns 450 graciencs i gracienques, convocades per la Plataforma Gràcia per la Llibertat, va tenir lloc l’acte de cada dilluns en memòria dels presos, exiliats i represaliats polítics. L’acte d’aquell dia va estar especialment dedicat als 700 dies a la presó dels companys Jordi Sánchez i Jordi Cuixart.

Vam començar amb l’habitual Cant dels Ocells i la presentació de l’acte per part del company Pere Folguera. L’actor i company Enric Majó ens va llegir un poema, part de la obra del col·lectiu Teatre amb R de República, estrenada a Berga per les festes de la Patum i representada a València (s’espera poder fer-ho aviat a Barcelona!), que relata en forma èpica el procés d’emancipació nacional en que estem immersos. Ha despertat l’entusiasme del públic assistent!

Tot seguit els companys Carles Arquimbau, Pepa Arenós, Ferran Herédia i Sílvia Gómez ens van llegir escrits d’en Jordi Sánchez i en Jordi Cuixart, que foren redactats al començament del seu captiveri i als dies presents. Vam poder constatar el pas de la esperança d’un ràpid alliberament a l’acceptació d’un captiveri que, tot fa témer que serà llarg. Malgrat tot, el missatge per part dels companys va ser molt clar: cal continuar la lluita. Sabem que és la única manera d’assolir la seva llibertat i la de la resta de companys i companyes empresonats i el retorn dels exiliats. Després del recordatori de les activitats previstes per a la setmana vinent, l’acte va acabar amb el Cant dels Segadors.

Joan Molina

Una plaça a vessar de solidaritat

Vila de Gràcia, 9 de setembre de 2019 – La campana crida. De nou dilluns, de nou les 20h, de nou estàvem a la plaça. Set-centes vint-i-nou persones, per cridar, urbi et orbi, a la Vila de Gràcia i al món, la flagrant injustícia, la desmesura, la ignomínia, la venjança… L’Espanya hidalga ens vol agenollats i vençuts per tal d’evitar-se dialogar, i encara menys pactar. Però nosaltres no estem disposats a defallir; sempre defensarem la democràcia, els nostres drets i llibertats.

Aquell dia ens va acompanyar l’Andreu Van del Eynde, l’advocat defensor d’Oriol Junqueras i Raül Romeva. I, si em permeteu, la crònica la centraré en allò que ens va transmetre. Va explicar que cada vegada que surt de la presó, després d’una visita als nostres companys empresonats, marxa amb el mateix sentiment: el cor colpit, sacsejat, estripat. Ens va explicar que els dos anys que porta anant-hi, faria pensar a tothom que, en bona lògica, ell ja s’ha fet a la idea i que les emocions, amb el temps, se li han apaivagat. Però no, de cap manera, ens va manifestar que ell continua sortint-hi amb el cor en un puny. És tan descarnada aquesta realitat que no hi ha manera que en faci durícia.

Ens va dir que la justícia espanyola és hereva del seu passat franquista, i que per això no protegeix la víctima, ans el contrari, li és hostil. Les regles del dret penal, en aquest cas de forma especialment cruenta, es canvien i tergiversen fins al moll de l’os, per tal fer-les dir el que ells volen llegir. El poder no es salta les lleis, les fa de nou. I això és així fins a tal punt que, l’advocat penalista més expert del país, a partir d’aquest judici, hauria de començar a estudiar de nou.

La justícia espanyola té l’independentisme com a enemic, personalitzat en els nostres presos polítics. I com considera que simplement a l’enemic se l’ha de destruir, per a això no li calen lleis, n’hi ha prou amb la seva voluntat, ja que té tot el poder de la força coercitiva.

L’Andreu ens va comentar que quan va a les presons els parla de nosaltres: el poble tossudament alçat a la plaça de la Vila cada dilluns, a la plaça del Rei cada dimecres, a la plaça Molina cada dijous… i a infinitat d’altres llocs a tot el país. I ens va comentar que, en dir-los-hi, ells somriuen. Perquè saber de nosaltres els dóna la fortalesa per resistir, perquè així saben que no els oblidem. Ens va transmetre que els companys empresonats estan pendents de nosaltres, de les nostres accions, perquè aquestes els transmeten una energia sobrehumana que els ajuda a aguantar la presó.

I ens va explicar una anècdota: el Raül, durant el judici, darrera seu, no parava de dibuixar. Diu que en té bona mà. Repassant-los, ens va manifestar que els esbossos expressaven nítidament el judici d’una veritat paral·lela, alternativa, a conveniència del poder. Ens va anunciar la seva publicació el proper sant Jordi.

