Resposta a la sentència

Butlletí núm. 96 (10-10-2019)

Resposta a la sentència

Butlletí núm. 96 (10-10-2019)

Marxes per la llibertat
L’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural han anunciat les primeres accions unitàries per respondre a la sentència del Tribunal Suprem, que preveuen condemnatòria. La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, i el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, han explicat que es faran cinc marxes massives, anomenades Marxes per la Llibertat, que sortiran de cinc localitats diferents: Girona, Vic, Berga, Tàrrega i Tarragona, i que aniran passant poble a poble per tot el territori fins arribar a Barcelona.

Durant tres dies, es recorreran 100 km, dividits en 5 etapes. El primer i segon dia hi haurà dues etapes (una al matí i una a la tarda), i el tercer dia només una, ja que s’arribarà a Barcelona al migdia. Cada etapa té aproximadament uns 20 km.

Les marxes, inspirades en d’altres marxes pacífiques històriques, pretenen ser una resposta de país en favor de la llibertat de les i els presos polítics, les i els exiliats, en contra de la repressió i per reivindicar el dret a l’autodeterminació. La voluntat és implicar tot el territori, de manera transversal i plural, i retornar a la ciutadania el paper protagonista de les mobilitzacions.

Tothom qui hi vulgui participar només caldrà que s’hi uneixi, sense limitacions ni l’obligatorietat de completar etapes senceres. Cada etapa començarà i acabarà en un nucli urbà, des d’on s’oferirà, a preu simbòlic, esmorzar, dinar i sopar populars. També s’hi podrà pernoctar de forma gratuïta i prosseguir així la marxa l’endemà, prèvia reserva al web www.marxesperlallibertat.cat.

Concentracions quan surti la sentència


El mateix dia que el Tribunal Suprem faci pública la seva decisió, les entitats també convocaran concentracions a les 20h en diversos punts del país. Els detalls d’aquesta acció es concretaran a través dels canals oficials de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural.

18 d'octubre: vaga general

La vaga general que la Intersindical-CSC havia convocat l’11 d’octubre ha estat ajornada fins al 18 d’octubre. El sindicat ha presentat un nou pre-avís d’aturada per a la nova data, així es disposarà de més temps per a preparar la jornada amb millors condicions. Amb el Tribunal Suprem espanyol a punt de publicar la sentència del judici contra el procés, la Intersindical va presentar un pre-avís de vaga general amb motius de protesta diversos: un salari mínim de 1.200 euros; la derogació de la reforma laboral; la igualtat de gènere als llocs de feina i la recuperació de les pensions.

No és la primera vegada que la Intersindical ajorna una vaga. Aquest any ja va convocar una protesta coincidint amb el començament del judici. La primera convocatòria era per al 7 de febrer, però finalment es va fer el dia 21 perquè el judici no va començar fins el dia 12.

Des de l’alt tribunal encara no s’ha fet pública la data de publicació de la sentència, però nombroses fonts pròximes al Suprem apunten que es farà abans del dia 16, quan es compliran dos anys de presó preventiva en el cas de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, probablement serà el dilluns 14. Els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, no s’han sumat a la convocatòria de vaga, tal com va passar per exemple el 3 d’octubre del 2017.

Telèfon d'assistència jurídica
L’ANC ha activat un telèfon d’assistència jurídica gratuïta les 24 hores per a tota la ciutadania. En un alt context repressiu, i preveient que la sentència de l‘1-O pugui accelerar una cadena repressiva, l’entitat vol donar cobertura legal a la ciutadania en casos d’extrema necessitat o d’emergència. Tanmateix, aquest servei no està pensat per atendre dubtes o consultes, sinó que únicament podrà donar resposta a casos de necessitat urgent.

Per accedir-hi caldrà trucar al telèfon de l’Assemblea, el 93 347 17 14, i marcar l’extensió 1035. Aquesta extensió redirigirà a un departament jurídic que atendrà només les trucades que siguin d’emergència o d’extrema necessitat. En cas de consulta o assessorament jurídic, l’entitat demana traslladar els dubtes i peticions de suport legal a l’adreça de correu suportlegal@assemblea.cat.

Un somni immens
Com a resposta davant la sentència del Tribunal Suprem espanyol contra els presos i les preses polítiques independentistes, músics d’arreu dels Països Catalans han unit forces per impulsar cants col·lectius que serveixin com a acció de protesta i de reflexió. La revista Enderrock ha estrenat la primera de les cançons conjuntes: Un somni immens, en la qual han participat una vintena de grups i cantants de Catalunya, el País Valencià i les illes Balears, a més també de representants d’Euskal Herria.

La cançó ha estat escrita i composada pel cantautor Àlex Pérez, i en la interpretació conjunta hi participen les veus de Roba Estesa, Buhos, Els Catarres, Suu, Gemma Humet, Cesk Freixas, Brams, Bittah, Cesc Sansalvadó, Joina, Jo Jet i Maria Ribot, Pirat’s Sound Sistema, Jordi Ginesta, Pachawa Sound i Àlex Pérez des del Principat, Alidé Sans de la Vall d’Aran, Auxili provinent de l’escena valenciana i Huntza del País Basc. Un altre dels artistes destacats que hi col·laboren és el raper mallorquí Valtonyc, que s’ha sumat a la iniciativa des de l’exili a Brussel·les. A més, la peça comença amb uns versos de Federico García Lorca recitats per l’activista David Fernández. A més, el tema està interpretat en quatre llengües: català, castellà, aranès i euskera.

Aquest cant col·lectiu és la primera part de la resposta dels músics davant la situació política que viu el país i anima la població a mobilitzar-se. La segona part de la iniciativa, amb una nova cançó col·lectiva impulsada per Tsunami Democràtic amb un gran nombre de reconeguts artistes, es farà pública la setmana vinent un cop s’hagi conegut la sentència i serà “la banda sonora de les mobilitzacions en la defensa dels drets i les llibertats del moviment independentista”.

Font: Enderrock

El dia abans del primer d'octubre
Dilluns, 30 de setembre a la plaça de la Vila – Era la vigília del primer d’octubre a la plaça en un acte que recordarem per diversos motius, entre els quals un increment significatiu del nombre d’assistents. La fiscalia, amb la col·laboració necessària de la Guàrdia Civil, va incrementar la nòmina de persones en presó preventiva a base, una vegada més, d’anar creant acusacions cada cop més surrealistes. Hem passat d’unes acusacions de sedició i rebel·lió amb absència de violència a unes acusacions de terrorisme sense cap víctima.

L’acte va començar, com cada dilluns, amb els habituals cinc minuts de silenci en record i suport de presos, exiliats i represaliats seguit de la interpretació del Cant dels Ocells. A continuació, la Pepa Arenós va dirigir la felicitació que vam dedicar a en Jordi Sánchez que justament el primer d’octubre fa anys, i aquest ha estat el segon aniversari que ha hagut de celebrar a la presó. A continuació la companya Maria va agrair als veïns de la plaça que, una vegada més, vam acollir la pancarta que habitualment penja del balcó de l’ajuntament de la Vila i que va ser retirada per ordre de la Junta Electoral. Seguidament ens va presentar al convidat d’aquell dia, el membre del secretariat nacional de l’ANC David Fernández, que també es vicepresident del Cercle Català de Negocis i un dels responsables de la campanya Consum Responsable, Eines de País.

En David va iniciar la seva intervenció rememorant el primer d’octubre de l’any 17 i mostrant la seva solidaritat cap a tots els represaliats, tant els que estan representats a les pancartes habituals de la plaça com el més recents, els darrers 7 detinguts.