Per acabar, l’Andreu, expressament, no ens va voler alliçonar, ni dir-nos fórmules màgiques, ni fer premonicions més o menys assenyades que a la llarga ens podrien provocar frustració; ans el contrari. Ens va exhortar a no tenir por de les derrotes, que de ben segur en tindrem, ben d’hora. Ens va anunciar que en el futur continuarem patint, molt, i que quan succeeixi, hem d’elaborar el dol ben ràpidament, per l’endemà de nou perseverar, tornar-hi, pels presos. No ens hem de sacrificar, no hem de fer sobreesforços, perquè hem de persistir, per ells, per que puguin percebre els nostre alè ferm. I va acabar amb un sentència: els advocats no guanyaran aquest judici, qui ho farà serà la gent, nosaltres, que continuarem fent pressió, i la política del diàleg.

No, no ens mourem d’aquí!

Xavier Andreu

Les infinites formes de la resistència

Dilluns, 2 de setembre a la plaça de la Vila – Dignitat. L’Associació d’Afectats 1-O apel·la a la dignitat de tots els catalans per denunciar i divulgar les brutalitats exercides per membres de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional durant el referèndum de l’1 d’Octubre de 2017. L’AA1-O es va crear el gener de 2018 a partir d’una iniciativa sorgida dels afectats per les càrregues policials a Dosrius. El seu objectiu ha estat treballar i de seguir treballant en la defensa dels drets humans fonamentals –entre els quals el dret de vot i de la llibertat d’expressió–, així com d’exigir responsabilitats polítiques sobre les actuacions violentes contra els ciutadans a desenes de municipis de Catalunya.
Virgínia Martínez, la presidenta de l’entitat, va resumir en la contumaç trobada dels dilluns a la plaça de la Vila, davant de més de prop de 500 persones, els objectius de l’entitat:

1.Testimoniar i denunciar, a títol personal o col·lectiu, la vulneració dels drets humans l’1-O per part de les forces de seguretat espanyoles.
2. Donar suport a les víctimes perquè mantinguin les seves denúncies. Proporcionar un recolzament presencial quan han de presentar-se als jutjats i també ajuda psicològica quan es necessiti.
3. Denunciar i demanar responsabilitats als qui van ordenar les càrregues.

Per tot això compten amb l’assessorament jurídic altruista del grup Advocats pels Drets Humans. Com a fets concrets, cal destacar que s’han corroborat les denúncies davant la jutgesa; la declaració de quatre membres de l’Associació, entre els quals la pròpia Virgínia Martínez, en el judici del Suprem contra el Procés independentista –va dir que això no va ser cap mèrit, sinó que ho va considerar com un privilegi–, i l’elaboració d’un informe contra l’Estat espanyol presentat a l’Alt Comissionat de l’ONU pels Drets Humans. En aquest informe es denuncien i detallen cadascuna de les actuacions policials l’1-O a diferents indrets de Catalunya, des de l’ús de gasos nocius a tocaments sexuals a les dones.

Virgínia Martínez va insistir en que cal persistir i no esperar que et diguin què pots fer, continuar sense mirar enrere ni lamentar-nos: “Sovint no veus cap camí, però si tots plegats caminem malgrat tot, darrera de nosaltres apareix un nou camí.” I va etzibar amb contundència: “1’Octubre, ni oblit ni perdó; 11 de Setembre, objectiu la Independència.”

Per qui estigui interessat en saber més coses o en col·laborar pot entrar al web www.afectats1o.cat.

Quatre cartes des de la presó

En una emocionada intervenció, Mercè Sesé va fer un breu resum de les cartes de resposta de Dolors Bassa, Josep Rull, Jordi Turull i Raül Romeva. Romeva va incloure una imatge, que ja corre per les xarxes, amb una autocaricatura en que apareix traient el puny fermant un pom de flors a través dels barrots. A cadascun dels costats, quatre divises: ‘Mirada llarga’, ‘Verb serè’, ‘Mà estesa’ i ‘Cap alt’.

En la seva carta, Rull agraeix les mostres d’admiració del seu llegat, i respon amb paraules adreçades a tots: “Éreu vosaltres els qui parlàveu davant el tribunal. Sou la nostra força més valuosa.” Respecte a com se senten a la presó Rull diu: “Ens mantenim ferms i serens; les nostres conviccions i determinació es mantenen intactes i ni ens faran callar ni ens vinclaran.” Diu que un sol dia a la presó, “i en portem quasi dos anys”, és una ignomínia per a les nostres llibertats fonamentals.

La missiva de Dolors Bassa, en paper groc, parla d’una soledat de l’estiu que trenca les cartes que es reben perquè ajuden a mantenir la fermesa i la serenitat. “Aquí –escriu– és com el dia de la marmota. Cada dia el mateix, fent activitats que em distreguin de les cabòries, lectura, escriptura i esport.”

Jordi Turull agraeix la recepció de cartes. “Ens ajuden molt més del que es pugui imaginar; ens ajuden a fer més suportable el nostre injust empresonament i ens omplen de força per a poder anar amb el cap ben alt i la dignitat i les conviccions intactes.”

Respecte a la sentència, Dolors Bassa diu que espera a veure què passa quan al setembre es faci pública la sentència. “Espero que totes i tots trobem la manera de construir una resposta compartida, transversal i contundent. Per a Rull l’única sentència justa és l’absolució. “Si us plau, ajudeu-nos a explicar-ho.” Turull: “Cal que entre totes i tots persistim i persistim per a poder culminar allò que vam començar l’1 d’Octubre. Patirem i costarà, sí, però si anem a la una de debò i ens amarem d’aquell esperit que va fer possible allò que molts veien impossible, ens en sortirem.”

Teatre per a la República

TeatRe amb R de República va sorgir després de 1 d’Octubre d’una plataforma preexistent de Teatre pel Referèndum. És una associació que presideix Joan Lluís Bozzo i que aplega a coneguts actrius i actors –entre els quals Frank Capdet–, i que s’ofereix als col·lectius que fan accions per la llibertat, la democràcia i la República. Han fet representacions i llegit poemes i manifestos a molts indrets de Catalunya i a València. A Barcelona són cada setmana a la plaça del Rei (“Per què no canviar-li el nom pel de plaça del Reo?”, es pregunta Capdet) i a la plaça Molina. I afegeix que ho continuaran fent.

I ho seguiran fent perquè en algun moment algú va decidir que no es podia “normalitzar” la situació a Catalunya, i que no es podia “normalitzar” la situació dels presos polítics en el sentit de que no es podien acceptar com a normals els atacs als drets que estem patint. “Perquè, això, és clar, no podia ser normal en un estat democràtic.”

Capdet va esperonar a revertir la consigna, a “normalitzar” la situació. “Si ells ‘normalitzen’ la injustícia, cal que nosaltres ‘normalitzem’ la lluita, que no sigui opcional, si us plau.” Va recordar que, de fet, en un any i mig hem estat capaços de construir nous hàbits, a la plaça de la Vila o a altres punts de la geografia nacional. “En un any i mig hem fet que els carrers siguin nostres, i continuarem sortint al carrer tantes vegades com calgui.” I va esclatar un prolongat aplaudiment quan va ressaltar que “la persistència és la nostra arma perquè ells, amb la policia i el ‘ejército garante de la unidad de la patria’ en realitat només esperen que ens cansem, i que la nostra desídia, el nostre avorriment, és la seva força’.

Capdet va explicar que va llegir un meme que deia: “No tinc por a la repressió de l’estat; tinc por al silenci del meu poble’. “Per això, quan algun pretès company de viatge em diu que ‘jo passo d’allò de l’11 de setembre perquè ja ens han marejat massa’, sento unes basques immenses”, va explicar Capdet. Llavors fa un esforç abans de vomitar-li a la cara i li diu amb tota la cura possible: “Els que estan a la presó sí que no vindran, perquè no poden, a ells sí que no els espero; però a tu, sí, capcigrany, mou el cul i surt al carrer, ni et plantegis quedar-te a casa” (més aplaudiments).

Podeu trobar a TeaTre amb R de República a twitter i també a teatReambR@gmail.com

A continuació va llegir el poema Et diran que el Negre és Blanc, de Laura Basagaña, una dels 106 poetes i poetesses per la Llibertat de La Terra Sagna, i que conclou:

Esquerdes de llum i llibertat,
per les boques dels silenciats.
Un eixam de mans alçades
vetllant per la dignitat.

Tsunami democràtic

Passaran coses perquè la mar és una mar de fons. Una de les primeres coses d’aquesta onada imparable ja ha començat a passar. Es diu Tsunami Democràtic (#tsunamidemocratic). Canviem l’estat de les coses, i ja ha començat a fer-se viral. Pepa Arenós va llegir el manifest que comença al·ludint a les possibles frustracions i desorientacions que patim sobre el significat de les paraules “unitat”, “referèndum”, “democràcia”, “drets”, “justícia”. Però no cal dramatitzar-lo, perquè en el moment en què tot sembla aturat sorgeix un nou impuls; la gent sempre hi ha estat.