Després va parlar de les accions que està desenvolupant l’ANC amb la creació dels Consells per la República i de la comissió Fem República, que s’ha encarregat d’impulsar les campanyes de consum responsable i la lluita per assolir espais de poder a diverses institucions com ara les cambres de comerç i col·legis professionals. Va fer la reflexió de que ens hauria anat millor si després del primer d’octubre haguéssim tingut més institucions al nostre costat.

La campanya de Consum Responsable està pensada per facilitar el màxim d’informació possible perquè tots els consumidors –és a dir, tothom– puguem lluitar des de l’àmbit del consum. També ens va recordar la importància de participar i influir en totes aquelles àrees de poder on es prenen decisions que ens afecten i, en aquest sentit va remarcar la importància de participar en les properes eleccions del 10 de novembre. Va acabar la seva intervenció recordant, una vegada més, la importància que té el compromís de tanta gent, com ara el propis assistents a l’acte, en la lluita per la llibertat del nostre poble.

Durant les darreres setmanes hem començat una sèrie de presentacions de les entitats que formen la plataforma Gràcia Llibertat i aquesta setmana, com no podia ser d’una altra manera, l’entitat que es va presentar va ser el CDR de Gràcia. Entitat que, com la resta de Comités per la Defensa de la República, té el seu origen en la organització per part de la societat civil del referèndum del primer d’octubre.

El CDR va fer la seva presentació en forma de performance, fent un cercle de persones assegudes al mig de la plaça que duien un cartell informant la seva professió o condició, representant una assemblea, que és l’eina de debat i de presa de decisions. L’acció va incloure la projecció d’un audiovisual on es van mostrar imatges de diverses accions protagonitzades per aquests col·lectius i també van fer volar per la plaça globus grans amb paraules escrites que resumien les nostres lluites: república, llibertat, feminisme, justícia social…En definitiva, com diu el lema: “Tots som CDR”. La presentació va acabar fent una mena de karaoke amb la coneguda cançó Agafant l’horitzó del grup Txarango. 

Josep M. Jené

La solidaritat de Paola Polacco
Dilluns, 23 de setembre a la plaça de la Vila – Enmig del pont de la Mercè, uns centenars de ciutadans ens vam tornar a congregar a la Plaça de la Vila per reclamar la llibertat dels presos polítics, el retorn dels exiliats i en suport als represaliats, convocats pel col·lectiu Gràcia Llibertat.

Aquest cop la convocatòria es va veure condicionada pels fets del dia: l’operació de la Guàrdia Civil contra membres dels CDRs del Vallès i d’Osona, i la reacció ciutadana que va provocar. Això sí, vam començar puntualment a les 20h, amb cinc minuts de silenci, seguits pel Cant dels Ocells, a càrrec de músics i públic.

A continuació, en Pere Folguera, en nom dels organitzadors, va fer la presentació, bo i anunciant els canvis en l’acte motivats per l‘actuació de la Guàrdia Civil, actuació que va denunciar amb contundència. La detenció d’alguns membres dels 9 de Lledoners va obligar a cancel·lar la seva participació en l’acte d’aquell dia. Va prosseguir la seva intervenció amb la presentació de l’activista Paola Polacco i la reproducció de l’àudio que la va fer coneguda. Tot seguit va prendre la paraula la Paola, que per qui no en sabeu res, us recomanem aquest article de l’Antoni Bassas.

Aquesta és la transcripció de la seva intervenció, interrompuda sovint pels aplaudiments:

Gràcies. Bona tarda. Primer vull donar les gràcies a les diverses entitats del barri que m’han convidat a dir unes poques paraules i, segon, vull demanar perdó pel meu pobre català. Estic intentant d’aprendre català, però el domino molt “mal”.

Em dic Paola Polacco Sandersley i potser algun de vosaltres m’ha reconegut com l’anomenada senyora australiana d’un tuit que s’ha publicat al febrer, precisament el 12 de febrer, quan ha començat el judici a la cort de Madrid.

Jo estava davant del consolat a Sidney, a Austràlia, protestant per la injustícia d’aquest tribunal, d’aquesta injustícia espanyola. Però no sóc australiana.