El primer avís del tsunami acaba dient que per tornar a generar esperança “cal que ens posem en moviment”.  I segueix: “Hi ho farem pacíficament, amb serenor, convenciment, democràticament, amb determinació i de manera organitzada. Conservem una convicció: hi érem, hi som i hi serem. No som una nova organització: som una campanya constant, contínua i inesgotable. Hi ha resposta. Hi ha estratègia. Comença una nova onada i tu n’ets protagonista. Tu ets el TSUNAMI.”

Comiat i properes mobilitzacions

El representant de GràciaLlibertat, organitzadora de la trobada, va recordar que estem al començament d’un nou curs segurament decisiu mentre es perpetua la infàmia que cau sobre els presos polítics, els exiliats i altres represaliats. “Es per això que cal seguir mantenint un alt nivell de mobilització perquè la lluita pels drets civils i socials continua.” Com sempre, es va tancar amb Els Segadors i visques a la Catalunya lliure, a la independència i a la República catalana.

Joaquim Coca

INFORMACIÓ DE LES COMISSIONS

Et posem al dia de l’activitat de la Territorial i et fem partícep de les convocatòries.

De la comissió d’extensió

Voluntari, voluntària, anima’t a participar a les sortides organitzades! És important que siguem el major nombre de persones possible. Aquests són els espais on pots col·laborar (atenció, les comissions tenim nous correus electrònics):

Parades: parades@graciaperlaindependencia.cat

Programació de parades a Gràcia per al setembre
  1. Dissabte 28 de setembre, a Passeig Sant Joan/Indústria, matí d’11 a 14h
  2. Dissabte 05 d’octubre, a Gran de Gràcia/Travessera de Gràcia, matí d’11 a 14h
  3. Dissabte 19 d’octubre, a Passeig Sant Joan/Indústria, matí d’11 a 14h
  4. Dissabte 26 d’octubre, a Astúries/Fontana, tarda de 18 a 21h

Apunta’t al doodle de parades

De la coordinadora

Hi trobaràs informació permanent i convocatòries diverses d’àmbit general

Nou correu electrònic: coordinadora@graciaperlaindependencia.cat

Vine a col·laborar al local de la territorial

Com ja sabeu, obrim el local del carrer Robí, 22, els divendres, de 18h a 20h, com a punt de trobada i contacte presencial. Tenim estelades noves, domassos i informació.

 

EL MÉS CALENT, AL TWITTER

Hi trobaràs els tuits més punyents de la quinzena

Tsunami Democràtic

Jordi Cuixart

Jordi Sànchez

Jordi Sànchez

Consell per la República Catalana

Nació Digital

BREUS

T’expliquem coses que passen dins i fora de la Vila

Desallotgen Ka La Kastanya

Fa pràcticament un any, després del desallotjament de Ca la Trava, que aquesta casa del número 144 del carrer Torrent de les Flors de Barcelona estava okupada. El 18 de setembre, des d’abans les sis del matí i amb set persones resistint a l’interior, els Mossos d’Esquadra van desallotjart Ka La Kastanya i van detenir dues habitants. Segons les habitants, es tracta d’una propietat de la inversora Elix, que té altres immobles a la ciutat i ha expulsat veïns i veïnes.

Fa gairebé un any que Ka la Kastanya va prendre el relleu al bloc okupat Ca la Trava, que havia estat desallotjat el 18 d’octubre. El passat 18 de setembre, poc abans de les sis del matí, la Brigada Mòbil (BRIMO) dels Mossos d’Esquadra es va presentar al carrer Torrent de les Flors, 144 per desallotjar Ka la Kastanya, amb un requeriment amb data oberta del jutjat número 30 de Barcelona. El col·lectiu va advertir que hi havia habitants a l’interior del bloc i que s’enfrontarien “a les autoritats de l’Estat mitjançant la resistència”. Després de més de quatre hores, la policia va aconseguir desallotjar-les i va detenir dues persones.

Diverses persones van respondre a la crida de suport i es van concentrar davant de l’edifici, però van estar encapsulades pels agents de policia a un dels laterals del carrer. Segons les habitants, el bloc és propietat d’una empresa d’Elix. La inversora té altres edificis a la ciutat de Barcelona, com el del carrer Parlament 1-3 al barri de Sant Antoni, on d’ençà que va comprar el bloc, no s’ha renovat cap contracte i les veïnes han estat expulsades a través d’un burofax.