Vaig nàixer a New York, en temps de guerra, de pares italians que se’n van anar refugiats a Amèrica, (fugint) del feixisme de Mussolini. Visc entre França i Itàlia. Estic cansada, casada amb un anglès, que (si n’estigués cansada) no seria molt content, estic casada després de cinquanta-tres anys, cinquanta-quatre, i tinc tres fills, un dels quals viu amb la seva família no molt lluny de Sidney i per això estava allà.

Increïblement, perquè hem viatjat molt i viscut en molts països, increïblement coneixia molt poc de Catalunya el dia del referèndum i estava a França quan vaig veure les imatges a la televisió del que passava a Catalunya: la gent colpejada, la Guardia Civil colpejant la gent i tirant la gent a terra, que només volia votar… Aquests imatges m’han impactat molt i em van fer renovar el meu activisme polític d’anys enrere, que vaig pensar que havia deixat de banda per sempre.

Molt enfadada, aquella nit no podia dormir. Vaig anar a Google, trobant la música i les lletres i (vaig) aprendre els Segadors, i la meva primera cançó catalana.

I el matí que seguí, jo estava davant el consolat a Niça i vaig cantar  fins que no havia… fins que vaig perdre la veu.

Des de llavors em sembla boig que només hagin passat dos anys. He estat aquí a Catalunya dues vegades, he estudiat una mica de català, he fet un munt d’amics, i entre ells una parella d’amics que han (esde)vingut, que s’han convertit en la meva família extensa.

És una cosa molt curiosa perquè a la meva edat no es pot explicar, però em sento més a casa en el vostre bell país que en “ningún” altre.

Jo sé que molts de vosaltres catalans parleu o enteneu francès i hi ha un filòsof francès, Blaise Pascal, que ha dit “Le cœur a ses raisons que la raison ne connaît pas”.

Les institucions europees segueixen tancant els ulls vergonyosament al que passa a Catalunya, però en aquesta “turmenta” que viviu, en aquests temps molt difícils, teniu gent extraordinària que us representa, no solament els presos i els exiliats però (també) el president Torra, la Laura Borràs, i el meu periodista preferit, l’Antoni Bassas, que són admirables i que lluiten cada dia per vosaltres, difonent la causa catalana arreu del món, amb un molt bon èxit.

Crec en els vostres drets civils, que Espanya s’obstina a trepitjar.

Crec profundament que si esteu units i enfocats guanyareu la independència i crec molt profundament en el dret que Catalunya té de separar-se d’una Espanya repressiva, antidemocràtica, abusiva, i del seu rei que ningú no vol.

Com vosaltres dieu cada dia als vostres presos, “no esteu sols”. No es pot perdre aquesta guerra.
No podeu perdre aquesta guerra. No per vosaltres i no, si encara mantenim l’esperança d’una Europa més justa.

El dia 30 tornaré a Itàlia. Trobaré a faltar Barcelona, tota la gent que m’ha acollit amb els braços oberts i moltes abraçades, i els meus amics. I tant, i tant.

Què podré fer a Itàlia? No molt, però seguiré protestant. Seguiré portant el llaç groc i seguiré parlant de Catalunya, parlaré, parlaré de Catalunya a qualsevol. M’entendrà.

Això us prometo. Mantingueu-vos forts. Resteu positius. Els meus pensaments i els meus millors desitjos estan amb vosaltres.

Visca la democràcia. Visca Catalunya lliure. Visca la República catalana.

Llargs aplaudiments i crits d’independència van cloure el seu parlament. Amb crits de “Visca la Terra” i la interpretació d’Els Segadors, a les 20.30h, vam donar l’acte per acabat, cosa que va facilitar que molts dels assistents es desplacessin cap a Travessera de Gràcia / Roger de Flor per tal de participar en la concentració de protesta per les detencions d’independentistes.

Enric Espelt

INFORMACIÓ DE LES COMISSIONS

Et posem al dia de l’activitat de la Territorial i et fem partícep de les convocatòries.

De la comissió d’extensió

Voluntari, voluntària, anima’t a participar a les sortides organitzades! És important que siguem el major nombre de persones possible. Aquests són els espais on pots col·laborar (atenció, les comissions tenim nous correus electrònics):

Parades: parades@graciaperlaindependencia.cat

Programació de parades a Gràcia per al setembre
  1. Dissabte 19 d’octubre, a Passeig Sant Joan/Indústria, matí d’11 a 14h
  2. Dissabte 26 d’octubre, a Astúries/Fontana, tarda de 18 a 21h

Apunta’t al doodle de parades

De la coordinadora

Hi trobaràs informació permanent i convocatòries diverses d’àmbit general

Nou correu electrònic: coordinadora@graciaperlaindependencia.cat

Vine a col·laborar al local de la territorial

Com ja sabeu, obrim el local del carrer Robí, 22, els divendres, de 18h a 20h, com a punt de trobada i contacte presencial. Tenim estelades noves, domassos i informació.

 

EL MÉS CALENT, AL TWITTER

Hi trobaràs els tuits més punyents de la quinzena

Tsunami Democràtic
Jordi Cuixart
Jordi Sànchez
Jordi Sànchez
Consell per la República Catalana
Nació Digital

BREUS

T’expliquem coses que passen dins i fora de la Vila

L’Ateneu Llibertari dedica una mostra a Edu Moner

L’Ateneu Llibertari del carrer L’Alzina inaugura una exposició dedicada a l’activista Edu Moner, mort ara fa quatre anys i referent del moviment que, entre altres accions, va okupar el 1996 el cinema Princesa. Moner, un dels primers insubmisos catalans que va patir pena de presó, ja va ser homenatjat el juny de 2016 en el marc de la Festa Major del Coll amb una mostra col·lectiva amb obres realitzades amb diferents tècniques.

En aquesta ocasió, el divendres 11 (19.30 h), quasi coincidint amb l’aniversari de l’adéu, un 8 d’octubre, l’Ateneu opta per una nova exposició que es titula Edu Moner, la lluita contínua. La mostra recull dades biogràfiques de l’homenatjat, escrits de família i amics, treballs gràfics -com un cartell de les Festes Llibertàries de Gràcia- i fotografies diverses. Moner va formar part de l’Ateneu Llibertari de Gràcia, quan aquest tenia la seu històrica del carrer Perill 52, durant 12 anys i, entre altres, el poeta Jesus Lizano li va dedicar el poema: Edu encarcelado.

Font: L’Independent de Gràcia

ARTICLES QUE INTERESSEN

La secció on pots conèixer l’opinió de diverses personalitats, així com llegir articles de qualitat sobre el Procés Constituent

100 setmanes

Antoni vives

Ara – 8 doctubre de 2019

Dimecres passat va fer cent setmanes que al voltant de cinc-centes persones es troben cada dimecres a la plaça del Rei de Barcelona, a les set del vespre, per reivindicar la llibertat i el retorn dels presos i dels exiliats polítics. Cent setmanes seguides, sense cap interrupció. Es tracta d’un acte senzill: un grup coral canta alguna cançó del cantoral popular del país; seguidament els actors del grup Teatre amb R de República, liderats per Carme Sansa i Enric Majó, llegeixen una poesia, uns versos, un text escaient. Una altra cançó, un minut de silenci per a la reflexió i comiat amb Els segadors. A l’entrada de la plaça els grups de suport als familiars dels presos i dels exiliats venen llaços grocs. D’altres persones pengen les fotografies dels nostres absents. Hi ha crits de llibertat. A dos quarts de vuit tothom és fora. A la plaça s’hi han deixat veure alguns polítics, no gaires. Xavier Trias hi acostuma a ser. El president Torra s’hi ha escapat algunes vegades. De fet, ell va ajudar els organitzadors en el moment de l’arrencada, quan encara no sabia que al cap de poques setmanes seria cridat a la responsabilitat més alta del país.