Font: La Directa

ARTICLES QUE INTERESSEN

La secció on pots conèixer l’opinió de diverses personalitats, així com llegir articles de qualitat sobre el Procés Constituent

Republicanisme socialista fraternal

Antoni Soy

La Directa – 18 de setembre de 2019

Aquest estiu he fet una immersió en els treballs d’Antoni Domènech, llegint i rellegint El eclipse de la fraternidad i també alguns dels seus escrits i entrevistes publicats en un monogràfic digital pels seus companys de la revista Sin Permiso. I realment, paga molt la pena i crec que ens dóna moltes idees per a un programa i una lluita anticapitalista avui. Aquí em centraré en un dels molts temes, segurament el més important, que va tractar en el seu llibre i també en altres articles i intervencions: la fraternitat com a concepte central de la democràcia republicana (des dels precedents de l’antiguitat grega i romana a, sobretot, les revolucions francesa i americana) i també del socialisme (tal com l’entenien Marx i Engels i alguns dels seus seguidors, o alguns que se situaven en la tradició anarquista).

En contraposició a la teoria i la pràctica de les monarquies (imperis, principats) absolutistes -i amb els precedents del que varen fer Efialtes i Pericles a Grècia-, les revolucions francesa i americana, en graus i maneres diferents, i seguint Locke i Rousseau, entre altres, consideren que el poder/la sobirania resideix en el poble i que els seus representants polítics només són els seus agents que, sempre, han d’estar disponibles i donar comptes al poble, i que poden ser revocats en qualsevol moment per la voluntat del poble sobirà. És a dir, el poder no es pot exercir mai arbitràriament, sinó que sempre està a les ordres del poble, o sigui el conjunt dels ciutadans, que són els individus lliures i iguals, els que tenen la mateixa capacitat per realitzar actes i negocis jurídics, en definitiva que no depenen de ningú més per poder viure.

La democràcia republicana de l’època moderna, post absolutista, va intentar universalitzar, amb diferents matisos, la llibertat republicana (respecte al que havia estat a l’antiguitat), ampliar el nombre dels ciutadans lliures i iguals, abolir la separació entre el poble i els seus representants que l’estat burocràtic modern havia heretat de les monarquies absolutistes. Es tractava que ningú hagués de demanar permís a ningú altre per poder subsistir: en això consistia la llibertat republicana.

Robespierre i l’ala popular dels jacobins varen anar una mica més lluny amb la seva proposta de la fraternitat (a més de la llibertat i la igualtat): volien alliberar les classes populars subalternes (assalariats, esclaus de les colònies, també les dones) de la dominació/despotisme privat, patriarcal i patrimonial, a la que estaven sotmesos tant a la família com a les empreses o en les relacions entre propietaris i treballadors. En el cas de la democràcia fraternal republicana, que era més radical, es tractava, doncs, que els pobres que no eren lliures (els esclaus) i els esclaus a temps parcial (els assalariats) s’alliberessin del despotisme privat patriarcal i/o patrimonial i poguessin accedir, amb igualtat de drets, a la vida civil com els que eren plenament lliures i iguals.

Un cop fracassada la II República francesa (1848) -anomenada la república fraternal-, el moviment obrer socialista de la I Internacional (l’Associació Internacional de Treballadors) va considerar que, a l’era de la industrialització, es tractava ja de crear una societat civil republicana basada en un sistema d’associació de productors lliures i iguals, d’implementar un sistema d’apropiació col·lectiva -en comú, lliure i igualitària- de les bases materials (els mitjans de producció) d’existència dels individus, de tots els que vivien del seu treball personal, fet amb les seves pròpies mans. Marx, Engels, i també Bakunin, ens recorda Domènech, varen connectar aquest ideal socialista amb la tradició revolucionària del vell ideal republicà democràtic fraternal de Robespierre. Ja no n’hi havia prou en intentar fer universal la llibertat republicana a través de fer universal la propietat privada individual, calia anar més enllà. La fraternitat és el fil roig que va des de la república democràtica fraternal fins al socialisme.

[Llegeix tot l’article]

AGENDA

De la Territorial

Dilluns 30 de setembre: Concentració per la llibertat dels presos polítics.
Lloc i hora: a la plaça de la Vila de Gràcia, a les 20h.

De l’ANC

Divendres 27 de setembre: Caminades pels presos polítics i el retorn del Govern a l’exili.
Lloc i hora: a Plaça Catalunya, a les 19.00 h.

 

Dijous 26 de setembre:  Conferència “Preparem-nos per la sentència”, amb Jaume Alonso-Cuevillas.
Lloc i hora: Mataró, carrer Bonaire, 25, a les 19.30h.

Festes de La Mercè:  Activitats dels Geganters de Gràcia durant les festes de La Mercè.

VÍDEOS

RESUM DE LA DIADA 2019

23 MESOS DE PRESÓ

DESOBEDIÈNCIA CIVIL