El testimoni de les cent setmanes, una darrere l’altra, ens hauria de fer comprendre l’enormitat del que ens està passant. Cent setmanes són moltes en la vida d’una persona. Moltes en la vida d’una comunitat. Cent dimecres, un darrere l’altre, són molts dimecres de compromís constant, seguit, profund. El testimoni d’aquesta gent gairebé anònima que es fa present a la plaça del Rei hauria de ser molt més conegut. No sé de gaire casos de manifestacions tan constants i tan nombroses, per causes tan justes. Donar-la a conèixer ens faria més forts, sobretot quan la impunitat de l’Estat arriba a nivells poc imaginables fins fa no gaire.

L’Estat ha decidit pitjar l’accelerador, convençut que ens pot derrotar del tot. Pedro Sánchez ho afirmava en unes declaracions: els catalans que defensem democràticament l’opció de la independència del nostre país hem estat del tot derrotats. Ens hauria d’explicar on, i com hem estat derrotats. Per qui hem estat derrotats. Perquè si prenem com a mesura les urnes, si prenem com a mesura el carrer, si prenem com a mesura les nostres 100 setmanes… els derrotats haurien de ser ells. I si diuen que no se’n senten, deu ser perquè no creuen ni en les urnes, ni en la voluntat popular ni, esclar, en les nostres cent setmanes.

En què creuen aleshores els que han decidit posar a la presó persones innocents? En què creuen els que converteixen la violència d’estat en la norma, i la manifestació lliure i pacífica en terrorisme? Qui són els que poden donar una ombra de suport a la mentida, a l’esclafament dels drets individuals i col·lectius? Com és possible que hi hagi qui no estigui disposat a dir les coses pel seu nom? Que hi ha la meitat d’un govern legítim a la presó; que una altra meitat és a l’exili; que líders cívics i pacífics, de trajectòries contrastades, són a la presó. Que polítiques compromeses amb la llibertat i amb la igualtat econòmica, social i política de les persones han hagut de renunciar a amics i família i marxar a l’exili per no anar a parar a la presó. Dir les coses pel seu nom… Davant de tanta impunitat, de tant dolor, com és possible no reaccionar? Escolteu la veu de la companya d’un dels detinguts a Sabadell fa pocs dies. Escolteu les declaracions del ministre de l’Interior. Escolteu els representants dels partits unionistes. Dels que van defensar el 155, i les porres, i les pilotes de goma en nom d’una legalitat que se’ns imposa a cops de puny, i de presó preventiva. Escolteu en silenci. Aprofiteu una estona del silenci de les cent setmanes per reflexionar-hi i per pensar si és cert que ens han derrotat del tot, si és cert que no ens podem proposar tornar a prendre la iniciativa, tornar a fer les coses ben fetes per guanyar, per imposar-nos a les tones d’injustícia que ens fan caure al damunt.

[Llegeix tot l’article]

AGENDA

De la Territorial

Dilluns 14 d’octubre: Concentració per la llibertat dels presos polítics.
Lloc i hora: a la plaça de la Vila de Gràcia, a les 20h.

De l’ANC

Divendres 18 d’otubre: Caminades pels presos polítics i el retorn del Govern a l’exili.
Lloc i hora: a Plaça Catalunya, a les 19.00 h.

Altres entitats

A determinar:  Marxes per la llibertat.

Divendres 18 d’octubre: Vaga General.

26 i 27 d’octubre:  Jornades Republicanes de Sants.
Lloc i hora: Casinet d’Hostafrancs, a les 11h.

VÍDEOS

L’ESTAT ESPANYOL NO DIALOGA, SENTENCIA

MANIFESTACIÓ DE SUPORT ALS 7 EMPRESONATS

2 ANYS DE L’1-O